Can Palet, la integració territorial a través dels projectes de ciutat

Podríem dir que pel cas de Can Palet la situació ha estat diferent de la de Ca n’Anglada. Es té la sensació, des del veïnat paletenc, que el barri va anar-se omplint, fins quasi la darrera parcel·la de l’interior del barri, de cases i blocs d’habitatge, és a dir, es va anar urbanitzant el barri però sense tenir un programa d’actuacions que contemplés la disponibilitat d’una xarxa d’espais i equipaments públics i de trobada:

«Can Palet [es] va anar omplint i omplint fins que arriba un moment que el ciment agobiava, ja ho veies que era lleig. Sorties a fora, sobretot als anys 60, l’època aquella de l’urbanisme i vinga blocs de pisos, [...]». [2:52].

Adrià, veí de Can Palet, nascut al 1937. 30 de novembre de 2004.

L’entrada als anys vuitanta per Can Palet suposa que alguns dels seus carrers restin sense asfaltar i el trànsit en vehicle privat s’hagi convertit en laberíntic, i que en la premsa local es recollin denúncies veïnals amb titulars com “Can Palet, con graves deficiencias sanitarias”, on es denunciava que els solars buits localitzats a l’interior del barri eren utilitzats com a abocadors que posaven en seriós risc a la població, a més de queixar-se per la manca d’un centre sanitari al barri, que s’asfaltés la seva totalitat i s’aplanés el torrent que circulava per l’Avinguda Santa Eulàlia (Biniés, 1983). Així, les

demandes que es reivindicaven a mitjans dels anys setanta continuen ben vives, però ràpidament es posarà de manifest que les actuacions o no actuacions municipals a Can Palet restaran supeditades a projectes de ciutat amb les que es volia donar resposta a les necessitats del barri.

Així, aquestes actuacions restaran molt influenciades pel macroprojecte de reforma de tot l’àmbit del torrent de Vallparadís i per la construcció d’una ronda sud que suposés una variant i una descongestió per a la carretera de Montcada. La contundència infraestructural que es va aixecar entre els barris d’una banda i l’altra de l’eix de la variant de la N-150, dificultant l’ús social i pedestre entre barris, contrasta amb la major restricció al tràfic rodat a l’eix de la carretera de Montcada, és a dir, a la banda oposada del barri que ha estat afectada per la variant. D’alguna manera hi ha la sensació que s’han traslladat les problemàtiques del tràfic rodat i intens i de dinàmica supramunicipal d’una banda a l’altra del barri. De fet, al treball de camp s’ha pogut observar com les opinions a favor o en contra de la variant són oposades si es viu a la zona més propera a la carretera de Montcada o a la més propera a la variant. S’han trobat opinions que remarquen que la intervenció era necessària per millorar la mobilitat rodada a l’interior de la ciutat i per solucionar problemes de congestió del trànsit, admetent-se, però, les mancances actuals i que potser en l’actualitat s’hagués fet d’una altra manera:

«És que el problema de la Nacional 150 és que ha anat de banda a banda del barri [...].

Clar, diguéssim que s’ha passat el problema del trànsit d’una banda del barri a una altra banda del barri» [12:19].

Rafel, veí de Can Palet, nascut al 1977. 1 de febrer de 2005.

«Jo francament potser no m’hagués agradat si hagués viscut en allà que m’ho fessin eh!

però bueno, va ser una cosa que en el seu moment va ser... jo què sé, bueno, i que al final es va fer, al final es va fer [...]. Clar, jo si hagués viscut en allà potser sí que no m’hagués agradat que em passés l’autovia». [10:73].

Montserrat, veïna de Can Palet, nascuda al 1946. 29 d’abril de 2005.

L’any 1995 també és l’any de la inauguració d’una de les intervencions més emblemàtiques i referencials que ha tingut la ciutat de Terrassa, el Parc de Vallparadís.

Aquesta actuació ha tingut molta influència en la vida quotidiana del veïnat paletenc, donat que el sector sud del parc limita amb el barri:

«Hi ha molta gent que va a la zoneta de Vallparadís d’aquí. Jo sé de gent que surt del col·legi a les cinc i van caminant fins a Vallparadís i s’estan allà. Sí que es fa servir».[8:60].

La construcció de la variant de la N-150 coincideix en el temps amb la urbanització de la Plaça de Can Palet i el Centre Cívic Alcalde Morera, també a l’any 1995. Al mateix temps la tan esperada actuació al torrent de Vallparadís ha aparcat certes demandes en matèria d’espai públic a l’espera que l’ampliació del parc doni solucions a la manca de places i parcs al barri, sense oblidar que el sector sud del parc ja construït limita amb la zona nord del barri, des d’on es té un fàcil i ràpid accés per part del veïnat, que l’usa quotidianament. Altres reivindicacions que es remunten als anys setanta, seguint la política de districtalització de serveis públics i municipals, s’acabaren ubicant a l’altra banda de la variant de la N-150, l’avinguda de Santa Eulàlia, al veí barri de Can Jofresa, amb l’ubicació de centres educatius de primària i secundària i un Centre d’Atenció Primària, el CAP Sud, i creant-se un important pols d’atracció d’escala de districte però també municipal, sobretot amb el complex esportiu municipal de Can Jofresa.

En matèria d’espais públics, i pel cas concret de les places, Can Palet, a banda dels petits jardinets de l’eix del carrer Germà Joaquim, al sector del torrent de Vallparadís, haurà d’esperar fins a mitjans dels noranta per comptar amb la segona plaça de referència al barri, la que porta el nom del barri. La reivindicació de la Plaça de Can Palet va generar una remarcable lluita veïnal, desenvolupant-se diversos actes i accions de caràcter reivindicatiu, on el paper de jovent implicat a l’esplai parroquial i al cristianisme de base va ser molt destacable:

«Sempre havia sigut un descampat amb una paret de totxos. Un any es van fer unes pintades reivindicatives per festa major, l’any següent es van repartir enganxines, es van tallar els carrers i es van fer concerts, [...] amb el “Volem la plaça, volem la plaça” [...] i l’últim any ja va ser lo de l’enganxina de la Rambla Jove, de repartir les enganxines i aquell mateix anys ens van fer cas, ens van dir que ens donarien la plaça, i al cap d’un any es va construir i la vam tenir un parell d’anys com a plaça, no ens va agradar massa perquè era una plaça dura, volíem un altre tipus de plaça, però bueno, era una plaça. Davant de les protestes, van treure algunes rajoles i ens van posar una mica de sorral, més tres gronxadors, que s’ha convertit en el pipi-can del barri, però bueno. I quatre arbrets».

[6:101-6:102].

Berta, veïna de Can Palet, nascuda al 1975. 7 de març de 2005.

En concret, es recorda com des del barri es demanava a l’administració local que fes una escola bressol a on s’ubica actualment la plaça de Can Palet i el centre cívic, i que la plaça es construís en una pastilla cantonera entre el carrer Bages i el carrer Germà Joaquim, mentre que el centre cívic es demanava que, o bé s’ubiqués a la masia de Can

Palet, o bé en una pastilla del costat de la ubicació actual, on ara hi ha un bloc de pisos, però res es va aconseguir. S’apunta que l’ajuntament no va considerar que fossin aquests els llocs més idonis i això va acabar afectant negativament al projecte original de la plaça, essent diverses les persones entrevistades que expressen la seva insatisfacció amb la solució final que es va donar des de l’administració local, tant per la ubicació, com per la dimensió i el disseny de “plaça dura”, reclamant-se més verd i menys ciment. D’altres opinions són més efectistes i remarquen que el que es va pretendre era donar funcionalitat amb la incorporació del centre cívic, que també era un reclam del barri. Hi ha persones que recorden que s’arribava a un moment molt precari, davant la densitat que anava agafant el barri, i que era urgent l’actuació, fet pel qual no es va veure malament la solució final:

«Es que hubo una polémica también con aquello, porqué realmente nos hicieron la plaza.

Claro dijimos “aleluya, hay una plaza en Can Palet!” porqué no tenemos nada, ninguna,

“bueno, menos mal que nos han puesto una plaza para poder pasear un rato o sentarte”

y de golpe y porrazo vemos que empiezan... nos quitan un trozo para edificar, “¿qué van a hacer aquí?” hasta que ya nos dijeron que harían un centro cívico, que sería bueno para el barrio. Se criticó bastante pero, bueno, al final se aceptó y hoy día pues parece que la gente se alegra de que allá ese centro cívico allí». [28:41].

Ignacio, veí de Can Palet, nascut al 1946. 21 d’abril de 2005.

A mitjans dels anys vuitanta, i deu anys abans de fer-se realitat la Plaça de Can Palet, la polèmica sobre la ubicació de l’espai públic que reclamava el barri ja va ser recollida al butlletí informatiu municipal Visquem Terrassa, on es realitzava un reportatge sota el títol “Els veïns volen equipaments sanitaris i zones verdes” explicant que l’ajuntament havia decidit ubicar la futura plaça de Can Palet a la seva localització actual, actuació que no era del tot compartida pel veïnat, recollint-se l’opinió del veí Alexandre Codina, portaveu de l’AV de Can Palet, que remarcava: “això no vol dir que nosaltres no continuem reivindicant una altra zona verda al carrer Germà Joaquim, un espai que està millor orientat i que se situa en un punt de molta més població que no pas l’altre.

Fa poc hem lliurat a l’alcalde 250 signatures reivindicant aquesta plaça, encara que molts cops se’ns contesta que la nostra zona verda és la de Vallparadís” (Ajuntament de Terrassa, 1985). De nou els condicionants de l’escala municipal en les actuacions que havien de tenir influència directa a Can Palet perllongava reivindicacions històriques del barri.

Altres espais públics com la plaça del “Pisos Vitasa”, al final del carrer Colom, o els jardinets del carrer Germà Joaquim encara resten en un estat molt bàsic sense cap tipus d’actualització ni reforma. En el cas dels espais lliures a l’entorn d’aquest darrer carrer hem recollit demandes perquè s’actuï per tal d’evitar una major degradació d’aquest espais. En el cas del primer espai no hem recollit opinions que reclamin una actuació de reforma ni de cap altre tipus.