L’opinió recollida al carrer sobre la idea d’espai públic

En aquest apartat hem volgut incorporar les contribucions que sobre la idea d’espai públic han fet persones amb les que s’ha entrat en contacte en la present recerca. Ja hem comentat abans que no es tracta d’ignorar que el conjunt d’articles consultats es basin en estudis de cas que han suposat l’entrada en contacte amb persones i llocs com a font primària d’informació, fent-se una posterior anàlisi interpretativa de la informació, sinó que també ens interessa veure quin és el posicionament directe i en primera persona de persones del carrer.

Les opinions recollides remarquen la funció social de l’espai públic, identificant-lo amb lloc per compartir i per relacionar-se, on tothom té cabuda i que ajuda a què persones que no es coneixen o conegudes puguin establir contactes i llaços en el marc de la quotidianitat:

«Es un sitio para compartirlo, para relacionarte con la gente, y no tienes que ser tímido, así te conocen, puedes ser tú mismo, si no te afectará después. Y aprenderás que en este mundo hay de todo». [5:2]³.

Dúnya, veïna del barri de Can Palet, nascuda al 1980. 18 de desembre de 2005.⁴

Aquesta potencialitat de sociabilitat per a l’espai públic es veu complementada amb la consideració que no passa res perquè les persones presents en un espai públic no es relacionin, veient la plaça o el carrer com a llocs que faciliten les relacions socials i comunitàries però que no han d’obligar a què es generin interaccions entre les diferents persones presents:

«Jo sí que dono importància a què hi siguin aquests espais i pot ser que es doni la trobada o no». [23:7].

Georgina, veïna del barri de Can Palet, nascuda al 1945. 15 d’abril de 2005.

3 Aquesta referència numèrica és el codi que s’assigna a cada cita en la codificació d’entrevistes. En les entrevistes realitzades a informants aquest codi no apareix.

4 Per conèixer més informació sobre les persones entrevistades en el treball de camp consulteu l’annex

Al mateix temps, es considera que no s’ha de forçar la construcció d’espais públics, evitant una certa banalització de la seva existència i funció, una situació que ha potenciat la legislació en matèria urbanística que de forma obligatòria lliga construcció de bloc d’habitatge amb cessió de sòl per poder crear espais públics, un aspecte que es totalment oposat amb una producció d’espai públic que es basi amb les necessitats i demandes del veïnat, com ha passat tradicionalment.

Es reconeix una realitat social diversa a barris i ciutats, fent l’espai públic tant d’escenari on es reflexa aquesta heterogeneïtat com d’oportunitat per generar interacció social a partir de la diferència:

«En barris en què hi ha immigració, en què tenim la primera immigració, dels ‘50-‘60, i que des dels finals dels ‘80 principis dels ‘90 en seguim tenim, si no ens podem trobar a les places ni als llocs públics, vull dir, acabarem sent grups separats. I llavors, les places van molt bé». [6:11].

Berta, veïna de Can Palet, nascuda al 1975. 7 de març de 2005.

En una escala de barri es reconeix que la sola existència d’una plaça ja es veu com important, ja que es considera que juga un paper vertebrador de la vida social als barris:

«En un barri [cal] la comunicació interveïnal, per dir-ho d’alguna manera, i això es pot donar molt en aquests espais». [8:11].

Iolanda, veïna de Can Palet, nascuda al 1967. 14-15 de febrer de 2005.

Tanmateix, d’altres opinions mostren un posicionament que posa en dubte aquests atributs, problematitzant la realitat social diversa i la idea de conflicte, admeten que la existència de poques places ajuda a que no es desenvolupin episodis de conflictivitat social.

Una anàlisi de les opinions recollides per diferents edats mostra com cada grup, a grans trets, té una concepció de l’espai públic relacionada amb la vida quotidiana que desenvolupen a places i carrers. És a dir, les pràctiques socials a l’espai públic estan lligades a interessos i obligacions que són diferents per a cada grup d’edat. Així, la gent gran relacionaria l’espai públic amb el passeig; persones adultes que són pares i mares identifica l’espai públic amb espai de lleure i educació per a la canalla; i joves adolescents relacionen l’espai públic amb la pràctica de les seves aficions, com pot ser la pràctica de l’skate o del hip-hop.

Sobre qüestions relacionades amb el gènere i l’espai públic, les persones amb les que s’ha entrat en contacte remarquen que no creuen que un espai públic concret estigui dissenyat o pensat per a homes o dones, sinó que estan fets indistintament per a tots dos gèneres, però que sí consideren que la vida que es desenvolupa als espais públics sí que està genderitzada, on els condicionants de la societat actual fan que uns i altres tinguin unes presències i uns usos molt diferenciats:

«La única diferencia en esto, que por necesidad de cada uno pues la mujer tiene que estar más pendiente [...]. No considero que seamos diferentes». [30:2].

Natalia, veïna de Can Palet, nascuda al 1969. 10 d’octubre de 2005.

I sobre el disseny d’espais segons gènere, sí que s’han comentat noves propostes que segreguen en certa manera les presències segons gènere, posant com a exemple, la diferenciació entre els tradicionals bars, espais fortament masculinitzats, i les modernes cafeteries-forneries com alternativa i espai feminitzat:

«Abans era que als bars no hi entraven les dones i els homes entraven i jugaven al dòmino, [...]. Plegava de treballar i s’anava a fer el cafè. I les dones es quedaven a casa i anaven a comprar. Què ha passat? Aquest model continua essent similar, els tios... el que passa que les dones s’han muntat cafeteries i d’allò, que són molt més agradables, perquè allà hi ha una oferta femenina». [19:43].

Carles, veí de Can Palet, nascut al 1957. 15 de novembre de 2004.

En tot cas, algunes opinions han apuntat que homes i dones viuen de diferent forma els espais públics, però justificant-ho amb els tradicionals rols que s’atribueixen a homes i dones; o d’altres que, defugint consideracions de gènere, considerant que cada persona sent d’una forma particular la seva vivència als espais públics.

Si bé, segons algunes opinions recollides, el carrer continua essent l’espai públic per excel·lència es comprova com, a partir de les experiències viscudes, són d’altres espais i formes de relacionar-se les que fan més complexa i diversa la concepció d’espai públic, generant també relectures sobre la idea d’espai públic i espai privat. Gent gran, per exemple, ressalta com en el passat el fet de sortir de casa suposava l’entrada a l’espai públic, essent la llar familiar l’espai que quedava reservat a l’espai privat. En tot cas, les llars tenien unes estructures que possibilitaven la creació d’estances amb funcions d’espai públic, com podien ser els patis:

«En la nostra època l’espai públic era al carrer, al carrer, i als camps de per aquí, l’entorn de les cases era espai públic. L’espai privat era el que estava delimitat a l’interior de la casa i prou». [2:1]

D’altres opinions subratllen que els espais on s’exigeix una entrada de pagament i les llars queden exclosos de la idea d’espai públic, mentre que d’altres amplien la concepció d’espai públic, com podria ser a llocs tancats i de pagament i a les mateixes llars, insistint en la idea d’espais de socialització i de sociabilitat per trencar la dicotomia públic-privat:

«Pot ser un espai públic tant una botiga, encara que jurídicament sigui un espai privat, però com una plaça, una església, un centre cívic, un teatre, un camp de futbol». [21:3].

Manel, veí de Can Palet, nascut al 1949. 11 d’abril de 2005.

Persones immigrades provinent d’altres àmbits culturals al català, com persones d’origen subsaharià i magribí, ajuden a trencar amb aquesta dicotomia, fent de les seves formes de vida i tradicions una altra forma de concebre la llar i els espais tancats des d’una òptica d’espai públic:

«Es un poco diferente [a Guinea Ecuatorial], porqué espacio público se considera lo que es también tu casa, porqué tienes siempre las puertas abiertas, y no sólo los familiares sino también los vecinos que te vienen a visitar, llegar y entran y salen de tu casa cuando les da la gana». [15:2].

Uhuru, veïna de Can Palet, nascuda al 1982. 28 de febrer de 2005.

Persones joves emancipades que suporten situacions de precarietat laboral i salarial són les que estan redefinint la concepció de la llar com espai comunitari i de lleure, ampliant els usos més enllà de l’àmbit de la intimitat:

«Però el nostre punt de trobada és aquest, ens juntem a casa meva i ens expliquem ell i jo com ens ha anat el dia i aquí estem amb la play-station i mentre juguem ens expliquem com ens ha anat el dia». [24:11].

Pau, veí de Can Palet, nascut al 1977. 20 d’abril de 2005.

En canvi, les demandes de tancats infantils a les places públiques, un aspecte que també s’ha recollit en les opinions expressades, són exemples de redefinició dels espais públics amb la creació d’espais tancats i segregats. En tot cas, veiem que la idea d’espai públic, que barreja espais oberts i tancats i la necessitat de privacitat evidencia que, entre les persones a peu de carrer, també existeix un debat viu i divers entorn a com es viu i com es concep l’espai públic.