Concreció dels requisits per a l’aplicació de la graella ANUCEC

Els resultats de les entrevistes mostren la necessitat d’incorporar criteris literaris a part dels científics en l’instrument d’anàlisi, tal i com fan per exemple Atkinson et al. (2009) en la seva rúbrica per avaluar llibres comercials de ciències. Tot i aquesta importància, cal dir que aquesta valoració literària no és l’objecte d’estudi d’aquest treball, a més a més per a aquest propòsit ja hi ha altres eines creades per experts en el tema (vegeu per exemple Lluch, 2010 o Colomer, 1999). Així doncs, per tal de salvar la tensió entre la importància de considerar aquests aspectes i el fet de no anar més enllà de l’objectiu de l’instrument d’anàlisi, s’ha considerat convenient plantejar dos requisits previs a l’anàlisi —de manera semblant a com fan Atkinson et al. (2009) en la seva rubrica— en què s’incorporen aquestes idees. A més a més, vista la importància que la ciència estigués integrada dins una història humana i a partir de les oportunitats que presenta l’ús de qüestions sociocientífiques en l’educació científica (Sadler, 2009), es va incloure un tercer requisit. Així doncs, es considera que abans d’analitzar la novel·la segons les

tres dimensions plantejades a la graella ANUCEC cal considerar si la novel·la compleix aquest tres requisits previs (Taula 7). Si no és el cas, no és necessari seguir analitzant-la ja que la novel·la segurament no serà adequada per al propòsit plantejat.

Taula 7 Requisits previs a l’anàlisi de les dimensions de la graella ANUCEC Requisits previs

1) La novel·la té qualitat literària.*

2) La novel·la és adequada a les competències dels lectors als quals se’ls hi planteja la lectura.

3) La novel·la presenta una qüestió social amb connexions conceptuals i/o procedimentals amb la ciència

*Es valora com adequat el tractament del tema, els valors, els elements constructius de la narració, el llenguatge, les il·lustracions (Colomer, 1999).

Pel que fa al primer requisit, referent a la qualitat literària, cal tornar a remarcar la idea que tot i que es considera un requisit a tenir en compte no s’aprofundeix en aquest aspecte ja que no és l’objectiu de l’instrument d’anàlisi. El que és interessant, però, és que a diferència de la manca de llistes o valoracions de novel·les per ser usades en l’educació científica, sí que hi ha nombroses publicacions dedicades a la valoració de novel·les des de la perspectiva de la qualitat literària. En aquest sentit, es destaca la idea de Colomer (1999) que degut a l’alta publicació actual s’ha d’abandonar el concepte d’exhaustivitat, és a dir la idea que un mateix podrà llegir-ho tot i valorar-ho personalment, i recórrer a altres instruments que facilitin i agilitzin aquesta selecció.

Proposa, doncs, llegir ressenyes de revistes especialitzades, estar atent als premis, consultar les llistes fetes per especialistes o participar en grups de lectura. Així doncs, la idea és poder valorar aquest requisit mitjançant altres recursos externs.

Pel que fa a aquesta recerca, al ser novel·les recomanades per professionals en l’àmbit s’ha considerat que ja tenien qualitat literària. A més a més, el fet d’escollir només les que estaven disponibles en biblioteques públiques reafirmava aquesta idea, ja que volia dir que havien passat un altre procés de selecció.

Pel que fa al segon requisit, relacionat amb l’adequació a la competència del lector, servirien també aquests recursos externs, per tal d’identificar si una novel·la pot ser

puguin ser llegits per aquests alumnes, i que existeixen llibres que es podrien llegir a qualsevol edat, tot i que el nivell d’interpretació podria variar. La tercera, és que cal conèixer el lector per poder determinar si es adequat a les seves competències, i que cal ser conscient de la diversitat que podem trobar dins d’un curs o fins hi tot d’un mateix grup classe.

Pel que fa a aquesta recerca, tal i com ja s’ha explicat a la metodologia, es van seleccionar només aquells llibres classificats com a Novel·la Juvenil, ja que es va considerar que serien els adequats a una competència hipotètica representativa del conjunt d’alumnes de secundària. Cal remarcar, però, que el fet que la graella hagi estat construïda amb aquest tipus de novel·les no implica que no es pugui aplicar a altres tipus de llibres, com són les novel·les pont (novel·les dirigides o llegides tant per joves com per adults) o novel·les per adults per exemple, que es considerin adequades per a uns determinats lectors.

Pel que fa a aquests dos requisits, cal remarcar que tant en el cas de la valoració de la qualitat literària com de l’adequació a la competència del lector no es poden deslligar aquests aspectes del propòsit de la lectura ni de la modalitat i l’acompanyament proposat. És a dir, tot i que, tal i com ja s’ha dit, es considera important que el llibre tingui una qualitat literària, el propòsit d’utilitzar-les com a context en l’educació científica pot fer que l’exigència d’aquest requisit varií. Per exemple, es podria discutir la qualitat literària de la novel·la Quantic Love (Fernández-Vidal, 2012) però a la vegada podria ser molt útil per a motivar a les noies a cursar carreres científiques tot mostrant una visió no estereotipada dels científics. De manera semblant, al considerar l’adequació a la competència del lector, caldrà considerar l’acompanyament que es pot, o es vol, realitzar per a aquella lectura, tant des del sentit literari com des del científic.

És a dir, caldrà valorar en quins aspectes els alumnes poden ser autònoms i en quins aspectes necessitaran una lectura guiada. Per exemple, la novel·la L’evolució de la Calpurnia Tate (Kelly, 2010) pot comportar dificultats en alguns alumnes no gaire lectors, per la qual cosa serà difícil que en facin una lectura autònoma.

Pel que fa al tercer requisit, relacionat amb el fet que la novel·la presenti una qüestió social amb connexions conceptuals i/o procedimentals amb la ciència cal remarcar que la formulació prové del moviment d’ús de qüestions socio-científques (Sadler, 2009).

Tot i això, es vol remarcar que en aquest cas no s’ha analitzat si aquesta qüestió implica una controvèrsia, tal i com típicament impliquen aquest tipus de qüestions (Zeidler i

Nichols, 2009), sinó que només s’ha tingut en compte el fet que es tractés d’una qüestió de rellevància social amb connexions amb la ciència. Concretament, el que es vol remarcar és la idea que les novel·les no han de ser un lloc d’on els estudiants obtinguin informació científica de manera abstracta sinó que la ciència ha d’estar integrada dins de la història. És a dir, són novel·les que plantegen una història amb sentit i no informació científica en format narratiu. Per altra banda, però, sí que es vol que la història presenti una connexió amb la ciència, és a dir, que la qüestió social estigui influenciada per un contingut científic. Si la ciència només actua com un escenari on es desenvolupa l’acció es considera que no existeix aquesta connexió. En aquest sentit, cal matisar tres aspectes.

El primer és que. tot i que la novel·la presenti una qüestió social que té connexions conceptuals i/o procedimentals amb la ciència, això no vol dir que aquesta connexió sigui explícita en el text. És a dir, es considera que la intriga —entesa com a sinònim de trama o argument— de les novel·les està relacionada amb un contingut científic subjacent, que pot ser més o menys explícit (Soudani et al., 2015).

El segon és que aquesta connexió no implica que un lector que no es plantegi o entengui el coneixement científic subjacent no pugui “entendre” la intriga. Segurament l’entendrà però a un nivell molt superficial, realitzant una lectura encaminada simplement a conèixer el final de la història (Eco, 1994). En canvi, aquell lector que sí que se’l plantegi, podrà realitzar una lectura a un altre nivell, passant d’una immersió afectiva a una de cognitiva (Soudani et al., 2015).

El tercer és que identificar aquesta connexió pot representar un treball laboriós ja que sovint no es destaca aquest aspecte en la descripció o recomanació de novel·les. En aquest sentit, els descriptors de les biblioteques no són sempre útils per a aquest propòsit, ja que en moltes novel·les no s’explicita cap descriptor, i perquè normalment aquests descriptors tenen relació amb el gènere narratiu i no amb la temàtica científica.

Per exemple, en la novel·la Delicte ecològic (Lorman, 2002) només consta el descriptor

“novel·les policíaques” quan la lectura ha constatat que aquesta novel·la presenta connexions conceptuals i procedimentals amb la ciència, ja que la novel·la tracta d’un

“coma”, “càncer”, “anorèxia”... Sembla, doncs, que per tal de reconèixer aquesta connexió caldrà llegir un resum o la contraportada de la novel·la o fins i tot la novel·la en la seva totalitat. Cal afegir que, per pal·liar la falta de recursos externs pel que fa a aquest aspecte, paral·lelament a aquesta recerca, s’ha començat a fer un recull de novel·les que presenten qüestions socials amb connexions amb la ciència, disponible al web www.ciènciesencontext.com (Darrera consulta Novembre 2017).

Pel que fa a la selecció de novel·les utilitzades en aquesta recerca, el fet de partir de novel·les recomanades feia pensar que totes complirien el tercer requisit. La seva anàlisi prèvia va demostrar que la majoria sí que presentaven aquesta connexió, i només algunes van ser descartades, tal i com s’ha comentat anteriorment, en la fase de lectura, per no complir-lo. Un exemple d’aquestes novel·les descartades va ser L’altra cara del mirall (Galícia, 1998), en que tot i que es pensava que hi podria haver-hi una connexió amb les ciències ja que es tracta d’una novel·la classificada com a ciència-ficció la seva lectura va mostrar que aquesta connexió era molt feble. Concretament, tot i que la novel·la presenta una innovació tecnològica en relació als jocs de realitat virtual, plantejant la possibilitat d’una tele-transportació, la idea està tant poc desenvolupada que es va considerar que no hi havia uns continguts científics subjacents a la intriga.

Per altra banda, cal afegir que els altres aspectes relacionats amb el propòsit d’ensenyar ciències que van sorgir en l’entrevista, com són la intencionalitat didàctica i la relació amb el currículum, s’han integrat en la graella d’anàlisi i no en els requisits previs.

Finalment, s’ha de dir que el compliment dels tres requisits definits seran indicadors que la novel·la pot ser utilitzada com a context per l’educació científica. Tot i això, per tal que el professor pugui construir el discurs adequat aprofitant així les potencialitats de cada una de les novel·les serà necessari una anàlisi més en profunditat (Bruguière i Triquet, 2014; Soudani et al., 2015). En aquest sentit, la graella ANUCEC s’ha organitzat segons tres dimensions: contingut científic subjacent, naturalesa de la ciència i ètica. La inclusió d’aquestes tres dimensions ve donada per la consideració que cal incloure les tres aptituds implicades en les decisions respecte a temàtiques sociocientífiques —coneixements científics, comprensió de la naturalesa de la ciència i una apreciació de la dimensió moral i ètica relacionada amb la temàtica (Sadler, 2004a)—, relacionades també amb les oportunitats de l’ús de narratives descrites en el marc teòric.

Pel que fa a les implicacions didàctiques s’ha vist que encara que el propòsit sigui utilitzar la novel·la per ensenyar ciències no es pot deslligar la selecció de certs criteris literaris. El que cal plantejar és, doncs, fins a quin punt un professor de ciències és capaç de realitzar aquesta anàlisi literària, ja sigui perquè és un bon lector o perquè consulta recursos especialitzats, o si realment és necessària la col·laboració amb experts en l’àmbit, com podrien ser els professors de llengua, tal i com recomana Fang (2014).

Caldrà també explorar si aquesta col·laboració és necessària per a la selecció o si també podria representar una oportunitat en el treball amb aquest tipus de novel·les. L’altra implicació didàctica és que tot i que no hi ha dificultat per accedir a recursos externs que ajudin a saber si els dos primers requisits es compleixen sí que n’hi ha més per saber si una novel·la presenta una qüestió que tingui connexió amb la ciència, tal i com van expressar un grup de professors que consideraven la selecció la dificultat més important per treballar amb aquest tipus de textos (Pau, 2014). Caldrà, doncs, promoure l’intercanvi de propostes i el treball en xarxa entre els professors de ciències, així com la producció de recursos en aquest sentit.