S’han practicat un total de 39 cales arqueològiques amb resultats positius que han proporcionat mostres datades amb la tècnica del C14. En alguns dels casos en què s’han trobat diversos nivells d’ocupació a la cala s’hi ha realitzat dos datacions més . Al final d’aquest apartat es presenta una taula amb els resultats d’aquestes datacions que han estat calibrades amb la corba INTCAL13 mitjançant el programa Oxcal11. Es presenten també les datacions obtingudes en les excavacions de l’Abric de l’Estany de la Coveta i de la Cova del Sardo, en aquest darrer en la taula només es presenta una de els datacions obtingudes en cada conjunt o unitat estratigràfica per tal de simplificar-ne la lectura i perquè l’anàlisi en profunditat de la seva seqüència ja ha estat abordada en altres treballs (Gassiot, Mazzucco, et al. 2015). Paral·lelament a les datacions absolutes, una altra manera de determinar la cronologia ha estat la datació tipològica del material en superfície en les poques ocasions en què ha estat possible trobar-ne.
D’aquests 39 sondejosamb datació, 14 s’han practicat en abrics amb o sense estructures arquitectòniques relacionades. A aquestes cales cal afegir les dues excavacions en extensió en abrics ja mencionades. Aquestes actuacions han constatat l’existència de diverses ocupacions successives en abrics. Per sota de vestigis recents o relativament moderns s’han identificat 5 casos d’ocupacions
11 https://c14.arch.ox.ac.uk/oxcal.html
126
entre l’antiguitat tardana (segles III-VII, aproximadament) i el segle XII i dos més d’època baixmedieval o inicis de l’edat moderna. També existeixen ocupacions prehistòriques en 6 d’aquests abrics majoritàriament corresponents al neolític final. L'ocupació més antiga detectada ha estat en l’excavació de l’Abric de l’Estany de la Coveta amb un interval en la datació d’entre el 7001-6574 calANE12 (KIA-29818).po
S’han practicat 25 cales en vestigis arquitectònics a l’aire lliure. S’han buscat possibles hàbitats humans per intentar trobar restes de combustió que permetessin obtenir mostres orgàniques susceptibles de ser datades. Existeix una datació prehistòrica en una estructura a l’aire lliure que correspon al neolític final 2887-2666 calANE (KIA-36936) i una altra a l’edat del ferro 352-43 calANE (Beta-290119) (Garcia Casas 2013a; Garcia Casas et al. 2013), la resta són d’època històrica existint gran varietat de sistemes constructius de les estructures, mides i quantitat en un mateix assentament. Com en el cas dels abrics, existeixen superposicions tant visibles en superfície com detectades en sondeigs estratigràfics on es constata la reocupació d’un mateix lloc al llarg del temps o remodelacions de la mateixa estructura. En els capítols 6 i 7 es tracten les variacions temporals d’aquestes variacions i la seva interpretació social. A continuació, es presenta la taula amb les datacions obtingudes al PNAESM en les diferents campanyes de treballs de camp entre l’any 2004 i 2013. La taula inclou el codi del lloc arqueològic, el codi d’estructura i el codi d’ocupació (veure capítol 5), si es tracta d’una ocupació en abric o a l’aire lliure, el tipus d’intervenció, la datació abans del present (BP) sense calibrar, la desviació i la datació calibrada a dos sigmes en anys calendàrics (Abans de la Nostra Era o en la Nostra Era). No totes les datacions pertanyen a assentaments inclosos dins la mostra detallada, en aquest cas el codi d’ocupació és únicament un número i no els codis habituals. També s’ha inclòs la datació més antiga del Dolmen de la Font dels Coms molt proper al Parc. En l’annex II es presenten les descripcions del sondeigs on s’han obtingut les datacions.
12 A no ser que s’indiqui el contrari, en aquest treball les datacions es presenten calibrades a dos sigmes en anys calendàrics (Abans de la Nostra Era o en la Nostra Era) seguit del codi de laboratori el primer cop que es menciona la datació.
127
Tipus Intervenció Codi lab Data ció BP
Desviació Datació a 2 sigmes (95%) NA-039 NA-039A1
NA-039-A1-001 Abric Sondeig
Beta-290117 90 40 1681-1939NE AA-024 AA024A1 AA-024-A1-001 Abric Sondeig
Beta-278787 1580 40 397-565NE AA-026 AA026-C1
AA0026-C1-001 Abric
Beta-278788 1360 40 607-766NE AA-043 AA043-A1 AA-043-A1-001 Abric Sondeig
Beta-278790 1340 40 631-770NE
290114 1030 40 896-1150NE
AA-067 AA067-A1 AA-067-A1-002 Abric Sondeig
Beta-290113 4010 40 2832-2461ANE
ESP-008 ESP-008-A1 ESP008-A1-001 Abric Excavació
KIA-29816 4475 30 3339-3029ANE
ESP-008 ESP-008-A1 ESP008-A1-002 Abric Excavació
KIA-29818 7845 45 7001-6574ANE
ESP-014 ESP014 - Aire
lliure Neteja perfil
KIA-28279 2115 30 341-49ANE
ESP-015 ESP-015A2
ESP-015-002 Abric Sondeig
KIA-28276 4255 40 3007-2694ANE
ESP-016 ESP016-A1 ESP016-A1 Abric Sondeig
KIA-28281 1425 35 570-661NE ESP-026 ESP026-A1 ESP026-A1-001 Abric Sondeig
KIA-32349 1875 30 70-224NE
NA-004 NA004-A1
NA004-A1-001 Abric Sondeig
Beta-290115 1020 40 900-1152NE NA-026 NA026-C1
128
NA-085-A1-002 Abric Sondeig
Beta-332027 1940 30 20ANE-130NE VB-013 VB013-A1 VB013-002 Abric Sondeig
KIA-26469 1530 30 428-599NE VB-014 VB014-A1 VB014-003 Balma/
cova Excavació VB-014 VB014-A1 VB014-A1-007 Balma/
cova Excavació VB-014 VB014-A1 VB014-A1-007
Balma/ VB-014 VB014-A1 VB014-A1-008 Balma/
cova Excavació
KIA-40815 5635 35 4539-4369ANE
129 VB-014 VB014-A1 VB014-A1-008 Balma/
cova Excavació
KIA-40878 5715 35 4681-4463ANE VB-014 VB014-A1 VB014-A1-008 Balma/
cova Excavació
lliure Excavació Beta
-332032 1010 30 973-1150NE VB-017
sup VB017S-C1 VB017S-C1-002
Aire
lliure Excavació
Beta-332031 1090 30 892-1014NE VB-017
sup VB017S-E1 VB017S-E1-001
lliure Neteja perfil
Beta-323404 790 30 1190-1279NE VB-046 VB046-A1 VB046-A1-001 Abric Sondeig
KIA-28086 1155 30 775-969NE
130
VB-098 VB098-C1
VB098-C1-001 Aire
lliure Sondeig Beta
-377579 1520 30 426-618NE Font
dels
coms Fase 5 Aire
lliure Excavació
KIA-23142 9375 35 8746-8563ANE Taula 4.1 Datacions absolutes disponibles per als llocs arqueològics del PNAESM.
131
4.2 DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA DETALLADA.
La representació en SIG de la totalitat de les estructures arqueològiques existents en els 378 llocs arqueològics localitzats al Parc i el processament dels seus atributs alfanumèrics per a l’anàlisi en detall era una tasca que excedia el cronograma previst en aquesta tesi doctoral i els recursos disponibles per a la seva elaboració. És per això que l’anàlisi a un nivell més detallat del lloc arqueològic s’ha efectuat sobre una selecció dels 378 lloc arqueològics. Concretament, s’han seleccionat els llocs arqueològics que podrien haver estat vinculats a la ramaderia de les valls de Llacs, Casesnoves, Valarties i Mainera. El criteri per establir que un lloc pot estar relacionat amb la ramaderia ha estat descartar els llocs arqueològics vinculats a altres activitats com la metal·lúrgia o el carboneig (forns, carboneres...), els cercles de pedra, els gravats i el material arqueològic moble en superfície. Per tant, han quedat dins la mostra les estructures arqueològiques a l’aire lliure aïllades o formant conjunts i els abrics. També s’han inclòs dins d’aquesta mostra els llocs arqueològics a l’aire lliure de les altres valls del Parc que disposen d’una datació absoluta obtinguda en sondeig. El motiu ha estat poder disposar de més casos a l'hora d’establir cronologies per a les tipologies funcionals d’assentaments que s’han elaborat en aquesta investigació. Finalment, de cara a les comparacions etnogràfiques, també s’han inclòs 3 assentaments de pastors de la vall de Filià al sud del Parc que han estat documentats al llarg d’aquesta investigació pel seu autor. En total, aquesta mostra es composa de 89 llocs arqueològics que posteriorment s’han dividit en 105 assentaments. La descripció d’aquests llocs seleccionats així com de les cales estratigràfiques efectuades es troba a l’annex II.
132 VALL DE LLACS
FFigura 4.2. Mapa de la Vall de Llacs. En vermell els assentaments on s’hi han pogut recuperar materials que proporcionin datacions absolutes I en verd els que no. El mapa inclou també els llocs arqueològics de la mostra gran que no han estat incorporats a la mostra.
Es tracta d’una vall situada a la zona nuclear del Parc i gaudeix de la màxima protecció ambiental. Forma part del terme municipal de la Vall de Boí a la comarca de l’Alta Ribagorça. Desemboca a la vall de Sant Nicolau que al seu torn formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana. Es tracta d’una vall en forma de “V”.
Pel que fa a la seva geologia, en la part baixa de la vall es troba l’encavalcament del batòlit granític de la Maladeta amb la fàcies Culm del Carbonífer que comprèn la majoria de la vall. Presenta una alternança de gresos i pelites, únicament es troba granit en la confluència del riu de Llacs i de Mussoles fins al riu de Sant Nicolau (Rodríguez Fernández 2011) . Actualment, gran part de la vall és zona de pastura havent-hi també matollar, tarters i zones de caos geològic i boscos principalment de pi negre, tot i que, en menor quantitat, també s’hi troba avet i pi roig (Ibañez i Burriel 2010). Les altures es troben entre els 1800 i els 2700 metres i alguns dels pics que la delimiten arriben als 2800. Va ser objecte de prospecció arqueològica durant la campanya de l’any 2004. Els treballs de camp en aquesta vall van
133
continuar durant l’any 2011 amb l’aixecament de planimetries dels llocs arqueològics i algunes cales arqueològiques en assentaments. Tot i això, no va ser possible completar els aixecaments planimètrics i alguns dels llocs arqueològics disposen únicament d’una representació esquemàtica. En el capítol 5 s’explica com s’ha abordat aquest problema.
En aquesta vall s’hi ha localitzat un total de 16 llocs arqueològics dels quals se n’ha incorporat 14 a la mostra detallada. Els llocs que no han estat inclosos corresponen a un dipòsit de ceràmica tipològicament datat en l’edat del bronze i un cercle de pedres probablement prehistòric (Quesada Carrasco 2016b). Els 14 llocs arqueològics s’han desdoblat en 18 assentaments. Es tracta de conjunts d’estructures a l’aire lliure tot i que també s’hi ha trobat dos abrics. La cronologia més antiga obtinguda correspon a finals del segon mil·lenni abans de la nostra era amb un interval situat entre el 1372-1112 calANE (Beta-323403) (Gassiot i Quesada Carrasco 2016) provinent de la datació d’un carbó recuperat el nivell inferior d’una cala que se situa estratigràficament per sota d'estructures arquitectòniques posteriors datades en època medieval al lloc arqueològic VB-017sup. La datació següent és ja d’època històrica (436-644 calNE Beta-323406) (Garcia Casas et al. 2014; Gassiot 2016d) i correspon a un nivell de fogar vinculat a un gran conjunt d’estructures, el lloc VB-085. En aquesta vall s’han efectuat sondejos en dos conjunts d’estructures que han mostrat cronologies medievals i modernes en els conjunts VB-001A i VB-001C (Gassiot 2016c).