Aportació  dels  Nous  Estudis  de  Literacitat

3.3.1.  Aportació  dels  Nous  Estudis  de  Literacitat  

Els  Nous  Estudis  de  Literacitat,  que  van  néixer  a  la  dècada  dels  anys  vuitanta   del  segle  XX  a  Anglaterra  (D.  Barton  &  Hamilton,  1998;;  Street,  1984)  i  als  EUA   (Gee,   2015),   assenyalaren   una   nova   manera   d’entendre   la   literacitat   des   de   l’anàlisi   crítica   del   discurs   i   l’acció   social   (Lankshear   &   Knobel,   2003).   “When   teachers   draw   on   the   new   literacy   studies,   students   are   able   to   draw   on   their   practices  in  critical  and  transformative  ways”  (Mosley,  2010,  p.  403).    

Des   d’un   posicionament   sociocultural,   la   literacitat   no   es   veu   com   un   conjunt   d’habilitats   cognitives   que   es   poden   adquirir   i   transferir   a   diferents   contextos,   sinó   com   una   pràctica   social   que   construeix   identitats:   “literacy   is   essentially  social,  and  it  is  located  in  the  interaction  between  people”  (Barton  &  

Hamilton,  1998,  p.  3).    

Brian  Street  (1984)  subratlla  que  la  literacitat  es  ideològica  i  lligada  a  les   estructures   de   poder,   i   diferencia   dos   models.   El   primer   és   “autònom”,   interessat  pel  conjunt  d’habilitats  cognitives  en  un  treball  individual,  funcional  i   que  ignora  el  context.  I  el  segon  és  “ideològic”,  que  reconeix  que  la  pràctica  de   la   literacitat   és   producte   d’una   cultura,   de   les   estructures   de   poder   d’una   societat   i   de   les   seves   institucions.   “This   entails   the   recognition   of   multiple   literacies,  varying  according  to  time  and  space,  but  also  contested  in  relations  of   power  […]  asking  whose  literacies  are  dominant  and  whose  are  marginalized  or   resistant”  (Street,  2003,  p.  77).    

La  literacitat  és  una  pràctica  social  situada  en  un  context  on  les  persones   es   relacionen   amb   els   discursos   de   manera   crítica.   “Critical   literacy   practices   include   considering   multiple   perspectives   in   texts,   the   questioning   of   social   practices,  and  the  construction  of  identities  in  relation  to  discourses  within  texts”  

(Mosley,   Peterson,   Weber,   &   Steinbach,   2013,   p.   34).   Aquesta   literacitat   se   centra  en  la  veu  silenciada  de  les  persones  invisibles  en  els  relats  i  discursos   dominants,  i  reclama  l’anàlisi  crítica  de  la  ideologia  dels  discursos.    

“El   significat   és   sempre   múltiple,   situat   culturalment   i   històricament,   construït   a   través   de   diferents   relacions   de   poder”,   afirma   Cassany   (2006,   p.  

76).  Aquest  enfocament  explora  com  i  per  què  les  relacions  del  llenguatge  i  el   poder   mostren   una   situació   desigual   entre   grups   humans   per   accedir   a   les  

estructures  socials  (Freire,  1969;;  Janks,  2000;;  Luke,  2012).  Hi  ha  discursos  que   beneficien  a  uns  grups  privilegiats  de  persones  i  perjudiquen  a  d’altres.  “Critical   literacy   seeks   to   interrogate   the   historical   and   contemporaneous   privileging   of   and   exclusion   of   groups   of   people   and   ideas   from   mainstream   narratives”  

(Bishop,   2014,   p.   53).   Aquesta   pràctica   interroga   els   discursos   dominants   i   dona   veu   als   grups   humans   invisibles,   com   poden   ser,   per   exemple,   l’ètnia   gitana  o  les  persones  amb  Síndrome  de  Down.  

El   significat   cultural   i   polític   d’aquesta   pràctica   serveix   per   mantenir   o   desafiar  l’status  quo  i  construir  identitats.  Això  implica,  segons  Luke  (2004),  un   procés  de  deconstrucció,  per  identificar  les  injustícies  socials  en  els  textos,  i  de   reconstrucció,   per   proposar   noves   possibilitats   de   ser   en   el   món,   en   la   construcció  de  les  identitats.  “The  critical  literacy  of  social  studies  fostered  […]  a   deconstruction  of  the  agendas  and  purposes  that  inhere  in  the  text,  subtext  and   discourse  of  the  field”  (Smith,  2014,  p.  68).  L’enfocament  crític  de  la  literacitat   implica  la  reflexió  sobre  les  veus  marginades  i  no  representades  en  detriment   als  interessos  dels  grups  dominants.  

Critical  Literacy  calls  for  a  habit  of  mind  predisposed  to  look  at   discourse   and   ask:   Who   has   their   views   represented?   Who   is   privileged   in   a   particular   discourse?   Who   is   left   out?   What   social,   political,   economic,   gender   and   ethnicity   aspects   are   at   play   in   various   forms   of   discourse?   In   essence,   critical   literacy   calls  for  a  predisposition  to  deconstruct  and  critique  all  forms  of   discourse.  (Stevens  &  Bean,  2007,  p.  xv)  

En  la  perspectiva  sociocultural,  la  lectura  és  més  una  pràctica  social  que   cognitiva,  que  s’integra  amb  altres  codis  com  la  imatge  o  el  so,  descobreix  els   valors   subjacents   del   text   (la   ideologia),   i   discuteix   les   pràctiques   lletrades   establertes  per  les  relacions  de  poder  de  la  comunitat  on  s’inscriuen  (Cassany  i   Aliagas,  2007).  La  lectura  crítica  serveix  per  construir  una  identitat  conscient  i   autònoma,  i  un  compromís  envers  la  comunitat.  

La   literacitat   crítica   es   desenvolupa   en   la   proposta   sociocultural   de   la   lectura.   L’objectiu   és   repensar   la   pròpia   identitat   i   prendre   un   posicionament   actiu  per  transformar  la  societat  (Cassany  i  Castellà,  2011).  “Readers  interpret  

texts   from   their   own   sociocultural   values   and   thus   the   same   text   may   have   multiple   meanings   depending   on   reader’s   perspectives”   (Fehring   &   Green,   2001,  p.  1).  L’alumnat  educa,  així,  una  mirada  reflexiva  sobre  els  discursos.    

La   pràctica   social   de   la   literacitat   va   més   enllà   dels   murs   de   l’escola   (Blackburn   &   Clark,   2007).   El   context   cultural,   social   i   polític   s’ha   de   tenir   en   compte   en   la   pràctica   lletrada   de   la   literacitat   (Gee,   2008).   “Critical   literacy   teaching   begins   by   problematising   the   cultures   and   knowledges   of   the   text”  

(Luke   et   al.,   2001,   p.   114).   Per   educar   una   ciutadania   democràtica   és   bàsic   examinar   assumptes   de   llibertat   i   justícia   social,   de   relacions   de   poder.   La   multimodalitat   dels   textos   estudia   la   comunicació   des   de   diverses   formes   (Kress,  2003).  

…(readers)  develop  a  critical  consciousness,  fostering  a  search   of   justice   and   equity   by   reading   the   meanings   behind   the   text.  

Questions  about  whose  version  of  history  is  sanctioned,  whose   energy   policy   is   supported   by   a   text,   or   how   the   reader   or   characters  in  a  novel  are  positioned  by  an  author  all  fall  within   the   realm   of   critical   literacy.   Indeed,   these   questions   go   well   beyond   a   techno-­rational   critical   reading   stance.   In   essence,   engaging  in  critical  reading  is  a  search  for  a  verifiable  reading,   whereas  critical  literacy  is  the  endeavor  to  work  within  multiple   plausible  interpretations  of  a  text.  (Stevens  &  Bean,  2007,  p.  6)    

En  definitiva,  la  literacitat  crítica  ha  de  jugar  un  paper  rellevant  a  classe   de   ciències   socials   per   interpretar   els   continguts,   analitzar   les   ideologies   i   estudiar   els   contextos:   “to   look   at   texts   to   determine   how   the   world   is   represented  in  such  texts  and  whether  or  not  that  representation  is  acceptable”  

(Blake,  2015,  p.  1).  La  pràctica  social  i  crítica  de  la  literacitat  cerca  les  múltiples   interpretacions  que  pot  tenir  un  text,  en  un  procés  dialèctic,  educatiu  i  humà.  

3.3.2.  Anàlisi  crítica  del  discurs  a  classe  de  ciències  socials