La relació entre la teoria i la pràctica en la formació dels futurs ensenyants de ciències socials a educació primària

Des de Schön (1982) ha quedat clara la importància de la relació entre teoria i pràctica en la formació inicial del professorat. Fins i tot alguns autors han definit la pràctica com la teoria en acció. La formació teòrica dels futurs mestres ha d'estar plena de referències, exemples i experiències relacionades amb el món escolar... la formació dels mestres es construeix en la reflexió sobre l'acció. El professional competent actua reflexionant en l'acció, creant una nova realitat, experimentant... i a partir d'aquestes reflexions construeix noves estratègies d'acció, noves categories de comprensió per afrontar, definir i intentar salvar els problemes de la pràctica quotidiana (Schön, 1982).

Cal potenciar una pràctica reflexiva perquè no es repeteixin els resultats d'algunes investigacions citades per Zeichner (1987), que demostraven que la pràctica docent era per a molts professors el resultat d'una intuïció més que d'una decisió reflexiva.

Les diferents tendències en la formació del professorat han tingut sempre present la vessant pràctica com una part important en la formació inicial del professorat. Els problemes i els desacords s'han centrat gairebé sempre en com relacionar aquesta pràctica amb la teoria.

La relació entre la teoria i la pràctica ha estat igualment, un dels temes més estudiats des dels inicis de la investigació en la formació inicial del professorat.

Ja l'any 1982 Cornbleth comentava problemes que apareixien en el moment d'harmonitzar la teoria amb la pràctica. Actualment encara es continua parlant de la separació de tots dos discursos: el discurs formatiu de les classes universitàries i el discurs d'aplicació donat a les pràctiques (Zabalza: 2000).

Segons Pérez Gómez (1999), la formació teòrica rebuda a la universitat es troba a vegades molt llunyana en el temps i en l'interès per convertir-se en una referència, en un banc de coneixements i experiències útils per comprendre la realitat present i orientar l'adopció de decisions actuals. Per això és bàsic la interacció de la formació teòrica i pràctica i la reflexió tutorizada durant el període de l'experimentació. És imprescindible que existeixi un seguiment adequat dels processos d'observació, preparació i reflexió dels estudiants que els permetin replantejar contínuament la seva pràctica en relació amb les anàlisis compartides sobre les dificultats trobades tant en el moment de l'elaboració com en el de l'experimentació de les unitats didàctiques.

Tots aquests requisits plantejats per Pérez Gómez (1999) es donen en la matèria de Ciències Socials i la seva Didàctica. La interacció de la formació teòrica i pràctica és contínua durant tot el curs, no hi ha cap separació ni en el temps ni en els discursos ja que els alumnes de formació inicial han d'anar aplicant i contextualitzant els continguts teòrics treballats a la facultat a l'elaboració de les unitats didàctiques que aniran a experimentar a les escoles.

Durant tot el procés de preparació els estudiants tenen diferents trobades amb el professor de la universitat i amb els mestres tutors de les escoles que, d'aquesta manera, poden seguir de prop tot el treball d'elaboració i reflexió. Aquestes tutories són de gran ajuda per als futurs ensenyants, que poden replantejar i reflexionar contínuament sobre la seva pràctica.

Algunes investigacions han demostrat que els estudiants de formació inicial tenen una certa tendència a sobrevalorar les pràctiques (Pendry, 1998) i a menysprear la seva formació teòrica. En el seu treball, Batllori et al. (1992) comentan que en algunes ocasions els alumnes de formació inicial han mitificat de tal manera la pràctica que han arribat a rebutjar la formació teòrica, fins i tot la formació teòrica en didàctica per trobar-la allunyada de la realitat.

Per a Pérez Gómez (1999), aquesta percepció de la pràctica com el component fonamental de la seva formació professional per part dels futurs ensenyants no

suposa en general, segons aquest autor, un menyspreu o un rebuig de la formació teòrica rebuda a la universitat, sinó més aviat la confirmació d'una concepció tècnica de la relació teoria-pràctica. Les pràctiques es veuen com l'oportunitat de comprovar la validesa concreta dels principis teòrics i per complementar el coneixement adquirit prèviament, omplir buits o seleccionar i rebutjar una formació teòrica que sembla desconnectada i estèril a l'hora de comprendre i solucionar els problemes de la pràctica quotidiana. La pràctica és, en paraules de Pérez Gómez (1999), la legalització de la teoria.

S'han fet diverses investigacions que han analitzat la influència de la pràctica en la formació dels futurs ensenyants de ciències socials. Un exemple d'aquestes és el treball de McFadyen i Szymanski (1997), que han investigat les concepcions prèvies d'un grup de 41 estudiants de professor d'estudis socials de primària i els canvis produïts després d'haver cursat una assignatura de didàctica basada en la teoria constructivista i en la pràctica reflexiva. El seu estudi mostra que a principis de curs aquests alumnes de formació inicial eren conscients dels aspectes negatius de les seves experiències anteriors en l'aprenentatge de les ciències socials que havien qualificat d'avorrides i basades en mètodes tradicionals com classes magistrals i llibres de text com a únic recurs utilitzat pels professors.

Després del curs de didàctica i de les pràctiques en centres escolars, McFadyen i Szymanski (1997) han pogut comprovar que s'han produït importants canvis conceptuals en aquests estudiants que han adoptat una nova manera d'entendre l'ensenyament de les ciències socials. Com assenyalen aquestes autores, el canvi no és fàcil, però és possible, com ha demostrat la seva investigació i la de Hollinsworth (1989) entre altres, quan els estudiants de formació inicial del professorat poden desenvolupar una pràctica reflexiva, en la qual poden analitzar les seves pròpies concepcions i se'ls ofereixen experiències alternatives que poden discutir, contrastar i fins i tot experimentar a les escoles.

La importància donada a la pràctica no ha de fer oblidar el paper fonamental de la teoria en la formació inicial del professorat. Tal com assenyala Imbernón (1998):

"[...] La formació inicial ha de dotar als futurs mestres d'un bagatge sòlid en l'àmbit cultural, psicopedagògic i personal, ha de capacitar al futur ensenyant a assumir la seva tasca educativa en tota la seva complexitat, actuant amb la flexibilitat i la rigorositat necessàries, és a dir, recolzant les seves accions en una fonamentació vàlida".

(Imbernón, 1998: 51)

En la meva recerca intentaré esbrinar com els meus estudiants de formació inicial han viscut la relació teoria-pràctica en l'assignatura de Ciències Socials i la seva Didàctica i comprovar si realment han aplicat i contextualitzat els continguts teòrics treballats a la facultat en l'experimentació de les unitats didàctiques

4.4. La relació entre la universitat i les escoles. El paper dels mestres en la