Context urbà i social de Can Palet i Ca n’Anglada

Que un i altre barri compartissin aspectes des d’un punt de vista social i urbà en el seu passat i present, però també diferències, oferia unes possibilitats d’anàlisi comparativa entre un i altre barri i, també, respecte el conjunt de la ciutat de Terrassa i altres barris amb característiques compartides. Tant Can Palet com Ca n’Anglada tenen una dimensió i estructura urbanes que, si fa no fa, són similars: malgrat no es van fundar en els mateixos anys, responen al procés de construcció d’una ciutat industrial que s’expandeix en la perifèria donant resposta a la necessitats d’habitatges de la classe treballadora; han estat lloc d’arribada i establiment de les diferents onades migratòries que han caracteritzat i caracteritzen l’evolució de les poblacions terrassenca i catalana en el darrer segle i, també, l’evolució urbanística de la ciutat; han estat focus actius i referencials d’autoorganització veïnal en els anys seixanta i setanta; i han estat barris

on, malgrat la important transformació social i urbanística, continuen tenint mancances en matèria social i de serveis i equipaments col·lectius.

Imatge 8. L’àrea urbana de Terrassa.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Imatge 9. Les àrees d’estudi en el context urbà de Terrassa.

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Aquests elements, que podríem considerar com a resultat de la construcció social i urbana dels dos barris al llarg de la història recent, contrastaven amb dos elements que

des d’un primer moment ens van cridar l’atenció i que formaven part dels temes d’interès en la recerca. Per una banda, ens cridava l’atenció que Can Palet, malgrat compartís molts aspectes morfològics amb Ca n’Anglada, presentés un clar desequilibri en matèria de places públiques i obertes en l’interior del barri. Per una altra, que els processos migratoris que han marcat la història social del nostre país en el darrer segle hagin estat la base de la creació i consolidació dels dos barris. I, finalment, no podem negar que els fets de 1999 a Ca n’Anglada han marcat el present del barri, fent de les relacions comunitàries un altre àmbit d’interès analític en la recerca. I ens vam trobar que en el cas de Can Palet, que també tenia una destacable i focalitzada presència en àrees molt determinades del barri de població immigrada d’origen extracomunitari, no s’havien desenvolupat episodis de violència xenòfoba i racista com si havia passat al barri de Ca n’Anglada, com pel cas de l’estiu de 1999.

Can Palet té els seus orígens a principis del segle XX, quan la ciutat de Terrassa s’eixampla més enllà dels seus antics límits, donant lloc als primers barris de la Terrassa industrial, aprofitant també l’annexió de l’antic municipi de Sant Pere al 1904. Seran als anys vint quan la ciutat creix en tres direccions seguint el primer pla urbanístic dissenyat per Melcior Vinyals: una a l’oest, a l’altra banda de la Rambla d’Egara, donant continuïtat a l’ocupació urbanística del barri de Ca n’Aurell; una altra al nord, més enllà del ferrocarril, donant perllongació a l’antic nucli de Sant Pere; i una altra a l’est, sobrepassant els límits del torrent de Vallparadís, que donarà lloc als primers creixements dels futurs barris de Vallparadís, Escola Industrial i Can Palet, seguint l’important eix de comunicació de la carretera de Montcada, que comunicava Terrassa amb Sabadell. Es tractava d’una primera urbanització del barri de Can Palet que es localitzaria als actuals carrers Agricultura, Ramon i Cajal, Concepció Arenal i Albinyana. Al 1932 aquesta primera urbanització es consolidaria amb la construcció de les instal·lacions de la Parròquia de Sant Josep, a càrrec de l’arquitecte Joan Baca, que donarà lloc a la urbanització del barri fins al carrer Bages. El barri s’anava omplint amb

“cases barates” que donaven allotjament a famílies obreres provinents de Catalunya, l’Aragó, el País Valencià i Múrcia.

Serà a partir dels anys quaranta quan el barri iniciarà un segon important procés urbanitzador, caracteritzat social i culturalment per l’establiment de famílies obreres

d’origen andalús, bàsicament, que fugien de la misèria imposada al camp i a les mines, sense oblidar la fugida per la dura repressió política franquista. Si bé parlem de persones de classe treballadora, com en l’anterior període, les característiques constructives de les llars sí que van variar substancialment, predominant l’autoconstrucció i el barraquisme i, després de les riuades de 1962, la promoció de polígons d’habitatge. Tots tres models es van concentrar a la meitat sud del barri i han acabat per definir urbanísticament Can Palet, amb un nord on proliferen les cases unifamiliars entremitjaneres i edificis d’habitatge, mentre que al sud els edificis d’habitatge conviuen amb cases unifamiliars originàriament autoconstruïdes per les mateixes famílies, però molt actualitzades i ben equipades en l’actualitat, i polígons d’habitatge. L’altra característica és la mancança d’espais oberts a l’interior del barri, on només destaquen algunes places i espais oberts als extrems est (Plaça Pablo Neruda i plaça de la “Vitasa”) i oest del barri (espais lliures que donen al torrent de Vallparadís), i el petit espai públic central de la Plaça de Can Palet, que no es va fer realitat fins als anys noranta, després d’una llarga lluita i reclamació per part del veïnat.

La definició dels límits del barri acabarà definint-se a partir de la plena urbanització del sector meridional del barri fins l’avinguda Santa Eulàlia i variant de la N-150; amb el Torrent de Vallparadís a ponent, essent el tram final que queda per integrar a la ciutat;

l’avinguda de les Glòries Catalanes a llevant; i la descongestionada carretera de Montcada al nord, gràcies a la construcció de l’esmentada variant al sector sud del barri. L’operació de recuperació del torrent de Vallparadís al seu pas pels barris de Can Palet i Segle XX s’espera que sigui un impuls per buscar noves centralitats que ajudin a trencar amb el condicionament d’uns límits tan ben marcats i que encara estan per recuperar i integrar al teixit urbà dels barris i, en conseqüència, de la ciutat.

Imatge 10. Estructura urbana actual de Can Palet.

Font: Gerència Municipal d’Urbanisme de Terrassa.

Ca n’Anglada té els seus orígens en els anys quaranta, quan només destacava la presència, en la perifèria del nucli urbà de Terrassa, de l’ermita romànica de Sant Cristòfol i la masia annexa de Ca n’Anglada, emmarcat tot en un paisatge agrícola¹. L’inici de la urbanització del barri es va produir arran de l’arribada de persones i famílies de classe treballadora del ponent peninsular, com pel cas esmentat de Can Palet pel mateix període. En un primer moment el barri s’urbanitzà, encara, a la perifèria, relativament lluny del que llavors era el nucli urbà de Terrassa, on les delimitacions de dues rieres, com la que antigament passava per l’actual Avinguda Barcelona, i la de Les Arenes, marcaven el territori per on s’estendria el barri. Aquesta primera urbanització, concentrada a la part centre i sud del que avui és el barri de Ca n’Anglada, va recaure sobre l’esforç personal i familiar de la mateixa gent que anava arribant al barri. Serà després del efectes dramàtics de les riuades de 1962 quan es comencen a construir polígons d’habitatge en la part nord del barri, mirant de reallotjar a les famílies que havien perdut la casa o que continuaven vivint en situacions de risc per la fragilitat que suposaven el barraquisme en zones inundables.

1 Volem destacar i fer referència al treball Ca n’Anglada: lluita d’un barri. Història social de Ca n’Anglada: el moviment veïnal, 1950-1995, una obra de referència per conèixer la història social del barri realitzat pels historiadors César Ballarín, Just Casas i Manuel Márquez. La consulta d’aquest treball és imprescindible per conèixer més aspectes i fer una aproximació més precisa al procés de creació social i material del

En pocs anys, el procés d’urbanització general de la ciutat de Terrassa farà que el barri de Ca n’Anglada passi d’estar situat i considerat a l’extraradi del nucli urbà central de la ciutat a ser la continuïtat, per la seva banda de llevant, de l’eixample de la ciutat, integrant-se espacialment al nucli urbà de la ciutat, generant-se un continu urbà des de l’autopista de Sabadell-Manresa fins a la riera de Les Arenes, gràcies a l’impuls del complex universitari concentrat entre Vallparadís i l’avinguda Barcelona i la construcció del Parc de Vallparadís. Això també ha suposat la integració del barri de Ca n’Anglada a sectors centrals de la ciutat, un aspecte que pel cas de Can Palet podria donar-se amb l’ampliació del Parc de Vallparadís cap a aquest barri i el de Segle XX. El que també es consolidarà seran uns límits de barri molt clars, sobretot pel que fa als efectes barrera de la línia del ferrocarril al nord, la carretera de Montcada al sud i, l’avinguda del Vallès i la riera de Les Arenes, a l’est. L’avinguda Barcelona no tindrà aquesta funció de frontera, però, malgrat que una i altra façana s’integraven històricament al barri de Ca n’Anglada, la façana de ponent s’acabarà incorporant al nou barri de Plaça de Catalunya-Escola Industrial.

Es tracta d’un barri urbanísticament amb dues realitats, la de la seva part centre i sud, on les cases unifamiliars entremitjaneres es concentren, i la part nord i de l’Avinguda Barcelona on destaca la presència de blocs i polígons d’habitatge. El carrer Sant Tomàs marcaria, a grans trets, la divisòria entre una i altra realitat constructiva, restant l’espai ocupat per la plaça de Ca n’Anglada com l’espai lliure més gran i central al barri. Places interiors com les de Miguel Hernández o del Treball o altres placetes interiors compreses entre la zona delimitada entre el carrer Sant Cosme, passeig Vint-i-dos de juliol, carrer Santa Cecília i carrer Doctor Aymerich, completarien el mapa de places al barri. Destaca que totes aquestes últimes es concentren a la zona més septentrional del barri, restant la zona sud sense cap tipus de plaça. Als extrems del barri trobaríem algunes placetes, com les que s’alineen al llarg de l’avinguda del Vallès, fent de façana del barri vers l’avinguda del Vallès i el curs de la riera de Les Arenes i, a l’altra banda del barri, a la part nord, un cop travessada l’avinguda Barcelona, destacaríem la presència de la plaça Catalunya, un espai públic fruit de la lluita veïnal del barri de Ca n’Anglada i que juga un paper de sociabilitat pels barris d’un i altre costat de l’esmentada avinguda.

Imatge 11. Estructura urbana actual de Ca n’Anglada.

Font: Gerència Municipal d’Urbanisme de Terrassa.

L’evolució de la població en un i altre barri podríem dir que estarà marcada per dos períodes que han condicionat el present de la ciutat de Terrassa: en primer lloc parlaríem del període que va entre el 1950 i el 1975, on la població de Terrassa va rebre quasi uns 103 mil nous habitants i, en segon lloc, del període comprès entre el 1995 i el 2005, on la ciutat viurà un nou fort creixement amb quasi 36 mil nous habitants (Ajuntament de Terrassa, 2007):

Taula 2. Evolució de la població a Terrassa, 1910-2005.

0 50000 100000 150000 200000 250000

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2005 Anys

Població

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2007).

El primer període el podríem identificar amb el de l’expansió de la indústria a Terrassa i l’allotjament humil i popular de la classe treballadora, mentre que el segon podríem identificar-lo amb de l’expansió residencial de Terrassa, molt vinculada a l’impuls del sector de la construcció a la mateixa ciutat, donant allotjament tant a persones provinents de la mateix regió metropolitana que busquen habitatge més assequible, com a persones que provenen de l’estranger que busquen allotjament i feina.

Pel que fa als barris de Can Palet i Ca n’Anglada ens centrarem en el període 1995-2006, per comprovar que s’ha passat d’una població de 10.251 i 11.924 respectivament al 1995 a una de 11.929 per Can Palet i una de 13.764 per Ca n’Anglada per l’any 2006 (Ajuntament de Terrassa, 2007). Es tracta d’uns creixements que es poden explicar clarament per l’empadronament de persones d’origen estranger, sobretot pel cas de Ca n’Anglada, mentre que pel cas de Can Palet aquesta presència de persones nouvingudes d’origen extracomunitari es complementa amb l’assentament de persones provinents de la mateixa regió metropolitana, gràcies, en bona part, a qüestions de preu diferencial de l’habitatge entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la segona corona metropolitana, on es localitza la ciutat de Terrassa:

Taula 3. Evolució de la població a Can Palet i Ca n’Anglada, 1995-2006.

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

Població Can Palet

Ca n'Anglada

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2007).

Es per això que podríem considerar que el model de creixement de Can Palet combina els dos fenòmens lligats a la residència que explicaven pel cas de Terrassa, on persones provinents tant de la regió metropolitana de Barcelona com de l’estranger busquen

allotjament; mentre que en el cas de Ca n’Anglada es concentra més l’establiment de persones d’origen extracomunitari que també busquen feina i residència.

L’origen de la població, a través de l’anàlisi del lloc de naixement, ens mostra algunes diferències entre un i altre barri. Centrant-nos en xifres de l’any 2006 podem veure com els orígens majoritaris, a partir del lloc de naixement, en un i altre barri són el de les persones que han nascut a Catalunya, representant un 59% per Can Palet (7.088 persones) i un 38% per Ca n’Anglada (5232 persones). En el segon lloc observaríem més diferències que en l’anterior, ja que en el cas de Can Palet es situarien les persones nascudes a Andalusia, amb un 16% (1901 persones) i, en el cas de Ca n’Anglada, les persones nascudes al Marroc, amb un 22% (3054 persones). En el tercer lloc, els orígens dels naixements s’invertirien respecte els anteriors, ja que per Can Palet serien els localitzats al Marroc, amb un 7% (813 persones) i, per Ca n’Anglada, els localitzats a Andalusia, amb un 19% (2646 persones). El quart lloc de localització dels naixements torna a ser el mateix, l’Equador, representant un 2% per Can Palet (220 persones) i un 4% per Ca n’Anglada (558 persones). Per Can Palet, la resta d’orígens predominants en la seva població ja no passen de l’1%, essent els més destacats els casos de Galícia (128 persones), Colòmbia (92 persones), Senegal (80 persones), Argentina (55 persones) i la Xina (18 persones). Per Ca n’Anglada, serien les persones originàries de Senegal (283 persones) i Castella-La Manxa (257 persones) les que estarien representant el 2% de la població total, mentre que els següents orígens més predominants estarien al voltant de l’1%, com pel cas de persones d’origen colombià (160 persones) i xinès (111 persones) (Ajuntament de Terrassa, 2007).

En general podem considerar que tant Can Palet com Ca n’Anglada tenen unes poblacions diverses en els seus orígens, però advertint que el volum de població d’origen andalús i estranger a Ca n’Anglada és superior respecte a Can Palet. En tot cas, per entendre la composició actual dels orígens d’un i altre barri val la pena que ens fixem en l’evolució dels llocs de naixement del veïnat de Can Palet i Ca n’Anglada, un aspecte que ens ajudarà a identificar canvis i diferències en la composició social dels dos barris:

Taula 4. Evolució dels orígens de la població de Can Palet,1995-2006.

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Anys

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2007).

Taula 5. Evolució dels orígens de la població de Ca n’Anglada,1995-2006.

0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Anys

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2007).

*La població nascuda a l’Estat Equador no va començar a ocupar el quart lloc fins l’any 2001.

A partir d’aquesta evolució, podem considerar que la composició social i cultural per un i altre barri és diversa en el seu conjunt, però també trobem algunes diferències entre els orígens de la població de Can Palet i Ca n’Anglada. A Can Palet l’únic origen que té un descens pausat és el de persones nascudes a Andalusia, en canvi pel cas de Ca n’Anglada el descens es dóna tant en persones d’origen andalús i català, més acusat en el primer cas. Si bé, en general, les persones nascudes a l’Estat espanyol pugen en tots dos barri, i el cas de Ca n’Anglada després d’un cert estancament fins l’any 2001,

l’augment més destacable en un i altre barri és el de població d’origen marroquí, un increment més accentuat en el cas de Ca n’Anglada, on ha passat a ser el segon lloc de naixement de la seva població resident. En el cas de Can Palet, una segona procedència ha tingut un progressiu i lleu augment, com seria la població d’origen català, que podríem filar més prim parlant de població d’origen metropolità, és a dir, la dels nous residents al barri provinents de la mateixa regió metropolitana. La població d’origen equatorià, en un i altre barri, ha tendit a un cert estancament en els darrers anys.

Si ens fixem en l’estructura de la població de tots dos barris, amb dades de 2006, veurem com els grups quinquennals predominants són el de 25-29 i el de 30-34 anys.

Aquesta tendència ens mostra unes poblacions predominantment joves tant a Can Palet, amb més tendència a una població adulta, com a Ca n’Anglada, amb més tendència a la població jove, que ens ha d’ajudar a contrarrestar discursos unilineals com el de l’envelliment de la població, un discurs que està al darrere de no pocs posicionaments veïnals, sobretot a Ca n’Anglada, i que, potser, cal matisar. La població entre 0 i 29 anys representaria un 37% a Can Palet (4.494 persones) i un 39% a Ca n’Anglada (5.336 persones), mentre que la població entre 30 i 59 anys es situaria en el 44% a Can Palet (5.236 persones) i en el 40% a Ca n’Anglada (5559 persones) i la població major de 60 anys representaria el 19% a Can Palet (2.299 persones) i el 21% a Ca n’Anglada (2.869 persones) (Ajuntament de Terrassa, 2007):

Taula 6. Estructura de la població per edats i sexe de Can Palet, 2006.

0 100 200 300 400 500 600 700

Taula 7. Estructura de la població per edats i sexe de Ca n’Anglada, 2006.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2007).

Tanmateix, la diferència entre homes i dones sí que és substancialment diferent, ja que la relació pel cas de Can Palet és quasi indiferent, situant-se els dos sexes al voltant del 50%, mentre que pel cas de Ca n’Anglada existeix un desequilibri d’uns 7,5 punts a favor dels homes, una tendència que s’ha acabat definint en els darrers anys (Ajuntament de Terrassa, 2007):

Taula 8. Evolució de l’estructura poblacional per sexe a Can Palet i Ca n’Anglada, 1997- 2006.

1000

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2007).

Així, veiem com, pel cas de Ca n’Anglada, s’ha produït un procés de masculinització de la seva població que es podria explicar per les característiques sòcio-laborals de la població nouvinguda d’origen extracomunitari que s’instal·la al barri, sobretot homes d’origen marroquí en un barri on el sector de la construcció concentra bona part de la seva població activa com veurem més endavant. És important retenir que són les polítiques laborals de les empreses les que han incidit en aquesta masculinització de la població a Ca n’Anglada, un aspecte que moltes vegades ens passa desapercebut.

Malgrat aquest procés de masculinització de la població, la precarietat en les condicions de vida i de treball continua essent feminitzada, donant-nos també informació de com la precarietat també suposa uns majors lligams de la població femenina a la vida als barris, sense oblidar el paper de les dones en l’àmbit del treball remunerat. Si ens fixem en el nivell d’instrucció, hem volgut remarcar les dades relatives a la població que no té estudis i que declara que no sap llegir ni escriure, ja que en el cas de Ca n’Anglada estaríem parlant del barri de Terrassa on més persones

Malgrat aquest procés de masculinització de la població, la precarietat en les condicions de vida i de treball continua essent feminitzada, donant-nos també informació de com la precarietat també suposa uns majors lligams de la població femenina a la vida als barris, sense oblidar el paper de les dones en l’àmbit del treball remunerat. Si ens fixem en el nivell d’instrucció, hem volgut remarcar les dades relatives a la població que no té estudis i que declara que no sap llegir ni escriure, ja que en el cas de Ca n’Anglada estaríem parlant del barri de Terrassa on més persones