Identificació i definició dels patrons de l’instrument d’anàlisi

Paral·lelament a la definició dels requisits les dimensions i els criteris, es van seleccionar i analitzar diferents novel·les per tal de poder identificar i definir com els diferents criteris es concretaven en patrons. Així doncs, l’objectiu era analitzar diferents novel·les existents considerades adequades per ser usades com a context per a l’educació científica per tal de poder definir aquests patrons. Degut a la, ja comentada, falta de llistes de novel·les adequades per a aquest propòsit en un context local, es va partir de les recomanacions fetes pels professionals durant el quart bloc de l’entrevista explicada en l’apartat anterior (3.1.1). Així doncs, a través de les diferents entrevistes es van recollir un total de 166 propostes de llibres que es consideraven adequats per ser usats com a context en l’educació científica.

Respecte a aquesta gran quantitat de propostes es van aplicar tres filtres per tal de seleccionar aquells llibres que fossin adequats a l’objectiu, és a dir definir els patrons de l’instrument d’anàlisi a partir d’analitzar novel·les que puguin actuar com a context en l’educació científica. El primer d’aquest filtres va ser que el llibre estigués disponible almenys en alguna biblioteca pública de la Diputació de Barcelona i que estigués editat en català o castellà per tal d’assegurar-ne la consulta. En segon lloc, es van voler seleccionar aquells llibres que es consideressin novel·les adequades al públic objectiu del treball, és a dir, adequades per a alumnes d’educació secundària obligatòria. El filtre utilitzat va ser seleccionar només aquells llibres classificats com a Novel·la Juvenil (JN) per la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona. Aplicant aquest filtre es van descartar tant aquells llibres no classificats dins el gènere novel·les — coneixements, còmics, teatre..— com aquells que no eren adequats per a l’edat —llibres infantils o novel·les per a adults. Finalment, el tercer filtre va ser descartar, a partir de la seva consulta, aquells llibres que tot i està classificats com a Novel·la Juvenil (JN) comprenien un seguit d’històries no necessàriament relacionades entre sí. És a dir, llibres que classificaríem com un recull de contes i no com una novel·la. A la Taula 3 es mostra la distribució dels llibres recomanats segons el gènere.

Coneixements 17

Infantil 16

Bibliografies 7

Novel·la Juvenil (contes) 4

Altres (teatre, còmic) 2

No disponible biblioteques 4

Total 166

Així, doncs, tal i com es pot veure a la Taula 3, dels 166 llibres recomanats 73 complien els filtres esmentats anteriorment. A partir d’aquesta selecció es va procedir a la lectura d’aquest conjunt de novel·les juvenils, començant per aquelles més accessibles però intentant agafar novel·les que abastessin temàtiques diferents.

Les novel·les eren llegides i analitzades per l’autora d’aquest treball així com almenys una de les seves directores. En les primeres novel·les, aquesta anàlisi es va fer mitjançant Fitxa de lectura per a cada una d’elles. En aquesta fitxa s’anotava el resum de l’intriga, aquells aspectes més destacats en relació a les ciències així com reflexions didàctiques. Aquestes anotacions eren comentades amb l’altra persona que havia realitzat la lectura, incorporant les seves percepcions en la fitxa. En la Figura 4 es mostra un fragment d’una d’aquestes fitxes de lectura. Les 14 fitxes de lectura realitzades es troben en l’Annex 1:Fitxes de lectura.

Figura 4 Exemple d’un fragment de la fitxa de lectura sobre la novel·la Eager (Fox, 2008)

Posteriorment, una vegada els patrons ja van estar més definits, es van seguir analitzant i fent anotacions de les lectures realitzades però en aquest cas les anotacions anaven més encaminades a definir els diferents patrons.

Així doncs, a partir dels apunts presos durant la lectura i la posterior discussió es van anar confeccionant els diferents patrons per a cada un dels criteris definits, a partir de les novel·les no descartades. Aquestes es van anar llegint fins que es va arribar a una

saturació teòrica, és a dir, fins que les noves lectures no feien sorgir dades rellevants sobre un patró, el patró estava ben desenvolupat i les relacions entre patrons ben establertes (Strauss i Corbin 1998 citat a Bryman 2012). Aquesta saturació teòrica es va donar després d’haver considerat per a l’anàlisi 27 novel·les. Cal afegir que aquestes 27 novel·les no comprenen algunes de les novel·les que durant la seva lectura van ser descartades al no complir el tercer requisit previ a l’anàlisi, tal i com s’explica en l’apartat 3.2.1.2.

A la Taula 4 es presenta la relació de les novel·les que es van analitzar així com algunes de les seves característiques. Concretament, s’especifica el seu gènere literari, seguint la descripció aportada per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona en el cas que hi sigui, i en els altres casos classificant-les segons la fitxa proposada per Colomer (1998). Es descriu també, a partir de la seva lectura, amb quina temàtica científica està relacionada la intriga i se situa aquesta segons l’organització del currículum d’educació secundària obligatòria (Generalitat de Catalunya Departament D’Ensenyament, 2016).

Taula 4 Caracterització de les novel·les analitzades

Classificació segons el currículum

Títol (Autor, Any publicació) (Nre. p.) Gènere literari

Temàtica científica

Indagació fenòmens Medi Ambient Salut i malaltia Tecnològica

Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra,

1998) (217 p.) Realista Trasplantaments

d’òrgans x

Càsting (Sierra i Fabra, 2007) (191 p.) Realista Anorèxia x

Certificat C99+ (Hernàndez Sonali, 2008) (158 p.)

Ciència-ficció

Tecnologia basada en l’ús dels forats negres

x

Delicte ecològic (Lorman, 2002) (121 p.) Policíaca Abocaments

il·legals x

Eager (Fox, 2008) (300 p.)

Ciència-Robots x

El Viaje de la evolución : el joven Darwin

Katalepsis (Roca, 2013) (231 p.) Realista Drogues

Catalèpsia x

La bomba (Taylor, 1997) (198 p.) Realista

Històrica Bomba nuclear x Les Rates malaltes (Teixidor, 2006) (173 p.) Policíaca Pol·lució x L'Evolució de la Calpurnia Tate (Kelly,

Malalt d'ocells (Fàbrega, 2002) (167 p.) Realista Biodiversitat:

Ocells x

Mar negra (Lorman, 2003) (173 p.) Policíaca Abocaments

il·legals x

Mirades al mirall (Hede, 1998) (206 p.) Realista Anorèxia x

Nigra (Ortiz, 2002) (179 p.)

Quantic love (Fernández-Vidal, 2012) (235

p.) Realista Física quàntica x

Si et quedes amb mi (Forman, 2010) (211

p.) Realista Coma x

Sopa de abuelo (Satz, 2013) (57 p.) Realista Anorèxia x

Ulls de pantera (Aymerich, 1998) (100 p.) Realista Herència en

l'home x

Finalment, cal afegir que, tal i com indica la doble fletxa en la Figura 3, el procés entre la definició dels requisits, dimensions i criteris i la dels patrons va ser bidireccional. És a dir, tot i que principalment les dimensions i els criteris es basen en els resultats de les entrevistes i en la revisió bibliogràfica, i els patrons en les novel·les analitzades aquests

s’influencien mútuament. Per una banda, perquè la definició de les dimensions i els criteris implica una manera de llegir les novel·les, i per l’altra perquè alguns aspectes concrets de les novel·les feien emergir certes mancances en les dimensions i els criteris.

Es considera que aquesta doble direcció és una riquesa, ja que per una banda intentar concretar els criteris en patrons a partir de les novel·les analitzades permetia saber si realment eren aplicables o si uns criteris es solapaven amb d’altres. Per altra banda, la lectura de novel·les durant el procés de definició dels criteris permetia detectar si algun aspecte que es considerava interessant en alguna novel·la no estava representat en cap criteri. La validació de tot aquest procés es va fer mitjançant la comparació i discussió dels aspectes de l’instrument d’anàlisi entre l’autora d’aquest treball i les directores. A més a més, una versió prèvia de la graella va ser presentada i discutida en un congrés d’àmbit internacional (Pau, Márquez, i Marbà-Tallada, 2015).

Fruit d’aquest procés, l’instrument d’anàlisi es va concretar en una graella d’anàlisi de novel·les per ser usades com a context en l’educació científica. Graella que s’anomenarà a partir d’aquest moment graella ANUCEC (Anàlisi de Novel·les per a ser Usades com a Context en l’Educació científica). Aquesta consta de tres requisits previs i tres dimensions amb els seus corresponents criteris i patrons, tal i com mostra l’esquema de la Taula 5.

Taula 5 Esquema de la graella ANUCEC

Requisits previs Requisit 1

Requisit 2 Requisit 3

Dimensió 1 Contingut científic subjacent

Criteris Patrons Definició

D1a Patró 1

Patró 2 ...

D1d

Patró 1 Patró 2 Patró 3

Patró 4 ...

D2c

Patró 1 ...

Patró 3

Dimensió 3: Ètica

Criteri Patró Definició

D3a

Patró 1 ...

Patró 3

En resum per tal d’identificar i definir els patrons relacionats amb cada un dels criteris es van analitzar diverses novel·les de les suggerides pels professionals entrevistats. Dels 166 llibres proposats es van escollir només aquells que estaven disponibles en una biblioteca pública, editats en català o castellà, i considerats novel·les adequades per al públic juvenil. En total 73 novel·les juvenils van ser seleccionades. A partir d’aquestes, mitjançant la seva lectura, es van anar definint els patrons a partir de la discussió amb l’equip d’investigació, fins que es va arribar a una saturació teòrica una vegada llegides 27 novel·les. Cal afegir que el procés de definició dels requisits, dimensions i criteris i la identificació i definició dels patrons es van donar de manera paral·lela influenciant-se mútuament. L'instrument d’anàlisi es concreta en una graella que s’anomenarà a partir d’aquest moment, graella ANUCEC (Anàlisi de Novel·les per a ser Usades com a Context en l’Educació científica).