Les dues últimes proves que s’han realitzat sobre la mostra gran fan referència a la distribució dels llocs arqueològics segons la vall o conca hidrogràfica. Primer de tot s’ha comprovat si existeix relació entre el nombre de llocs arqueològics que es troben a cada conca i la extensió d’aquesta. Ja que es tracta de dues variables quantitatives amb una distribució que no presenta normalitat i que d’entrada no es coneix ni la mitjana ni la desviació típica, s’ha utilitzat el coeficient de correlació de Spearman (Barceló, 2007) per establir si existeix relació amb la mateixa premissa de significació que les proves anteriors (Prova I.4.1). La següent prova fa referència a la distribució dels tipus de lloc arqueològic segons la conca. Al tractar-se de dos variables qualitatives s’ha efectuat un test de X2 i s’ha elaborat una taula de contingència i un anàlisi de correspondències.
196 Codi de
la prova
Descripció Test estadístic
I.1.1 Comparació de percentatges d’altitud dels llocs arqueològics sobre l’altitud del Parc
Comparació de percentatges I.12 Comparació de percentatges de pendent dels llocs arqueològics sobre
el gradient del Parc Comparació de
percentatges I.1.3 Comparació de percentatges de la insolació rebuda al llarg de l’any dels
llocs arqueològics sobre la insolació rebuda al Parc Comparació de percentatges I.1.4 Comparació de percentatges de la insolació rebuda a la tardor-hivern
dels llocs arqueològics sobre la insolació rebuda al Parc Comparació de percentatges I.1.5 Comparació de percentatges de la insolació rebuda a la primavera-estiu
dels llocs arqueològics sobre la insolació rebuda al Parc Comparació de percentatges I.1.6 Comparació de percentatges de les cobertes del sòl on se situen els
llocs arqueològic sobre les cobertes del sòl del Parc Comparació de percentatges I.1.7 Comparació de percentatges de les cobertes del sòl modelitzades
segons el prat potencial on se situen els llocs arqueològic sobre les cobertes del sòl modelitzades del Parc
Comparació de percentatges I.2.1 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons pendent Chi quadret (X2)
I.2.2 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons coberta del sòl actual Chi quadrat (X2) I.2.3 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons coberta del sòl potencial Chi quadrat (X2) I.2.4 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons altura
Kolmogorov-Smirnov I.2.5 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons insolació anual
Kolmogorov-Smirnov I.2.6 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons insolació tardor-hivern
Kolmogorov-Smirnov I.2.7 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons insolació primavera-estiu Kolmogorov-Smirnov I.2.8 Relació entre localitzacions amb llocs arqueològics i localitzacions a
l’atzar segons proximitat a masses d’aigua Kolmogorov-Smirnov I.3.1 Relació entre pendent i tipus de lloc arqueològic Anàlisi de
correspondències I.3.2 Relació entre coberta del sòl i tipus de lloc arqueològic Anàlisi de
correspondències I.3.8 Relació entre altura i tipus de lloc arqueològic Kruskal-Wallis I.3.9 Relació entre insolació anual i tipus de lloc arqueològic Kruskal-Wallis I.3.10 Relació entre insolació tardor-hivern i tipus de lloc arqueològic Kruskal-Wallis I.3.11 Relació entre insolació primavera-estiu i tipus de lloc arqueològic Kruskal-Wallis I.3.12 Relació entre distància a masses d’aigua i tipus de lloc arqueològic Kernel Density I.4.1 Relació entre àrea de la conca hidrogràfica i quantitat de llocs
arqueològics que conté Rho de Spearman
I.4.2 Relació entre tipus de lloc arqueològic i conques hidrogràfiques on se
situen Anàlisi de
correspondències Taula 5.7. Recopilatori dels tests estadístics fets sobre la mostra gran i tipus de test utilitzat.
197 L’ANÀLISI DE LA MOSTRA DETALLADA
La següent part de l’anàlisi s’aplica a les estructures que han estat interpretades com a ramaderes de les valls de Valarties, Llacs, Casesnoves i Mainera. En aquesta mostra detallada s’han inclòs els assentaments d’altres valls del PNAESM que disposen de datació absoluta. En aquest nivell es compta amb informació més precisa sobre els conjunts arqueològics i les estructures que els composen, fet que permet distingir diferents tipus d’assentaments ramaders a partir de la seva organització interna espacial i les estructures arquitectòniques de les que es composen. Al tenir més dades es pot aprofundir més, tan en la funcionalitat concreta dels assentaments, com en les diferents pràctiques ramaderes que s’hi podien dur a terme i la seva temporalitat, a partir de la recurrència de formes amb assentaments datats.
L’anàlisi de la mostra detallada es pot agrupar en dues línies principals: en la primera (Línia II de proves “Intra-site”) s’analitzen les característiques morfològiques de l’arquitectura de cada assentament sense tenir en compte la seva localització geogràfica ni les característiques de l’indret on es troba. En aquest punt, a més de la cerca de regularitats en la morfologia que ens permetin definir tipus, es comparen les mesures des les estructures i assentaments amb els models etnogràfics analitzats que permetin classificar els assentaments en mesures de diferència similars al model.
Al seu torn, la línia III de proves preté establir si les diferències en la localització espacial dels tipus de lloc arqueològic definits anteriorment poden ser degudes al fet que tots o alguns d’aquests presenten diferents patrons d’assentament, patrons identificables a partir de les característiques geofísiques de l’indret on es troben i la seva relació amb els diferents elements del geosistema i territori veí. L’existència de diferències podria indicar, a més, una utilització diferent dels components de l’espai del PNAESM en funció de les diferents pràctiques ramaderes i la successió d’aquestes al llarg de la Història.
198
LA LÍNIA D’ANÀLISI II: L’ARQUITECTURA DELS ASSENTAMENTS
Estructures
Una observació del registre arqueològic del PNAESM permet veure que les estructures arquitectòniques a l’aire lliure presenten una gran variabilitat, tan en la mida de la seva planta com en la quantitat de pedra present en els murs, l’enderroc o en la pròpia alçada conservada dels murs. Com s’ha explicat al capítol 5, un primer pas per a l’anàlisi ha estat la classificació morfològica inicial de les estructures arquitectòniques en tancat, cabana, abric o mur. Un cop ordenades les estructures per la seva forma, s’ha inferit la seva funció a partir del principi de recurrència (trets morfològics comuns visibles arqueològicament) amb altres estructures arqueològiques on sí que s’han trobat elements arqueològics indicadors de la seva funció o amb estructures que per analogia etnogràfica sí que sabem la seva funció. Així, per exemple, encara que no s’hagi excavat una estructura en forma de cabana, es dedueix que aquesta té funció d’habitació si en una construcció de morfologia semblant s’hi han trobat restes de foc. En el cas dels tancats s’estableix que una estructura té funció ramadera per la semblança morfològica amb corrals actuals o etnogràfics o amb construccions excavades arqueològicament i interpretades com a tal (Rendu 2003).
Així doncs, una primera línia de proves ha estat destinada a comprovar si els indicadors arqueològics observats permeten validar o no la classificació proposada segons la forma. En aquest sentit, s’han realitzat les següents proves: