LA CLASSIFICACIÓ DE LA MOSTRA GRAN

Un primer objectiu d’aquesta classificació és disposar d’una visió de conjunt sobre aquests tipus de llocs arqueològics per veure quins són els més abundants en el PNAESM i tenir una primera imatge sobre el tipus de restes arqueològiques presents.

143

Aquest sistema de classificació contempla una sola entitat: el lloc arqueològic. Com s’ha dit, un lloc arqueològic és l’agrupació d’un o més elements arqueològics visibles en superfície que, com a hipòtesis preliminar, s’ha suposat que guarden algun tipus de relació amb unes pràctiques socials més o menys contemporànies en el temps. Els criteris per establir aquesta relació es basen en l’estat de conservació i l’existència de semblances en el tipus i morfologia constructiva.

La mostra gran classifica la totalitat dels llocs arqueològics del PNAESM en base a dos criteris: el tipus i la cronologia. Els tipus de llocs utilitzats en la mostra gran es basen en els esquemes de les descripcions fetes al camp durant les prospeccions (Garcia Casas, Obea, et al. 2015) i utilitzats també en altres treballs (Gassiot 2016e; Gassiot, Clemente, Mazzucco, Garcia Casas, et al. 2016). Tot seguit s’enumera aquesta classificació.

- Abric aïllat:

Definim com a abric els espais coberts entre gran blocs de caiguda natural deguts a l’acció geològica o petites cavitats en les parets dels vessants muntanyosos. S’han considerat llocs arqueològics quan existien traces d’haver-se utilitzat com a lloc de pernoctació, normalment murs que delimiten l’espai.

- Abric i estructures arquitectòniques:

Com en el cas anterior però amb estructures arquitectòniques a l’aire lliure associades a l’abric.

FFigura 5.1. Planta i fotografia de un abric aïllat. Lloc arqueològic NA-075. Abric del Circ dera Restanca.

144 - Cabana aïllada:

S’han considerat com a cabanes els recintes de dimensions generalment més reduïdes que els tancats, entre 1 i 20 metres que presenten indicis d’haver disposat d’una coberta. En l’apartat 5.1.3.1 (veure infra) es detallen més els criteris per distingir cabanes de tancats a partir de la seva forma.

Dins aquesta categoria s’han classificat els recintes considerats com cabanes que no estan associades a altres estructures.

- Tancat aïllat:

S’han classificat dins aquesta categoria les estructures arquitectòniques a l’aire lliure que delimiten un espai però que no presenten indicis d’haver tingut coberta. Per definir un tancat com a aïllat s’ha utilitzat el mateix criteri que les cabanes. De la mateixa manera que les cabanes, aquesta classificació es basa en la forma i encara no incorpora possibles funcions.

FFigura 5.2. Planta i fotografia d’una cabana aïllada. Lloc arqueològic VB-089. Cabana de les Cometes de Casesnoves

145 - Pas comptador:

S’han classificat com a pas comptador diversos murs de pedra seca que presenten una obertura central d’aproximadament un metre de llargària. Informacions procedents dels pastors de la zona han descrit aquestes estructures com “passos comptadors” que s’utilitzaven antigament per comptar el nombre de caps de bestiar quan el ramat acabava la temporada d’estiu i el pastor tornava el ramat al seu propietari (Comunicació personal de Joan Gil, Boí 2005).

Figura 5.3. Fotografia d’un tancat aïllat. Lloc arqueològic ESP-005 Tancat de la Llastra.

Figura 5.4.Fotografia d’un pas comptador. Lloc arqueològic NA-083

146 - Conjunt ramader:

S’han classificat dins aquesta categoria els llocs arqueològics que presenten restes d'arquitectura a l’aire lliure formades per dues o més estructures del tipus cabana o tancat. Aquesta classificació ja comporta una interpretació funcional vinculada a la ramaderia que s’ha d’entendre com a preliminar especialment en els llocs que consisteixen en dues cabanes.

- Conjunt ramader gran:

Alguns dels llocs arqueològics registrats destaquen per l’elevat nombre d’estructures amb una morfologia i estat de conservació semblants. S’ha volgut destacar aquest tipus de conjunt per sobre la resta per la seva singularitat i les interpretacions que se’n poden derivar. Es considera un conjunt ramader com a “gran” a partir de 8 estructures. En el capítol 6 s’analitzen amb més detall aquest tipus de conjunts i es justifica aquest número.

FFigura 5.5. Planta i fotografia d’un conjunt ramader. Lloc arqueològic NA-112. Compost de un tancat, dues cabanes (C1 i C2) i una estructura indeterminada.

147 - Cercle de pedres:

En el territori del Parc s’han localitzat diversos cercles de pedres d’una mida d’entre 3 i 7 metres de longitud molt sedimentats. Morfològicament s’assemblen molt a estructures del bronze final i la primera edat del ferro anomenades “cromlecs”, presents als Pirineus i bona part d’Europa (Vegas Aramburu 1988). Alternativament es podria tractar de fites que marquen camins o línies divisòries. Al capítol 7 es discuteix amb més profunditat sobre la interpretació d’aquest tipus de restes arqueològiques al Parc Nacional.

FFigura 5.6. Planta d’un conjunt ramader gran . Lloc arqueològic NA-076. Poblat della Passada deth Nebot.

148 - Dipòsit de ceràmica:

Durant les prospeccions al Parc Nacional s’han localitzat cinc dipòsits de ceràmica aparentment aïllats d’altres restes arqueològiques. La particularitat d’aquest tipus de troballes és que corresponen a recipients ceràmics que, per la seva morfologia, es poden situar a l’edat del bronze (Quesada Carrasco 2016b).

FFigura 5.7. Fotografia d’un cercle de pedres després d’haver realitzat una neteja superficial.

Lloc arqueològic VB-087. Túmul de la Pleta d’Erdo.

149 - Material en superfície:

S’han englobat en aquesta categoria les troballes d’objectes en superfície, concretament diverses làmines de sílex que tipològicament es poden ubicar en la prehistòria recent. És poc freqüent trobar aquest tipus de material ja que el medi d’un paisatge d’alta muntanya dificulta les troballes d’objectes arqueològics quan no hi ha estructures associades.

Encara que no puguin ser vinculades a estructures arqueològiques la seva troballa és significativa perquè indica ús del territori ja des de ben antic.

L’anàlisi de les làmines trobades en un dels llocs conegut com Pedres de Mainera (Codi SO-001) mostra que no han estat colgats de sediment ni presenten indicis de rodament, fets que porten a pensar que es van trobar en el lloc on van ser dipositats inicialment (Gassiot et al. 2008; Gassiot, Jiménez, i Picon 2006).

FFigura 5.8. Localització del lloc arqueològic VB-015. Tarter del Bony del Graller i detall de la trobada in situ del recipient ceràmic. Fotografia extreta de (Quesada Carrasco 2016a).

150 - Carboneres:

S’han classificat com a carboneres diversos monticles de carbó localitzats en prospecció vagament circulars de diversos metres de diàmetre. Aquests tipus d’evidències corresponen a les restes d’estructures fetes amb terra i tancades casi hermèticament que s’utilitzaven per elaborar carbó vegetal.

FFigura 5.9. Lloc on es va trobar la lamina de sílex corresponent al lloc arqueològic ESP-007 Serrat de Muntanyó. En el requadre detall de la lamina in situ. La escala marca 2 cm. Fotografia extreta de (Gassiot et al. 2016).

151 - Vestigis miners o metal·lúrgics:

En aquesta categoria s’han classificat estructures vinculades a activitats extractives i/o metal·lúrgiques. S’ha de dir que en cap cas s’han localitzat associades a altres tipus de restes arqueològiques.

Figura 5.10. Una de les carboneres localitzades per sota de l’Estany de Sant Maurici corresponent al lloc arqueològic ESP-032B.

Figura 5.11. Treballs de documentació del lloc arqueològic ESP-014 Fangassals corresponent a les restes d’un paviment de forn de reducció de ferro. Fotografia extreta de: (Gassiot 2016)

152 - Art rupestre:

S’ha classificat com a art rupestre diversos gravats en la roca amb indicis de tenir certa antiguitat. Dos d’ells s’han trobat en un camí documentat en la toponímia com a “Camí de Casesnoves” que condueix a un conjunt ramader gran amb el mateix topònim. La figura 5.12 representa els gravats del Camí de Casesnoves. D’aquest tipus d’evidències es pot deduir la freqüentació de determinats indrets en èpoques difícils de precisar ja que en el moment d’escriure el present treball no es disposen de referents per situar la seva cronologia i significat.

- Altres:

Tots els llocs definits per restes arqueològiques que, o bé no encaixen en aquests tipus, o bé amb l’observació visual en superfície no s’ha trobat suficients elements com per classificar-los dintre d’una d’aquestes categories han estat inclosos dintre d’aquest grup.

Pel que fa a la classificació cronològica, aquesta s’ha fet únicament en els llocs arqueològics on s’han efectuat datacions de C14 provinents de sondeigs o excavacions o bé es disposava de material en context clar del que es pot saber la seva antiguitat per comparació cronotipològica. A partir d’aquests dos tipus d’elements s’han organitzat els llocs arqueològics per períodes establerts en base a la recurrència de datacions en determinats intervals temporals. Es tracta d’una

FFigura 5.12. (Esquerra) Calc del Panell 1 dels gravats del Camí de Casesnoves. (Dreta) Fotografia de detall del dibuix de la dreta del panell (Fotografia de Oriol Clavera). Lloc arqueològic VB-099 Gravats del Camí de Casesnoves.

153

seqüència preliminar que no manté una correspondència exacta amb els períodes cronoculturals tradicionals i que ja ha estat utilitzada en altres treballs (Gassiot 2016c; Gassiot, Clemente, Mazzucco, Garcia Casas, et al. 2016). En el cas de que el lloc arqueològic tingui diverses fases datades s’inclou la més recent i la més antiga. En aquests casos el tipus correspon a les restes visibles en superfície.

Mesolític MESO: fins 5600 calANE

Neolític I NEO I: 5600-3300 calANE

Neolític II NEO II: 3300-2300 calANE

Edat del bronze i edat del ferro BRO: 2300-300 calANE

Ferro final i primer període romà ROM I: 300 calANE - 100 calNE Baix imperi i antiguitat tardana ROM II: 100 - 500 calNE Antiguitat tardana i alta edat mitjana MED I: 500-1000 calNE Edat mitjana i baixa edat mitjana MED II: 1000 - 1450 calNE

Edat moderna MOD: 1450- 1800 calNE

Edat contemporània CONT: a partir 1800 calNE

Taula 5.1: Classificació cronològica utilitzada en la mostra gran

Aquesta classificació s’ha formalitzat en una base de dades elaborada el programari Acces 2013 i posteriorment representada espacialment en una capa vectorial en format Shapefile de punts. En aquesta capa les entitats estan representades en punts. Cada lloc arqueològic disposa d’un codi d’identificació únic seguit format per dues lletres que identifiquen el municipi on es troba i un número correlatiu a la seva descoberta. Les lletres són AA per Alt Aneu, ESP per Espot, NA per Naut Aran, TC per Torre de Cabdella, SO per SORT i VB per Vall de Boí. Seguidament cada registre conté també el nom del lloc, les coordenades de localització (amb el Sistema UTM en la projecció de Mercator i el Datum ETRS89) i el nombre de fases que s’hi ha localitzat. La base de dades elaborada es presenta a l’annex III.

154