Exploració  d’assumptes  sociopolítics

Focusing  on   sociopolitical   issues  

Ensuring   that   students   are   aware   of   the   larger   systems   and   institutions,   and   power   structures   that   affect   the   lives   of   individuals  and  communities.  (Lewison  et  al.,  2002)  

Exploració  d’assumptes  sociopolítics      RAONAMENT  I  ARGUMENTACIÓ    

PENSAMENT  SOCIAL      (aprendre  a  conviure)    

PER  QUÈ  HO  DIU?    

•   Quin  coneixement  necessites  per  a  interpretar  el  missatge  del  text?    

•   Quins  efectes  podria  tenir  el  text  en  la  gent?  

•   Es  juga  amb  les  emocions?  

EXPLORACIÓ  

Taula  20.  Exploració  d’assumptes  sociopolítics  –  pensament  social  (elaboració  pròpia)      

Aquesta   dimensió   és   la   que   separa   la   literacitat   crítica   del   pensament   crític   (Rogers,  Mosley,  i  Kramer,  2009).  “This  dimension  includes  practices  that  move   beyond   the   personal   to   explore   issues   of   power   and   relations   among   local,   common,   and   natural   ways   of   understanding   the   world   and   larger   social   systems”  (Van  Sluys  et  al.,  2006,  p.  220).  

Benejam  (2014,  p.  80)  afirma:  “Per  comprovar  la  veracitat  d’un  supòsit,   cal   decidir   quina   informació   es   necessita,   recollir   la   informació   suficient,   i   ordenar  i  analitzar  els  resultats  obtinguts  per  arribar  a  l’acceptació  o  la  negació   de  la  hipòtesi  o  proposta  que  es  volia  demostrar”.  A  les  ciències  socials  no  hi   ha   veritats   absolutes,   només   certeses   o   fal·làcies.   “Sense   la   informació   necessària   sobre   un   tema   o   problema,   sense   saber   què   són   les   coses   i   com   són,  l’alumne  no  pot  combinar  conceptes  ni  pensar”  (2014,  p.  91).    

El  qüestionament  del  que  se’ns  presenta  com  a  veritat  “is  a  matter  of  the   relationship   between   the   reasons   and   their   conclusion”   (Fisher,   2004,   p.   242).  

Per  això,  la  literacitat  crítica  es  dona  en  un  coneixement  crític.  “The  best  way  to   achieve  democracy  is  to  initiate  children  in  a  form  of  social  life  characteristic  of   democracy:   a   community   of   full   participation   […],   a   democratic   community   of   inquirers”  (Ross,  2014,  p.  385).    

Cal  proveir  els  estudiants  d’oportunitats  per  pensar  fets  controvertits,  des   de  les  relacions  de  poder  i  dominació  (Soares  &  Wood,  2010).  “Critical  literacy   is   an   effective   vehicle   for   teaching   students   how   to   analyze   social   issues   and   unequal   power   relationships”   (Roberge,   2013,   p.   1).   L’alumnat   ha   d’entendre   com  es  construeixen  els  discursos  “without  purposeful  attention  to  how  texts  are   constructed,   to   alternative   perspectives,   and   analysis   of   the   social   studies   content   as   well   as   the   literary   merit   of   particular   texts,   students   are   likely   to   misconstrue  social  studies  content”  (Levstik,  2008,  p.  57).  

S’ha   de   conrear   una   actitud   constant   de   dubte   davant   la   ideologia   dels   discursos,  i  fer  una  interpretació  crítica  del  missatge  i  dels  seus  efectes.  “Sólo   una  información  veraz  garantiza  a  los  ciudadanos  de  una  sociedad  democrática   la  posibilidad  de  conocer  la  realidad  en  que  viven  y,  por  lo  tanto,  la  facultad  de   decidir  en  conciencia.  Sin  una  información  veraz,  ¿en  qué  nos  basaremos  para   tomar  decisiones?”  (Obach,  1997,  p.  204).    

  Per   poder   avaluar   críticament   l’autenticitat   dels   fets   presentats   és   important   qüestionarse   la   fiabilitat   de   les   fonts   d’informació.   “Children   should   evaluate  the  accuracy  of  facts  and  the  credibility  of  sources”  (Van  Cleaf,  1991,   p.  352).  Això  no  vol  dir  només  dictaminar  si  la  font  és  primària  o  secundària,  o   el   poder   de   l’autoritat   per   validar   la   informació,   sinó   sobretot   d’examinar   el   coneixement  necessari  per  poder  interpretar  el  discurs  i  els  seus  efectes  en  la   societat   –també   en   nosaltres   mateixos.   “It   is   often   necessary   to   assess   the   credibility   of   a   source   of   information   when   deciding   on   the   acceptability   of   a   premise”  (Halpern,  2003,  p.  228).    

A   més,   cal   distingir   la   desinformació   per   error   (“mis-­information”)   de   la   manipulació   (“dis-­information”).   La   primera   és   fruit   d’una   errada   humana   i   la   segona   neix   de   una   intenció,   no   ètica,   de   qui   dóna   una   informació   incorrecta   per   manipular.   “Teachers   need   to   develop   their   students’   ability   to   question,   think  critically,  and  use  inquiry  to  determine  truth  from  falsehood.  [...]  It  would  be   infused  with  lessons  that  examine  the  ideological,  ethical,  cultural  and  scientific   relationship  of  technology  to  our  daily  lives”  (Scott  &  O’Sullivan,  2000,  p.  125).  

L’anàlisi   de   l’entramat   ideològic   no   se   sosté   sense   les   habilitats   que   ajuden   a   avaluar   la   fiabilitat   de   les   fonts   d’informació   i   distingir   els   fets   de   les   opinions.   Els   estudiants   han   de   connectar   seves   les   experiències   i   interessos   amb  els  problemes  socials  “to  examine  the  world  around  them  and  encourage  

students   to   make   change   in   their   schools,   communities   and   world”   (Agarwal-­

Rangnath,   2013,   p.   4).   Si   el   contingut   està   orientat   a   assumptes   de   justícia   social,  no  ens  podem  quedar  a  un  nivell  purament  cognitiu.  “Teaching  students   to  question  and  think  is  integral  to  social  justice  teaching”  (2013,  p.  13).  Aquest   tipus   d’ensenyament   ofereix   l’oportunitat   d’avaluar   els   efectes   dels   missatges   en  un  context,  a  partir  de  les  relacions  de  poder  i  dominació.    

Explorar   els   problemes   socials   de   manera   crítica   suposa   un   aprenentatge   per   comprendre   i   transformar   el   món   on   vivim.   Per   això   és   imprescindible  una  educació  per  la  ciutadania  democràtica  amb  un  ideal  clar  de   persona  que  es  vol  formar.  En  el  context  educatiu,  Westheimer  i  Khane  (2004)   classifiquen  tres  tipus  de  ciutadà:  el  responsable,  el  participatiu  i  l’orientat  a  la   justícia   social.   El   primer   és   el   més   bàsic   i   contribueix   a   la   convivència   (dóna   menjar   al   banc   d’aliments);;   el   segon   és   un   nivell   més   alt   d’implicació   en   projectes  d’acció  social  (ajuda  a  organitzar  el  banc  d’aliments);;  i  el  tercer  és  el   ciutadà  crític  i  actiu  (explora  per  què  hi  ha  persones  pobres  i  actua  en  les  arrels   del   problema   social).   Penso   que   la   literacitat   crítica   defensa   el   tercer   tipus   de   ciutadà,   aquell   que   es   qüestiona   les   relacions   de   poder   i   reflexiona   sobre   els   assumptes   socials   per   buscar-­ne   una   solució:   “students   who   participate   and   think  about  the  root  of  causes  of  problems  and  ideals  of  justice”  (2004,  p.  50).  

Amb  aquest  nivell  anem  a  la  darrera  dimensió,  de  l’aplicació  dels  coneixements   per   l’acció   social.   Els   discursos,   situats   en   un   context,   poden   incloure   afirmacions   per   manipular.   “Students   in   the   elementary   grades   should   have   opportunities   to   analyze   information,   arguments,   and   statements   to   determine   whether  they  are  based  on  facts  or  opinions”,  afirma  Van  Cleaf  (1991,  p.  351).    

El   camí   de   les   ciències   socials   parteix   dels   problemes   socials,   on   l’alumnat   ha   de   prendre   una   consciència   crítica   sobre   el   món   que   l’envolta.  

Perquè  “la  ignorància  causa  la  paràlisi  de  la  voluntat”,  com  va  afirmar  Bauman   (2007,  p.  42).  Els  textos,  els  relats,  els  discursos,  del  passat,  present  i  futur,  són   construccions  humanes,  amb  una  càrrega  ideològica  més  o  menys  evident,  que   tenen  el  poder  de  influenciar  el  nostre  pensament  i  també  les  nostres  accions.    

4.3.4.  Aplicació  dels  coneixements  per  l’acció  social    

Taking  action  and   promoting  social  justice  

Emphasizing   the   need   for   informed   reflection   and   at   times   actions   that   work   on   behalf   of   a   more   just   community.  (Lewison  et  al.,  2002)  

Acció  Social      PROBA  EXPERIMENTAL      

PENSAMENT  CREATIU      (aprendre  a  ser)    

QUÈ  POTS  FER  TU?  

•   Com  aquest  text  afecta  les  teves  emocions?  Relaciona-­ho  amb  la  teva  vida.  

•   Com  et  posiciones,  a  favor  o  en  contra?  

•   Quines  accions  reals  pots  fer?  

ACCIÓ  

Taula  21.  Aplicació  dels  coneixements  per  l’acció  social  –  pensament  creatiu  (elaboració   pròpia)    

Aquesta  dimensió  suposa  aprendre  a  conviure  i  a  pensar  de  manera  creativa.  

“Critical   literacy   is   a   challenge   concept   since   it   threats   existing   systems   of   power  and  oppression  where  the  written  word  is  used  for  domination  by  elites”  

(Lundgren   &   Botha,   2010,   p.   291).   Cal   donar   resposta   als   problemes   socials.  

“This   dimension   highlights   activity   that   works   to   rewrite,   redesign   or   rework   current   structures   in   the   world.   It   involves   participants   doing   something   in   informed  ways  to  make  change”  (Van  Sluys  et  al.,  2006).  

La  literacitat  crítica  és  per  l’acció  o  no  és  crítica:  “the  teaching  of  words   cannot  be  separated  from  encouragement  to  action”  (Searle,  1998,  p.  2).  Hi  ha   un  procés  d’interpretar  el  món:  “the  creative  understanding  of  the  world,  and  the   human  struggle  for  its  betterment  through  cultural  action”  (1998,  p.  12).    

Es   reconeix   la   necessitat   de   l’acció   per   mitigar   les   injustícies   socials:  

“focusing   on   sociopolitical   issues   and   taking   action,   the   students   are   understanding   how   they   can   become   engaged   in   their   own   communities”  

(Obenchain  &  Pennington,  2015,  p.  79).  Els  infants  poden  arribar  a  ser  agents   de   transformació   “to   scrutinize   printed   information   and   derive   reliable   knowledge  to  serve  as  a  basis  for  action”  (Irvin,  1995,  p.  31).  Desenvolupar  una  

disposició   crítica   de   recerca   requereix   preguntar-­se   quina   acció   es   podria   fer   (Rogers  et  al.,  2009).  S’ha  d’examinar  informació,  reconèixer  ideologia  que  pot   estar  més  o  menys  amagada,  i  proposar  alternatives  (Cassany,  2006b).  Perquè  

“critical   understanding   needs   to   be   integrated   with   creative   production”   (Burn,   2011,   p.   20).   La   creativitat   és   “el   procés   de   tenir   idees   originals   i   útils”  

(Robinson   &   Aronica,   2015,   p.   167).   L’acció   social   responsable   és   la   clau   de   volta  d’aquest  tipus  de  literacitat:  “critical  literacy  instruction  holds  potential  for   action,   and   how   in   alternative   spaces   people   build   capacity   for   social   action   through   examining   core   beliefs,   learning   social   justice   literacies   and   building   alliances”  (Rogers  et  al.,  2009,  p.  144).    

L’ensenyament   de   les   ciències   socials   per   “aprendre,   entendre   i   actuar   en  el  món”  (Santisteban  i  Pagès,  2011)  reclama  un  posicionament  actiu  davant   els  discursos.  La  pràctica  social  de  la  literacitat  ha  de  portar  a  l’acció.  “Critical   literacies  practice  looks  at  the  needs  in  communities  and  provides  an  outlet,  a   source   of   action   or   social   justice.   Critical   literacy   does   not   end   in   discussion,   therefore;;  critical  literacies  practice  leads  to  action”  (V.  Vasquez,  2004).  Blake   (2015)   subratlla   la   importància   d’aquest   tipus   de   literacitat   per   combinar   processos   d’aprenentatge   i   de   servei   a   la   comunitat   amb   l’objectiu   de   millorar   l’entorn.   “In   order   to   act,   we   must   believe   that   our   actions   could   make   a   difference  in  our  own  and  other’s  lives”,  afirma  Shannon  (1995,  p.  108).  

Westheimer   (2015)   recorda   que   l’èxit   no   ho   és   tot.   No   passa   res   si   les   accions  no  donen  grans  resultats.  Quin  tipus  d’acció  social  es  pot  fer?  Primer   cal   deixar   que   la   persona   pensi   amb   raonaments   que   es   puguin   argumentar   i   debatre,  i  no  caure  en  el  pensament  únic.  En  segon  lloc,  cal  tenir  un  ideal  de   justícia  i  societat  (que  es  correspon  amb  el  “tipus  de  ciutadania”  que  defensen   Westheimer  i  Kahne  (2004),  com  hem  vist  a  l’apartat  anterior).  Aquestes  dues   premisses  són  importants  per  dur  a  terme  accions  socials.  Per  exemple,  un  noi   pot   aprendre   a   interpretar   informacions   sobre   la   contaminació   dels   mars,   qüestionar  per  què  la  societat  ha  generat  aquest  problema,  proposar  solucions  i   arribar   al   compromís   d’evitar   el   consum   de   bosses   de   plàstic   i,   també,   a   la   responsabilitat  de  conscienciar  els  altres  amb  accions  socials,  com  campanyes   ecologistes.   “All   education   which   develops   power   to   share   effectively   in   social   life   is   moral”   (Dewey,   1915/2009,   p.   386).   De   res   no   serviria   una   ciutadania   crítica,  però  incapaç  de  generar  respostes  als  problemes  reals  de  la  societat.