LA GEOBASE DE DADES DETALLADA

La definició d’un sistema d’informació semàntic és una fase prèvia i imprescindible a la càrrega de les dades¹⁷ en aquest pas resulta clau adaptar les informacions registrades, els nivells en què s’ha agrupat aquestes informacions en models de representació de dades que puguin ser primer implementats i posteriorment carregats en programari informàtic. Aquest procés ha d’estar orientat a obtenir un sistema d’informació que guardi coherència amb com s’ha conceptualitzat teòricament l’objecte d’estudi i permeti executar operacions per resoldre les preguntes prèviament formulades (Nunes i Badia s.d.). S’ha seguit el procediments habituals per a l’elaboració de bases de dades (Elmasri i Navathe 2003) i concretament (Nunes i Badia s.d.) tenint en compte les diferents propostes d’aplicació a l’arqueologia per tal d’efectuar modelitzacions de les dades (Rodier et al. 2011).

Els continguts del sistema d’informació així com el model conceptual i lògic han estat dissenyats en gran part a partir de les reflexions i conclusions que es van elaborar de manera col·laborat iva durant el projecte DEPART (veure supra.) (Le Couédic et al. 2016). El projecte integrava els equips GAAM de la UAB, i investigadors/es dels laboratoris FRAMESPA i TRACES de la Universitat de Toulouse II Jean Jaurès, del laboratori ITEM de la Universitat de Pau et des Pays de l’Adour i del Departament de Patrimoni Cultural del govern d’Andorra.¹⁸ La base de dades resultant manté un esquema semblant amb algunes modificacions adaptades als objectius de la present investigació.

En el capítol 3 s’ha explicitat la metodologia seguida per a la classificació del registre arqueològic en base als objectius exposats en el capítol 2. En l’apartat

17 En aquesta investigació entenem com a dades a les observacions ja processades.

18 El disseny i implementació de la geobase així com la carrega de dades s’han realitzat durant una estada de recerca a la Université de Pau et des Pays de l’Adour sota la supervisió de la Dra Melanie Le Couèdic. Es per això que aquesta geobase de dades s’ha realitzat en llengua francesa. Finalment també és necessari mencionar l’ajuda aportada pel Dr Juan Nunes. L’estada es va dur a terme gràcies a una beca concedida per la Comunitat de Treball dels Pirineus en la convocatòria AIRE-CTP de 2014 (Garcia Casas 2016).

166

anterior (5.1) s’ha presentat una primera classificació de les formes i funcions utilitzades en el present treball. A continuació es descriu com s’han representat aquests procediments metodològics en la definició, implementació d’un sistema d’informació semàntic i com s’han representat les dades obtingudes en camp. Per fer-ho s’ha seguit una proposta que especifica els passos de conceptualització, construcció i ús d’un Sistema d’Informació Geogràfica (Nunes 1993; Nunes i Badia s.d.).

EL DISSENY

Per al disseny de la geobase de dades detallada s’ha utilitzat el model de dades relacional (Codd 1970). Aquest model agrupa els diferents fragments de la realitat o individus que ens interessa registrar en diferents entitats que comparteixen un seguit de atributs o camps estandarditzats. Aquestes entitats es representen en taules on cada fila correspon a un individu de la mateixa classe d’entitat i cada columna un camp, aquests camps són homogenis, tots els valors són del mateix tipus de dades (text, numèric, etc..) i representen el mateix atribut.

Aquestes taules es relacionen entre sí a través de camps comuns que identifiquen la correspondència concreta entre individus de diferents classes d’entitats.

Aquest model incorpora a més un seguit de regles per mantenir la coherència en la representació de les informacions. Són les regles d’integritat i les restriccions . Les regles d’integritat especifiquen que cada fila ha de ser única. Per tant cada individu només pot ser representat una sola vegada. A més les relacions amb altres entitats han de fer referència necessàriament a registres existents en taules relacionades. Perquè es compleixin aquestes regles cada individu ha de posseir un codi identificador únic anomenat clau primària i el camp o combinació de camps que permet relacionar-lo amb un individu d’un altra taula s’anomena clau forana.

La clau forana ha de correspondre amb els valors de la clau primària de l’individu al qual fa referència. Pel que fa a les restriccions, aquestes afecten als valors que pot prendre cada camp de les taules.

167 DISSENY CONCEPTUAL

El disseny conceptual estableix el contingut i dependències lògiques de les dades en els següents termes. Per al disseny conceptual de la geobase de dades s’ha utilitzat el model Entitat/Relació (Chen 1976) .

Aquesta geobase de dades pivota entorn de les cinc entitats que s’han definit prèviament : l’assentament, l’estructura física, la unitat estructural i l’ocupació.

Tot assentament està constituït per un mínim de una estructura. Una estructura conté una o més ocupacions. Aquestes ocupacions es distingeixen bé per si s’ha realitzat un rebaix estratigràfic que ha localitzat diverses fases d’ocupació o bé si en superfície s’observa ja una superposició de fases. Al seu torn una estructura pot contenir diverses Unitats Estructurals que són representacions espacials de la estructura distingint la superfície interior útil dels elements que la contenen com poden ser murs arquitectònics o blocs naturals. Les categories assentament, estructura i Unitat Arqueològica es representen en polígons vectorials que contenen informació mentre que ocupació i datació són taules sense geometria.

Figura 5.14. Disseny conceptual de la geobase de dades detallada. Inclou les entitats , les relacions i les claus primàries i foranes. La resta d’atributs es poden veure a l’annex III.

168

Tot seguit es descriu cadascuna d’aquestes entitats, la enumeració detallada de cadascun dels atributs es presenta a l’annex III.

ƒ Assentament: Capa vectorial de polígons. Per assentament s’entén una unitat de poblament en un indret que genera un seguit de registres arqueològics que es consideren com a interrelacionats entre ells funcionalment i cronològica. Un assentament pot contenir una o més estructures. Per tant la relació que estableixen aquestes dues entitats és de 1 a molts. Aquesta entitat inclou atributs per a la seva identificació (un codi únic per a cada assentament), la vall on es troba. Altres atributs fan referència a la quantitat d’estructures d’una determinada forma (Abric, cabana, tancat, magatzem o altres). Finalment s’inclou el recompte total de les estructures i la suma de les estructures amb funció d’hàbitat, d’estabulació i de magatzem.

ƒ Estructura: Capa vectorial de polígons. Es tracta de cadascuna de les entitats que composen un assentament. Com s’ha definit en apartats anteriors, en aquesta categoria entren les estructures arquitectòniques a l’aire lliure com cabanes o tancats però també cavitats naturals entre blocs de caiguda erràtica o balmes a més de restes d’ocupació humana sense límits definits (troballes de material en superfície o capes de sondeig estratigràfic). De cara a la classificació, s’han seleccionat algunes característiques que són comunes a aquests tres tipus d’estructures però algunes altres són especifiques de cadascun com per exemple el tipus d’estructura arquitectònica o el sistema constructiu. Altres característiques com l’altura dels murs o la sedimentació resulten més rellevants d’analitzar en les estructures arquitectòniques que en les cavitats, per raó de les diferències en els processos postdeposicionals que per definició pateix una construcció en cavitat comparat amb una construcció a l’aire lliure. Aquest va ser un problema alhora de conceptualitzar i dissenyar la geobase de dades. Finalment, ja que la finalitat principal d’aquest sistema d’informació són els objectius marcats en la present investigació s’ha optat per dissenyar

169

una taula que englobes els tres tipus d’estructura. Aquesta entitat conté alguns atributs que són específics per a cadascun dels tres tipus. Es tracta d’una solució que per altres usos seria menys operativa i però per als objectius plantejats en aquest treball facilita moltes operacions com podrien ser les consultes específiques. Una estructura pot contenir una o més ocupacions i una o més unitats estructurals.

ƒ Unitat estructural: Capa vectorial de polígons. Són els diferents polígons que representen els murs i recintes que concorren en una estructura.

Aquesta entitat es va crear per poder distingir espacialment l’àrea interior de les estructures separant-la de l’àrea dels murs o blocs naturals que conformen el parament d’aquestes i poder calcular l’àrea de superfície útil (contingut) i l’àrea ocupada pels murs (contenidor). A causa de que la seva finalitat principal és la representació geomètrica en capes i el càlcul de àrees no disposa de gaires atributs ja que aquests es troben representats en la entitat “estructura”.

ƒ Ocupació: En aquesta entitat representada en forma de taula sense geometria descrivim les nostres inferències sobre la o les ocupacions humanes contingudes en una determinada estructura. En aquest apartat situem la possible funció que podia tenir una determinada ocupació extrapolable o no a la estructura que la conté i la seva cronologia.