El canvi conceptual dels estudiants de formació inicial. El seu procés de formació de formació

La majoria d'investigacions fetes arreu del món per detectar les idees prèvies dels estudiants de formació inicial del professorat han demostrat que els futurs ensenyants acostumen a tenir una imatge molt tradicional de l'ensenyament de les ciències socials, ja que una gran part ha seguit un ensenyament centrat en la figura del professor i un aprenentatge bàsicament memorístic amb una concepció positivista del coneixement científic.

Les investigacions efectuades en aquesta línia en l'àmbit català (Quinquer i Gatell: 1996; Pagès: 1996 i 1999; Riera: 1997 i 2004; Llobet, 1998 i Bravo: 2002) també han donat uns resultats molt semblants, ja que la majoria dels alumnes investigats acostuma a definir la modalitat d'ensenyament dels seus professors de ciències socials com una pràctica tradicional. En conseqüència, si des de l'assignatura de Ciències Socials i la seva Didàctica pretenem formar els nostres alumnes en el model crític, això comportarà un canvi conceptual per part dels futurs ensenyants.

Actualment la definició de canvi conceptual donada pels diferents autors varia substancialment. En uns casos, és sinònim d'un canvi profund que implica una reestructuració, és a dir, la substitució de la teoria o idees prèvies anteriors per una de nova; en altres casos, s'associa a canvis més parcials que poden correspondre bàsicament a l'ampliació dels coneixements anteriors. Per tant, quan avui dia es parla de canvi, s'accepta que els canvis poden ser de diferents tipus, des d'uns de més radicals o forts a altres de molt menys importants (Alexander: 1998).

Aconseguir aquest canvi conceptual dels alumnes de formació inicial és, sens dubte, un dels reptes més importants de la formació inicial del professorat en didàctica de les ciències socials i de la recerca en aquest camp, però: cm podem aconseguir aquest canvi?

Les investigacions han demostrat que aquest canvi és un procés gradual i lent i no un salt ràpid (Vosniadou: 1999) i que poden existir diferents maneres de produir-se, des de la substitució total d'una concepció existent per una altra, a la coexistència de les concepcions prèvies i noves (Duit: 1999).

Aquests mateixos estudis han constatat, a més, que el canvi conceptual és molt difícil de fer ja que els estudiants de formació inicial tenen les seves concepcions molt interioritzades. Alguns autors apunten que el canvi és únicament possible en la mesura que el procés de formació es desenvolupi a partir de la reflexió del que es pensa de l'ensenyament de les ciències socials i del paper del mestre. A

través de la reflexió permanent els futurs ensenyants poden arribar a qüestionar les seves concepcions en funció d'optar per un model d'ensenyament i un estil docent que respongui a una elecció personal, a una decisió presa a partir del coneixement d'alternatives educatives i no sigui la reproducció de models coneguts o viscuts com a alumnes.

Charlier (1998) pensa que els estudiants de formació inicial poden canviar les seves concepcions prèvies en funció d'un procés d'aprenentatge que comporti una reflexió sobre l'acció. En opinió d'Angell (1998), els canvis poden arribar si es produeix una interacció entre les concepcions prèvies dels futurs ensenyants amb els continguts i mètodes dels cursos de didàctica i amb les experiències pràctiques a les aules escolars. En aquesta mateixa línia es pronuncia Armento (1999) quan comenta que si es pretén modificar l'ensenyament de les ciències socials dominant és necessari promoure una formació centrada en el pensament creatiu i reflexiu dels alumnes de formació inicial.

Ara bé, el canvi conceptual únicament es produirà si els futurs ensenyants, a partir del contrast entre les seves formes de pensar i d'actuar i les dels altres, són capaços d'identificar els seus propis punts de vista, valorar-los, contrastar-los, planificar com canviar-los i com portar a la pràctica les noves concepcions (Armento, 1991). L'alumne de formació inicial ha de ser, doncs, el protagonista en la reconstrucció del seu propi coneixement.

Per tant, si des de l'assignatura de Ciències Socials i la seva Didàctica es busca un canvi conceptual dels alumnes de formació inicial cal apostar per un ensenyament que desenvolupi la capacitat reflexiva dels futurs mestres i els permeti conèixer altres alternatives educatives que siguin diferents de les seves.

En la seva investigació Adler (1991) va afirmar també que el canvi conceptual dels estudiants de formació inicial sols era possible a partir d'un procés de reflexió i de presa de consciència d'aquestes concepcions prèvies per part seva.

A més, va constatar que els cursos de didàctica de les ciències socials basats en la teoria i la racionalitat crítica donaven més possibilitats als estudiants de

formació inicial de reflexionar sobre les finalitats de l'ensenyament de les ciències socials i facilitaven la relació entre la teoria i la pràctica d'ensenyar i la possibilitat de canviar i actuar com a professors reflexius i compromesos amb l'emancipació social.

En la meva investigació pretenc comprovar si durant el curs, i especialment a través de l'elaboració i experimentació de les unitats didàctiques a les escoles, es produeix un canvi conceptual en els meus estudiants de formació inicial. La matèria de Ciències Socials i la seva Didàctica esta basada en la teoria i la racionalitat crítiques i, per tant, seguint les conclusions del treball d'Adler (1991), hauria d'oferir més possibilitats perquè es produeixi aquest canvi conceptual. La relació constant entre la teoria i la pràctica, la possibilitat de conèixer alternatives educatives diferents a les viscudes, les trobades amb els mestres de les escoles... són també altres aspectes que poden ajudar a la formació d'uns mestres reflexius, crítics i compromesos.

En aquesta línia cal citar el treball de Dinkelman (1999), que ha investigat la influència dels seus cursos de didàctica en la formació inicial d'uns ensenyants crítics i reflexius. El seu estudi se centra en el seguiment de tres estudiants de professor de ciències socials de secundària al llarg d'un semestre. En les seves conclusions finals ha constatat que els seus alumnes de formació inicial han estat capaços de reflexionar de forma crítica en el curs i que estan capacitats per pensar i reflexionar sobre la seva pròpia feina en termes crítics; malgrat això, no han canviat algunes de les seves concepcions prèvies ni han desenvolupat una comprensió racional del seu treball com a professors de ciències socials.

Els resultats d'aquesta investigació mostren la dificultat de produir canvis importants en les concepcions prèvies dels estudiants de formació inicial a través, únicament, d'una assignatura. També han arribat a conclusions molt semblants els estudis de Riera (1997 i 2004) sobre la formació inicial dels mestres en didàctica de les ciències socials i el de Bravo (2002) sobre la formació inicial dels professors de secundària.

4.3. La relació entre la teoria i la pràctica en la formació dels futurs