L’educació per al pensament: Matthew Lipman

Els posicionaments de Dewey són desenvolupats posteriorment Matthew Lipman en el seu programa Filosofia per a nens. Per a Lipman és fonamental ensenyar a pensar per formar persones crítiques, creatives i lliures que vol dir, en definitiva, preparar els infants i joves per a la recerca del sentit i significat de la vida. Aquests continguts no es poden transmetre i només es poden aprendre a partir del desenvolupament d’un pensament complex o d'ordre superior. Així, defineix el pensament complex com: “el pensament que és conscient dels seus propis supòsits i implicacions, així com en les raons i evidències en les quals es recolzen les seves conclusions. (...) El pensament complex està preparat per identificar els factors que porten a la parcialitat, als prejudicis i a l’autoengany. Suposa pensar sobre els propis procediments de la mateixa forma que implica pensar sobre la matèria objecte d'examen”.

(Lipman, 1998:67)

El pensament complex o d'ordre superior, segons Lipman, té tres components:

− El pensament crític que es fonamenta en la lògica i en el mètode d'investigació científica per desenvolupar habilitats com: construir hipòtesis, detectar inconsistències, afirmar evidències i treure conclusions vàlides. El pensament ha de ser rigorós i s'ha de sotmetre a la prova de la lògica i l'experimentació, de manera que les idees han de tenir consistència interna i s’han de recolzar en raons i arguments vàlids.

− El pensament creatiu que aporta l'originalitat, l'espontaneïtat, la intuïció, la imaginació en la manera com es construeix, com es combina i com es comunica el raonament.

− El pensament complex o metacognitiu que, alhora que construeix un raonament lògic i original, examina i autoregula els procediments emprats per construir el pensament.

53 El pensament crític, diu Lipman, és la capacitat humana d'emetre bons judicis (saviesa) en la mesura que:

− Es recolza en criteris o regles per escollir aquelles raons rellevants, pertinents i acceptades per la comunitat.

− És autocorrectiu perquè en contrastar el propi pensament amb el dels altres és capaç de corregir-se a si mateix, i per tant, susceptible d'ésser modificat.

− És sensible al context en la mesura que no pot existir independentment de l'entorn i dels propis interessos i experiències, sobre els quals es fonamenta;

també és sensible a l'adequació dels criteris o regles a les diverses situacions.

El pensament crític esdevé pensament complex o d'ordre superior quan es combina amb el pensament creatiu, ja que per a Lipman l’excel·lència cognitiva es fonamenta tant en la creativitat com en la racionalitat. El pensament creatiu, unit a la racionalitat, fa possible plantejar solucions diverses i alternatives, alhora que configura un pensament original que permet enfrontar-se a situacions inusuals així com un pensament no dogmàtic i obert a la possibilitat d'explorar nous camins.

“El pensament d’ordre superior no és equivalent exclusivament al pensament crític, sinó a la fusió entre pensament crític i pensament creatiu. És especialment evident que tant el pensament creatiu com el pensament crític es recolzen i reforcen mútuament, com per exemple, quan un pensador creatiu dóna un nou gir a una convenció o tradició artística. El pensament d’ordre superior és també un pensament enginyós i flexible. Enginyós en el sentit que cerca els recursos que necessita i flexible, doncs és capaç de desplegar aquests recursos lliurement per tal de maximitzar la seva efectivitat”.

(Lipman, 1998:63)

Finalment, Lipman estableix que el pensament complex demana prendre consciència de quins són els procediments que el construeixen, de manera que esdevé tan necessari ensenyar a pensar en el què, com en la metodologia emprada. Així doncs, “la pràctica educativa que té com a finalitat ensenyar a pensar cerca els camins que facilitin una educació més crítica, més creativa i més conscient dels seus propis procediments”.

(Lipman,1998)

54

> Ensenyar a pensar a l'aula

Segons Lipman, si s’integren les habilitats del pensament en el currículum els estudiants desenvoluparan les capacitats i habilitats cognitives i, alhora, aprendran a escoltar millor, a expressar-se millor i a aprendre millor. Si s'ensenyen com procediments independents, els estudiants podran ser experts en habilitats concretes del raonament però no es desenvoluparà en l'alumnat un pensament crític i creatiu.

Per ensenyar a pensar a l'aula cal desenvolupar la racionalitat mitjançant la millora del raonament, que és un aspecte del pensament que pot ser formulat discursivament a través del llenguatge i permet distingir entre el raonament vàlid i el no vàlid. Suposa, per tant, ensenyar l’alumnat a fer deduccions, produir raons convincents, establir diferenciacions i classificacions defensables, articular descripcions, explicacions i argumentacions coherents, mitjançant el llenguatge.

Els infants aprenen a raonar al mateix temps que aprenen a parlar, fins i tot abans d'anar a l'escola. Són habilitats bàsiques que serveixen per a tota la vida i que posteriorment utilitzaran per aprendre el coneixement escolar i per a resoldre els problemes que els sorgiran al llarg de vida. Per això, des de l'escola, cal desenvolupar les habilitats del pensament a través del llenguatge, que és la caixa d’eines que els convertirà en pensadors hàbils, a l’hora que s’aprenen els diferents continguts. En la mesura que utilitzin millor aquestes eines podran resoldre amb èxit problemes diferents i cada vegada més complexos.

Les habilitats que permeten el desenvolupament del pensament complex són bàsicament tres:

− Habilitats d'investigació: formular un problema, considerar les alternatives, construir hipòtesis, identificar causes i conseqüències...

− Habilitats de raonament: aportar raons pertinents, assegurar la validesa lògica de les conclusions, formular arguments ben justificats per defensar una tesi...

− Habilitats d'organització de la informació: construir oracions que tinguin sentit, definir correctament conceptes, elaborar esquemes que relacionen les idees, dominar les tipologies discursives per expressar el pensament… per tal de comunicar el pensament ordenadament i amb coherència.

55 El bon domini d'aquestes habilitats ens apropa a una de les grans finalitats de l'educació: formar persones autònomes, capacitades per pensar bé i per si mateixes.

Pensar per reconstruir el coneixement i comunicar-lo per compartir-lo amb els altres. També per pensar bé des de la lògica i mitjançant les habilitats del raonament, però també pensar bé per actuar bé en el si d'una societat democràtica.

I finalment, pensar amb autonomia per poder prendre decisions lliures per trobar solucions personals i col·lectives als problemes que suposa la convivència.

Des d’aquest principi cal destacar l'aportació de Lipman en relació amb les comunitats d'aprenentatge on els estudiants aprenen a pensar investigant a partir de la base del diàleg entre iguals. En les comunitats d'aprenentatge l'ensenyant planteja una proposta didàctica oberta sobre qualsevol matèria que tingui la virtut de provocar el conflicte, el dubte i capturi l'interès dels estudiants per investigar a partir de les pròpies necessitats cognitives. La formulació d'hipòtesis i la seva justificació a partir de dades i raons de pes fan avançar la comunitat que investiga des de la cooperació i el diàleg. Cada estudiant construeix les seves idees a partir de les idees dels altres i destria les opinions poc fonamentades per construir arguments més convincents.

La comunitat investiga un problema o situació contextualitzada i el resultat són les experiències que s’intercanvien per arribar a un acord final compartit. No cal que els acords siguin tancats ni uniformes, atès que la importància rau en el procés, que és el que ha contribuït a millorar la capacitat de pensament. A mesura que el grup perfecciona els procediments metodològics els estudiants aprenen a pensar més raonablement i, generalment, construeixen arguments més forts i arriben a determinades conclusions.

La metodologia que proposa en el seu projecte Filosofia per a nens consisteix a investigar a partir de preguntes que responen a les necessitats cognitives dels estudiants. A partir d'aquí, s'inicia la investigació on tots els membres del grup col·laboren en:

a) la recerca de la informació

b) el plantejament d’una hipòtesi, un punt de vista...

c) la recerca de dades

d) la justificació o raons que validen o no la hipòtesi

tot impulsant la creativitat del grup, de manera que poden exposar les seves experiències o resultats en formats molt diversos (contes, poemes, dibuixos, jocs...).

56 La proposta de Lipman d’ensenyar a pensar, a partir de convertir l'aula en una comunitat d' investigació, es fonamenta en les teories constructivistes en la mesura que parteix de la tesi que el pensament és la interiorització del diàleg. En aquests context el diàleg s'entén com un discurs dialògic que va més enllà de la conversa i que no pretén convèncer ni manipular l'interlocutor. El propòsit que persegueix és arribar al coneixement des de la recerca compartida. “Una conversa és un intercanvi de sensacions, de pensaments, d’informació, de comprensió. Un diàleg és una exploració, una investigació, una indagació. Els que conversen s’impliquen cooperativament com els tenistes en una partida. Aquells que participen en el diàleg ho fan col·laborativament com advocats treballant conjuntament en el mateix cas. La meta dels jugadors és millorar la classificació. La finalitat dels advocats és resoldre el cas”.

(Lipman, 1998:309)

La tipologia discursiva del diàleg és àmplia; inclou la descripció, la narració, l'explicació, la justificació i l'argumentació. De totes aquestes tipologies discursives, l'argumentació pren rellevància en el sentit que en el diàleg, és l'eina que es fa servir per convèncer de les pròpies conviccions, tot reconeixent que també hi ha lloc pel desacord. El diàleg, emprat com a eina per elaborar el coneixement de manera compartida segueix el fil de la lògica, en el sentit que cada descoberta requereix ser examinada i validada. Cada afirmació es construeix a partir d’hipòtesis anteriors acceptades com a vàlides i aquestes afirmacions són el punt de partida d'hipòtesis i afirmacions posteriors. Una afirmació nova requereix examinar les raons que la justifiquen amb la finalitat d’arribar a acords que obriran les portes a explorar altres supòsits. En paraules de Lipman: “En el diàleg es potencia el desequilibri per a que produeixi moviment (…) Cada pas permet la realització del següent; en un diàleg cada argument evoca un contraargument que s’autoimpulsa cap a un altre més i així successivament”.

(Lipman, 1998:309)

Així doncs, partim del convenciment que desenvolupant estratègies per un pensament superior es formen persones crítiques, creatives, lliures i més capacitades per al diàleg constructiu que dóna sentit al món i a la societat. A més, potencia el desenvolupament integral de l’ésser humà i contribueix a crear individus més raonables i ciutadans més ben preparats per a la vida democràtica.

57 Fem nostres les paraules de Paulo Freire: “A través del diàleg la humanitat s'humanitza”.