Disseny de la intervenció

En aquest apartat s’explica com a partir de l’anàlisi presentada en l’apartat anterior es va dissenyar el club de lectura. Concretament, una vegada definides les dues dimensions per a les quals es considerava que la novel·la Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra, 1998) tenia potencialitats es va procedir a dissenyar les preguntes que guiarien el club de lectura.

Un club de lectura s’entén com un grup de persones que llegeixen un mateix llibre i que després queden per parlar-ne. Aquests clubs comporten tant una funció educativa com de socialització. A més a més, es considera que les lectures compartides ajuden a desenvolupar la capacitat de pensar, de conèixer i d’interpretar el món. Parlant del llibre els lectors s’entrenen per a la presa de decisions i en la resolució de situacions problemàtiques a la vegada que augmenten les seves relacions socials i personals. És a dir, contribueixen a compartir ciutadania (Sánchez-García i Yubero, 2015). Compartir una lectura comuna permet crear comunitats d’aprenentatge a partir de la interacció i establir referents culturals comuns (Manresa Potrony, 2009). Aquestes potencialitats, coherents amb l’objectiu de la recerca i les característiques del context on s’havia d’aplicar l’activitat, van ser determinants per decidir que l’activitat que acompanyaria la lectura seria un club de lectura.

Concretament, es va considerar que degut a les característiques de la novel·la aquesta podia ser llegida de manera autònoma pels alumnes de 3r d’ESO, però que a la vegada, si es volia promoure la mobilització de continguts científics, calia que hi hagués una activitat específica dirigida a fer emergir aquestes temàtiques. En aquest sentit, l’organització en format de club de lectura permetia per una banda aquesta autonomia, ja que els alumnes llegien la novel·la a casa seva, i per l’altra, mitjançant les preguntes i la dinamització per part de la conductora del club, aquest èmfasi en la mobilització de continguts científics. A més a més, també es va considerar que, l’organització en forma de club de lectura permetia assolir l’objectiu didàctic de l’activitat —analitzar una qüestió sociocientífica des del punt de vista d’un ciutadà reflexiu— i a la vegada permetia respondre a l’objectiu de la recerca —discutir l’ús de la novel·la com un context en l’educació científica a partir de la participació en el club de lectura.

Finalment, cal dir que amb anterioritat s’havien organitzat clubs de lectura de naturalesa semblant valorats positivament tant a nivell didàctic com de recerca (Pau, Márquez, i Marbà-Tallada, 2016a, 2016b).

Cal afegir que, per tal de preparar el club de lectura es va considerar que calia analitzar amb més profunditat la novel·la per tal de dissenyar les preguntes que guiarien la intervenció de la dinamitzadora. Així doncs, a partir de la proposta de Bruguière i Triquet (2014) i Soudani et al. (2015), es va analitzar la intriga, i la seva lògica tant la científica com la de la ficció (Taula 13).

Taula 13 Anàlisi de la intriga i la lògica (científica i de la ficció) de la novel·la Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra, 1998)

Ítem Concreció en la novel·la Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra 1998)

Motiu de la intriga

L’arribada d’un noi nou al poble, en Sergi canvia la vida de la Montse, una noia a qui fa poc li han fet un trasplantament de cor, ja que comencen una relació amorosa.

Tot sembla anar per bon camí, però en Sergi es mostra molt reticent a explicar el seu passat i en un moment determinat decideix deixar la relació sense explicar-ne els motius.

Resolució

La Montse descobreix que en Sergi havia anat al poble a conèixer-la ja que és ella qui porta el cor de la seva xicota, la Glòria, morta en accident de cotxe. Tot i que en un primer moment això comporta una discussió finalment es reconcilien i continuen amb la seva relació amorosa.

Lògica científica

El trasplantament de cor es dona entre dues noies d’edat semblant. Hi ha altres dades necessàries per a la compatibilitat entre donant i receptor que no estan explicitades. En Sergi confessa que s’ha enamorat de la Montse per com és ella i no pel fet que portés el cor de la Glòria.

Lògica de la ficció

En Sergi descobreix que la receptora del cor de la Glòria també és una noia i d’edat semblant. En Sergi no només va a conèixer la receptora del cor de la Glòria sinó que se’n enamora, i la Montse també s’enamora d’ell. Una vegada superat el conflicte de per què la va voler conèixer continuen la relació amorosa.

Respecte a aquesta anàlisi cal afegir que tot i que no hi ha cap incoherència científica explícita sí que existeixen certs punts implícits que podrien posar en dubte la pertinència i la coherència de les situacions de la novel·la. Així doncs, tot i que és correcte científicament que es pugui donar el trasplantament entre dues noies, i és molt probable que aquestes siguin d’edats semblants tractant-se d’adolescents, també es podria haver donat entre una noia i un noi. En aquest sentit, el fet que es tracti d’una noia va relacionat amb la necessitat de la lògica de la ficció, entenent que a en Sergi li agraden les noies i per tant hi ha la possibilitat que se’n enamori. En aquest sentit, en relació al fet que en Sergi s’enamori de la Montse, cal dir que tot i que no hi ha una incoherència

sentiments del donant al receptor. Tot i això, el fet que justament s’enamori de la noia que porta el cor de la seva parella morta en accident de trànsit fa que es pugui considerar que hi ha implícita una certa idea del fet que un es pot enamorar del “cor”

d’una persona. Concretament, en un moment donat quan la Montse descobreix la veritat expressa una idea semblant:

- Estimes el record de la Glòria i el batec d’aquest cor, però no m’estimes a mi!

Continues estimant-la a ella! Has seguit aquest batec, res més! És com si fos un eco! (Sierra i Fabra, 1998)

En aquest exemple, sembla que hi ha una certa idea implícita de considerar que el trasplantament de cor està relacionat amb els sentiments. Per altra banda, centrant l’atenció en la idea expressada per en Sergi del fet que realment s’ha enamorat de la Montse perquè l’ha conegut, la versemblança de la novel·la pot ser posada en dubte ja que si el trasplantament de cor no comporta un trasplantament de personalitat el fet que s’hagi enamorat de la mateixa persona implica molta casualitat.

En relació a això cal destacar també la idea que el títol de la novel·la “Allà on sigui el meu cor” es podria considerar com una frase d’or (golden sentence) definida per Tompkins (2003, citat a Bruguière i Triquet 2012), com un enunciat que concentra el sentit de la narració i que representa per ell mateix el missatge d’aquesta, ja que al voltant d’aquesta frase que es pot articular pràcticament tot el qüestionament científic en relació a la novel·la.

Partint d’aquest plantejament general es va analitzar amb més detall de quina manera la intriga estava relacionada amb les dues dimensions —continguts científics subjacents i ètica— identificades com a rellevants per treballar amb aquesta novel·la (apartat 4.1.1).

Aquesta anàlisi va servir per concretar les temàtiques subjacents i poder dissenyar les preguntes que es podien fer en el club de lectura per tal que els participants aprofundissin en aquestes dues dimensions. En aquest sentit, es va partir de la proposta de continguts treballats en altres recerques en relació als trasplantaments d’òrgans. Per exemple, Applebaum, Zeidler, i Chiodo (2010) proposaven treballar a partir dels trasplantaments de cor i de ronyó els següents temes: el sistema cardiovascular, el sistema urinari, l’anatomia i fisiologia de les cèl·lules i els teixits relacionant-ho amb els criteris per al trasplantament i les respostes immunes. Altres recerques plantejaven treballar els trasplantaments d’òrgans, relacionant-ho amb la clonació terapèutica, a partir de considerar la falta d’òrgans disponibles i el rebuig per part del sistema

immunitari (Sadler i Zeidler, 2005b). Finalment, algunes es centraven en els aspectes ètics en relacionar els criteris de selecció dels pacients que han de rebre un òrgan amb l’escassetat de recursos i la justícia distributiva (Zeidler, Herman, Ruzek, Linder, i Lin, 2013). Partint d’aquestes diferents propostes, es van escollir aquelles temàtiques que es van considerar que eren més properes a la intriga de la novel·la. Així per exemple, no es va tenir en compte el sistema urinari ja que la novel·la se centra només en el trasplantament de cor i no en el d’altres òrgans, ni la idea de la justícia distributiva ja que l’escassetat d’òrgans per fer trasplantaments no es gaire explorada en la novel·la.

Per altra banda, el fet d’haver realitzat un altre club de lectura amb aquesta novel·la (Pau et al., 2016b) va fer que s’haguessin detectat alguns temes clau que es podien plantejar i que creaven dilemes entre els participants. Aquests tenien relació amb la decisió d’anar a buscar la receptora del cor, ja que englobava temes ètics i de sentiments, i en relació als atributs del cor i la seva relació amb els sentiments. Partint doncs de les propostes teòriques i de l’experiència prèvia en altres clubs de lectura es van determinar una sèrie de temàtiques científiques i aspectes ètics que es podien treballar a partir de la novel·la.

A la Taula 14 es mostren aquesta temàtiques (columna 1), tot relacionant-les amb la intriga de la novel·la (columna 2), seguint la proposta d’anàlisi de Bruguière i Triquet (2014). Cal dir, que de manera coherent amb la idea que la novel·la presenta una qüestió sociocientífica, quan en la Dimensió 1 es descriuen les temàtiques subjacents, s’explicita el contingut científic subjacent però també els aspectes socioculturals relacionats amb aquest. Finalment, es descriuen les preguntes que es van pensar per ajudar a fer emergir les temàtiques subjacents durant el club de lectura (columna 3). En aquesta tercera columna s’escriuen en cursiva aquelles preguntes que finalment es van formular durant el club de lectura. Així doncs, les preguntes tenen l’objectiu de fer reflexionar en profunditat als participants respecte a les situacions presentades a la novel·la per tal que siguin conscients de les temàtiques subjacents i es produeixi un debat entorn d’aquestes temàtiques sociocientífiques.

Taula 14 Temàtiques subjacents, implicació en la intriga i possibles preguntes sobre Allà on sigui el meu cor (Sierra i Fabra, 1998)

Temàtiques subjacents Implicació en la intriga Possibles preguntes Dimensió 1: Continguts científics subjacents relació hi ha entre els sentiments i el cor? Té sentit estimar “el

Dimensió 3: Ètica potencialitats d’aquest tipus d’activitat i en l’anàlisi prèvia de la novel·la mitjançant la graella ANUCEC. Aquesta anàlisi, va mostrar que, tot i que es considerava que els alumnes podien fer una lectura autònoma de la novel·la, era necessari dur a terme una activitat específica perquè mobilitzin continguts científics i aspectes ètics. En aquest sentit, per tal de dissenyar les preguntes del club de lectura que podien ajudar a fer emergir aquests aspectes es van fer dues anàlisis. La primera anàlisi en relació a la

novel·la. Així doncs, partint d’altres propostes, on es consideraven temàtiques a treballar mitjançant el context dels trasplantaments d’òrgans, es van adaptar a les situacions plantejades en la novel·la. A més a més, per a cada una de les temàtiques es van definir unes preguntes per tal d’ajudar els participants a reflexionar-hi