Distribució dels llocs arqueològics en relació a punts establerts a l’atzar (Sèrie de proves I.2)

La segona línia de proves comparteix l’objectiu d’esbrinar si els llocs arqueològics del PNAESM es distribueixen en funció d’un seguit de variables del geosistema. Amb aquesta intenció s’ha comparat la distribució dels 378 punts amb restes arqueològiques amb 378 localitzacions establertes a l’atzar al marge de les dades arqueològiques. Sumant les dues sèries s’ha obtingut un total de 756 localitzacions amb un atribut que els diferencia: presència/absència de restes arqueològiques que s’ha utilitzat com a variable dependent. Les variables independents comparades són les següents: Altitud, pendent, insolació anual, insolació a la tardor-hivern, insolació a al primavera-estiu, distància a massa d’aigua, coberta del sòl actual i coberta del sòl potencial (8 en total).

Les 378 localitzacions s’han generat a través de la comanda Random Points del paquet d’eines arctoolbox que retorna una capa de punts situats a l’atzar pel programa sobre una zona prèviament definida (en aquest cas el PNAESM). Per obtenir els atributs de les variables en aquestes localitzacions s’ha utilitzat el mateix procediment explicat pels 378 llocs arqueològics.

189

Un cop realitzats aquests procediments el següent pas ha estat comprovar si hi ha diferènciesestadísticament significatives entre les variables mencionades del geosistema amb les 376 localitzacions en funció de si hi ha presència o absència de restes arqueològiques. Els testos estadístics aplicats han estat diferents depenent de si es tracta de variables qualitatives o quantitatives. Les variables qualitatives són dades que descriuen una propietat que l’individu en qüestió té o no té. És a dir, no es poden quantificar. En canvi, les variables quantitatives sí que presenten una magnitud quantificada (Barceló, 2007). En el cas de les dades d’aquesta part de la investigació, les variables qualitatives són:

pendent, els tres tipus de insolació reclassificats, coberta del sòl actual i coberta del sòl potencial. Pel que fa a les variables quantitatives, aquestes són: altitud, els tres tipus d’insolació i distància a masses d’aigua.

Els tests estadístics aplicats en el cas de variables qualitatives han estat les taules de contingència i la prova del chi quadrat (X²) (Shennan 1997; VanPool i Leonard 2011). Les taules de contingència agrupen els valors de cada variable: les columnes contenen els diferents nivells del factor independent i les files els diferents valors qualitatius de la variable depenent, establint una fila diferent per a cada valor.

La prova de χ2 compara les dades observades amb unes dades teòriques:

aquells que serien d'esperar si no hi hagués diferències significatives. El procediment és el següent: es resta la freqüència observada de la freqüència esperada, el resultat de la diferència s'eleva al quadrat i, a continuació, es divideix per la freqüència calculada. Sumant totes les diferències així obtingudes s’obté el valor estadístic de χ2. Com més gran és aquest valor menys probabilitat hi ha que la hipòtesis sigui correcta. En canvi, com més s’apropa a 0, més semblants són les dues sèries analitzades. És una prova no paramètrica, el que significa que no requereix una coneixement previ de les característiques de la distribució dels valors i s’aplica sobre dades quantitatives. Aquesta prova es complementa amb el test de chi quadrat de Pearson per calcular la probabilitat de la hipòtesi nul.la. En les proves d’estadístiques la hipòtesi nul.la es considera quan existeix una

190

probabilitat del 95% o superior que dues mostres no estiguin relacionades (resultats inferiors a 0,005 en les proves).

Aquest test s’ha aplicat a les següents proves estadístiques

- Prova I.2.1: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons pendent.

- Prova I.2.2: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons coberta del sòl actual.

- Prova I.2.3: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons coberta del sòl potencial.

Per a les variables quantitatives (les que sí tenen una magnitud) primer de tot s’ha executat proves d’estadística descriptiva per calcular la mitja i la mitjana d’ambdues sèries (presència i absència) i s’han fet els histogrames corresponents (Shennan, 1997).

Posteriorment s’ha realitzat la prova de Kolmogorov-Smirnov. Aquesta prova compara la forma global de la distribució dels valors sense assumir que alguna d'elles estigui normalitzada. S’utilitza per comprovar si dues distribucions independents de dades numèriques no dividits en intervals són diferents (Barceló, 2007; Shennan, 1997). Com en el cas anterior, la prova retorna una significació que si és menys de 0,05 es pot descartar que les diferències entres les dues sèries.

En alguns casos com en la insolació, la magnitud també ha estat representada en histogrames i gràfics de dispersió a més de comparar les medianes mitjançant estadística descriptiva feta amb la comanda anàlisis-estadística descriptiva del programari SPSS:

Concretament les proves han estat aplicades a les anàlisis següents:

- Prova I.2.4: Relació entre localitzacions amb presència/absènciasegons altura.

- Prova I.2.5: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons insolació anual.

191

- Prova I.2.6: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons insolació tardor-hivern.

- Prova I.2.7: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons insolació primavera-estiu.

- Prova I.2.8: Relació entre localitzacions amb presència/absència segons proximitat a masses d’aigua (rius i llacs).

- Gràfic I.2.1 Comparació de les freqüències de distància a l’aigua entre llocs arqueològic i punts a l’atzar.

Per a la distància a l’aigua s’ha fet una proba específica. Es tracta d’una variable que resulta difícil de modelitzar el percentatge de terreny del Parc que es troba a certs intervals de distancia. Per això, en comptes de a la línia 1, s’ha inclòs a la línia 2 una comparació de les freqüències de distància a l’aigua que presenten els llocs arqueològics i els 378 punts establerts a l’atzar. Concretament s’ha realitzat un histograma combinant de les dues freqüències que inclogués la Kernel Density de cadascuna de les dues sèries, prova que estima la densitat probable d’una variable aleatòria (VanPool i Leonard, 2011).

Finalment, i en una línia diferent, s’ha volgut comprovar si existeix relació entre el nombre de llocs arqueològics de cada conca hidrogràfica i la mida d’aquesta. D’existir una correlació positiva, el diferent nombre de llocs arqueològics a cada conca es pot explicar senzillament per les diferències en la seva mida. Per fer el càlcul s’ha obtingut l’àrea total de cada conca de la capa SHP del mapa 1.7. Tot seguit s’ha fet la prova de la Rho de Spearman (Barceló, 2007) per veure la significació de la relació (Prova I.4.). El test de la R de Spearman substitueix els valors numèrics reals per la seva posició ordinal calculant a continuació quina variable té més rangs. S’obté, així, un coeficient de correlació que dona una idea de la seva intensitat i si és estadísticament significativa.

192

C) Comportament dels diferents tipus de llocs arqueològics en relació a