El  concepte  de  crític

3.1.2.  El  concepte  de  crític  

El  concepte  de  “crític”  deriva  de  l’adjectiu  grec  “kriticos”,  l’habilitat  d’argumentar   i   jutjar,   mirar   endins   i   adonar-­se   del   valor   de   les   coses.   Pensar   de   manera   crítica  suposa  una  manera  de  raonar  i  de  prendre  un  posicionament  actiu,  com   a  l’antic  mite  de  la  caverna.  Des  de  la  Teoria  Crítica,  de  l’Escola  de  Frankfurt   del   segle   XX,   la   raó   comunicativa   rebutja   l’acceptació   abnegada   del   món   i   discuteix  la  realitat  per  millorar-­la.  “Critical  Theory  is  a  theory  about  the  value  of   taking  a  critical  stance,  of  finding  contradictions,  of  recording  losses,  as  to  the   economic   conditions,   aesthetic   qualities   an   individual   expression   of   our   lives”  

(Willinsky,  2008,  p.  12).  

Al   camp   de   la   pedagogia   crítica,   Freire,   Macedo   i   Giroux   reconeixen   la   literacitat  com  la  manera  de  repensar  la  pròpia  identitat  i  transformar  la  societat.  

“What   brings   criticality   to   the   concept   of   literacy   is   whether   it   encourages   reflection   on   and   problematizing   of   dominant   cultural   discourses”   (Pennisi,   2008,  p.  209).  La  ideologia  i  el  contingut  d’un  text  suposen  una  representació   de   la   realitat,   amb   uns   interessos   i   un   sistema   de   valors.   Cal   proveir   els   estudiants   d’oportunitats   per   qüestionar   les   relacions   de   poder   establertes   al   discurs.  La  literacitat  crítica  és  una  eina  d’empoderament  en  la  construcció  d’un  

món  més  just.  “The  purpose  of  critical  literacy  is  not  to  tell  the  students  what  to   think  but  to  empower  them  with  multiple  perspectives  and  questioning  habits  of   mind   and   encourage   them   to   think   and   take   action   on   their   decisions   through   inquiry,   dialogue,   activism,   and   their   daily   decisions   about   how   to   live   so   that   they  help  make  a  better  world”  (Wolk,  2003,  p.  102).  

Les  col·laboracions  del  pedagog  brasiler  amb  Donaldo  Macedo  (1989)  i   Ira  Shor  (1992)  van  assenyalar  la  importància  d’identificar  i  resoldre  problemes   socials   en   la   literacitat.   El   diàleg   sobre   el   coneixement   i   l’acció   social   transformativa  no  s’entén  sense  estimar  les  ciències  socials,  i  també  als  nois  i  a   les   noies   i   als   mestres.   “Helping   students   to   assume   critical   stances   toward   texts   means   supporting   them   in   questioning   voices   behind   texts,   who   is   represented  and  who  is  not,  and  what  positions  texts  are  assuming”  (Stevens  &  

Bean,  2007,  p.  6).  

Lankshear   &   McLaren   (1993)   abracen,   al   si   de   la   pedagogia   crítica,   la   idea   de   “pràctica   social   de   la   literacitat”   que   defenia   Brian   Street   (1984).  

L’enfocament  de  la  pràctica  transformativa  implica  una  emancipació  “attempting   to   understand   how   agents   working   within   established   structures   of   power   participate   in   the   social   construction   of   literacies,   revealing   their   political   implications”  (Lankshear  &  McLaren,  1993,  p.  7).    

Freebody   &   Luke   (1990)   defineixen   la   literacitat   crítica   com   un   dels   quatre   processos   que   els   lectors   poden   utilitzar   davant   un   text:   codificador,   semàntic,  pragmàtic  i  crític.  Aquesta  darrera  dimensió  serveix  per  analitzar  una   pràctica   social   lligada   al   poder.   Es   tracta   d’examinar   els   discursos   en   relació   amb   les   experiències   per   llegir   el   món.   “Reading   the   word   is   essentially   decoding,  practicing  literacy  in  the  narrowest  sense,  whereas  reading  the  world   involves   investigation   of   power   structures   as   well   as   our   roles   within   these   processes”  (McDaniel,  2006,  p.  33).  

L’anàlisi   de   la   ideologia,   del   conjunt   d’idees   i   valors   de   l’emissor   en   relació  amb  el  coneixement  del  receptor,  ha  de  portar  cap  a  la  reflexió  i  l’acció.  

“The   theme   of   resistance   –strategies   for   challenging   the   conventions   of   the   larger   literacy   culture   she   represents–   concerned   questions   of   how   to   reverse   the  structural  inequality  in  the  writer-­reader  relationship”  (Mace,  1994,  p.  25).    

L’èmfasi  de  la  criticitat  es  troba  en  les  relacions  de  poder:  “how  language   and  literacy,  text  and  discourse,  are  implicated  in  the  power  relations  and  face-­

to-­face  politics  of  everyday  life”  (Luke  et  al.,  2001,  p.  122).  La  literacitat  crítica   implica   una   educació   des   de   la   reflexió   i   la   participació   contra   les   injustícies   socials,  com  diria  Wallowitz  (2008).  La  seva  natura  és  alliberadora:  “the  place  of   praxis  is  crucial  in  critical  literacy  as  a  means  of  social  justice”  (Stevens  &  Bean,   2007,  p.  62).  Cal  una  mirada  crítica  i  autocrítica  sobre  els  discursos.    

As  we  read  texts  together,  we  are  engaged  in  socially  situated   literacy   practice,   with   implications   of   identity   construction   and   power.   […]   Texts,   in   critical   literacy-­based   classroom,   become   sites  for  explicit  conversations  that  take  into  account  our  shifting   identities   and   make   students   aware   of   potential   imbalances   in   agency  and  voice.  (Stevens  &  Bean,  2007,  p.  25)  

La   lectura   no   es   redueix   a   interpretar   les   informacions   sobre   els   problemes  de  la  societat,  sinó  a  entendre  les  relacions  entre  llenguatge  i  poder   en  els  contextos  socioculturals  on  es  produeixen  (Luke,  2001).    

By   critical   we   mean   the   development   of   consumptive,   productive   and   distributive   literacy   skills   designed   to   help   students  describe,  challenge,  and  transform  existing  conditions   of   their   world   as   they   develop   traditional   literacy   skills   of   reading,   writing   viewing,   listening   and   speaking.   (Petrone   &  

Gibney,  2005,  p.  36)    

En   resum,   aquest   tipus   de   literacitat   és   “crítica”   perquè   “promotes   an   agenda  for  positive  social  change”  (Cooper  &  White,  2008,  p.  vii).  Això  resulta   clau   a   l’aprenentatge   de   les   ciències   socials.   “Critical   literacy   means   not   only   helping   the   student   to   become   conscious   of   the   inequalities   surrounding   or   pressing   down   upon   her   or   his   world,   but   supporting   the   means   his   or   her   community   takes   to   challenge   and   overcome   them.   That   is   central   to   the  

“cultural  action”  that  the  student  takes”  (Searle,  1998,  p.  39).  La  literacitat  s’ha   d’entendre   com   una   pràctica   per   interpretar   els   continguts   i   els   contextos   (McLaughliny  &  DeVoogd,  2004;;  McDaniel,  2006;;  Roberge,  2013).  Els  mestres   han  d’educar  en  el  llenguatge  de  la  crítica  (Giroux,  1993).  Així,  cada  estudiant   pot  tenir  l’oportunitat  de  reconèixer  la  subjectivitat,  el  diàleg  i  la  participació.