La investigació en la formació inicial dels mestres d'educació primària en didàctica de les ciències socials: estat de la qüestió

Fins fa pocs anys no hi havian gaires treballs d'investigació en el camp de la formació inicial del professorat d'educació primària en didàctica de les ciències socials, però aquesta situació sembla canviar en els últims temps donada la importància cada cop més gran que s'està donant al professorat com a agent fonamental en el desenvolupament del currículum.

Malgrat tot, existeixen a l’Estat espanyol pocs estudis dedicats a investigar quines són les perspectives dels estudiants de formació inicial del professorat sobre la professió d’ensenyar, sobre l’ensenyament de les ciències socials a educació primària o sobre els cursos de didàctica de les ciències socials en la formació inicial dels futurs ensenyants (Pagès, 2000a).

La recerca més important en aquesta àrea s’ha fet als EUA, i tal com va assenyalar Armento (1986), durant la dècada dels setanta la majoria de les investigacions es van desenvolupar sota la influència de la racionalitat positivista que dominava en aquells anys tota la recerca educativa.

En el treball de l'any 1991, Armento manté molts dels propòsits citats en el seu estudi anterior (pocs treballs de recerca, manca de marcs teòrics i de metodologies apropiades, absència d'estudis sobre temes rellevants...) però al mateix temps constata una sèrie de canvis que denomina "revolució silenciosa".

"[...] La revolució silenciosa en el camp de la investigació sobre l'ensenyament dels estudis socials ens ha proporcionat nous constructes teòrics, nous paradigmes d'investigació i noves eines metodològiques".

(Armento, 1991:187)

Les principals transformacions que permeten a Armento parlar de revolució silenciosa són les següents:

• Incorporació de l'anàlisi critica i interpretativa i de mètodes etnogràfics (estudis de casos, observacions...).

• Perspectives més amplies i holístiques d'anàlisis, de conceptualització de les ciències socials i de les variables que intervenen en el seu ensenyament i en el seu aprenentatge.

• Nova conceptualització del rol del professor, que passa de ser un simple transmissor de coneixements a algú capaç de prendre decisions i adaptar el currículum a les necessitats concretes de l'aula.

Aquest nou rol del professor va generar un interès creixent per la investigació de la formació inicial i permanent del professorat i per l'anàlisi dels programes de formació. En l'estudi realitzat l'any 1996 Armento reconeix avenços en la investigació sobre la formació inicial del professorat, especialment pel que fa a les creences i coneixements dels futurs professors, encara que demana una major atenció a l'estudi i a la investigació dels programes de formació a partir d'un consens, inexistent fins al moment, sobre els objectius de les ciències socials i la formació dels seus professors.

Amb el pas dels anys les investigacions sobre la formació inicial del professorat han anat augmentat i no sols als EUA sinó també a la resta de països. En un treball presentat l'any 1997, Pagès recull de forma completa la recerca feta fins a aquell moment sobre la formació inicial del professorat per ensenyar ciències socials. Com ell mateix comenta, moltes investigacions, i especialment les nord-americanes, no fan distincions entre el professorat de primària i el de secundària, encara que si mirem el conjunt dels treballs es pot afirmar que dominen els dedicats a la formació dels professors de secundària.

Les investigacions en formació inicial del professorat en didàctica de les ciències socials, segons Pagès (1997a), es poden classificar en diferents àmbits:

a) Revisions generals de la investigació sobre la formació inicial del professorat de ciències socials

Aquests treballs presenten un estat de la qüestió de la investigació existent sobre la formació inicial del professorat. La majoria són dels EUA i ofereixen una panoràmica dels temes que s’investiguen, de la seva metodologia, dels problemes que es volen resoldre i dels aspectes pendents.

Entre els treballs de la dècada dels vuitanta citats per Pagès (1997a) cal mencionar els estudis d'Adler (1991) i Banks i Parker (1992). En la seva revisió, Adler (1991) va poder constatar una sèrie de fets molt interessants entre els quals destaquen:

• La metodologia tradicional de la major part de les classes de didàctica de les ciències socials. Aquestes, per tant, no eren exemples d'innovació metodològica i, en conseqüència, no actuaven com a possibles models per intervenir en la pràctica.

• Els cursos de didàctica de les ciències sociales, que incloïen en els seus programes la formació pràctica a les escoles eren més valorats pels estudiants de formació inicial que els que no les feien.

• Els cursos de didàctica de les ciències socials basats en la teoria i la racionalitat crítica donaven més possibilitats als estudiants de formació inicial de reflexionar sobre les finalitats de l'ensenyament de les ciències socials i facilitaven la relació entre la teoria i la pràctica d'ensenyar i la possibilitat de canviar i actuar com a professors reflexius i compromesos amb l'emancipació social.

Entre les conclusions de Banks i Parker (1992) cal mencionar les que fan referència als cursos de didàctica de les ciències socials. Segons ells, la majoria dels cursos de didàctica de les ciències socials eren dissenyats per tractar bàsicament els problemes instructius i, en canvi, tractaven pocs temes relacionats amb la naturalesa de les diferents ciències socials. Entre els continguts més treballats citen la programació, l'avaluació, els valors educatius o les habilitats.

b) Investigacions i treballs sobre plans concrets de formació del professorat de ciències socials

Les recerques en aquest àmbit mostren que la racionalitat positivista ha estat hegemònica en els programes de formació del professorat tant als EUA com a Europa. Això ha comportat un sentiment general de descontentament i un gran nombre d'intents de trobar solucions realistes per formar professors amb capacitat per afrontar amb èxit els problemes de la pràctica educativa.

Moltes d'aquestes investigacions dediquen una atenció particular a la relació entre la formació teòrica i la pràctica, a la relació entre l'aprenentatge a la universitat i l'aprenentatge als centres escolars. Hi predominen les dedicades a la formació inicial del professorat de secundària.

Entre els treballs més interessants Pagès (1997a) menciona als EUA els estudis d'Evans, Hoffman i Bennett, que analitzen els continguts de ciències socials del currículum de la formació inicial de mestres de primària. Les seves conclusions confirmen el predomini de la perspectiva positivista i la poca importància que es dóna a la preparació dels futurs mestres per ensenyar ciències socials.

A la Gran Bretanya la majoria d'investigacions s'han centrat en la formació inicial del professorat d'història a secundària i destaquen els treballs de Booth (1989) i Pendry (1998) que, entre altres qüestions, s'han interessat per la relació entre la teoria impartida a la universitat i la pràctica realitzada als centres escolars. A França es poden assenyalar els estudis de Marbeau (1990), Clary (1990) i Audigier (2001) entre altres.

c) Investigacions sobre les perspectives dels estudiants de mestre sobre les ciències socials i sobre la seva formació

Dintre aquest bloc Pagès situa les investigacions que indaguen el punt de vista dels estudiants de professor sobre la seva formació inicial en general o sobre alguns aspectes concrets. Entre les recerques més importants i pioneres en aquest camp destaca la de Goodman i Adler (1985) als EUA.

A l’Estat espanyol podem citar alguns treballs en aquesta línia, com el de González Sanmamed (1994) i el de Fuentes (1995) sobre les pràctiques a la formació inicial de professorat. Tots dos segueixen una metodologia qualitativa i interpretativa basada en l’estudi de cas. González Sanmamed fa el seguiment de les pràctiques de dues alumnes, una de les quals estudiava l’especialitat de ciències humanes i va fer les pràctiques a cicle superior d'EGB. A través de les observacions, les entrevistes... es poden comprendre totes les dificultats trobades per l'estudiant. Entre aquestes l'autora destaca les grans diferències existents entre la teoria ensenyada a la universitat i la realitat de l'ensenyament de les ciències socials a l'escola.

La investigació de Fuentes (1995) es basa també en el seguiment d'una alumna de tercer curs que fa les seves pràctiques escolars en una classe de ciències socials i havia de preparar una unitat de programació d'història. A través dels diaris, les entrevistes, les observacions... es pot seguir el procés que segueix l'alumna al llarg de la preparació i realització de la seva unitat de programació.

A Catalunya, cal citar, entre altres, els treballs de Pagès (1996 i 1999), Riera (1997 i 2004), Llobet (1998) i Bravo (2002).

d) Investigacions sobre el professorat de didàctica de les ciències socials

Per ara hi ha poca recerca en aquest camp, malgrat molts autors com Adler (1993) reconeixen la importància d'investigar el pensament del professor de didàctica de les ciències socials. Entre els pocs treballs existents Pagès (1997a) destaca la investigació de Villar Angulo (1990), que té com a protagonista un professor de formació inicial de mestres de didàctica de les ciències socials d'una escola universitària de formació del professorat d'EGB.

e) Propostes alternatives per a la formació inicial del professorat en didàctica de les ciències socials

La majoria de treballs que s'inclouen en aquest grup no són investigacions sinó propostes d'actuació, algunes derivades d'investigacions o d'experiències contrastades, per la formació inicial del professorat en didàctica de les ciències socials. Alguns d'aquests treballs plantegen propostes globals de canvi i aposten pel model crític, altres proposen modificacions en els continguts o en els mètodes, però gairebé tots incideixen en la necessitat de revisar les relacions teoria-pràctica en la formació inicial.

Als EUA existeix un important nombre d'especialistes en didàctica de les ciències socials que promou la implantació de cursos de formació de professorat construïts a partir de les aportacions de la teoría crítica. Es defensa una

formació que tingui en compte no sols el domini de les competències tècniques sinó que s'interessi fonamentalment per les competències intel·lectuals, morals i polítiques.

El concepte del professor com a intel·lectual transformador de Giroux (1990 i 1993) resumeix una de les millors propostes del model crític en la formació del professorat (Pagès: 1997a). Els mestres que assumeixen el paper d'intel·lectuals transformadors tracten els alumnes com a agents crítics, qüestionen la forma en què es produeix i distribueix el coneixement, utilitzen el diàleg i converteixen el coneixement en significatiu, crític, i alhora, emancipador.

Entre altres treballs citats per Pagès en l'àmbit espanyol (1997a) cal destacar la programació presentada, discutida i aprovada en el II Simposium de Didáctica de las Ciencias Sociales fet a Còrdova (AA.VV: 1990) o la proposta de Benejam (1993) per la formació inicial dels professors de geografia.

També el projecte del Graduat Superior en Magisteri (Benejam: 2000) es podria incloure dintre d'aquest grup.

Seguint aquesta classificació proposada per Pagés (1997a), la meva investigació es podria relacionar en part amb el grup denominat Investigacions sobre plans concrets de formació del professorat de ciències socials. Aquests estudis analitzen diferents programes de formació i, en conseqüència, tracten alguns dels seus problemes més rellevants com la relació entre la formació teòrica i la pràctica i entre l'aprenentatge a la universitat i l'aprenentatge en els centres escolars, que són temes treballats també en aquesta recerca.

La meva investigació s'interessa igualment per les concepcions prèvies dels estudiants de formació inicial i, per tant, es podria relacionar amb el grup anomenat Investigacions sobre les perspectives dels estudiants de mestre sobre les ciències socials i sobre la seva formació. El meu treball també es podria incloure en l'últim apartat dedicat a propostes en la formació inicial del

professorat ja que presenta, analitza i reflexiona sobre un model d'assignatura de didàctica de les ciències socials que pretén relacionar de forma contínua al llarg del curs la teoria i la pràctica.

4. La investigació en la formació inicial dels mestres d'educació primària