Detectar  el  grau  de  veracitat  dels  textos

No   he   trobat   activitats   que   ajudin   a   pensar   de   manera   reflexiva   sobre   problemes  socialment  rellevants.  Només  es  tracta  de  “desenvolupar  de  manera   harmònica   les   capacitats   cognitives   dels   estudiants”   (annex   3G,   pàg.   1).  

Aquestes   capacitats   són   “eines”   com   la   llengua,   la   reflexió   i   el   treball   cooperatiu.  Però  no  diu  res  d’acció  social,  participació  o  compromís  social.  Es   queda  a  un  nivell  cognitiu,  per  fer  inferències  de  manera  individual.    

  Al  llibre  de  Cruïlla  (Rubí  I),  hi  ha  una  altra  fotografia  a  tot  color  sobre  un   home  que  sembla  de  l’Índia  o  Pakistan,  en  una  tenda  del  carrer,  de  begudes  i   fruita.  Es  pregunta  “A  quin  país  [...]  correspon  la  imatge?”  (annex  3G,  pàg.  2)   per   analitzar   el   gran   impacte   de   la   globalització   al   món   actual.   Aquesta   pregunta   em   sembla   rellevant,   perquè   implica   una   disrupció   del   que   sembla   comú,  en  la  perspectiva  crítica  de  la  literacitat.    

  Potser,  una  de  les  millors  preguntes  que  planteja  el  llibre  de  Barcanova   (Barcelona   I)   és:   “Com   convenceries   algú   que   no   es   cregués   que   la   Terra   és   esfèrica?”   (annex   3G,   pàg.   4).   El   text   explica   la   vigència   de   les   idees   de   Ptolomeu  durant  tretze  segles,  fins  a  Copèrnic,  Kepler  i  Galileu.  Un  enfocament   crític   de   la   literacitat   aprofitaria   aquesta   pregunta   per   fer   una   petita   recerca   sobre   el   problema   de   les   ideologies   dominants   al   llarg   de   la   Història,   les   assumpcions   de   la   realitat   per   les   cultures,   i   l’impacte   de   la   revolució   copernicana.    

El   llibre   d’expressió   escrita   de   La   Galera   (Terrassa   I)   tracta   sobre   les   tipologies  textuals.  La  lectura  crítica  se  centra  en  l’anàlisi  del  missatge  del  text   (la  cohesió,  la  coherència),  en  canvi,  la  literacitat  crítica  va  més  enllà,  i  analitza   també  els  efectes  del  discurs  (la  ideologia,  la  influència,  el  context).  

6.1.2.4.  Qüestionar  intencionalitats  i  parcialitats    

La   literacitat   crítica   se   centra   més   en   la   ideologia,   en   el   conjunt   de   valors   i   normes,  i  el  context  cultural  i  social  on  es  crea  el  contingut  del  text.  

El   llibre   d’expressió   escrita   de   La   Galera   (Terrassa   I)   remarca   la   importància  de  les  inferències.    

El   llibre   de   Cruïlla   (Rubí   I)   demana   una   discussió   sobre   les   ideologies   polítiques   que   garanteixen   millor   els   drets   de   les   persones   a   l’apartat  

“Interpretem   les   ideologies   del   segle   XX”   (annex   3G,   pàg.   2).   A   més,   ajuda   a   l’alumnat  a  pensar  de  manera  reflexiva  i  crítica  sobre  els  estereotips  nacionals   a  través  de  les  “expressions  xenòfobes”  (ídem).    

  Al  llibre  de  La  Galera  (Barcelona  II)  es  parla  de  “moviments  migratoris”  

amb  la  fotografia  d’una  noia  somrient  amb  un  mocador  al  cap  (annex  3G,  pàg.  

7).   Es   vol   presentar   una   imatge   amable   de   les   migracions,   però   sense   qüestionar  els  problemes  socials.  

La  literacitat  crítica  ajuda  a  analitzar  la  ideologia  que  hi  ha  darrera  dels   mapes,   creats   per   algú,   amb   unes   intencionalitats,   en   un   context   sociopolític.  

Per   exemple,   el   llibre   de   Barcanova   (Barcelona   I),   mostra   un   mapa   polític   europeu  que  representa  Kosovo  com  un  estat  independent,  què  és  una  qüestió   controvertida  perquè  alguns  països  (com  Espanya)  no  han  reconegut  encara  la   seva  independència  (annex  3G,  pàg.  5).  Seria  el  mateix  en  un  llibre  de  text  de   Madrid?    

A   més   a   més,   en   aquest   llibre   trobem   dibuixos   dels   reis   catòlics   i   de   Cristòfor   Colom   retratats   amb   cara   “de   dolents”   (annex   3G,   pàg.   5).   No   hi   ha   mai   neutralitat.   Hi   ha   un   posicionament   ideològic   que   pretén   influir   en   els   estudiants.  Els  mestres  podrien  preguntar  per  què  els  il·lustradors  representen   d’aquesta  manera  els  personatges  històrics.  

D’altra   banda,   es   pregunta:   “Qui   va   ser   realment   el   descobridor   d’Amèrica?”;;   i   es   proposa   diferents   navegants   com   Brandan,   Eric   el   Roig   o   l’emperador   de   Mali   (annex   3G,   pàg.   6).   Aquesta   és   una   bona   pregunta   de   literacitat   crítica,   perquè   implica   la   disrupció   del   que   sembla   comú   i   la   interpretació  des  de  múltiples  perspectives.    

També   es   podria   analitzar   la   fotografia   de   l’anterior   rei   espanyol   Juan   Carlos  I  al  costat  d’un  grup  de  dones  franquistes,  en  contrast  amb  les  imatges   de   les   tropes   republicanes   i   els   retrats   de   Companys   i   Macià,   a   la   mateixa   pàgina   del   capítol   “La   lluita   per   la   democràcia”   (annex   3G,   pàg.   5).   L’alumnat   podria  analitzar  quines  intencionalitats  tenien  els  creadors  del  llibre  de  text  per   donar  un  enfocament  concret  a  la  Història.  També  es  podria  fer  el  mateix  sobre   la   visió   que   dóna   de   la   diversitat   a   la   Unió   Europea,   representada   per   les   fotografies   de   persones   joves,   sanes   i   somrients   amb   vestits   folklòrics   d’Holanda,   Suïssa   o   Grècia   (ídem).   El   descobriment   d’Amèrica   es   tracta   des   dels  termes  “conquesta  i  ocupació”  (ídem).    

El   quadernet   d’expressió   escrita   de   La   Galera   (Terrassa   I)   exposa   diferents   tipologies   textuals   per   ajudar   l’alumnat   a   fer   una   lectura   crítica.   Per   exemple,  proposa  analitzar  un  cartell  publicitari  de  galetes:  les  paraules  “L’èxit   està  a  les  teves  mans”  i  la  imatge  d’uns  nens  feliços  que  tenen  el  producte  i  uns   nens   tristos   que   no   tenen   res   (annex   3G,   pàg.   8).   “Què   et   sembla   el   cal   remarcar  en  la  imatge?  Com  et  volen  convèncer  perquè  compris  el  producte?  

Què   en   penses,   d’aquesta   publicitat?”   (ídem).   Penso   que   aquesta   activitat   és   de  literacitat  crítica.  Es  proposa  l’anàlisi  d’un  programa  de  televisió,  un  llibre  de   lectura,  un  espot  publicitari  i  una  pel·lícula  (ídem).  Es  demana  una  interpretació   del  text,  una  anàlisi  sobre  l’emissor  i  el  receptor,  el  missatge  i  els  seus  efectes,  i   la  producció  d’un  nou  discurs.    

6.1.2.5.  Interpretar  els  buits  i  els  silencis    

Al  llibre  de  Cruïlla  (Rubí  I),  hi  ha  una  fotografia  d’una  plaça  i  es  demana  trobar   les  diferències  que  hi  ha  entre  els  edificis  moderns  i  els  antics  (annex  3G,  pàg.  

2).  No  obstant,  es  perd  l’oportunitat  d’interpretar  els  buits  i  els  silencis  d’aquesta   informació:  sobretot  que  al  centre  de  Barcelona  hi  ha  més  cartells  de  botigues   en  llengua  anglesa  que  no  pas  en  llengua  catalana.  Aquest  buit  d’informació  és   rellevant,  perquè  l’alumnat  pot  fer  recerca  sobre  els  problemes  socials  que  es   deriven  del  turisme  excessiu  a  la  seva  ciutat.    

El   llibre   de   text   no   ajuda   a   interpretar   els   buits   i   els   silencis   dels   discursos  dominants.  Per  exemple,  es  retrata  a  Colom  com  una  persona  més   llesta  que  els  indígenes  en  una  anècdota  sobre  els  eclipsis  (annex  3G,  pàg.  2).  

No  es  representen  les  veus  marginades  de  civilitzacions  precolombines  que  sí   dominaven  els  cicles  solars  i  lunars.    

La   Galera   (Barcelona   II)   planteja   el   tema   del   descobriment   d’Amèrica:  

“Penses  que  eren  unes  civilitzacions  avançades?”;;  i  la  paraula  “descobriment”  

va  en  cometes  (annex  3G,  pàg.  7).  L’alumnat  ha  de  saber  interpretar  els  buits  i   silencis  que  hi  ha  darrera  aquesta  pregunta.  Què  és  una  civilització  avançada?  

Qui   determina   quina   societat   és,   o   no,   avançada?   També   parla   de   dones   treballadores:   “Comenteu   entre   tots   si   considereu   just   que   els   sous   de   les   dones  acostumin  a  ser  més  baixos  que  els  dels  homes”  (annex  3G,  pàg.  7).    

El  de  Cruïlla  (Rubí  I)  afirma:  “Fa  cent  anys,  Espanya  era  un  país  pobre,   de   base   agrària.   Actualment,   té   una   economia   terciaritzada,   on   el   turisme   té   molta  importància”  (annex  3G,  pàg.  2).  Aquesta  informació  es  presenta  com  un   fet,   però   hi   ha   uns   silencis   molt   evidents   que   l’alumnat   no   pot   treballar   si   el   mestre  no  l’ajuda  (per  exemple,  els  buits  relatius  a  la  pobresa,  la  desigualtat  i  el   problema  del  turisme  massiu).  

No  es  promou  la  reflexió  sobre  els  invisibles  en  els  relats  dominants.  Hi   ha  una  imatge,  en  aquest  llibre,  dels  líders  mundials  del  G7  al  2014    (annex  3G,   pàg.   2).   Però   no   s’analitza   la   poca   presència   femenina   als   governs   del   món:  

només  hi  ha  una  dona  i  tots  els  altres  presidents  són  homes.  També  hi  ha  un   silenci  sobre  les  víctimes  de  les  guerres,  que  són  els  infants,  quan  descriu  les   conseqüències  dels  conflictes  armats  (annex  3G,  pàg.  2).  No  obstant  això,  sí  es   treballen   els   buits   i   silencis   quan   parla   del   procés   de   producció   d’uns   texans   (annex   3G,   pàg.   2),   que   critica   la   desigualtat   socioeconòmica   de   diferents   països.    

El  llibre  de  Barcanova  (Barcelona  I)  parla  dels  grups  invisibles  als  relats   històrics:   “Creus   que   el   treball   infantil   està   permès   avui   dia   a   Europa?   Per   què?”   (annex   3G,   pàg.   6).   És   una   pregunta   que   ajuda   a   fer   una   disrupció   i   explorar  des  de  múltiples  perspectives.  No  obstant,  el  mateix  llibre  de  text,  més   endavant,  descriu  les  bondats  dels  indians  catalans,  però  calla  el  problema  de   l’esclavisme  que  va  proporcionar  aquella  riquesa  (annex  3G,  pàg.  6).  

El  llibre  d’expressió  escrita  de  La  Galera  (Terrassa  I)  proposa  l’anàlisi  del   cartell  publicitari:  “Ens  hem  de  creure  tot  el  que  ens  diu?”  (annex  3G,  pàg.  9).  

Aquí  es  troba  una  indicació  sobre  la  desinformació,  els  buits  i  silencis,  que  pot   haver  als  cartells.