UNITATS D’ANÀLISI EN ARQUEOLOGIA

Un dels primers problemes que presentava aquesta investigació era el processament en detall del gran volum d’informació disponible. La seva representació en sistemes d’informació que permetessin la comparació i l’anàlisi hauria excedit llargament el temps de treball previst per a la realització de la tesi doctoral. És per això que s’ha fet una selecció dels llocs arqueològics on s’analitzen tots els elements, amb una mostra que s’ha anomenat detallada, que comprèn la totalitat de llocs arqueològics amb estructures arquitectòniques, descoberts a les valls de Casesnoves, Llacs, Valarties i Mainera. Tots ells, a més compartien el fet que s’interpretava, a mode d’hipòtesi prèvia, que podrien haver tingut una funció ramadera. D’aquesta mostra, se n’han exclòs vestigis arqueològics amb indicis d’haver tingut altres usos com per exemple carboneres, cercles de pedres o vestigis miners. S’hi han afegit també llocs arqueològics situats en altres valls del

90

PNAESM amb estructures arquitectòniques en les que s’han obtingut datacions absolutes. La totalitat de llocs arqueològics analitzada en un àmbit més general s’anomena “mostra gran” així com la Cova del Sardo anteriorment mencionada.

5.2.3.1 Unitats d’anàlisi en la “mostra gran”

Lloc arqueològic

El lloc arqueològic és la unitat d’anàlisi que conforma la mostra gran. Aquesta mostra es conforma de la totalitat de localitzacions amb restes arqueològiques trobades al PNAESM agafant-ne els límits administratius com a escala geogràfica per estudiar.

És una classificació pensada per ser aplicada a la totalitat d’ubicacions amb restes arqueològiques trobades al PNAESM durant les prospeccions. Pot tractar-se de restes arqueològiques mobles o immobles aïllades o associades entre elles.

La variabilitat del tipus de restes que s’han descobert durant el treball de camp i classificat en aquest àmbit és elevada. S’hi poden trobar des d’artefactes descoberts en superfície, com eines lítiques o contenidors ceràmics, fins a conjunts d’estructures arquitectòniques. A la mostra, s’hi han catalogat totes les restes arqueològiques documentades en el treball de camp independentment de la funció que se’ls ha atribuït, tant si aquesta és ramadera com si no.

Un lloc arqueològic és una localització geogràfica on s’han trobat un o més objectes arqueològics mobles i/o estructures arquitectòniques fòssils. El lloc arqueològic tendeix a correspondre a una ocupació en una localització concreta, ja sigui en forma d’assentament o de realització d’una activitat específica en un moment concret. Quan s’intueix una diacronia entre elements situats a la vora, els distingim com a llocs diferents. No obstant, en els casos en què aquesta diacronia s’expressa en solapaments estratigràfics o arquitectònics, i es pot detectar una estratigrafia vertical, per evitar un registre excessivament complex s’ha considerat un únic lloc arqueològic. Quan això succeeix, i a manca d’excavacions arqueològiques, generalment la fase més recent tendeix a emmascarar l’estructuració de les més antigues. És en la categoria d’assentament de la mostra detallada on es desglossen aquestes diverses fases d’ocupació.

91

El criteri per associar diversos elements a un mateix lloc arqueològic és la proximitat espacial. En el cas que algun o alguns dels elements presenti evidències de tenir una cronologia diferent a la resta, aleshores es classifiquen com un altre lloc arqueològic. Les evidències utilitzades per establir varis moments d’ocupació són l’observació de l’estat de conservació, la identificació de diversos estils de construcció i morfologia, la superposició estratigràfica, els indicadors cronoculturals d’artefactes en superfície i les datacions absolutes obtingudes en sondejos arqueològics.

Unitats d’anàlisi en la mostra detallada

La mostra petita correspon a la totalitat dels llocs d’interès arqueològic que com a hipòtesi es creu que podrien estar relacionats amb la ramaderia de les quatre valls mencionades. El criteri per aventurar la possibilitat que els llocs arqueològics estiguin relacionats amb la ramaderia és l’existència d’una o diverses estructures identificades com a corrals o tancats per al bestiar (Veure Capítol 5).

També s’han pres en consideració els assentaments formats per una o més cabanes sense tancat⁷. En aquesta segona situació, la vinculació amb activitats ramaderes d’aquestes construccions és una inferència menys concloent que, no obstant, s’ha pres en consideració.

Les valls concretes analitzades són com ja s’ha dit les valls de Valarties, Llacs, Casesnoves i Mainera. Fora d’aquestes valls, la mostra detallada incorpora també conjunts arquitectònics d’altres indrets del PNAESM formats per diverses estructures arquitectòniques que disposin d’una datació absoluta obtinguda en sondeig estratigràfic.

Segons la posició teòrica adoptada en aquesta investigació, la classificació de les estructures i llocs la unitat de classificació s’ha de centrar en les associacions i contextos concrets en què es troben els elements arqueològics per tal d’investigar les circumstàncies en què van ser abandonats esdevenint restes

7 En el capítol 5 es desenvolupa la metodologia de classificació de les estructures arquitectòniques en tancats i cabanes.

92

arqueològiques. Es descarta, per tant, la classificació segons propietats estilístiques considerades singulars. Es creu també que les unitats de classificació s’han d’establir tenint en compte associacions d’elements a partir de la seva funcionalitat i que, alhora, permetin inferir les pràctiques socials que van generar cada context estudiat. Ja que l’àmbit d’informació més abundant del que es disposa és la morfologia i localització espacial d’estructures arqueològiques, el context o la unitat arqueològica socialment significativa d’aquest treball d’investigació és l’assentament. Tot i que es tracti de la unitat principal d’anàlisi, la informació és classificada també en subnivells inferiors que ajuden a reforçar el contingut explicatiu: l’estructura i l’ocupació.

Assentament

Per definir un assentament s’han utilitzat els mateixos criteris que en la categoria de lloc arqueològic tenint en compte els principis d’associació, recurrència i superposició exposats a l’apartat 3.3.1. La categoria assentament incorpora un grau de detall més elevat que la categoria lloc arqueològic i es subdivideix en estructures. Aaquesta categoria té en compte les superposicions estratigràfiques: dues o més superposicions interpretades com a diferents fases corresponen a dos o més assentaments.

S’ha anomenat assentament als conjunts formats per una o més estructures arqueològiques que es considera que van ser produïdes per unes determinades pràctiques socials en un marc de temps determinat i també a les restes d’ocupacions humanes sense delimitadors clars com el material en superfície o els gravats.

Estructura

Es defineix una estructura com un espai on s’han realitzat activitats humanes que han deixat rastre arqueològic. La majoria de les estructures que es presenten en aquest treball són recintes arquitectònics o cavitats amb restes de mur. S’entén com a recinte arquitectònic un espai delimitat artificialment amb elements constructius. Les cavitats naturals també s’entenen com estructures arqueològiques i són identificables per les restes de mur que delimiten un recinte

93

format geològicament. Tanmateix, quan s’han trobat restes arqueològiques en indrets sense delimitadors clars s’han considerat aquestes restes també com una estructura. S’entén que la disposició d’aquestes restes correspon a una activitat humana que estructurava el territori encara que aquesta estructuració no sigui actualment identificable⁸. Una estructura pot estar formada per una o més ocupacions.

Un dels problemes que presenta aquesta escala d’anàlisi és la reiteració en l’ús de les construccions i moltes cavitats i la seva superposició estratigràfica. Així doncs poden existir ocupacions prolongades en el temps i també allunyades per lapses temporals dins un mateix espai, ja sigui delimitat per murs o per elements geològics. Però si no hi ha hagut una modificació substancial de l’arquitectura que conforma les delimitacions de l’estructura, aleshores s’interpreta que aquestes ocupacions formen part de la mateixa estructura. Es considera una estructura diferent quan en dos nivells estratigràfics s’ha modificat la mida dels murs, el perímetre, el sistema constructiu o els accessos. De la mateixa manera, un àmbit d’ocupació que s’estableix estratigràficament per sota la construcció, també és interpretat com a una estructura diferent.

Ocupació

Es tracta de la unitat mínima d’anàlisi en aquest treball. Una estructura pot contenir diverses ocupacions ja que pot no presentar remodelacions arquitectòniques però sí diferents nivells d’ocupació detectats estratigràficament en sondeig o excavació en extensió. En el cas d’estructures on no s’aprecia cap remodelació constructiva es considera que tenen com a mínim una ocupació.

L’autor d’aquest treball és conscient que pot ser reduccionista però d’entrada no es compta amb cap element per afirmar el contrari. El nivell d’ocupació conté ja una càrrega interpretativa més alta que l’àmbit de la estructura ja que conté la inferència funcional així com la interpretació cronològica. La diferenciació entre estructura i ocupació beu en part de les reflexions fetes en la xarxa DEPART que

8 Sobre el context dels materials arqueològics trobats en superfície veure (Quesada Carrasco 2016a)

94

s’han anat incorporant progressivament a la investigació que du a terme el GAAM (Le Couédic et al. 2016; Gassiot, Garcia Casas, i Nunes 2016).

3.2.3. L´ÚS DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I