Fonts de consulta en el treball de camp

Les fonts de consulta en la recerca han estat diverses i variades. Per una banda caldria esmentar primer el treball de consulta bibliogràfica sobre els temes d’interès en la recerca, en la qual hem centrat la redacció de l’anterior capítol. Aquest treball de consulta s’han centrat a l’Hemeroteca i Biblioteca d’Humanitats i de la Biblioteca de Ciències Socials, tots tres espais localitzats al Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per una altra banda, destacaria la tasca de consulta bibliogràfica sobre les àrees d’estudi en qüestió, que ens ha portat a intensificar els treballs en la mateixa ciutat de Terrassa, centrant la nostra feina en diferents visites que s’han fet a biblioteques municipals (Biblioteca Central de Terrassa i Biblioteca del Districte II), a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, a l’Arxiu Tobella i a la Gerència Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa. En les biblioteques municipals es va centrar la nostra tasca en conèixer treballs que es centressin en l’estudi de cadascun dels dos barris i també en la consulta dels dossiers de premsa elaborats pel personal de la mateixa biblioteca sobre els dos barris: “Can Palet (Terrassa Barri: districte 3)” i “Ca n’Anglada (Terrassa:

Barri: districte 2)” i, també, els elaborats per seguir episodis concrets que han marcat la història recent de barris com Ca n’Anglada, amb el recull “Conflicte de Ca n’Anglada”. La documentació aportada per aquest recull fet des dels serveis bibliotecaris municipals de Terrassa es va completar amb més articles que faltaven i que van ser estrets després d’una consulta personal que es va realitzar a l’Hemeroteca General de la UAB, pel període 14 de juliol de 1999-22 d’octubre de 2003, consultant-se els consultant-següents diaris El 9 Nou, Diari de Terrassa, El Periódico de Catalunya, Avui, La Vanguardia i El País. L’important volum de notícies que sobre les àrees d’estudi es va poder localitzar va ser tot comentat i tematitzat, notícia per notícia, tenint-ho com a referència en tot el treball. Creiem que l’aportació d’aquest material ha estat interessant, tant per l’ampliació d’informació que s’oferia, com per poder seguir instants de la història recent dels llocs d’estudi que no s’han pogut viure en el transcurs de l’experiència d’un treball de camp, com per veure la incidència i impacte que sobre la imatge dels llocs i de les persones tenen els mitjans de comunicació, generant imatges i opinió pública.

La consulta d’arxius també ha estat una font important de documents, visitant l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, on es van consultar diferents moments de la recerca els següents fons específics: Moviment Obrer 1964-1978, Església i món obrer, Terrassa.

Documentació de parròquies, Terrassa. Manifestos, informes, fullets de mobilitzacions, Terrassa. Moviment obrer a l’empresa AEG, extraient-se, sobretot, documentació sobre la història social i política de tots dos barris. L’Arxiu Tobella, que disposa d'un fons fotogràfic d'aproximadament quatre-cents mil negatius que recullen imatges de la ciutat de Terrassa des del 1875 fins els nostres dies, també va ser visitat per poder tenir

algunes fotografies sobre fets que hem treballat i que volíem tenir un document gràfic per ajudar a la seva comprensió. Sobre documents fotogràfics i arxius també cal esmentar l’ajut que va suposar que des del diari El Punt es facilitessin algunes fotografies preses al juliol de 1999 al barri de Ca n’Anglada.

La Gerència Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa era de visita obligada, per tal de conèixer les actuacions, realitzades i projectades, que tenen com a referència tots dos barris, mantenint entrevistes amb les responsables tècnics d’aquest organisme municipal. Des d’allà també se’ns ha facilitat informació cartogràfica, plànols i també fotografies d’alguns projectes que han estat tractats amb més deteniment en el treball i que han estat de gran utilitat. Aquest material fotogràfic, subministrat per la citada Gerència Municipal d’Urbanisme, s’afegeix a les fotografies aconseguides a altres fons i a la producció pròpia d’imatges a partir del treball de camp realitzat. Des del mateix Ajuntament de Terrassa també destacar l’ajuda prestada pel Servei de Sistemes d’Informació Territorial (SIT) i Població que ha subministrat bases cartogràfiques que han estat utilitzades en la confecció dels mapes situacionals presentats a la Tesi Doctoral.

Finalment, un esment especial a l’ús de la xarxa d’internet, on hem tingut accés a articles, informació i dades sòcio-demogràfiques. L’esment més especial és a la consulta de dades sòcio-demogràfiques per les dues àrees d’estudi, on cal agrair la tasca exemplificant que desenvolupa l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, que depèn de l’empresa municipal Foment de Terrassa SA, que any rere any publica l’anuari estadístic del municipi i des d’on es poden treballar tot tipus de dades actualitzades de tots els barris de Terrassa. Per últim, destacar la importància que en la recerca han tingut portals d’internet informatius propis de la ciutat de Terrassa, sobretot pel cas del portal <www.kaosenlared.net>, projecte de comunicació i informació alternativa on també es fa seguiment de l’actualitat dels barris de Terrassa, i amb uns clars orígens en una de les dues àrees d’estudi, o el portal municipal que gestiona l’Ajuntament de Terrassa, <www.terrassa.org>. Altres portals que ja no estan actius com els de l’Alternativa-Informativa-Terrassa <www.antainfo.net> o Terrassa Web <www.terrassaweb.info>, han estat també espais de consulta i informació.