La formació del pensament social

Des del paradigma crític entenem que la societat i el món que ens ha tocat viure són el resultat d'un complex procés històric que respon, en gran mesura, als interessos dels grups o classes dominants en cada moment. Aquests interessos han configurat una societat agressiva amb el medi natural per tal d'explotar els seus recursos; no només per satisfer les necessitats més bàsiques, sinó per acumular més riqueses. Aquest afany de posseir és, en gran part, la causa de les grans desigualtats entre grups humans, ètnies, gèneres, etc. Malgrat tot, des de la nostra perspectiva creiem que el món és com els homes i les dones decideixen que sigui, de manera que hom pensa i actua per orientar-lo en un o altre sentit.

Així doncs, l'aprenentatge del coneixement social té com a objectiu la formació d'un pensament social capaç, no només de conèixer com és el nostre món i la nostra

60 realitat, sinó que també es proposa descobrir per què és així i quina és la intencionalitat que l'orienta, per poder crear interpretacions pròpies capaces de plantejar possibles alternatives a aquesta realitat.

Per contribuir a desenvolupar el pensament social, cal definir i caracteritzar la naturalesa del coneixement social, amb la finalitat d’ensenyar als estudiants de secundària a pensar socialment la realitat. El coneixement social és relatiu i està contextualitzat, és a dir, determinat pel temps, l’espai i la cultura que el genera. Per tant, cal que els estudiants aprenguin a contextualitzar el coneixement social en un marc general que permeti interpretar els fets i fenòmens socials a partir de:

a) L'empatia que suposa representar-se el perquè de les accions humanes defugint les visions i els punts de vista particulars.

b) Les raons que aporta el coneixement científic. Atès que el coneixement social és complex, aquest requereix ser traduït en un coneixement social escolar que permeti a l'alumnat emprar aquestes raons.

c) Els principis que regeixen el respecte als drets humans i als valors democràtics.

La contextualització requereix que els estudiants disposin, en primer lloc d'una informació suficient i de qualitat, procedent de fonts diverses. En segon lloc, cal guiar-los en el processament d'aquesta informació perquè reconstrueixin el coneixement social, des de les pròpies interpretacions.

Per facilitar el processament de la informació, els estudiants han de disposar de les categories conceptuals que ho fan possible. En el camp de les ciències socials esdevé fonamental la comprensió de conceptes com ara: classes socials, democràcia, capitalisme, subdesenvolupament, globalització... que faciliten ordenar la realitat des de supòsits teòrics per intentar fer-la comprensible. En la mesura que l'alumnat disposa d'aquestes categories conceptuals està més capacitat per construir un pensament social que empra les raons del coneixement social a l’hora de crear les pròpies interpretacions dels fets, fenòmens i problemes socials.

Algunes propostes que el professorat ha de tenir en compte per ensenyar a pensar socialment la realitat, segons Pagès ³, poden ser:

3 Benejam, P i Pagès. J. (1997) Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria. Barcelona: Ed. Horsori. Pág. 157.

61

− Plantejar els continguts objecte d'estudi a partir de pocs temes que permetin abordar el coneixement a través de problemes socials rellevants.

− Desenvolupar les habilitats del pensament: fer-se preguntes, comprovar la validesa d’una hipòtesi, fer deduccions, descobrir la informació rellevant, identificar un problema, produir raons i arguments forts. Així com desenvolupar les habilitats del pensament social: empatia, valoració crítica...

− Predisposar l'alumnat a pensar per reconstruir el seu propi coneixement, tot fomentant la curiositat, la capacitat de cercar solucions alternatives i originals, proposant activitats per aplicar el coneixement social a contextos concrets i diferents.

− Treballar amb una metodologia fonamentada en el mètode científic amb la finalitat de: plantejar problemes i dilemes, recerca de dades, examinar la validesa de les dades, construir hipòtesis i validar-les, contextualitzar els problemes, establir analogies, cercar solucions diverses...

− Desenvolupar actituds individuals obertes disposades a considerar el punt de vista dels altres a partir de la discussió, així com la predisposició a dubtar del propi coneixement.

− Proposar activitats coherents amb aquestes propostes: estudis de cas, discussions obertes, debats, jocs de simulació... tot fomentant tant el discurs oral com l’escrit.

Per tot això, el desenvolupament del pensament social en l'alumnat de secundària, contribuirà a formar pensadors crítics més capaços d'emprar els coneixements socials per prendre decisions individuals que han de contribuir a desenvolupar una consciència social més democràtica. En paraules de J. Pagès: “Els alumnes demostraran que poden considerar-se pensadors crítics quan en els contextos escolars i extraescolars comparteixin, a través del diàleg i la pràctica, els seus coneixements sobre la societat i els sàpiguen aplicar a la seva vida i a la presa de decisions socials. L’esforç que els haurà suposat pensar i construir coneixements socials, haurà de manifestar-se, tanmateix, en el desenvolupament i la pràctica d’una una consciència social democràtica basada en els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, que comparteixin socialment la cooperació, la participació i la tolerància”.

(Pagès, 1997:164)

62 3.1.4 L’educació en valors i la formació democràtica de la ciutadania

Entenem per estructura de valors, el conjunt d'actituds, valors i coneixements compartits àmpliament en el si d'una societat, que es transmeten d’una generació a una altra.

El sociòleg Inglehart (1991) estableix que en els temps actuals l’estructura de valors de la nostra societat, a la llum de la teoria postmaterialista, ha canviat. Fins al segon terç del segle XX els valors que predominaven eren de tipus materialista.

És a dir, les prioritats de les societats dels països capitalistes desenvolupats se centraven en la satisfacció de les necessitats fisiològiques i materials: sosteniment, benestar material, seguretat personal... que es garanteixen a través del progrés i l'estabilitat econòmica, social i política. Les grans prioritats eren: consolidar el sistema polític democràtic, assolir el màxim creixement econòmic i la plena ocupació, i garantir l'ordre i la seguretat des de l'estat. Aquests valors materialistes tindrien el seu origen en les greus mancances que va patir la població europea en el període de postguerra (després de la II Guerra Mundial).

A partir dels anys 80 del segle passat els països capitalistes avançats han protagonitzat un gran progrés econòmic i han assolit l'estabilitat social i política.

Aquesta situació de context impulsa un canvi cultural que es fonamenta en un sistema de valors diferent que caracteritza la nova societat postmaterialista. El nou sistema de valors prioritza, d'una banda, la satisfacció de les necessitats socials i d'autoregulació com les de tipus intel·lectual, estètiques, de reconeixement personal, d’estimació... a les quals s'atribueix una millor qualitat de vida, per damunt de les necessitats materials ja resoltes. I d’una altra, situa com a grans preocupacions socials la defensa del medi ambient, dels drets i les llibertats cíviques i de la justícia social, en una tendència a identificar els interessos individuals amb els interessos de la col·lectivitat.

Des de la nostra perspectiva, si l'educació tracta de transmetre a les generacions joves el saber i l'experiència acumulada per millorar el present, l'educació en valors és del tot necessària per arrelar aquests valors en infants i joves i generar un cert compromís. Per tant, considerem que l'educació en valors s'ha d'integrar en els objectius generals de l’educació obligatòria perquè és en l'etapa de la formació dels joves com a persones, des d'on es pot contribuir en la construcció d'un món sobre unes bases més justes. Una tasca tan rellevant exigeix la participació de totes les estructures de socialització; en primer lloc, la família, i en segon lloc, l’escola i

63 també del conjunt de la societat que difon, en gran mesura, els seus valors a través dels mitjans de comunicació social. En aquest sentit podríem aplicar el proverbi africà que cita José Antonio Marina (2004) en relació amb l'educació d’infants i joves: "Per educar un nen fa falta la tribu sencera”.

Malgrat tot, sembla que una cosa és parlar de valors i l’altra són les actituds i comportaments reals. Un estudi realitzat per Tomàs, Sempere i Tolrà (1995) sobre els valors dels joves universitaris de la UAB, arriba a les conclusions següents:

Verbalment els joves es pronuncien, majoritàriament, a favor de valors que defensen el medi ambient, la solidaritat, la justícia social, les llibertats cíviques...

Però, en la vida pràctica, quants joves participen o formen part d’esplais, partits polítics, entitats culturals, esportives, ONG, grups ecologistes... contribuint amb el seu temps personal, la seva dedicació i esforç en activitats socials sense esperar-ne un beesperar-nefici econòmic? Sembla que hi ha una gran distància entre el que diuen que pensen i la seva concreció pràctica. Tal com mostra aquest estudi, sembla indicar que els valors materialistes són també molt potents i, encara que conviuen amb els nous valors postmaterialistes, no s’està en disposició a renunciar-hi. Així doncs, des del nostre punt de vista, sembla que l'assumpció real dels nous valors requereix una major identificació dels interessos individuals amb els interessos de la col·lectivitat.

Tanmateix, creiem que és important que el coneixement que reconstrueixen els nostres estudiants adolescents, estigui fonamentat en els valors i el compromís social perquè estan en l’etapa més educativa de la seva vida on es formen com a persones. Si cal escollir entre un món fonamentat en les bases de la competència, de l'individualisme i de la desigualtat; o bé, sobre les bases de la cooperació, la solidaritat i el bé comú per a tots els éssers humans, ens pronunciem per aquesta segona opció que es proposa educar ciutadans convençuts que les relacions humanes i socials s'han de construir des de la cooperació i el respecte pels drets humans.

D’altra banda i en relació amb l’àmbit escolar, l’educació en valors tampoc no és patrimoni d’un programa ni d’una matèria atès que forma part de la formació integral de la persona. Tot i això, una part important d’aquests valors, especialment els que contribueixen a la formació democràtica i de la ciutadania (figura 3) estan molt relacionats amb els continguts curriculars de l’àrea de ciències socials, atès que ens permeten conèixer, a través del temps i l'espai, com s'han modelat i transformat les societats, la seva cultura i els valors que la impregnen, fins als nostres dies.

64

FIGURA 3. ELS VALORS DEMOCRÀTICS