ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

3.2.1. LA DOCUMENTACIÓ ESCRITA

A partir de l’època Carolíngia (segles IX-X) es comença a trobar documentació escrita a les comarques del Pallars i la Ribagorça (Abadal 1955).

Apareixen documents que resulten molt útils per investigar l’organització política i econòmica dels comtats del Pallars i l’Alta Ribagorça. Durant l’Alta edat mitjana, les principals referències les trobem en documents de consagració d’esglésies, donacions, litigis judicials... Posteriorment, durant la Baixa edat mitjana, a partir del s. XIII, la documentació es torna molt més abundant i, a més a més de nombrosos litigis, hi trobem ordinacions (compendis de lleis que regulen drets jurídics de pobles, accés a pastures...), documents de compravenda... que permeten acostar-se a les formes de vida de les societats que habitaven el territori de les comarques on s’insereix el PNAESM (Cartault 2009; Faci 2016; Oliver 2003). En època moderna i contemporània la documentació sobre la ramaderia i la gestió dels prats és molt més abundant.

Per qüestions de temps i espai, no és objectiu d’aquesta tesis doctoral ampliar els buidatges ja existents sobre documentació en aquestes 4 comarques (Padilla Lapuente 1999), (Bolós i Hurtado 2012). Tanmateix, aquests registres aporten informació sobre els règims de propietat, l’organització política així com informació sobre poblament i les activitats a les parts baixes d’aquestes comarques. Tot i no referir-se, en sentit estricte, a activitats realitzades a l’interior de l’actual PNAESM, aquestes variables es troben necessàriament relacionades amb les pràctiques socials que s’hi duien a terme i és informació que no es pot ometre alhora d’estudiar el poblament humà a la zona a partir de l’Alta edat mitjana. Per això la recerca ha utilitzat els resultats d’investigacions ja fetes basades en la documentació escrita tot comparant-los amb els resultats de l’anàlisi arqueològic. L’objectiu és doble. Per una banda complementar les inferències derivades de l’anàlisi arqueològic i per altre banda posar-les en relació amb les formes de vida en els assentaments permanents situats en les parts baixes i mitges de les valls i conques. D’aquesta manera es busca assolir un dels objectius

116

d’aquesta tesi: Relacionar l’evolució del poblament en les zones de muntanya amb els fenòmens socials que, simultàniament, tenien lloc a les regions veïnes. Com a nota metodològica, quan en aquest treball s’utilitzen cronologies derivades de la historiografia els anys es presenten ometent la indicació de calibratge pròpia de les datacions radiocarbòniques.

3.2.2. FONTS D’INFORMACIÓ PALEOAMBIENTALS

Des de la posició teòrica de partida d’aquesta investigació, no es pot entendre una societat com si estigués deslligada del medi en el que habita. És per això que, per a una comprensió global i no esbiaixada, és necessari tenir en compte els estudis existents sobre paleoambient que se centren bàsicament en l’evolució de dos elements: clima i cobertura vegetal.

Existeixen abundants estudis sobre evolució de la cobertura vegetal a ambdues vessants del Pirineu (Catalán et al. 2013; Catalán, Ninot, i Aniz 2017;

Pèlachs et al. 2011; Perez Díaz, López Sáez, i Galop 2015; Rius, Vannière, i Galop 2012). Per aquesta investigació interessa sobretot conèixer l’evolució de la vegetació al llarg de la història posant-la en relació amb canvis detectats en el registre arqueològic que puguin informar de diferents pràctiques socials. Pel que fa a la present investigació, una de les grans incògnites és l’abast de les pràctiques ramaderes i les tasques associades de transformació del medi com ara la tala i crema, l’obertura de bosc per ser utilitzat com a pastura i el manteniment dels prats. A més, l’acondicionament de determinades àrees per al conreu i l’existència d’agricultura és també un aspecte per tal d’investigar la tradicional complementarietat entre agricultura i ramaderia, i com s’articulava en el passat.

Per fer-ho s’han agafat estudis ja fets sobre registres palinològics a la zona d’estudi o en zones properes dintre les 4 comarques sobre les que s’estén el PNAESM. Aquestes no són les úniques fonts disponibles per acostar-se a l’evolució de la coberta vegetal però per qüestió de temps i espai són les dades que s’han tingut en compte per comparar-les amb els resultats arqueològics.

Tanmateix s’han tingut també en consideració els resultats d’estudis pedoantracològics fets a la Vall de Cardós (Cunill 2007; Cunill et al. 2013).

117

Les dades paleoambientals a comparar provenen de columnes de seqüencies sedimentàries dipositades de forma natural en torberes o zones lacustres (Burjachs, López Sáez, i Iriarte 2003; Dincauze 2000). D’aquestes se n’extreuen dades pol·líniques que es complementen amb altres tipus de registres, com diatomees i crisòfits, geoquímica, pigments algals, etc. Cal tenir presents que en tots aquests casos les dades obtingudes són una sumatòria de dinàmiques locals, de l’entorn immediat de l’estany, bassa o torbera, d’un àmbit més extens a nivell de conca i, finalment, d’un de regional encara més ampli.

Concretament en aquest estudi s’han utilitzat les següents columnes:

- Estany de Burg:

L’Estany de Burg és localitza a la Coma de Burg al terme municipal de Farrera i pertany hidrogràficament a la conca de la Noguera Pallaresa. Està situat a una altura de 1821 metres. L’agost de 1999 amb l’estany sec es van practicar 3 sondejos per obtenir mostres pol·líniques que van permetre obtenir una seqüència de 10000 anys d’antiguitat (Pèlachs, Soriano, i Esteban 2001). Posteriorment, al 2006 es va practicar una segona extracció que va obtenir una columna de 16,5 metres de profunditat amb una seqüència de fins a 18000 anys (Gassiot et al. 2014; Pèlachs et al. 2012).

Aquesta segona columna és la que s’utilitzarà en el present treball. Tot i trobar-se en una vall clarament diferenciada orogràficament del PNAESM s’inclou com a font d’informació general del Pallars a macroescala regional.

- Estany Llebreta

Situat en una zona central de la Vall de Sant Nicolau, una de les valls principals del PNAESM, a 1600 metres d’altura. Al juny de 2010 s’hi va practicar un sondeig de 9 metres de profunditat obtenint 254 mostres per a l’anàlisi pol·línic. S’hi van practicar 25 datacions de C-14 obtenint una antiguitat màxima de 3540 calBP (Catalán et al. 2013). Aquest estany se situa dins del PNAESM i és molt proper a dues de les valls analitzades en la mostra detallada. Es considera que la columna analitzada pot ser un bon indicador de la dinàmica de la vegetació a partir del pol·len de la Vall de

118

Casesnoves i de la vall de Llacs, dues de les valls on se situa la mostra reduïda de llocs arqueològics a analitzar.

Sobre l’ús concret d’aquestes columnes pol·líniques, s’ha de tenir en compte que les lectures que pot donar una columna palinològica a nivell regional varien en funció de paràmetres com la producció i dispersió pol·líniques en funció de l’espècie, la posició topogràfica de la torbera receptora o la vegetació actual entre d’altres (Richard 1999). És per això que s’han contrastat diverses columnes pol·líniques.

Cal precisar que aquestes dades provenen de treballs on es presenta la informació ja processada i es tracten de forma sintètica per comparar-les amb els resultats arqueològics obtinguts en aquesta investigació.

En aquesta investigació les dades paleoambientals s’utilitzen per considerar l’impacte que van generar els grups humans sobre la vegetació del territori en les diferents fases històriques. Es tracta d’observar els canvis en la cobertura vegetal i comparar-los per veure si coincideixen en el temps amb els canvis en les pràctiques ramaderes detectats a partir de l’anàlisi del registre arqueològic.

Alhora, les columnes pol·líniques poden ser en elles mateixes una font per acostar-se a la intensitat de les pràctiques ramaderes. Aquests mètodes informen de possibles obertures de pastures per el ramat amb la senyal de pol·len procedent de herbàcies com les Poaceae o Astaraceae o les plates ruderals que ens indiquen activitat pastoral com les Artemisia, Chenopodiacae, Rumex, etc.. per tant, es poden considerar un bon indicador de la presència d’activitat ramadera (Miras et al.

2007).

119

OBJECTIUS FONTS ESCALES