Procés de construcció dels principis i criteris de validesa, de la metodologia i dels instruments d'anàlisi i valoració

En una investigació qualitativa com aquesta, no es pot passar per alt el procés que s'ha seguit en:

- la construcció dels principis i criteris que creiem que caracteritzen el coneixement social;

- les decisions metodològiques que cal prendre, a l'hora d'analitzar i valorar les produccions argumentatives de l’alumnat, i

- el disseny d’instruments d’anàlisi i buidat per analitzar i valorar aquestes produccions.

Cal tenir en compte que, al principi de la recerca es va partir d’uns supòsits previs per definir i caracteritzar el coneixement social. A mesura que la proposta didàctica, dissenyada a partir d’aquests supòsits, s'ha aplicat a l'aula i s’ha discutit amb altres experts, s’ha matisat i enriquit, de manera que ha estat una construcció dinàmica i sotmesa al canvi. En aquest sentit, doncs, partim de la base de la provisionalitat del coneixement, així com del fet que aquest és un procés en construcció i revisió contínua.

A partir dels plantejaments inicials, que es concreten en la hipòtesi i els objectius del capítol I, i sobre les bases epistemològiques i pedagògiques que justifiquen una determinada manera d'entendre el coneixement i l'educació, es van dissenyar els materials i la proposta didàctica de la primera lliçó. Aleshores es perfilaren els provisionalment els principis que caracteritzen el coneixement social, així com els criteris metodològics i els instruments per analitzar i valorar els textos argumentatius produïts pels estudiants de secundària.

Inicialment es definiren dos grans principis. El primer, analitzar la tipologia discursiva i l'estructura del text argumentatiu a partir dels criteris de completesa, ordre i pertinença atès que, en la primera unitat didàctica, es tractava principalment d’introduir els procediments que desenvolupen les competències cognitivo- lingüístiques abans d'abordar en profunditat l'argumentació. El segon gran principi - el més important en quant a la hipòtesi de treball - és el que tracta de comprovar com, a través de l'argumentació, els estudiants de secundària elaboren un coneixement més qualitatiu. Els criteris utilitzats per caracteritzar-lo inicialment foren tres:

a) Relativitat: si el coneixement és contextual i relatiu, a través de l’argumentació el posicionament personal sobre un fet o fenomen social es pot matisar, tot

173

admetent raons dels altres, fins al punt que pot provocar el dubte i també el canvi.

b) Complexitat: el pensament i el coneixement s'enriqueixen mitjançant l'argumentació de manera que és possible justificar una tesi o punt de vista amb noves raons més ben elaborades i més pertinents. També permet incorporar propostes per fer més viable el propi posicionament i judicis de valor sobre la sostenibilitat i el respecte pels drets humans...

c) Qualitat: el pensament i el coneixement milloren qualitativament atenent els següents criteris de:

¾ Racionalitat: el posicionament i la seva fonamentació són fiables. Es basen en fets provats, el màxim de segurs possible, i en evidències comprovades, acceptables per la comunitat científica. Resisteixen les objeccions i tenen valor epistèmic (científic) des del punt de vista del receptor.

¾ Pertinença: el posicionament i la seva fonamentació són coherents amb l'objecte de l'argumentació.

¾ Completesa: hi ha un nombre suficient de raons per recolzar el punt de vista que es defensa.

¾ Precisió del lèxic: els mots s'usen amb precisió d'acord amb l'àrea del coneixement.

¾ Estructura del text: el text escrit presenta una estructura adequada al discurs argumentatiu: títol, introducció, tesi, arguments, contraarguments i conclusió.

Per entendre millor el procés, no s'ha volgut desestimar l'anàlisi dels textos de la primera lliçó a partir d'aquest plantejament inicial, que es troba al primer apartat del capítol VII anomenat Experimentació i valoració prèvia de la primera unitat didàctica.

L’anàlisi dels primers textos va evidenciar les limitacions següents:

ƒ Per valorar els resultats aconseguits cal disposar del procés d’elaboració del coneixement que segueixen els estudiants i, per tant, amb el text argumentatiu final no es pot valorar si es produeix algun tipus de progrés durant aquest procés. Així doncs, es va decidir d’enregistrar i obtenir la primera aproximació

174

de l'argumentació que els estudiants fan en la fase d’exploració d'idees prèvies i d'introducció del coneixement, per poder fer la comparació amb el text argumentatiu final que elaboren després del debat.

ƒ La qualitat en si, no pot ser un criteri per valorar si a través de l’argumentació els estudiants construeixen un coneixement més ben elaborat. Com a conseqüència, es va reconsiderar quins poden ser els principis i criteris que defineixen la seva qualitat. Segons els principis epistemològics de la racionalitat crítica es considera que el pensament o el coneixement que reconstrueixen els estudiants és més racional, en la mesura que esdevé: complet, pertinent, complex, relatiu i aplicable.

ƒ En tercer lloc sembla que, a l’hora de comunicar el pensament, és important tenir en compte l'adequació i l’estructura del discurs per tal que el coneixement que es construeix tingui una lògica i una coherència interna. Els criteris emprats per considerar adequat i estructurat el discurs argumentatiu són: l'estructura del text, la precisió del lèxic, els connectors emprats i les diferents tipologies discursives que apareixen en els textos escrits.

ƒ Finalment, es tracta de comprovar si, a través de l'ensenyament i l’aprenentatge de les ciències socials mitjançant la competència d'argumentar, l’alumnat assoleix un cert compromís social. Creiem que si la finalitat de l'educació és formar ciutadans amb conviccions democràtiques, a través de l'argumentació, seran un xic més capaços d'assumir compromisos individuals i col·lectius que contribuiran a establir les bases d'una societat més democràtica.

Consegüentment, el criteri de compromís social, que estava inclòs inicialment dins del criteri de complexitat, esdevé el tercer gran principi que caracteritza el coneixement social, atès que una de les finalitat de l’aprenentatge és comprendre com és el món que ens ha tocat viure i contribuir a fer-lo més solidari i més just, tal com exposem a les bases pedagògiques del capítol II.

D’aquesta manera, queden redefinits els principis i criteris de validesa per comprovar si l’alumnat de secundària elabora un coneixement més qualitatiu en l'aprenentatge de les ciències socials, a través de l'argumentació.

175

2. Principis i criteris de validesa en la construcció del