Els fonaments teòrics
Capítol 2. Enfocament de la recerca
2.1. Paradigma crític
El paradigma de la investigació és la perspectiva compartida per una comunitat científica basada en assumpcions, conceptes, valors i pràctiques (Johnson &
Christensen, 2012). En aquest cas, es basa en l’ideal de la transformació de la pràctica docent per construir una societat més justa i democràtica. La seva rellevància queda condicionada per la seva potencialitat per introduir canvis a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
Critical research is not limited to any one methodology and can incorporate both qualitative and quantitative approaches. What characterizes research as “critical” is an attempt to recognize its own status as discourse and to understand its role as a servant of power. Critical researchers try to understand how the research design and process are themselves implicated in social and institutional structures of domination. (Lankshear &
McLaren, 1993, p. 382)
No entenc la recerca si no em serveix per millorar la meva pròpia tasca com a mestre de primària. Segons Kinchloe i McLaren (1994), qualsevol investigació educativa crítica s’ha de jutjar en base al criteri d’integritat en la construcció de la realitat. “The project of critical research is not simply the empirical representation of the world but the transgressive task of posing the research itself as a set of ideological practices” (1994, p. 144).
El paradigma s’arrela en la tradició crítica de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.“Because critical literacy is about interrogating textual practices, researching critical literacies should involve methodological actions […] to consider multiple ways of seeing, interpreting, and understanding data” (Van Sluys, Lewison, & Flint, 2006, p. 214). Això em sembla essencial en una recerca en literacitat crítica i aprenentatge de les ciències socials en “a strong social justice agenda” (Janks, 2008, p. 159).
2.2. Ubicació en les línies de recerca
Un estudi mai és aïllat, parteix d’un conjunt d’informacions rellevants i es construeix a partir dels treballs anteriors (K. C. Barton, 2006a). Per ubicar la temàtica de la investigació he tingut en compte diverses recerques sobre aquest tema.
És un treball que s’ubica en les línies de recerca de formació del pensament crític i social, al si de la Didàctica de les Ciències Socials.
2.2.1. Publicacions de referència per situar la recerca
Si es fan servir les bases de dades com, per exemple, ERIC, podrem trobar articles en revistes especialitzades de l’àmbit anglosaxó més significatius sobre el tema que ens ocupa: Critical Literacy: Theories and Practices, Theory and Research in Social Studies Education, International Journal of Social Science Education, o International Journal of Social Studies.
També podem trobar referències significatives de temàtiques relacionades en revistes del nostre entorn, com Enseñanza de las Ciencias Sociales, Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales o Íber: Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia.
2.2.2. Revisions de la recerca en Didàctica de les Ciències Socials
La temàtica que ens ocupa té referents clars als tres grans manuals sobre la recerca en Didàctica de les Ciències Socials publicats als Estats Units d’Amèrica des dels anys noranta del segle passat:
• Shaver (1991): Handbook of research on social studies teaching and learning.
• Evans & Saxe (1996): Handbook on teaching social issues.
• Levstik & Tyson (2008): Handbook of Research on Social Studies Education.
Aquests grans manuals són rellevants per ubicar-se dins la línia de recerca de formació del pensament crític i social. El primer, a la secció IV -
Contextos of Social Studies Education-, Stanley (1991) assenyala la rellevància de formar el pensament d’ordre superior aplicat a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials:
Higher-order thinking involves the interpretation, analysis, and application of knowledge in a situation wherein one is confronted with a problem or problems that cannot be solved by the algorithmic application of prior knowledge. It also requires students to have detailed content knowledge, information processing skills, and certain attitudes regarding the value of reflective thought in order to deal with such open-ended problems. (Stanley, 1991, p. 255)
Al segon, Hahn (1996) reflexiona sobre l’aprenentatge del coneixement d’habilitats, de conceptes i d’actituds del pensament d’ordre superior, per poder prendre decisions i educar en una ciutadania activa, crítica i participativa.
One of the most important yet most difficult goals to achieve in social studies is the development of critical analytic abilities that will enable citizens to make informed decisions about public policy issues. Issues-centered teaching is a promising approach for the development of such higher-level cognitive thinking.
(Hahn, 1996, p. 30)
A més a més, Pugh i García (1996) assenyalen la importància del raonament dialògic a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials. “As the major tool of social science inquiry, dialogical reasoning is also the basis for developing strong critical thinking skills” (1996, p. 124).
Hill i Natoli (1996) subratllen un procés d’aprenentatge basat en la recerca de problemes socials i interpretació de la informació: “Inquiry-based learning should teach students habits of critical and reflective thinking. The issues posed should stimulate multiple and opposing positions, and students
should use facts to support different points of view. This context is necessary for developing habits that foster critical perspectives” (1996, p. 174).
I al tercer manual, Parker (2008) afirma que les literacitats haurien de preparar els estudiants a comprendre les múltiples maneres de participar en una societat global. Les habilitats de lectura i escriptura no poden ignorar la participació ciutadana per la construcció d’un món millor.
Banks (2008) diu que el domini de les habilitats cognitives és important, però no suficient per transformar el món.
Hess (2008) reflexiona sobre l’anàlisi de la informació “to assess whether students’ critical thinking skills as applied to public issues” (2008, p. 132). Per últim, en un capítol sobre la justícia social s’afirma: “a narrow emphasis on skills for engaging in formal public civic-legal issues and institutions could also limit social justice capacity building” (Bickmore, 2008, p. 158).