Diari  de  camp

5.3.4.2.  Intervencions  orals  a  les  sis  sessions  

Durant   les   sis   sessions   vaig   enregistrar   les   intervencions   orals   gràcies   a   una   gravadora  de  veu.  Les  transcripcions  (annex  4C)  es  van  poder  triangular  amb   els  resultats  escrits  dels  dossiers  i  amb  les  reflexions  del  diari  de  camp.  

5.3.4.3.  Diari  de  camp  

Aquest   instrument   de   recollida   de   dades   qualitatives   és   un   sistema   d’enregistrament  que  recolza  l’observació  de  la  situació,  des  de  la  perspectiva   de  la  persona  responsable  de  la  investigació.  Quan  descrivim  el  que  observem   per  mitjà  del  diari  de  camp,  d’alguna  manera,  ja  estem  efectuant  una  anàlisi  de   la  informació  perquè,  inevitablement,  interpretem  la  realitat  i  la  categoritzem  en   l’ús   del   llenguatge   (Bisquerra,   2004).   Les   notes   de   camp   s’escriuen   durant   i   després   de   les   observacions   (Johnson   &   Christensen,   2012).   De   vegades   sorgeix   l’avinentesa   d’una   conversa   espontània   entre   les   persones   que   hi   participen  a  la  recerca.  Per  recollir-­les,  cal  tenir  un  instrument  com  aquest.  

El   diari   de   camp   era   un   document   de   Google   Drive®,   on   vaig   escriure   totes   les   idees   que   anaven   sorgint,   dia   rere   dia,   a   partir   de   l’observació   i   les   converses   espontànies.   Són   reflexions   sobre   el   procés   de   recerca,   en   el   que   vaig  aprenent  en  l’experimentació  de  la  proposta  didàctica.  En  acabar,  el  vaig   convertir  en  un  document  de  Microsoft  Word®  per  poder  treballar-­lo  (annex  3E).  

5.3.5.  Entrevistes  finals  amb  les  mestres    

L’entrevista  és  una  de  les  tècniques  de  recol·lecció  de  dades  més  comunes  a  la   recerca   qualitativa,   que   serveix   per   documentar   l’opinió   de   la   persona   entrevistada  sobre  un  tema  amb  certa  flexibilitat.  Aquesta  tècnica  pot  ajudar  a   representar  sentiments  i  fets  que  potser  no  s’havien  observat  abans.    

Bisquerra  (2004)  distingeix  dues  modalitats  d’aquesta  tècnica:    

a.)  segons   l’estructura,   pot   ser   estructurada,   semi-­estructurada   i   no  estructurada.  

b.)    segons   el   moment   de   la   seva   realització,   pot   ser   inicial,   de   desenvolupament,  o  final.    

En  la  present  tesi,  les  entrevistes  són  de  natura  semi-­estructurada  (amb   un   guió   flexible   amb   preguntes   obertes).   Aquestes   es   van   realitzar   al   final   de   l’experimentació.  L’objectiu  era  obtenir  més  dades  per  triangular  i  aprofundir  en   els   criteris   que   tenen   les   mestres   de   sisè   d’aquelles   cinc   escoles   sobre   les   preguntes  de  literacitat  crítica  plantejades  a  la  recerca  (annex  4D).    

Només   a   l’escola   Rubí   I   es   va   fer   una   entrevista   individual,   perquè   el   centre  és  d’una  sola  línia.  La  resta  van  ser  de  grup,  amb  les  mestres  de  sisè   d’una  classe  i  de  l’altra.  La  durada  estava  prevista  per  mitja  hora,  per  facilitar  la   disponibilitat  horària  de  les  mestres.  Es  va  mantenir  l’anonimat  en  tot  moment.  

Fontana   i   Frey   (1994)   subratllen   la   importància   de   no   perdre   els   sentiments,   les   percepcions,   les   experiències,   etc.,   en   la   comunicació   que   es   dóna,   més   enllà   de   la   verbalitzat   de   les   paraules:   “The   "other"   is   no   longer   a   distant,   aseptic,   quantified,   sterilized,   measured,   categorized,   and   cataloged   faceless  respondent,  but  has  be-­  come  a  living  human  being”  (1994,  p.  373).    

  D’acord   amb   Freeman   i   Mathison   (2009),   cal   tenir   en   compte   la   subjectivitat   de   la   persona   que   té   uns   objectius   concrets   entorn   el   tema   que   explora.  I  del  participant,  que  no  en  té  d’objectius  de  recerca  i  ajuda,  d’alguna   manera,   als   interessos   de   l’altre.   “From   a   social   constructivist   perspective,   interviewing   is   a   relation-­   ship   in   which   the   researcher   and   participant   collaborate  to  construct  a  narrative,  a  storytelling  experience  that  orders  some   experiences   and   understandings   of   the   material   world”   (2009,   p.   90).  

L’entrevista   és   una   relació   on   dues   o   més   persones   col·laboren   en   la  

construcció   d’una   narrativa.   La   empatia   és   necessària   per   saber   escoltar   i   entendre  el  que  diu  l’altre.  Això  vol  dir  que  el  llenguatge  no  verbal,  corporal,  el   contacte   visual   i   el   clima   de   confiança   són   elements   a   tenir   en   compte.   No   podem  assumir  que  hi  hauran  respostes  simples  a  preguntes  complexes  sobre   els   objectius   de   recerca.   Els   detalls   són   importants   a   les   entrevistes,   perquè   poden   revelar   idees   essencials.   És   important   assenyalar,   per   tant,   que   les   preguntes  de  l’entrevista  poden  ser  tant  rellevants  com  les  respostes.    

Un  dels  obstacles  pot  ser  l’ús  de  la  gravadora,  perquè  no  acostuma  a  ser   còmode   parlar   sabent   que   t’estan   enregistrant.   “The   most   important   aspect   of   the  interviewer’s  approach  concerns  conveying  the  attitude  that  the  participant’s   views  are  valuable  and  useful”  (Marshall  &  Rossman,  2016,  p.  106).  En  aquest   cas,   vaig   observar   que   les   mestres   se   n’oblidaven   de   la   gravadora   i   es   mantenia  un  clima  de  confiança.    

A  l’anàlisi  dels  resultats,  he  intentat  no  reduir  les  dades  qualitatives  a  una   col·lecció   irrellevant   i   inconnexa   de   cites.   Tot   i   que   aquesta   tècnica   se   centra   molt   en   els   pensaments   de   les   persones   i   no   tant   en   les   accions   i   comportaments,   he   procurat   tenir   en   compte   el   llenguatge   no   verbal   de   les   mestres   al   moment   de   ser   entrevistades,   amb   la   càrrega   de   subjectivitat   que   això  suposa.  

El   guió   (annex   3C)   d’aquestes   entrevistes   consistia   en   vuit   preguntes   centrals   sobre   la   distinció   de   fets   o   opinions,   l’avaluació   de   la   fiabilitat   de   les   fonts   d’informació,   la   reflexió   sobre   els   problemes   socials,   l’anàlisi   de   la   ideologia   als   discursos,   la   formació   del   pensament   crític,   la   discussió   des   de   diversos  punts  de  vista,  la  resolució  de  problemes,  i  la  valoració  de  tot  el  treball   de  camp.    

A  més  a  més,  he  fet  entrevistes  no  formals  amb  els  estudiants  que,  per   iniciativa  pròpia,  volien  parlar  amb  mi  al  finalitzar  la  sessió  (annex  4C).  Penso   que   aquestes   intervencions   espontànies   han   enriquit   molt   la   recerca,   perquè   representen   les   inquietuds   dels   nois   i   noies   d’aquestes   escoles   entorn   la   literacitat  crítica.