TÈCNIQUES D’ANÀLISI
DISSENY LÒGIC, IMPLEMENTACIÓ I CÀRREGA DE DADES
El disseny lògic estableix l’organització concreta de les dades a partir del model conceptual definit prèviament. Inclou el nom concret de cada camp, el tipus de dades que conté així com possibles restriccions i claus foranies d’altres taules a les quals fa referència (Nunes 1993; Nunes i Badia s.d.). El disseny lògic es presenta en taules a l’annex III.
170
La implementació de dades s’ha realitzat amb el paquet de programari Arcgis 10.3 amb llicència de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha utilitzat també el programari Acces 2016 per traspassar dades de inventaris anteriors i puntualment s’ha utilitzat també el programari Miramon i QGIS.
La carrega de dades s’ha realitzat començant per la georeferenciació de les representacions planimètriques obtingudes en camp de cada assentament i estructura19 creant una sola capa SHP amb totes les planimetries georeferenciades a partir de les coordenades agafades en camp i de les fotografies aèries de la zona20. La finalitat d’aquesta capa SHP era la representació geomètrica i no ha estat incorporada a la Geobase de dades. Posteriorment s’ha creat una nova capa SHP que representes les múltiples pedres que contenia cada dibuix en poques entitats.
Figura 5.15. Georeferenciació del dibuix d'un assentament. En aquest cas NA-083.
19 Moltes de les representacions planimètriques havien estat digitalitzades prèviament per membres del GAAM (Garcia Casas, Obea, et al. 2015; Gassiot 2010b) (entre d’altres) en aquests casos s’han importat les capes vectorials dxf provinents de dibuix. S’han georeferenciat en Arcgis i posteriorment s’han convertit a SHP.
20 Extretes de la cartografia digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya disponible a http://geoserveis.icgc.cat/icc_mapesbase/wms/service?
171
La capa Unitat Estructural que representa els murs i la superfície de cada estructura s’ha generat de dues maneres diferents. En el cas dels assentaments que en camp es van dibuixar mitjançant estació total s’ha convertit en format SHP els arxius de sortida de l’aparell topogràfic. En el cas de dibuixos tècnics combinats amb mà alçada i digitalitzats posteriorment, s’ha georeferenciat la seva representació digital i posteriorment s’han dibuixat els murs manualment amb les eines d’edició d’Arcmap. En aquest pas, dintre l’atribut tipus de la capa UE s’ha distingit els murs construïts dels tancaments formats per blocs de caiguda geològica. Tot seguit s’han dibuixat els recintes interiors de cada estructura dintre la capa UE. Un cop dibuixada aquesta capa s’ha extret la geometria de cada registre de la taula mitjançant la eina de calcular geometria del propi programa
Pel que fa a la capa estructures, la seva geometria s’ha generat mitjançant la comanda dissolve de la caixa d’eines arctoolbox. Bàsicament s’han unit les geometries de Unitat Estructural que presentaven el mateix codi d’estructura.
Figura 5.16. Creació de la capa d'unitats estructurals. En blau els murs i en taronja els recintes interiors.
172
Posteriorment s’han anat carregant els atributs de cadascuna, mitjançant la comanda Join a partir del codi d’anteriors inventaris d’estructures en Acces i també omplint manualment els atributs a partir de la lectura de les descripcions dutes a terme en camp.
En la creació de la capa assentament la delimitació exacte de l’àrea esdevenia difícil ja que s’entén que l’espai útil d’un assentament és més que la suma de l’àrea de cada estructura, els espais entre estructures amb tota probabilitat també tenien el seu ús, finalment tenint en compte la dificultat de delimitar l’àrea exacte s’ha optat per un dibuix que inclogués les estructures i part dels espais buits entre elles obtenint un polígon que representés el perímetre de cada assentament de forma aproximada.
Aquesta capa inclou també la suma de les superfícies interiors de les estructures destinades respectivament a hàbitat, estabulació i emmagatzematge de productes. Per obtenir-les s’ha utilitzat la comanda frecuency del paquet d’eines arctoolbox. Mitjançant aquesta eina s’ha sumat el valor de cada polígon de superfície interior de la capa UE de cada assentament, amb la condició que aquests
FFigura 5.17. Creació de la capa d'estructures (en groc) i de la capa assentament (en línies discontínues).
173
polígons estiguessin associats a una estructura que contingués una ocupació amb funció de “Hàbitat”, “Estabulació” o “Magatzem” respectivament. Així s’han obtingut els valors de superfícies destinades a cada funció ús en cada assentament. Finalment en aquesta capa també s’ha fet un recompte del nombre total d’estructures de cada assentament així com la funció de cadascuna.
La càrrega de dades no ha estat exempta de problemes, alguns dels dibuixos de les primeres campanyes de prospecció presentaven problemes com no estar fets a escala o que directament no existeix cap dibuix. Per això la capa
“assentament” inclou quatre nivells de fiabilitat, de major a menor són “delimitat en superfície”, “visible en superfície”, “sense planimetria” i “capa de sondeig”.
Quan no s’ha pogut georeferenciar un dibuix fet a camp o dibuixar la estructura a partir de la fotografia aèria aleshores s’ha dibuixat una estructura esquemàtica en la qual no s’ha tingut en compte el valor de la seva superfície per al càlcul. En comptes d’això si ha estat possible deduir la seva àrea a partir de les descripcions en camp aleshores s’ha registrat en el camp SUP-INT-SG (Superfície Interior Sense Geometria), el valor “esquemàtic” del camp “Planimetria” indica que ha estat així i per tant el valor és aproximat. Finalment el valor NA significa No Aplicable.
En total s’han registrat 105 assentaments, 430 estructures compostes de 1325 Unitats arqueològiques i 432 ocupacions amb 34 datacions. L’annex III presenta una copia del resultat final de la implementació amb les dades carregades.
174
5.3 LES TÈCNIQUES D’ANÀLISI
L’ANÀLISI DE LA MOSTRA GRAN (LÍNIA D’ANÀLISI I)