Posicionament  davant  les  informacions  socials

4.2.3.  Posicionament  davant  les  informacions  socials  

La  literacitat  crítica  permet  comprendre  el  món  per  treballar  pels  canvis  socials   (Searle,   1998),   per   desafiar   el   poder.   “The   concept   of   power   merely   connotes   the   capacity   to   act   and   to   do   so   effectively”   (Apple,   1993,   p.   202).   És   una   resistència   al   status   quo   (Freire   &   Macedo,   1989;;   Giroux,   1993;;   Soares   &  

Wood,  2010).  Es  tracta  d’interpretar  la  ideologia  dels  discursos  i  prendre  partit   davant  la  realitat  dels  problemes  que  afecten  a  la  societat.    

Rather   than   being   able   to   produce   and   analyze   different   readings,   many   students   tend   towards   passive   acceptance   of   the  text  and  the  dominant  culture.  Yet  in  a  world  characterized   by   conflict,   oppression   and   inequality,   students   must   be   given   access  to  a  more  powerful  literacy  (or  literacies),  which  requires   them  to  resist  textual  ideologies  and  to  construct  socially  critical   readings   of   their   texts   and   their   culture.   Beyond   this,   critical   literacy  demands  that  people  will  actively  contribute  to  changing   and   re-­making   their   culture,   with   the   aim   of   building   a   better   world   in   which   social   justice   is   not   merely   an   empty   slogan.  

(Kempe,  2001,  p.  41)    

L’alumnat  exerceix  el  seu  poder  quan  pren  una  postura  crítica  davant  els   diferents   discursos.   “To   understand   the   power-­knowledge   relationships   operating   in   a   […]   second-­grade   classroom,   analysts   need   to   understand   the  

relationship   between   language   form   and   function,   the   history   of   the   practices   that   construct   present-­day   practices,   and   how   social   roles   are   required   and   transformed”  (Rogers,  2004,  p.  1).  Per  exemple,  una  de  les  maneres  de  portar   a   pràctica   la   literacitat   crítica   amb   infants   i,   per   tant,   de   posicionar-­los   activament   davant   els   problemes   socials,   és   llegir   i   discutir   contes   infantils   sobre  assumptes  controvertits  (com  el  racisme,  la  pobresa  o  la  guerra),  on  els   personatges  pateixen  una  invisibilitat  (Leland,  Harste  &  Smith,  2005).    

Prendre   un   posicionament   actiu   és   una   forma   de   resistència   a   la   capacitat  que  té  qualsevol  discurs  d’influir  els  nostres  pensaments  i  les  nostres   accions:   “readers   have   the   power   to   envision   alternate   ways   of   viewing   the   author’s  topic,  and  they  exert  that  power  when  they  read  from  a  critical  stance”  

(McLaughliny  &  DeVoogd,  2004,  p.  53).    

La  pràctica  social  de  la  lectura  i  l’escriptura  ha  de  portar  a  una  reflexió  i   una   acció.   “Many   children   are   deeply   concerned   about   these   difficult   issues   when   they   walk   into   our   classrooms”   (Leland,   Harste   &   Smith,   2005   p.   266).  

L’anàlisi  de  diversos  textos  d’assumptes  controvertits  pot  ajudar  a  obrir  els  ulls   als   estudiants.   “Critical   literacy   seeks   to   unmask   and   explain   contradictions,   hypocrisy,  and  unexamined  beliefs,  within  ourselves  and  society,  and  we  have   ample  evidence  to  show  that  critical  literacy  is  effective  in  transforming  teachers   and  students”  (McDaniel,  2006,  p.  51).  Els  nens  i  les  nenes  han  de  reflexionar  i   prendre  un  posicionament  actiu  i  participatiu  davant  les  injustícies  socials.  

In  teaching  young  people  to  question  existing  power  relations  to   examine   the   ways   in   which   language   works   to   serve   the   interests  of  some  at  the  expense  of  others,  critical  pedagogies   are   designed   to   expose   and   address   social   inequalities.   With   this  social  justice  agenda  and  its  aim  to  produce  students  who   see  themselves  as  agents  of  change,  critical  literacy  is  meant  to   be  transformative.  (Janks,  2013,  p.  229)  

L’alumnat  crític  en  literacitat  (“critically  literate”)  és  clau  en  una  ciutadania   activa,  democràtica  i  participativa  (Ross,  2001),  perquè  és  capaç  d’examinar  les   diferents   perspectives   i   pràctiques   que   promouen   relacions   de   poder   i   dominació.   “Being   critically   literate   involves   the   ability   to   read,   see,   act,  

understand,   and   challenge   different   perspectives   and   human   practices   that   promote   the   unequal   power   relations   around   the   world”   (Yoon,   2016,   p.   4).  

L’alumnat  ha  de  saber  prendre  decisions  per  dur  a  terme  accions  socials  sobre   els  problemes  que  han  estudiat.  “Students  can  benefit  from  not  only  exploring   and  understanding  the  dynamics  of  oppression,  but  also  from  a  commitment  to   making   decisions   and   changing   systems   of   oppression   through   social   action”  

(Pullin  &  Cooper,  2008,  p.  46).  El  compromís  social  és  una  condició  necessària   per   prendre   consciència   de   les   injustícies.   “Literate   citizens   in   a   diverse   democratic   society   should   be   reflective,   moral,   and   active   citizens   in   an   interconnected   global   world.   They   should   have   the   knowledge,   skills,   and   commitment  needed  to  change  the  world  to  make  it  more  just  and  democratic”  

(Banks,  2004,  p.  291).  

No  es  pot  formar  una  ciutadania  democràtica  si:  d’una  banda,  l’alumnat   no  és  capaç  de  qüestionar  la  ideologia  dels  textos  (imatges,  cançons,  llibres...)   que   són   comuns   a   una   cultura   determinada,   i   poden   influenciar-­nos;;   i,   si   de   l’altra   banda,   els   nois   i   les   noies   no   utilitzen   literacitats   (com   ara   escriure   un   diari,  crear  un  vídeo  sobre  un  fet  social,  representar  una  obra  dramàtica,  etc.)   per   provocar   un   canvi   en   el   món,   un   canvi   que   comença   al   mateix   grup   classe.“Meaningful   change   occurs   at   the   local   level   first,   and   for   my   students,   the  classroom  was  one  of  their  communities”,  afirma  Wood  (2005,  p.  9).    

Als   primers   nivells   educatius,   les   accions   socials   es   produeixen   a   la   mateixa   classe   (Morrell,   2007).   Neixen   de   les   experiències   dels   estudiants.  

“Critical   literacy   should   begin   with   students’   own   experiences   and   contexts”  

(Cooper   &   White,   2008,   p.   171).   Es   dona,   així,   un   empoderament   davant   les   relacions  de  poder  i  dominació  en  els  discursos  (Wood  &  Meier,  2005).  

Bishop   (2014)   es   pregunta   on   l’aprenentatge   de   la   literacitat   crítica   pot   ser  exercit  de  manera  autèntica,  si  “critical  literacy  is  limited  when  attempting  to   take  social  action  to  redress  political  inequities  and  injustices  within  the  context   of   school-­based   literacy   curricula”   (2014,   p.   58).   Existeix   una   necessitat   de   prendre  la  lectura  crítica  i  la  producció  de  discursos  cap  a  l’acció  participativa.  

  Les   ciències   socials   són   un   àrea   privilegiada   per   desenvolupar   la   literacitat  crítica  (Wolk,  2003;;  Soares  &  Wood,  2004;;  Ogle  et  al.,  2007).  Perquè  

“literacy   is   more   than   linguistic;;   it   is   political   and   social   practice   that   limits   or   creates  possibilities”  (Van  Sluys  et  al.,  2006,  p.  199).