La investigació-acció se situa majoritàriament dintre la tendència crítica, encara que també existeixen experiències d'investigació-acció més tècniques, que tenen únicament un caràcter explicatiu o purament descriptiu. Per aquest motiu he decidit no incloure-la dintre la investigació crítica i situar-la en un apartat propi, ja que la investigació-acció pot ser crítica o simplement descriptiva.
La major part dels autors atribueixen l'origen de la investigació-acció als estudis fets pel psicòleg Lewin (1946) que va ser el primer a utilitzar l'expressió Action Research. Segons ell (Imbernón 2002) la investigació-acció demanava tres requisits:
• Havia de fer-se en col·laboració amb els subjectes estudiats (participació).
• No s'havia d'efectuar al laboratori (democràcia).
• Abans i després del seu desenvolupament calia constatar les actituds i els comportaments dels individus (canvi individual i social).
Aquestes tres condicions impliquen que la investigació-acció ha de tenir un caràcter participatiu, un impuls democràtic i una contribució simultània al canvi social.
Elliot (1990), un dels grans autors de la investigació-acció, la defineix com l'estudi d'una situació social amb la finalitat de millorar la qualitat de l'acció. És una forma de treballar que uneix la teoria i la pràctica en un tot. S'investiga a partir de la pràctica educativa quotidiana i això significa que la reflexió i l'acció estan totalment relacionades. Per a Carr i Kemmis (1988), la investigació-acció és una reconceptualització profunda de la relació entre teoria i pràctica educativa.
A partir d'Elliot (1990), Blández (1996) i Pérez Serrano (1990 i 1994) les característiques més importants de la investigació-acció serien:
• La teoria i la pràctica mantenen una constant relació dialèctica, ja que la reflexió teòrica intenta articular-se, generar-se i organitzar-se en la pràctica i des de la pràctica. La investigació-acció no utilitza la teoria per justificar la pràctica, ni considera la pràctica com la teoria aplicada. Es tracta, més aviat d'una relació recíproca en la qual teoria i pràctica s'informen entre si i són mútuament independents.
• L'investigador, que acostuma ser el mateix professor, explicita el seu posicionament ideològic i ha de justificar les seves accions i decisions.
• És un mètode flexible, ja que el procés no és lineal, sinó que es va negociant amb els implicats en l'acció educativa.
La investigació-acció és un procés participatiu i dinàmic que demana una autoreflexió constant, ja que cal planificar, actuar, observar i reflexionar pràcticament alhora. Per a Imbernón (2002), la investigació-acció pot ser un important procediment per a la formació del professorat gràcies a l'acció cooperativa que implica, i al treball en equip, mitjançant el qual el professorat
orienta, corregeix i avalua els seus problemes i pren decisions per millorar, analitzar o qüestionar la pràctica educativa.
Segons Sandín (2003), la finalitat essencial de la investigació-acció no és l'acumulació de coneixements sobre l'ensenyament o la comprensió d'una realitat educativa concreta, sinó, fonamentalment, aportar informació que orienti la presa de decisions i els processos de canvi per a la millora. Segons aquest autor, l'objectiu prioritari de la investigació-acció consisteix a millorar la pràctica en lloc de generar coneixements.
Avui dia es trobem dues grans tendències en l'investigació acció: una basada en el model lewia i l'altra denominada escola anglesa (Imbernón, 2002). La línia lewiana es basa en els objectius de la investigació, mentre que l’escola anglesa parteix de les teories d'Habermas i estableix tres modalitats:
1. La investigació-acció tècnica.
2. La investigació-acció pràctica.
3. La investigació-acció crítica i emancipadora.
! La investigació-acció i la meva recerca
Algunes de les característiques del meu treball permeten relacionar-lo també amb la investigació-acció. Aquesta recerca, igual que altres investigació-acció, és un procés participatiu i dinàmic que comporta una autoreflexió constant i que té com a finalitat transformar, canviar i millorar la qualitat de l'acció, en el meu cas la formació inicial dels mestres de primària en didàctica de les ciències socials.
No crec, però, que la present recerca és pugui qualificar com una autèntica investigació-acció ja que presenta algunes diferències, especialment pel que fa a la relació teoria-pràctica. Una investigació-acció no acostuma a utilitzar la teoria per justificar la pràctica, ni considera la pràctica com teoria aplicada.
Penso que en el meu treball la teoria té un paper diferent i més rellevant que en una investigació-acció.
De les tres tendències actuals d'investigació-acció assenyalades per Imbernón (2002) la que està més directament relacionada amb la meva recerca, per les seves característiques i finalitats, és la denominada investigació-acció crítica i emancipadora, que és la més propera a la investigació crítica.
4.1. La investigació-acció crítica i emancipadora
Aquest model d'investigació-acció es pot incloure perfectament dins la tendència crítica i moltes de les seves característiques coincideixen amb les explicades anteriorment a l'apartat dedicat a la investigació crítica. Carr i Kemmis (1988) van definir la investigació-acció com una ciència educativa crítica. Segons ells:
"[...] Al contrari que la investigació interpretativa, que té com objectiu la comprensió del significat del passat per al present, la investigació-acció pretén transformar el present per produir un futur diferent. La investigació-acció es deliberadament activista".
(Carr i Kemmis, 1988:183).
Kemmis (1999) defineix la investigació-acció crítica i emancipadora com una forma d'investigació participativa ja que acostuma a estar feta per persones que treballen en educació en les seves pròpies pràctiques educatives i autoreflexiva adoptada pels participants en accions educatives amb el fi de millorar la racionalitat, la justícia i el grau de satisfacció de: a) les seves pròpies pràctiques socials i educatives, b) la comprensió d'aquestes pràctiques, i c) les institucions i situacions en què s'efectuen aquestes pràctiques.
La investigació-acció emancipadora és, segons Kemmis (1999), concretament crítica, en el sentit que involucra els participants en la reflexió crítica sobre pràctiques concretes i reals i és participativa en el sentit que els mateixos actors s'involucren en l'autoreflexió crítica.
! La investigació-acció crítica i emancipadora i la meva recerca
La majoria de característiques assenyalades per Kemmis (1999) es relacionen perfectament amb la investigació crítica i s'ajusten als objectius de la meva recerca iniciada no únicament amb la finalitat de comprendre les meves pràctiques educatives sinó també amb l'objectiu de millorar-les i, d'aquesta manera, millorar també la formació inicial dels mestres en ciències socials.
El plantejament de la meva investigació involucra els participants, mestres en exercici, estudiants de formació inicial i professora de didàctica en una reflexió crítica sobre unes pràctiques concretes i reals i és participativa en el sentit que els mateixos actors s'involucren en autoreflexió crítica en el context de la formació inicial del professorat.