Literacitat  democràtica

3.2.2.3.  Literacitat  democràtica  

La   literacitat   crítica   ha   de   promoure   diàlegs   orientats   cap   a   l’acció   sobre   problemes   d’opressió   i   injustícies   socials   (Lankshear   &   McLaren,   1993).   Això   vol  dir  “llegir  la  pobresa”,  qüestionar  les  relacions  de  poder  i  dominació,  i  arribar   a  un  compromís  per  canviar  el  món  (Shannon,  1998).  “Critical  literacy  can  only   be  a  credible  pedagogy  if  it  extends  and  enlarges  the  powers  of  language  of  the   students  and  gives  them  the  opportunity  and  ability  to  be  in  full  control  of  all  the   words  they  need”  (Searle,  1998,  p.  11).    

L’alumnat   ha   d’aprendre   a   utilitzar   el   llenguatge   com   a   expressió,   comunicació  i  transformació  d’ells  mateixos  i  del  món  (Quintero,  2009).  Això  és   fonamental   a   l’educació   democràtica   (Soares   &   Wood,   2010).   “Critical   literacy   provides  a  framework  for  those  of  us  who  seek  to  continually  improve  because   we   are   called   on   to   question   ourselves   and   the   world,   reflect,   learn   from   our   children   and   students,   and   then   act   upon   our   newfound   understanding”  

(McDaniel,  2006,  p.  176).    

No  es  tracta  de  dir  als  estudiants  què  han  de  pensar,  sinó  com  han  de   pensar,   per   prendre   decisions   i   construir   un   món   millor,   amb   “la   disposició   a   contrastar  el  nostre  pensament  gràcies  al  contacte  amb  el  pensament  de  l’altre”  

(Benejam,  2014,  p.  99).    

La  literacitat  crítica  només  es  desenvolupa  a  partir  del  treball  cooperatiu   (Klemp,   Hon,   &   Shorr,   1993),   com   a   “pràctica   social   democràtica”   (Stevens   &  

Bean,  2007,  p.  49)  que  inclou  l’argumentació,  el  debat  i  la  participació.  “If  you   are  literate  and  can  think  critically,  you  can  make  a  difference  in  how  others  see   the  world”  (Ogle  et  al.,  2007,  p.  85).    

Obenchain   &   Pennington   (2015)   encunyen   l’eufemisme   de   “literacitat   crítica  democràtica”  per  definir  el  tipus  de  literacitat  que  es  pot  donar  a  classe   de  ciències  socials:  “in  order  to  be  a  part  of  society  individuals  must  be  able  to   read  for  their  own  purposes  and  evaluate  information  in  order  to  make  decisions   […]  beyond  functional  basic  skills  so  they  can  participate,  evaluate,  and  shape   their  worlds”  (2015,  p.  7).  És  una  perspectiva  d’entendre  la  literacitat  per  l’acció:  

Critical   perspectives   push   the   definition   of   literacy   beyond   traditional  decoding  or  encoding  of  words  in  order  to  reproduce   the   meaning   of   text   or   society   until   it   becomes   a   means   for   understanding   one’s   own   history   and   culture,   to   recognize   connections   between   one’s   life   and   the   social   structure,   to   believe   that   change   in   one’s   life,   and   the   life   of   others   and   society  are  possible  as  well  as  desirable,  and  to  act  on  this  new   knowledge   in   order   to   foster   equal   and   just   participation   in   all   the  decisions  that  affect  and  control  our  lives.  (Shannon,  1995,   p.  83)  

La   literacitat   crítica   serveix   per   llegir   el   món   i   prendre   decisions.  

L’alumnat  ha  de  pensar  per  ell  mateix  i  tenir  un  posicionament  actiu  davant  els   conflictes.   D’acord   amb   Livingstone   et   al.   (2008),   l’objectiu   és   donar   la   possibilitat  de  passar  de  ser  subjecte  passiu  a  actiu,  de  receptor  a  participant,   de  consumidor  a  ciutadà.  “Students  need  to  be  part  of  social  communities  that   have   the   strength   to   counter   the   prevailing   cultural   emphasis   on   individualism   and  personal  gain”  (Westheimer,  2015,  p.  83).  No  és  només  interpretar  textos,   sinó   també   reescriure   i   investigar   assumptes   controvertits   (Morrell,   2007),   per   promoure  l’acció  social.    

3.3.  Llengua  i  Literacitat:  Llegir  rere  les  línies      

Tot   discurs,   imatge   o   relat   és   creat   per   algú,   que   pot   ser   llegit   o   interpretat:  

“someone   has   to   decide   when   the   story   begins   and   ends,   what   is   included   or   left  out,  and  which  events  appear  as  problems  or  solutions”  (Levstik  &  Barton,   2005,   p.   6).   Els   textos   són   escrits   en   una   cultura,   emfatitzen   uns   aspectes   i   silencien,  deliberadament  o  no,  uns  altres;;  poden  produir  diferents  significats  i   interpretacions;;   i   mostren   una   versió   de   la   realitat   fixada   a   uns   interessos   (Morgan,   1997).   El   vincle   entre   el   text   i   la   societat   és   immediat   (Wodak   &  

Meyer,  2009)  i,  per  tant,  cal  aprendre  com  funciona  el  llenguatge  per  analitzar  i   contrastar   diferents   representacions   d’una   mateixa   realitat.   Per   exemple,   la   literatura   infantil   pot   esdevenir   una   eina   per   aprendre   qüestions   relatives   al   poder,  la  tirania  i  la  justícia  social  (Gibson  &  Ross,  2010).  

Gray   (1960;;   citat   per   Alderson,   2000)   descriu   tres   tipus   de   mirades   o   nivells   (“levels   of   understanding”)   sobre   la   lectura.   Primerament,   “llegir   les   línies”  d’un  text  es  correspon  al  significat  literal  de  les  paraules,  a  la  codificació.  

En  segon  lloc,  “llegir  entre  línies”  suposa  la  lectura  inferencial  (la  ironia,  el  doble   sentit,   etc.)   i   les   habilitats   cognitives,   que   tenen   com   a   objectiu   assolir   les   destreses   superiors   de   comprensió   i   interpretació.   Finalment,   “llegir   rere   les   línies”  es  refereix  a  la  pràctica  sociocultural  que  varia  segons  els  contextos,  que   a  la  vegada  generen  pràctiques  discursives  pròpies.    

L’objectiu   és   desenvolupar   la   consciència   crítica.   Es   tracta   d’analitzar   i   interpretar  els  efectes  del  missatge,  així  com  l’entramat  ideològic  que  s’amaga   rere   les   línies.   Perquè   tot   text   és   creat   per   algú,   amb   un   conjunt   de   valors   culturals,   socials   i   polítics.   I   el   significat   se   centra   en   els   coneixements   socioculturals   del   context,   juntament   amb   les   habilitats   psicolingüístiques.  

Aquest   tercer   nivell   d’entendre   la   pràctica   de   la   literacitat   ofereix   una   perspectiva   crítica   amb   unes   eines   poderoses   per   educar   una   ciutadania   responsable.  

Les   fronteres   entre   aquests   nivells   de   lectura   són   difuses.   Molt   sovint,   l’escola  ensenya  a  llegir  “entre  línies”,  a  analitzar  el  propòsit  de  l’autor,  fer  una   lectura   inferencial   del   missatge   del   text   a   interpretar.   El   llenguatge   no   només  

forma   les   identitats,   sinó   també   relaciona   la   ideologia   amb   la   realitat   (Gee,   2008).    

La  lectura  crítica  se  centra  en  desenvolupar  les  habilitats  de  comprensió   i   interpretació.   La   literacitat   vol   formar   la   consciència   crítica.   “Through   purposeful,   meaning   interpretation   of   texts,   readers   can   simultaneously   appreciate  the  writer’s  craft  and  learn  more  about  their  worlds  and  themselves”  

(McDaniel,  2006,  p.  36).  La  lectura  es  considera  una  pràctica  social  vinculada  a   unes   institucions,   modelada   per   uns   valors   i   ordres   establerts:   “literacy   is   a   social  practice,  not  simply  a  tecnical  or  neutral  skill;;  that  it  is  always  embedded   in   socially   constructed   epistemological   principles”   (Street,   2003,   p.   77).   La   capacitat   d’interpretar   discursos   és   una   pràctica   social   històricament   situada,   que   canvia   amb   el   temps   i   la   cultura.   Està   basada   en   estructures   socials   i   associada  a  les  relacions  de  domini  i  poder  (D.  Barton,  2007).  Aquest  lligam  del   discurs,   del   text,   amb   els   afers   socials   és   clau   per   confrontar   els   problemes   complexos  i  persistents  de  la  societat  (Ross,  2004).  “We  take  a  social  practice   perspective  not  only  on  language,  literacy  and  numeracy,  but  also  on  teaching   and  learning”  (Barton  et  al.,  2007,  p.  6).    

Podríem  dir  que  la  literacitat  no  se  centra  en  el  missatge  del  discurs,  sinó   en  els  efectes  que  produeix.  “Critical  literacy  has  to  develop  mutual  inquiry  in  a   field   already   crowded   with   anticritical   monologue”   (Shor,   1999,   p.   13).  

L’exploració   de   les   relacions   entre   el   llenguatge   i   el   poder   és   clau.   “Critical   literacy  practices  can  foster  political  awareness  and  social  change  and  involves   an   exploration   of   the   relationship   between   language   and   power”     (Vasquez   &  

Vander,  2008,  p.  119).    

La   literacitat   crítica   no   s’esgota   en   la   lectura.   Requereix   reflexió   i   acció   (Luke,   2012).   No   es   tracta   només   d’analitzar   com   ens   pot   influenciar   la   ideologia   d’un   discurs,   sinó   també   en   pensar   com   utilitzem   els   textos,   amb   la   nostra  visió  del  món,  que  es  va  transformant.  Perquè  “critical  literacy  views  text   meaning   as   a   process   of   construction   with   a   particularly   critical   eye   toward   elements  of  the  particular  historical,  social,  and  political  contexts  that  permeate   and   foreground   any   text”   (Stevens   &   Bean,   2007,   p.   6).   Els   estudiants   han   d’aprendre   a   analitzar   la   ideologia   del   discurs   i,   més   enllà   d’abstraccions   teòriques,  fer  experiència  de  la  seva  realitat.