2. Les assignatures de Ciències Socials i la seva Didàctica I i II:
2.2. Els temes treballats durant el curs 2000-2001
En el curs 2000-2001 no es va perdre cap classe de les previstes i, en conseqüència, no hi va haver moltes diferències entre la programació inicial feta el mes de setembre i els continguts treballats a l'aula al llarg del curs.
a) Primer quadrimestre grups en funció de les escoles de primària.
− Presentació de l'assignatura i de la sortida a Tarragona.
dc. 4 − Demanar aclariments sobre
punts del programa o de la UD que van quedar poc clars.
− Contestar el primer qüestionari.
− Resoldre els dubtes dels alumnes al voltant de l'assignatura i la UD.
− Explicar la recerca i el primer qüestionari.
dl. 9 − Debatre els resultats del Q.Sort quant a finalitats de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències socials a educació primària.
− Lectura individual a casa de l'article.
− Comentar els resultats del qüestionari.
− Inici del Tema 1. Definir el camp conceptual de la didàctica de les ciències socials.
− Presentar l'article de Benejam, P.
(1994), La didàctica de les ciències socials: estat de la qüestió, Perspectiva Escolar, 182.
dc. 11 − Discussió dins el grup classe al voltant del concepte de ciència que defensa l'article.
− Treball en grup al voltant de dos temes de l'article:
1. Les finalitats de l'ensenyament de les ciències socials a EP
a) Comentar si s'està d'acord amb les finalitats que proposa l'article.
b) Relacionar aquestes finalitats amb les que tenien els seus professors de ciències socials d'EGB, ESO o BUP.
2. La selecció de continguts.
− A partir de les opinions dels alumnes fer una síntesi general dels conceptes citats.
− Assessorar els diferents grups de treball.
dl. 16 − Discussió en grup classe dels − Moderar la discussió i ajudar a
punts treballats. extreure'n conclusions.
− Explicar els diferents models curriculars.
dc. 18 − Exercici en grup sobre models curriculars.
− Treball en grup:
a) Definir les finalitats educatives del tema de la UD.
b) Explicar i valorar el model curricular triat per la UD.
− Assessorar els diferents grups de treball.
dl. 23 − Avaluació del tema 1.
− Treball en grup: comentar la metodologia utilitzada en l'ensenyament de les CS en les escoles de pràctiques i pels seus professors de CS. Posada en comú.
− Avaluar el desenvolupament del tema 1.
− Presentar el tema 2.
− Moderar les exposicions dels diferents grups i ajudar a extreure'n conclusions.
dc. 25 − Relacionar les explicacions de la professora amb les seves pròpies experiències.
− Inici del treball en grup.
− Explicar els diferents mètodes existents en l'ensenyament de les CS.
− Presentar un treball de grup per fer-lo a classe sobre diferents estratègies i recursos.
dl. 30 − Preparació de la sortida a
Tarragona: els treballs de camp.
− Assessorar els diferents grups de treball.
Novembre dl. dt. dc.
6, 7 i 8 − Sortida a Tarragona. − Sortida a Tarragona.
dl. 13 − Avaluació de la sortida a Tarragona.
− Relacionar les estratègies i recursos del camp d'aprenentatge amb els treballats a classe.
− Valorar els aspectes positius i negatius de la sortida.
− Ajudar a trobar les relacions.
dc. 15 − Treball en grup: buscar
informació sobre les diferents estratègies i recursos proposats a les biblioteques i a l'ADRE.
− Assessorar els diferents grups de treball.
dl. 20 − Discussió i debat al voltant del 25è aniversari del 20-N.
− Continuació del treball de grup.
− Moderar el debat.
dc. 22 − Exposició dels diferents treballs de grup.
− Analitzar i complementar les exposicions dels grups de treball.
dl. 27 − Treball en grup. Fer un primer intent de seleccionar les estratègies i els recursos per a la unitat didàctica.
− Assessorar els grups de treball.
− Avaluació del tema 2. − Avaluar el tema 2.
dc. 29 − Exercicis per descobrir els coneixements previs dels alumnes sobre l'espai.
− Presentar el tema 3 i reflexionar sobre la importància de l'estudi de l'espai a educació primària.
Desembre dl. 4. − Treball en petit grup sobre el tractament de l'espai a les escoles de pràctiques.
Discussió posterior en gran grup.
− Explicar els principals problemes d'ensenyament i aprenentatge de l'espai a educació primària.
dl. 11 − Visualització del vídeo "Els nens i l'espai".
− Treball en grup: anàlisi de mapes cognitius.
− Lectura individual de l'article a casa.
− Comentar la importància dels mapes cognitius.
− Presentar l'article Batllori. R.
(1995), Una didàctica de l'espai.
Guix, 208.
dc. 13 − Discussió a classe de tres punts de l'article treballat:
a) El concepte d'espai geogràfic.
b) La representació de l'espai
− Presentar a classe diferents exercicis per treballar l'espai a educació primària.
dl. 18 − Treball en petits grups a
l'ADRE: el tractament de l'espai als llibres de text de primària.
− Assessorar els diferents grups de treball.
dc. 20 − Exposició dels diferents treballs de camp realitzats durant la sortida a Tarragona.
− Avaluar l'exposició dels treballs.
Gener dl. 8 − Exposició dels treballs sobre el tractament de l'espai als llibres de text.
− Ajudar a extreure conclusions dels diferents treballs.
− Comparar els resultats obtinguts amb les propostes de l'article de Batllori.
dc. 10 − Treball en petit grup: el tractament de l'espai a la UD.
− Assessorar els diferents grups de treball.
− Anàlisi de diferents exercicis d'avaluació inicial.
− Esbós de la prova
d'avaluació inicial.
− Ensenyar i analitzar diferents proves d'avaluació inicial.
dim.17 − Preguntar dubtes sobre el
programa.
− Treball en petit grup: acabar feines pendents de la UD.
− Aclarir dubtes sobre l'avaluació i la prova.
En comparar la programació prevista per al primer quadrimestre i el calendari de les sessions fetes es pot comprovar que es va poder fer gran part del temari inicial. El punt que es va treballar menys del que estava previst va ser l'elaboració de la unitat didàctica. En la majoria dels cursos anteriors quan s'acabava el primer quadrimestre els diferents grups d'estudiants ja tenien preparada la prova d'avaluació inicial i fins i tot algun any ja havien fet el mapa conceptual dels continguts de la unitat didàctica. Aquest curs es va poder explicar la importància de l'avaluació inicial, però el plantejament de l'activitat i la seva experimentació a l'aula de primària va quedar pendent per al segon quadrimestre.
Si es comparen les classes dedicades als diferents temes es pot comprovar que la part del tema 3 dedicada a l'espai va ser la que va ocupar més temps del previst i la més llarga. Diferents causes permeten explicar aquest fet: el treball en grup sobre els llibres de text va ser més lent del que es pensava; la majoria dels estudiants es van mostrar molt interessats en aquest tema i van participar molt en les diferents sessions i la visita a l'ADRE. És va aprofitar aquest tema per anar a l'ADRE i explicar el funcionament d'aquest servei als alumnes.
Es van dedicar cinc sessions a la sortida al Camp d'Aprenentatge de Tarragona, entre l'estada i les classes de la facultat. S'ha d'assenyalar, però, que si, bé en la programació consta que únicament es va dedicar una sessió (30 octubre) a preparar l'anada a Tarragona, des de la titulació d'Educació Primària es van reservar dues sessions dels dimecres al matí, de què es disposa a la facultat per organitzar diferents activitats, perquè els alumnes poguessin preparar en grup els seus treballs de camp.
! Resum dels temes treballats
− Tema 1 4 sessions (9, 11, 16 i 18 d'octubre).
− Tema 2 5 sessions (23 i 25 d'octubre i 15, 22 i 27 de novembre).
− Tema 3 (espai) 6 sessions (29 de novembre; 4,11,13 i 18 de desembre i 8 de gener).
− Tema 5 2 sessions senceres (10 i 15 de gener) i part de les sessions de tres dies (18 d'octubre, 27 de novembre i 17 de gener).
− Tarragona 5 sessions (30 d'octubre, 6, 8 i 13 de novembre, i 20 de desembre).
− Temes d'actualitat 1 sessió (20 de novembre).
− Altres temes 3 sessions (2 i 4 d'octubre i 17 de gener).
b) Segon quadrimestre
La programació del segon quadrimestre del curs 2000-2001 va estar marcada bàsicament per dos fets: d'una banda els pocs dies de classe de què es disposava per preparar la unitat didàctica i de l'altra el retard que es tenia en comparació amb altres cursos en l'elaboració de la unitat didàctica.
Aquests fets van comportar que es prenguessin una sèrie de decisions en relació amb la programació inicial del curs. En primer lloc, atesa la impossibilitat material de fer tots els temes del programa que faltaven per treballar, es va donar prioritat als continguts que estaven més directament relacionats amb l'elaboració de la unitat didàctica en detriment d'altres temes com el 4, dedicat al currículum de l'Àrea de Coneixement del Medi Social i Cultural. A més, es va veure necessari establir reunions de tutoria fora dels horaris de classe per anar seguint la preparació de la unitat didàctica dels diferents grup.
Febrer Alumnes Professora
dl. 26
− Els continguts conceptuals de la UD.
− Discussió a classe de la importància dels conceptes clau a partir de l'article de Benejam.
− La selecció de continguts. Els continguts conceptuals.
− Els conceptes clau. Comentari de l'article de Benejam, P.
(1999). La oportunidad de identificar conceptos clave que guien la propuesta curricular de ciencias sociales. Iber, n. 21.
− Els conceptes clau a treballar a la UD.
− El mapa conceptual de la UD.
− Els mapes conceptuals
Març dl. 5 − Acabar de seleccionar els continguts conceptuals i fer el mapa conceptual de la UD.
− Preparar l'activitat de avaluació inicial.
− Revisar els continguts
conceptuals i el mapa conceptual de les UD.
− Assessorar els diferents grups en la preparació de l'activitat.
dl. 12
− Seleccionar els continguts procedimentals de la UD.
− Els continguts procedimentals.
− Conferència de la professora Àngels Prats sobre La importància de les capacitats cognitivo-lingüístiques.
dl. 19
− Debat a la classe sobre la importància dels valors en les ciències socials a partir de l'article presentat.
− Seleccionar els continguts actitudinals de la UD.
− Els valors. Els continguts actitudinals.
− Comentari de l'article: Oller, M.
(1996). Ciències Socials: Educar i viure uns valors. L'Avenç, 204.
dl. 26.
− Debat a la classe sobre la importància d'aprendre història a EP a partir de l'article de Pagès, J. (2000). Ensenyar i aprendre història a l'aula.
Perspectiva Escolar.
− El tractament del temps a la UD.
− Explicació teòrica per part de la professora sobre el concepte de temps i els problemes que genera l'ensenyament i aprenentatge de les nocions temporals a EP.
Abril dl. 2
− Comentari a la classe de l'article de Jorba i Sanmartí.
− L'avaluació de la UD.
Preparar activitats de la unitat didàctica.
− L'avaluació. Introducció de l'article de Jorba, J. i Sanmartí, N. (1993). La función pedagógica de la evaluación. Aula, n. 20.
Maig dl. 7, 14 21 i 28
− Experimentació de les unitats didàctiques a les escoles.
− Visita a les escoles per observar l'experimentació de les diferents unitats didàctiques.
Juny dl. 18 − Breu exposició teòrica per part
de la professora sobre el currículum de l'Àrea de Coneixement del Medi Social i
− Exposició sobre el desenvolupament i l'experimentació de la UD per
part dels diferents grups.
− Valoració del curs.
Cultura de primària.
− Valoració de les unitats
didàctiques i del curs.
En el curs 2000-2001 la manca de temps dintre l'horari lectiu de l'assignatura Ciències Socials i la seva Didàctica per poder preparar la unitat didàctica va comportar molta més feina per als estudiants de formació inicial. D'una banda, havien d'anar llegint pel seu compte els diferents articles del tema 5 que no es van poder preparar a l'aula i de l'altra, havien de treballar fora dels horaris de classe moltes parts de la unitat didàctica que, si bé es podien començar a classe, no hi havia temps suficient per poder-les acabar.
El fet d'anar a les escoles els quatre últims dilluns de classe va determinar, a més, que l'exposició oral dels diferents grups sobre el desenvolupament i l'experimentació de la unitat didàctica es fes el dilluns 18 de juny, que era el dia previst per a la prova final de l'assignatura.
2.3. La coordinació entre les dues professores de Ciències Socials i la