Industrialització i migracions camp-ciutat

En tot cas, el procés que explica la configuració i consolidació com a barris de Can Palet i Ca n’Anglada és el d’industrialització de la ciutat de Terrassa que va donar lloc a l’establiment de persones i famílies de classe obrera que s’allotjà a prop dels nous espais industrials i, normalment, en la perifèria que es començava a urbanitzar, com era el cas dels inicis de Can Palet, amb les primeres construccions humils cap a l’any 1907 a l’antic carrer del Gall, al llarg de l’eix de l’actual carretera de Montcada entre els carrers Agricultura i Colom (Batalla, 1984). L’entrada en funcionament de l’Escola

travessant els límits de la carretera de Montcada i el torrent de Vallparadís, de grans centres industrials com Terrassa Industrial, Sala i Badrinas, Torredemer, SAPHIL L’Anònima o Electra Industrial AEG (Puy, 1983; Marcet, 1998; Solé i Sanabra, 2000), incidiran de forma decisiva en l’expansió urbanística residencial obrera, seguint un model d’eixample:

«A veure, el barri de Can Palet era el carrer Colom. A principi de segle van fer la universitat, que a llavors era Escola Industrial, i tot lo que és avinguda Jacquard, hi havia totes les indústries que Terrassa va treure fora, fora del casc. Llavors [...] van construir les cases prop de les indústries, eren cases angleses, barates, típiques d’una planta amb passadís molt llarg, tres habitacions, cuina i lavabo al pati». [6:21].

Berta, veïna de Can Palet, nascuda al 1975. 7 de març de 2005.

En aquest inicial procés urbanitzador distingiríem dos episodis claus que expliquen el pas de perifèria rural a barri residencial obrer en els dos barris: l’esclat a Europa de la Primera Guerra Mundial al 1914 i la victòria del cop d’estat franquista a l’any 1939. Són dues etapes on les necessitats individuals de famílies pobres i necessitades tenen resposta en les necessitats productives locals que viu la indústria terrassenca, en el primer episodi per la creixent demanda externa i, en el segon episodi, per les condicions favorables als industrials tèxtils terrassencs que suposa un període autàrquic i proteccionista. Val a dir, però, que en el cas de l’etapa que s’inicia amb la postguerra, a la millora de les condicions de vida se suma el paper de la repressió i la persecució polítiques que va motivar, també, bona part de les primeres migracions dels anys quaranta, distingint entre els desplaçaments de postguerra, del 1939 fins el 1957, i els desplaçaments del desarrollisme, des de finals dels cinquanta fins el 1973 (Marín, 2004), un darrers desplaçaments que marcaran de forma decisiva la consolidació com a barris de Can Palet i Ca n’Anglada, com veurem en el següent apartat del present capítol.

Les migracions que es desplacen a Terrassa entorn als anys de la Gran Guerra, com ja hem dit, marcaran la creació del barri de Can Palet, la majoria provinents de l’interior del Principat, País Valencià, Aragó i Múrcia i, les que es desenvoluparan a partir de la postguerra, acabaran per urbanitzar aquest barri i marcaran la configuració i consolidació com a barri de Ca n’Anglada, provinent la majoria del migdia peninsular.

No hem de passar per alt aquestes etapes migratòries i la diversitat cultural i geogràfica d’aquestes, ja que incidiran en les formes relacionals comunitàries passades i presents i,

també, en la creació d’un imaginari col·lectiu respecte cada barri. Així, abans de la Guerra Civil (1936-1939) Ca n’Anglada no passava de ser un llogarret dels afores de la vila amb els seus camps de conreu i on ressaltava, entre la carena que dividia la riera de Can Palet (actual Avinguda de Barcelona) i la riera de les Arenes, l’ermita de Sant Cristòfol i la masia de Ca n’Anglada. En canvi Can Palet, també entremig de dos torrents, l’homònim i el de Vallparadís, iniciava la seva configuració de barri residencial de classes treballadores i menestrals a partir de l’eix vertebrador del carrer Colom, on s’ubicarà a partir de l’any 1932 la parròquia de Sant Josep al carrer Colom, que marcarà la incipient personalitat del barri de Can Palet (Boix, 1982; Batalla, 1984). Les famílies que s’assenten al barri provenen d’entorns rurals propers a Terrassa (Vacarisses, Mura, Matadepera, etc.) i de territoris veïns del Principat (País Valencià, Aragó i Múrcia), essent la tipologia d’allotjament predominant en aquesta primera etapa l’anomenada casa barata (Marcet, 1987):

«La primera immigració forta que va poblar Can Palet era catalana, i allavons ja si venien de Lleida o de la Franja o no sé... jo sé que el meu home parla d’una senyora que li deien la Ramona fragatina, jo em pensava que era perquè fregava i no, és perquè era de Fraga [...]. La Maria Rovira, la seva mare era de pagès, era de Mura, el seu pare era d’una casa de pagès que se’n deia Puigdoure, que queda entre mig de Mura, Rocafort i Talamanca».

[23:25].

Georgina, veïna del barri de Can Palet, nascuda al 1945. 15 d’abril de 2005.

«[...] hi havia les Cases Barates allà on jo vivia, li deien les Cases Barates, perquè bueno, eren casi bé totes iguales, aquelles modestes, i hi havia deu o dotze cases [...]. La meva família van venir de la part de Múrcia i ens vam instal·lar aquí a Can Palet, al carrer del Sindicat. I allà vam néixer [...]. Els immigrants érem famílies senceres, marxàvem dos o tres famílies». [20:12-20:15].

Arnau, veí de Can Palet, nascut al 1930. 19 de maig de 2005.

L’ambient que es vivia era una combinació entre un ambient rural agrícola i un ambient urbà i industrial. Els camps de conreu començaven a deixar pas a les humils residències per a famílies de classe treballadora, però encara els habitatges no s’aglomeraven i amb una disposició encara dispersa, excepte en el cas de les cases barates. Les feines a les indústries es combinaven amb les feines en camps dels voltants del barri:

«El meu pare treballava al Terrassa Industrial, [però] el diumenge i el dissabte a la tarda, o el diumenge al matí, ja se n’anava que teníem una vinya, perquè el meu avi era molt pagès, i teníem una vinya i anava a treballar a la vinya[...]. Al capdavall del carrer Colom tot allò eren vinyes». [17:7-17:8]

Virgínia, veïna de Can Palet, nascuda al 1926. 12 d’abril de 2005.

El període republicà va tenir importants repercussions al barri de Can Palet, com per exemple en l’àmbit de l’escola de barri, passant-se d’un model d’escola separada per sexes a ser mixta. La rebel·lió feixista de 1936 també va tenir les seves conseqüències a Can Palet, desenvolupant-se accions contra la representació de la institució religiosa catòlica, fent fora al capellà i a les monges que residien a la parròquia de Sant Josep i adaptant a nous usos col·lectius l’espai parroquial. Són episodis que la gent més gran que viu al barri encara recorda i han estat comentats a les entrevistes, essent la base de sentiments contraposats que encara avui fan que les coses es mirin, es sentin i s’expressin de forma molt diversa.

Amb la victòria del cop d’estat franquista sobre la legalitat republicana, s’entrà en una etapa de penúries humanes en tots els sentits. A Terrassa han de coexistir un sector vencedor i un altre de vençut, en un context en què les fàbriques ràpidament tornaren a funcionar sota el règim autàrquic franquista, que va desenvolupar un proteccionisme molt beneficiós pels industrials tèxtils terrassencs, pujant la producció i les necessitats de mà d’obra. Mentre que a ciutats com Terrassa els industrials reclamaven mà d’obra, a comarques com les andaluses s’expulsava a les classes populars del camp i de les mines. L’exemple de la diàspora andalusa és colpidor, amb centenars de persones obligades a desplaçar-se des dels seus municipis a ciutats industrials com Terrassa, on l’anonimat per evitar la persecució política era més fàcil d’aconseguir i les possibilitats de trobar treball i un sou amb el que viure eren més que probables. Entrem en l’etapa de la postguerra, un període a partir del qual Can Palet i Ca n’Anglada acabaran de configurar-se com a barris populars de la perifèria del nucli central de la ciutat de Terrassa.

3.2. ELS DESPLAÇAMENTS MIGRATORIS PER RAONS