Els instruments utilitzats per conèixer les opinions dels protagonistes de la investigació, les seves percepcions i també els canvis experimentats durant el procés educatiu van ser diversos i complementaris. La meva investigació, com qualsevol estudi de cas es pot qualificar de multimetodològica ja que la recollida de dades ha estat intensa i ha combinat diverses tècniques:
• observacions
• entrevistes
• qüestionaris
Per a Walker (1989) el principi de treballar utilitzant diversos instruments de manera interrelacionada és molt apropiat en les investigacions educatives. En una investigació de tipus qualitatiu i interpretatiu cal reunir moltes dades, ja que com més indicadors s'aportin més força, rigor i consistència tindrà la recerca.
1.1. Observacions
L'observació com a tècnica de recollida de dades és molt utilitzada en qualsevol investigació interpretativa, fins i tot Goetz i Lecompte (1988) i Spindler i Spindler (1992) pensen que és l'instrument més important de recollida de dades en qualsevol investigació de caire etnogràfic. També per a Rodríguez et al (1996) l'observació directa, feta des d'un punt de vista holístic, és un dels mitjans més importants per recollir informació en una investigació interpretativa i qualitativa.
Per a Spindler i Spindler (1992), la primera obligació de l'investigador en un treball d'aquest tipus és romandre en el lloc de l'acció, entre els mateixos subjectes que la protagonitzen, el temps suficient per poder veure el que succeeix, respectant l'evolució natural i quotidiana dels fets. La seva presència ha de modificar el menys possible el seu desenvolupament.
Tots els autors que defensen l'observació directa com un instrument per recollir informació estan d'acord a afirmar que per arribar a establir la fiabilitat de qualsevol observació cal que aquesta es faci de forma regular, sistemàtica i repetitiva. Una observació d'aquest tipus permet detectar aspectes que acompanyen una acció i que no pertanyen al camp de l'expressió verbal com ara moviments, gestos, mirades...
En una investigació de tipus qualitatiu l'observació també permet conèixer dades i fets que no es poden obtenir amb altres instruments. En una recerca sobre accions educatives, com és el cas del meu treball, no són suficients les informacions que ens aporten les persones que hi intervenen, ja que aquestes poden ser subjectives o parcials. L'observació permet a l'investigador recollir la informació de manera directa, sense intermediaris i, per tant, sense interpretacions prèvies ni mediatitzades per a altres persones.
Aquest fet planteja, alhora, un problema propi a tota observació: el paper de l'observador. Tota observació també comporta una dimensió subjectiva i per això molts autors recomanen valorar i controlar el possible biaix que pot introduir
l'observador. Aquest actua en funció de la seva visió personal i dels objectius de la recerca per interpretar el que està succeint, per la qual cosa tota observació té un component subjectiu.
Per a Evertson i Green (1989), els objectius de la investigació tenen una gran importancia i determinen en gran part les característiques de l'observació:
"[...] El propòsit de l'observació influeix en el que s'observa, com s'observa, qui és observat, quan té lloc l'observació, on té lloc, com es registren les observacions, quines observacions es registren, com s'analitzen les dades, i quin ús es dóna a les dades".
(Evertson i Green, 1989:306)
Per totes aquestes raons es recomana contrastar sempre que sigui possible les dades obtingudes a través de l'observació mitjançant l'aplicació d'altres instruments. Per a Adler i Adler (1994) únicament la utilització paral·lela d'altres tècniques incrementa la consistència i la validesa de l’observació com un instrument important de recollida de dades en qualsevol investigació de caire interpretatiu.
No existeix un sols tipus d'observació, ni una sola manera d'enfocar-la. Segons els objectius, les necessitats i el desenvolupament de la recerca l'observació pot abastar tots els aspectes de la realitat educativa estudiada i, per tant, tindrà un enfocament global o es pot centrar únicament en parcel·les o punts concrets d'aquesta realitat.
En la meva l’investigació he utilitzat diferents tipus d’observació, encara que han predominant les observacions sobre aspectes concrets i parcials que prèviament havia seleccionat en funció dels objectius plantejats en el meu treball.
Patton (1987) estableix sis dimensions diferents de l'observació: segons el rol de l'observador (amb més o menys implicació); el grau en què sigui oberta o encoberta; segons es coneguin o no els objectius de l'observació; el seu grau
d'estructuració; la seva durada; i el seu enfocament i abast. Segons aquest autor, aquestes dimensions no s'han de considerar aïllades sinó que es poden relacionar entre elles.
Les meves observacions, seguint els criteris de Patton (1987), han estat sempre obertes, ja que els estudiants de formació inicial sabien que els estava observant i coneixien els objectius de la investigació.
De totes aquestes dimensions citades per Patton, la que s'ha considerat més important per molts autors ha estat la relacionada amb el grau de participació de l'observador. Segons el nivell de participació s'han diferenciat diferents tipus d'observació. Spradley (1980) cita cinc modalitats diferents d'observació: no participativa, de participació passiva, moderada, activa i total. Per la seva banda, Rincón et al. (1995) distingeixen quatre tipus d'observació: participant, no participant, participació-observació i auto-observació.
La majoria de les observacions que he fet durant la meva recerca es poden qualificar, segons Rincón et al. com de no participants, ja que he intentat no interferir en la realitat educativa observada. Tot i això algunes observacions, especialment les dels grups de treball a les aules universitàries, també es poden incloure dintre la modalitat de participació-observació, ja que moltes vegades em vaig veure obligada a participar en les sessions de treball dels sis grups d'estudiants durant l'elaboració de les unitats didàctiques.
En una investigació interpretativa i qualitativa no és necessari establir sempre un guió previ a l'observació; per tant, aquesta pot tenir diferents graus d'estructuració. En el meu cas, les observacions fetes a la universitat van ser molt lliures, i les vaig recollir a traves de notes de camp, que ens uns casos van ser descriptives i en altres, més reflexives. En canvi, per les observacions fetes a les aules de primària vaig disposar d'un guió preparat amb antelació (vegeu l'annex: 555).
També és important establir des del principi de la recerca una bona relació entre l'observador, en aquest cas jo mateixa, i els observats, els meus estudiants de formació inicial del professorat. Hatch i Bondy (1986) diferencien quatre modalitats diferents de relacions entre l'observador i els observats: antagònica-defensiva, resistent-protectora, adaptada-cooperativa i participativa- col·laborativa. En el meu cas puc afirmar que la meva relació va ser en tot moment participativa-col·laborativa, tant a les aules de la universitat com a les classes de primària en el moment d'experimentar les unitats didàctiques.
1.2. Entrevistes
L'entrevista és un instrument molt utilitzat en el camp de la investigació interpretativa. És molt útil per recollir informació sobre opinions, actituds, suggeriments... i permet verificar observacions que s'hagin pogut fer prèviament i recollir aspectes difícilment observables directament de la realitat.
L'entrevista aporta a la metodologia qualitativa la profunditat, el detall i les perspectives dels entrevistats. En qualsevol entrevista l'investigador busca trobar què és important i significatiu en la ment dels informants, la manera com veuen i analitzen les diferents situacions.
Mentre que la utilització del qüestionari permet arribar a un gran nombre de persones, l'entrevista demana una alta inversió de temps per a la seva realització, la qual cosa comporta que es faci a un nombre més reduït de persones. No obstant això, la profunditat que es pot assolir al llarg d'una entrevista permet obtenir abundants i valuoses informacions per a qualsevol investigació de caire interpretatiu.
En funció de les dades que es volen obtenir, de les maneres de conduir i plantejar una entrevista i del nombre de participants, Rincón et al. (1995) distingeixen diferents modalitats:
• Segons el grau d'estructuració. En aquest sentit es troben entrevistes totalment estructurades, amb preguntes tancades i respostes preestablertes fins a entrevistes gens estructurades, més flexibles, en les quals les preguntes són obertes i requereixen que l'entrevistat construeixi la seva pròpia resposta.
• Segons el grau de directivitat, que depèn de la possibilitat que té l'entrevistador de canviar la forma i l'ordre de les preguntes. En aquest camp també hi ha una gran diversitat, des d'entrevistes que segueixen totalment l'ordre preestablert fins a la màxima expressió de la no directivitat que es quan no existeix cap tipus de guió i es deixa a l'entrevistat parlar lliurement sobre el tema proposat.
• Segons el nombre de participants. Les entrevistes poden ser individuals o en grup. Quan l'entrevista està orientada a conèixer el pensament individual d'un fet social o d'una realitat educativa concreta, evidentment és més recomanable l'entrevista personal; ara bé, quan aquesta està orientada a la presa de decisions o a la comprensió d'aspectes més globals, és millor l'entrevista col·lectiva. En igualtat de circumstàncies es coneix més i millor una persona a través d'una entrevista individual, encara que també pot passar que algun fet o problema s'escapi a una reflexió de caire individual.
Les entrevistes en grup demanen més temps i més atenció per part de l'entrevistador, que ha de garantir que tothom pugui participar per igual i que cap membre del grup no pugui influir a la resta. Ara bé, les entrevistes col·lectives ofereixen alguns avantatges respecte a les individuals ja que el grup pot actuar com a provocador. Quan es fan entrevistes en grup es crea una situació en què es multipliquen les reaccions individuals i s'intercanvien punts de vista. Aquesta interacció entre els membres del grup enriqueix les dades que s'obtenen, tant en situacions de consens com en situacions de discrepància o desacord.
L'entrevista s'ha de fer a partir d'uns criteris que li atorguin validesa com a instrument de investigació. Un dels punts més controvertits té a veure amb la relació que s'estableix entre l'entrevistador i els entrevistats. La relació que es crea entre ells és molt important i el grau de confiança o distanciament entre ambdós pot condicionar algunes respostes. L'entrevistador ha de ser conscient que ell és el moderador, que ha de ser subtilment invisible i discretament eficaç, i que es pot convertir en un líder circumstancial. Per això ha de tenir i exercir una capacitat adequada de decisió i adaptació davant les diferents situacions que es puguin plantejar al llarg de l'entrevista.
També cal tenir en compte el caràcter subjectiu de les entrevistes. A vegades, les dades que generen poden ser ambigües o fins i tot contradictòries, per això molts autors recomanen contrastar aquestes dades amb les provinents d'altres fonts.
La recollida de les dades obtingudes a través de les entrevistes es pot fer a partir de diversos mitjans, ja sigui amb la transcripció escrita o amb l'enregistrament d'àudio o vídeo. De cara a la recerca, l'investigador pot prendre la decisió de transcriure la totalitat de l'entrevista, o només aquells fragments que considera més rellevants per al seu treball.
! Les modalitats d'entrevistes utilitzades en la recerca
En funció de les diferents modalitats d'entrevista comentades anteriorment les entrevistes fetes en la meva investigació es poden definir:
• Segons el seu grau d'estructuració, com a semiestructurades o estructurades obertes (Patton, 1987) ja que, si bé les entrevistes estaven preparades i tenien un guió previ, també van ser flexibles ja que hi vaig
incorporar noves preguntes que van sorgir a partir d'algunes respostes o suggeriments dels entrevistats.3
• Segons el grau de directivitat, com a semidirectives. Vaig preparar un guió però en el moment de l'entrevista vaig ser flexible. Crec que és molt difícil establir unes normes fixes de funcionament ja que cada entrevista és una situació diferent, fluïda, flexible i plena de dinamisme propi.
• Segons el nombre de participants, com a individuals i en grup. Vaig utilitzar aquests dos tipus d'entrevista en funció dels objectius de la recerca. Les entrevistes van ser individuals amb els mestres de les escoles i amb estudiants coordinadors de grup i van ser col·lectives amb els sis grups de treball. Aquestes van ser sens dubte molt més dinàmiques ja que els entrevistats es van sentir més estimulats per descobrir i analitzar les seves pròpies idees, experiències o actituds.
• Segons el seu grau de profunditat, com a qualitatives o en profunditat.
Taylor i Bogdan (1987) defineixen aquest tipus d'entrevista com una trobada cara a cara entre l'investigador i els informants en la qual aquests expressen lliurement les seves experiències o idees sobre els fets analitzats.
Totes les entrevistes es van desenvolupar en un clima de gran confiança i comoditat. La meva relació ha estat molt cordial tant amb els mestres, molts dels quals ja coneixia de molts anys, com amb els estudiants de formació inicial, i tant en les entrevistes individuals com en les de grup.
Vaig enregistrar la majoria d'entrevistes en àudio, un mitjà que ofereix grans avantatges. Aquests aparells, com que són petits, es poden dissimular fàcilment, no pertorben els entrevistats i, a més, permeten fixar les paraules literals. En algunes ocasions també poden ser molt útils per a l’investigador perquè
3
permeten observar silencis, dubtes o el mateix procés d'elaboració d'una resposta.
En un primer moment vaig transcriure la totalitat de les entrevistes, però per a la investigació només he utilitzat aquells fragments que he considerat més rellevants i interessants.
Les entrevistes han estat una font d'informació molt important per a la meva investigació ja que gràcies a elles he pogut conèixer les opinions i les valoracions dels mestres i dels alumnes de formació inicial i al mateix temps m'han permès contrastar les visions d'uns i altres, entre ells, i en relació amb les meves observacions.
1.3. Els qüestionaris
Un qüestionari consisteix en la formulació de preguntes o d'afirmacions a través de les quals es pretén investigar sobre un problema determinat. La utilització d'un qüestionari implica que tant preguntes com respostes es plantegin per escrit.
A diferència de les entrevistes o d'altres estratègies per a l'obtenció d'informació, el qüestionari permet més fàcilment recollir les opinions d'un nombre més gran de persones. El seu disseny demana prendre una sèrie de decisions pel que fa a: aspectes formals (estructuració, format de les respostes...), tipologia de preguntes (d'introducció, obertes...) o sistema de respostes.
Pérez Álvarez (1991) distingeix tres grans modalitats de qüestionaris, en funció dels tipus de preguntes i respostes:
a) Qüestionaris tancats o de base estructurada: són els que demanen respostes breus, la selecció entre un sí o un no, o l'elecció entre diferents opcions.
b) Qüestionaris semitancats o de base semiestructurada: són els que tenen preguntes ben delimitades, però comporten que les persones que contestin redactin la seva resposta, tant per justificar opcions personals com per aportar informacions determinades.
c) Qüestionaris oberts o de base no estructurada: són els que no contenen preguntes concretes, únicament s'hi troba l'enunciació dels temes sobre els quals s'espera recollir dades.
En la meva investigació he optat per utilitzar qüestionaris semitancats o de base semiestructurada. Les preguntes dels dos qüestionaris utilitzats en la investigació són precises i estan perfectament delimitades i els estudiants de formació inicial que els han contestat s'han vist obligats a redactar i organitzar les seves respostes.
La utilització de qüestionaris o d'altres tècniques d'anàlisi estadística és perfectament compatible en el marc d'una investigació qualitativa, encara que es demana que la informació obtinguda per aquests mitjans sigui contrastada amb la procedent d'altres instruments, més propis de les investigacions interpretatives i qualitatives, com ara les entrevistes en profunditat o les observacions.
Per això, si bé he passat dos qüestionaris a tots els meus estudiants de formació inicial, a continuació he contrastat tota aquesta informació amb l'obtinguda amb altres instruments, bàsicament amb la provinent de les entrevistes en profunditat que he fet als sis alumnes coordinadors de grup.
1.4. Altres fonts documentals escrites
Sota aquesta denominació he englobat materials escrits molt diversos (diaris de classe, els treballs de les unitats didàctiques...) que constitueixen també una font d'informació important per a la investigació.
Rincón et al. (1995) i altres autors classifiquen aquests documents escrits en dos grans grups en funció de l'àmbit on s'han generat: els oficials i els personals. Els primers corresponen a aquells documents o materials oficials i públics que estan disponibles com a fonts d'informació; entre els documents personals més utilitzats en les investigacions interpretatives se citen els diaris personals.
Per a alguns investigadors, la documentació escrita té més credibilitat que l'observació i l'entrevista. Ara bé, la documentació de tipus personal pot ser parcial i subjectiva; d'aquí també la necessitat de contrastar aquestes informacions amb les obtingudes mitjançant altres instruments.