Estructuració  per  múltiples  perspectives

Considering  

multiple  viewpoints  

Understanding   various   perspectives   and   analyzing   counter   narratives  to  understand  who  is  represented  and  who  is  not.  

(Lewison  et  al.,  2002)    

Estructuració  per  Múltiples  Perspectives      L’OBSERVACIÓ  DE  LES   CONDICIONS  

PENSAMENT  HOLÍSTIC      (aprendre  a  fer)    

COM  HO  DIU?  

•   Quina  visió  del  món  està  representada?  

•   Quines  veus  falten?  De  qui  no  parla?  

•   Com  seria  el  text  des  d’un  altre  punt  de  vista?  

ESTRUCTURACIÓ  

Taula   19.   Estructuració   per   múltiples   perspectives   –   pensament   holístic   (elaboració   pròpia)    

Aquesta   dimensió   ens   ajuda   a   veure   els   textos   amb   una   mirada   nova,   polièdrica  i  crítica.  “Considering  multiple  viewpoints  invites  us  to  examine  issues   through  lenses  that  are  different  from  what  we  are  used  to”  (Lee,  2012,  p.  10).  

Es  posa  l’accent  en  escoltar  les  diverses  interpretacions  d’un  text  més  que  en   descobrir  la  intencionalitat  de  l’autor  “using  multiple  voices  to  interrogate  texts   by  asking  whose  voices  are  heard  and  whose  are  missing”  (2012,  p.  12).  

L’aprenentatge  ha  de  partir  de  la  reflexió  i  al  diàleg  sobre  ideologies  “to   take   part   in   meaningful   and   productive   discussion   with   people   of   diverse   viewpoints”,   d’acord   amb   Levstik   (2000,   p.   300).   Hi   poden   haver   infinites   interpretacions,   perquè   cada   lector   s’apropa   al   text   des   de   moments,   llocs,   cultures   i   ideologies   diferents   (Cassany,   2009).   L’alumnat   ha   d’aprendre   a   qüestionar,  avaluar  i  criticar  tota  la  informació  que  rep,  per  conscienciar-­se  de   la  relativitat  i  complexitat  de  la  realitat  social.  A  més,  ha  d’aprendre  a  escoltar   les  interpretacions  dels  companys  i  companyes,  per  poder  així  entendre  que  la   mirada  pròpia  és  una  més,  i  que  ens  podem  enriquir  de  les  interpretacions  dels   altres.   “Critical   literacy   analyzes   how   social   texts   and   discourse   practices   are  

constituted   to   maintain   inequality   and   how   the   consensus   to   maintain   the   inequality  is  achieved”  (Anderson  &  Irvine,  1993,  p.  91).    

L’anàlisi  de  diferents  perspectives  d’un  problema  és  tant  important  com   donar  veu  a  les  històries  marginades  del  discursos  dominants.  “Students  work   to   uncoverthe   past   and   critically   examine   various   sources   of   information   from   multiple   perspectives   to   see   the   way   history   changes   and   moves   as   more   information,   evidence,   and   understandings   are   collected”  (Agarwal-­Rangnath,   2013,   p.   41).   Molt   sovint,   s’ofereixen   versions   esbiaixades   d’un   assumpte,   s’utilitzen   fonts   contaminades,   parcials,   i   s’omet   deliberadament   una   part   fonamental  dels  fets.  Resulta  necessària  una  multiplicitat  de  perspectives.  

In   social   studies,   multiple   perspectives   are   used   to   analyze   issues   and   ideas   through   the   stories   of   those   who   may   have   been   traditionally   excluded   in   texts.   The   ability   to   understand   multiple   viewpoints   may   allow   students   to   solve   complex   problems   and   become   more   globally   aware   of   the   complexity   surrounding  historical  events.  

(Agarwal-­Rangnath,  2013,  p.  6)    

La   manera   més   efectiva   de   desactivar   la   ideologia   d’un   discurs   és   la   comparació   de   diverses   informacions   sobre   un   mateix   assumpte   (Cortiñas,   2009).   Per   tant,   els   estudiants   han   d’interpretar   les   ideologies   de   discursos   contraposats.   “Readers   interpret   texts   from   their   own   sociocultural   values   and   thus   the   same   text   may   have   multiple   meanings   depending   on   reader’s   perspectives”  (Fehring  &  Green,  2001,  p.  1).    

La  informació  dels  temes  socials  no  és  mai  neutral,  perquè  és  creada  per   algú   amb   unes   intencions.   De   vegades,   hi   ha   un   buit,   quelcom   que   no   diu   el   text  i  que,  potser,  hauria  de  dir.  L’anàlisi  de  la  ideologia  explica  per  què  hi  ha   aquest   buit   o   silenci:   “teachers   need   to   seek   out   those   silenced   voices   and   perspectives  and  bring  them  into  the  classroom  [...]  through  poetry,  oral  stories,   children’s   literature,   interviews,   drama,   music,   newspapers,   magazines,   the   Internet,  field  trips,  and  the  local  community”  (Wolk,  2003,  p.  103).    

Les   pràctiques   de   la   literacitat   crítica   es   poden   dur   a   terme   des   de   diferents   vessants   i   punts   de   vista.“Through   listening   to   their   stories,   we   can  

find   the   most   authentic   way   to   use   texts   to   explore   social,   cultural,   historical,   and  political  issues”  (Cho,  2015,  p.  74).    

Cal  fer  visible  els  mecanismes  invisibles  de  producció  mediàtica,  podem   integrar   informació   fragmentada   dels   afers   socials   (Perelman   &   Nakache,   2011).   Els   estudiants   han   d’aprendre   a   reflexionar   sobre   les   problemàtiques   pròpies   de   les   cultures   que   els   mitjans   no   donen   cap   visibilitat,   “focusing   on   issues  such  as  who  decides  what  information  is  included  in  and  excluded  from   the   news   we   see   and   read”   (McLaughliny   &   DeVoogd,   2004,   p.   57).   Per   exemple,  els  pòsters  de  les  guerres  mundials  es  poden  analitzar  per  entendre   què   diu   de   forma   explícita   i   quins   silencis   trobem   a   la   propaganda   militar,   en   aquell   context   històric,   o   els   llibres   de   text   que   tracten   el   descobriment   del   continent  americà  per  part  de  Colom  i  no  tenen  en  compte  la  perspectiva  dels   nadius   (Agarwal-­Rangnath,   2013).   Es   tracta   de   crear   discursos   i   expressions   contra-­hegemòniques  per  resistir  el  control  dominant  (Share,  2009).  

Aprendre   a   conèixer   i   aprendre   a   fer   són,   en   gran   mesura,   indissociables.     Estructurar   els   raonaments   des   de   múltiples   perspectives   és   necessari  per  comprendre,  pensar  i  participar  en  la  creació  del  futur.  Es  tracta   d’aprendre   a   actuar   de   forma   eficient   en   una   situació   incerta,   d’acord   amb   Delors  (1996).  A  les  ciències  socials  sempre  trobem  un  punt  de  relativitat.  No   és   el   mateix   el   significat   d’un   mapa   mundi   europeu,   asiàtic   o   australià.   Hi   ha   una   ideologia   al   darrera,   una   assumpció   del   món   que   es   representa.   Els   silencis  o  buits  informatius  no  són  purament  lingüístics,  sinó  socials.    

La   multiplicitat   de   mirades   sobre   assumptes   controvertits   i   la   disrupció   d’allò   ordinari   resulten   fonamentals   per   possibilitar   una   participació   compromesa  per  la  construcció  d’una  societat  més  lliure  i  democràtica.  “En  el   fons,   l’essencial   de   les   relacions   entre   educador   i   educand,   entre   autoritat   i   llibertats   [...]   és   la   reivindicació   de   l’ésser   humà   en   l’aprenentatge   de   la   seua   autonomia”  (Freire,  1997/2003,  p.  77).    

El  judici  crític  és  necessari  per  dur  a  terme  accions  de  justícia  social  amb   un   diàleg   reflexiu,   honest   i   profund,   mirant   l’altre   com   un   bé.   Perquè   independentment   d’estar   d’acord   amb   les   seves   idees,   sempre   fa   créixer   la   relació  amb  l’altre.  “Educar  exigeix  voler  bé  als  educands”  (Freire,  1997/2003,   p.   106).   L’alteritat   provoca,   obliga   a   tenir   preguntes   obertes,   a   estar   atent,   a   créixer,  a  llegir  el  món  junts.  

4.3.3.  Exploració  d’assumptes  sociopolítics    

Focusing  on   sociopolitical   issues  

Ensuring   that   students   are   aware   of   the   larger   systems   and   institutions,   and   power   structures   that   affect   the   lives   of   individuals  and  communities.  (Lewison  et  al.,  2002)  

Exploració  d’assumptes  sociopolítics      RAONAMENT  I  ARGUMENTACIÓ    

PENSAMENT  SOCIAL      (aprendre  a  conviure)    

PER  QUÈ  HO  DIU?    

•   Quin  coneixement  necessites  per  a  interpretar  el  missatge  del  text?    

•   Quins  efectes  podria  tenir  el  text  en  la  gent?  

•   Es  juga  amb  les  emocions?  

EXPLORACIÓ  

Taula  20.  Exploració  d’assumptes  sociopolítics  –  pensament  social  (elaboració  pròpia)      

Aquesta   dimensió   és   la   que   separa   la   literacitat   crítica   del   pensament   crític   (Rogers,  Mosley,  i  Kramer,  2009).  “This  dimension  includes  practices  that  move   beyond   the   personal   to   explore   issues   of   power   and   relations   among   local,   common,   and   natural   ways   of   understanding   the   world   and   larger   social   systems”  (Van  Sluys  et  al.,  2006,  p.  220).  

Benejam  (2014,  p.  80)  afirma:  “Per  comprovar  la  veracitat  d’un  supòsit,   cal   decidir   quina   informació   es   necessita,   recollir   la   informació   suficient,   i   ordenar  i  analitzar  els  resultats  obtinguts  per  arribar  a  l’acceptació  o  la  negació   de  la  hipòtesi  o  proposta  que  es  volia  demostrar”.  A  les  ciències  socials  no  hi   ha   veritats   absolutes,   només   certeses   o   fal·làcies.   “Sense   la   informació   necessària   sobre   un   tema   o   problema,   sense   saber   què   són   les   coses   i   com   són,  l’alumne  no  pot  combinar  conceptes  ni  pensar”  (2014,  p.  91).    

El  qüestionament  del  que  se’ns  presenta  com  a  veritat  “is  a  matter  of  the   relationship   between   the   reasons   and   their   conclusion”   (Fisher,   2004,   p.   242).  

Per  això,  la  literacitat  crítica  es  dona  en  un  coneixement  crític.  “The  best  way  to   achieve  democracy  is  to  initiate  children  in  a  form  of  social  life  characteristic  of   democracy:   a   community   of   full   participation   […],   a   democratic   community   of   inquirers”  (Ross,  2014,  p.  385).