El  qüestionament  de  la  paraula  i  el  món  per  a  l’acció

La  formació  del  pensament  crític  es  relaciona  amb  la  literacitat  crítica  (Cooper  

&  White,  2008).  “On  a  broad  level,  critical  thinking  and  critical  pedagogy  share   some   common   concerns”,   diu   Ross   (2013,   p.   28).   La   pedagogia   crítica   se   centra   en   ajudar   l’alumnat   a   qüestionar   el   que   sembla   normal,   que   és   aparentment  evident  o  inevitable,  per  la  transformació  social  (McLaren,  1997).  

Això  no  és  possible  sense  la  formació  d’un  pensament  crític  (Lipman,  1998).    

No   obstant   això,   aquest   tipus   de   pensament   no   inclou   sempre   un   ensenyament   crític   (Boisvert,   2004).   És   imprescindible   anar   a   la   recerca   d’un   món   més   just   i   democràtic.   De   fet,   l’objectiu   principal   de   l’educació,   a   les   democràcies,  és  fomentar  la  participació  ciutadana  (Robinson  &  Aronica,  2015).  

L’ensenyament   d’habilitats   cognitives   no   sempre   garanteix   l’educació   per   a   la   ciutadania  activa  i  compromesa.    

El  pensament  crític  se  centra  en  el  que  és  individual,  en  com  la  persona   pensa,   sent   i   actua.   En   canvi,   la   literacitat   crítica   estableix   un   lligam   entre   ideologia,   poder   i   discurs,   i   considera   l’impacte   cognitiu   en   relació   amb   la   responsabilitat   envers   els   afers   socials.   “Critical   literacy   includes   the   skills   we   teach   in   order   to   foster   political   awareness   and   change   in   our   students.  

Students   who   are   critically   literate   challenge   texts   to   discover   and   critique   relationships  of  power  in  society”  (Bolgatz  &  Colleary,  2008,  p.  121).    

La   gran   diferència   entre   pensament   i   literacitat   crítica   és   què   el   primer   posa  l’accent  en  l’habilitat  cognitiva  de  racionalitzar  el  diàleg  interior  per  avaluar   els  propis  pensaments  i  sentiments,  i  el  segon  interroga  els  múltiples  punts  de   vista  dels  assumptes  socials  i  culturals,  i  es  dirigeix  cap  a  l’acció.  “El  diàleg  es   basa  en  la  capacitat  de  comunicar  el  propi  pensament  o  de  saber  fer  preguntes   i   d’escoltar   les   opinions   i   respostes   dels   altres,   pensant   que   poden   tenir   raó”,   afirma  Pilar  Benejam  (2014,  p.  83),  perquè  “creure  que  saps  és  l’obstacle  més   gran   per   entrar   a   l’espai   del   preguntar”.   La   literacitat   crítica   promou   una   dialèctica  per  escoltar  l’altre  i  poder  construir  junts.  

La  necessitat  de  moure’s  cap  a  la  transformació  social  no  és  evident  en   un   ensenyament   del   pensament   crític,   tot   i   que   les   habilitats   cognitives   són   importants.   “Literacy   has   become   absolutely   central   to   education   policy,   curriculum  development,  and  our  everyday  thinking  about  educational  practice”  

(Lankshear  &  Knobel,  2003,  p.  3).  No  es  tracta  només  de  comparar  o  contrastar   discursos   contraposats,   sinó   d’analitzar   les   relacions   de   poder   que   hi   ha   a   la   societat  per  poder  intervenir:  “literacy  is  located  in  interactions  between  people,   rather  than  being  a  decontextualized  cognitive  skill”  (Barton,  2007,  p.  52).    

La  capacitat  de  pensar  críticament  resulta  una  qüestió  de  vital  necessitat   per   educar   una   ciutadania   democràtica   (Halpern,   2003).   No   obstant   això,   el   domini   d’habilitats   de   pensament   d’ordre   superior   no   pressuposen   un   ensenyament   que   formi   una   ciutadania   democràtica   i   participativa   (Giroux,   2002).   Els   processos   intel·lectuals   haurien   de   ser   modulats   pel   context   sociocultural:  allò  purament  cognitiu  no  genera  canvis  socials.  

Un  ensenyament  de  les  ciències  socials  que  vol  millorar  el  món  està  més   a  prop  de  la  literacitat  crítica  que  no  pas  del  pensament  crític  (Burbules  &  Berk,   1999).  Es  pretén  examinar  el  món  per  transformar-­lo:  “examine  the  world  in  a   way   that   uncovers   social   oppressions   and   encourages   people   to   understand   ways   in   which   their   world   can   be   transformed”   (Mulcahy,   2008,   p.   18).   Es   dirigeix   a   pensar   críticament   la   societat   per   participar   de   forma   responsable   (Obenchain  &  Pennington,  2015).  L’alumnat  ha  d’analitzar  la  ideologia,  dialogar   sobre   les   interpretacions   i   prendre   un   posicionament   actiu.   “In   short,   critical   thinking  skills  involve  reflection  and  research,  but  critical  literacy  goes  one  step   further:  the  formation  of  citizens  who  are  empowered  and  emboldened  to  act  as   a  result  of  their  conscious  enlightenment”  (Pescatore,  2007,  p.  330).    

D’acord  amb  Gee  (2008),  les  habilitats  de  pensament  d’ordre  superior  no   són  suficients  en  una  educació  compromesa  amb  la  millora  democràtica  de  la   societat.  Per  això  és  necessària  una  literacitat  “primarily  concerned  with  social   justice   and   the   transformation   of   oppressive,   inequitable,   and   undemocratic   social  conditions  and  relations”  (Ross,  2013,  p.  28).  L’alumnat  ha  d’aprendre  a   reflexionar   i   reconèixer   la   fal·làcia   dels   arguments   (pensament   crític),   però   sobretot  ha  de  saber  interpretar  la  ideologia,  el  conjunt  de  valors  i  normes  per   actuar  socialment  (literacitat  crítica).  La  clau  no  està  en  les  habilitats  cognitives,   sinó  en  la  reflexió  sobre  els  contextos  socials  i  culturals  on  es  produeixen  les   relacions  de  poder  i  discurs:  “help  develop  students  as  critically  thinking  citizens   who   use   language   to   question   knowledge,   experience,   and   power   in   society”  

(Shor,  1999,  p.  8).    

Podríem   dir   que   la   literacitat   crítica   proposa   una   reflexió   sobre   el   món   per   a   l’acció:   “critical   literacy   is   less   the   property   of   an   individual   (something   someone  “has”  or  does  not  have)  and  more  an  enactment  of  a  certain  someone   at   a   particular   time   in   a   particular   context   for   particular   purposes”   (Petrone   i   Borsheim,  2008,  p.  203).    

La  capacitat  d’analitzar  críticament  tota  informació  relativa  als  problemes   que  afecten  als  infants  i  als  joves,  i  a  la  societat  en  el  seu  conjunt,  com  ara  la   contaminació,   el   racisme   o   la   desigualtat,   és   la   pedra   angular   d’un   ensenyament   crític   de   les   ciències   socials.   “Literacy   learning   in   everyday   life   incorporates  engagement  with  many  other  forms  of  meaning  making”  (Barton  et   al.,  2007,  p.  165).    

La   literacitat   crítica   és   una   manera   d’aprendre   a   interpretar   el   món,   utilitzar  la  lectura  i  l’escriptura  en  el  marc  d’un  propòsit  social  específic  (Zavala,   2008).  L’alumnat  estudia  la  relació  que  hi  ha  entre  la  llengua  i  el  coneixement,  i   aprèn  a  interpretar,  analitzar  i  qüestionar  discursos  en  un  context.  Això  resulta   fonamental  en  l’aprenentatge  de  les  ciències  socials  (Aldrich,  2010).  

Aprendre  a  llegir  no  requereix  només  desenvolupar  processos  cognitius,   sinó   també   adquirir   coneixements   socioculturals:   com   l’autor   i   lector   utilitzen   cada  tipus  de  text  segons  els  usos  establerts  en  una  cultura;;  com  es  negocia  el   significat  i  les  interpretacions;;  quins  efectes  s’esdevenen;;  per  comprendre  quin   punt  de  vista  i  interessos  s’amaguen  darrera  el  text  (Cassany,  2004).    

Llegir   críticament   vol   dir,   doncs,   prendre   consciència   [...]   i   discutir   no   només   el   missatge   del   discurs   (el   contingut   i   la   ideologia),   sinó   la   mateixa   existència   d’una   pràctica   lletrada,   conformada   amb   unes   funcions,   uns   rols,   uns   valors   i   una   distribució   del   poder   determinada.   En   última   instància,   llegir   críticament  implica  el  compromís  per  intentar  canviar  les  coses   buscant  més  equitat  i  justícia.  (Cassany,  2008,  p.  8)  

La   reflexió   sobre   els   discursos   per   lluitar   contra   les   injustícies   és   fonamental   a   la   literacitat   crítica   (Ogle   et   al.,   2007).   “Rather,   those   educators   who  are  interested  in  critical  thinking  and  other  democratic  goals  might  do  better  

to  examine  the  underlying  beliefs  and  ideological  assumptions  conveyed  by  the   content  of  their  curriculum”  (Westheimer,  2015,  p.  89).  

La   producció   de   discursos   contra-­hegemònics,   com   cartes   als   diaris   o   vídeos   creats   pels   estudiants   (Quintero,   2009)   és   un   exemple   d’acció   social.  

Implica  una  actitud  de  recerca:  “an  attitude  of  inquiry”  (Cooper  &  White,  2008);;  

“an   attitude   towards   history,   politics   and   social   systems   in   opposition   to   a   dominant  power”  (Shor,  1999).  

La   literacitat   crítica   ofereix   una   perspectiva   de   l’aprenentatge   de   les   ciències   socials   que   se   centra   en   les   relacions   de   poder   i   dominació   manifestades  als  textos.  Cal  avaluar  la  ideologia,  plantejar  alternatives  i  prendre   una  posició  activa  davant  els  problemes  socials,  amb  una  disposició  de  recerca   sobre   les   relacions   de   poder   entre   la   realitat   i   la   seva   representació.   Perquè  

“literacy  is  no  longer  viewed  as  merely  a  set  of  skills  one  must  master,  but  a  set   of   practices,   beliefs,   and   values   as   well   as   a   way   of   being   in   the   world”  

(Mulcahy,  2008,  p.  16).    

Alguns   investigadors,   com   Wolk   (2003)   o   Sandretto   (2008),   defensen   que   aquesta   literacitat   hauria   de   formar   part   del   currículum   oficial.   Aprendre   ciències  socials  representa  posicionar-­se  èticament  sobre  quin  tipus  de  societat   i   educació   volem   (Shor,   1999).“The   goals   of   the   social   studies   curriculum   are   aligned   with   those   of   critical   literacy,   as   both   aim   to   teach   students   to   reflect   critically   on   a   variety   of   issues   and,   thus,   prepare   them   to   participate   in   a   culturally  diverse  and  democratic  society”  (Roberge,  2013,  p.  3).  Cal  aprendre  a   avaluar   les   relacions   de   poder   per   identificar   veus   silenciades   i   injustícies,   i   anar   cap   a   l’acció   “to   develop   collective   consciousness   and   action   and   to   transform  education  into  the  will  to  resist  and  organize”  (Searle,  1998,  p.  67).    

L’aprenentatge  de  les  ciències  socials  reclama  un  tipus  de  literacitat  on  

“cada   individu   aprengui   a   comprendre   el   món   que   l’envolta”,   segons   Delors   (1996,  p.  76).  La  lectura  del  món  ha  de  ser  significativa  pels  estudiants  que  han   de  transformar-­lo  no  només  amb  discursos,  sinó  amb  la  vida.  “Teachers  will  not   succeed   if   they   focus   on   important   ideas   but   do   not   build   on   students’   prior   knowledge,  if  they  require  inquiry  but  don’t  teach  students  how  to  do  it,  or  if  they   teach  problem  solving  but  never  address  significant  content”  (Levstik  &  Barton,   2005,   p.   24).   La   lectura   crítica   del   món   implica   verificar   l’experiència   de   la   realitat  per  poder  transformar-­la  amb  la  pròpia  vida.