Capítol IV L’ARGUMENTACIÓ EN L'APRENENTATGE DEL CONEIXEMENT SOCIAL
L’ARGUMENTACIÓ EN L’APRENENTATGE DEL CONEIXEMENT SOCIAL
2. Justificació de la seqüència didàctica
La proposta didàctica i els materials que es presenten a continuació s’estructuren en cinc unitats didàctiques o lliçons. Els continguts han estat organitzats a partir de problemes rellevants del món actual des d'una perspectiva interdisciplinar de les ciències socials. Els problemes o dilemes que s'han escollit estan relacionats amb les unitats didàctiques del currículum de ciències socials de 3r d'ESO vigent el curs 03-04 1 i també s'ha procurat que connectin amb notícies d'actualitat que permetin l’alumnat relacionar el que aprenen amb els esdeveniments polítics, culturals, socials, econòmics...
En la majoria dels casos es tracta de qüestions problemàtiques que permeten diverses interpretacions sobre el mateix problema i on es plantegen interessos contraposats entre els diferents agents socials que intervenen. Aquest plantejament pretén que els alumnes aprenguin a formular el seu propi punt de vista i el justifiquin amb raons pertinents, fortes i suficients, per a:
- Pensar sobre el món que ens ha tocat viure.
- Formar punts de vista ben fonamentats i contrastar-los amb els dels altres.
- Plantejar propostes alternatives per construir un món més just i més sostenible.
La proposta didàctica gira entorn del desenvolupament de les capacitatscognitivo lingüístiques que sembla que faciliten l'aprenentatge del coneixement social (descriure, explicar, justificar i interpretar i argumentar). No s'han treballat totes en profunditat en cada tema, exceptuant-ne la interpretació i l’argumentació, que són el nucli central de la hipòtesi d'aquesta recerca.
La selecció dels continguts respon a la decisió d’organitzar-los al voltant d'un fil conductor que intenta comparar l’objecte d'estudi de la geografia amb una obra de teatre. L'escenari on es desenvolupen els fets és el paisatge. Aquest escenari conté els elements naturals del paisatge (muntanyes, rius, boscos, minerals, éssers vius...). Els personatges són els éssers humans i el paper que representen és l'ús que fan dels recursos naturals de la Terra per satisfer les seves necessitats. L’ús d'aquests recursos transforma el medi natural de manera que la influència humana caracteritza un paisatge antròpic.
1 DECRET 179/2002, de 25 de juny, que estableix l’ordenació general dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria.
157
L'estudi de la geografia física introdueix el paisatge natural (l'escenari). La demografia introdueix l'estudi de la població (els personatges). A partir de l’urbanisme s'estudia l’organització social sobre el territori a través de la necessitat bàsica de l'habitatge. L'estudi de les activitats econòmiques introdueix els diferents sectors de l’economia per veure com l'ésser humà fa servir els recursos naturals per satisfer les seves necessitats, de manera que el paisatge es transforma (el guió).
Així doncs, el paisatge és dinàmic i està subjecte al canvi continu per l'acció que exerceixen els éssers humans ara i al llarg del temps. Si l'agent del canvi és l'ésser humà, volem destacar que de les seves decisions i del seu estil de vida dependrà o no l’existència d’un món en equilibri. Prendre consciència d'aquest fet suposa educar en els valors per la ciutadania i la sostenibilitat que s'integren en els continguts del currículum.
A partir de les imatges representades (figures 29 i 30) podem exemplificar l'objectiu de la matèria de ciències socials de 3r d'ESO.
FIGURA 29
Dossier QUÈ ES EL TERCER MÓN?
Publicat per INTERMON).
FIGURA 30
Dossier QUÈ ES EL TERCER MÓN?
Publicat per INTERMON).
Per suscitar la reflexió a partir d’aquestes imatges, proposem plantejar qüestions com ara:
− Què representa la primera imatge? I la segona?
− Reflecteixen la idea d’un món just i sostenible?
− De què creieu que depèn aconseguir-ho?
158
A continuació presentem, en primer lloc, l’estructura de les cinc unitats didàctiques en funció dels objectius de la recerca. A la columna de la dreta s’indiquen només aquelles activitats dissenyades per desenvolupar les capacitats d’interpretar i argumentar i la tipologia discursiva que els és pròpia.
En segon lloc, es desenvolupa la programació de cadascuna de les cinc unitats didàctiques (objectius d'aprenentatge, continguts, activitats d’aprenentatge i avaluació)2.
En tercer lloc, es presenta el plantejament didàctic de cada unitat en funció de quatre fases:
A. Exploració de les idees prèvies.
B. Introducció de nou coneixement.
C. Estructuració del coneixement.
D. Aplicació del coneixement.
2 Els materials didàctics complets de cada unitat didàctica es presenten en l’annex I.
159
LA INTERPRETACIÓ I L’ARGUMENTACIÓ EN L'APRENENTATGE DEL CONEIXEMENT SOCIAL
UNITAT DIDÀCTICA PROBLEMA O DILEMA TREBALLAT
PROCEDIMENTS I ACTIVITATS PER PORTAR A LA PRÀCTICA EL DISCURS INTERPRETATIU I
ARGUMENTATIU
DISCUSSIÓ I ELABORACIÓ de les bases
d’orientació per pautar la tipologia discursiva oral o escrita a partir de les capacitats
cognitivolingüístiques: descriure, explicar, justificar, interpretar i argumentar (graella de preguntes).
DEBAT sobre el desenvolupament i la sostenibilitat a Port de Mar. Argumentació del punt de vista dels col·lectius implicats amb l'objectiu d’arribar a solucions compartides.
ELABORACIÓ D'UN TEXT INDIVIDUAL a partir de les diferents tipologies discursives (descripció, explicació, justificació, interpretació) sobre l’impacte de les activitats econòmiques en la transformació del paisatge.
ARGUMENTATIU a partir de l'estructura del text argumentatiu.
APLICACIÓ en grup de l'instrument MAPA ARGUMENTATIU als diferents posicionaments que apareixen en un debat sobre els límits del creixement de la població.
ELABORACIÓ D’UN TEXT ARGUMENTATIU sobre si cal frenar el creixement de la població mundial.
3. LA CIUTAT I LA PLANIFICACIÓ URBANA
La rehabilitació del barri antic degradat d’una ciutat. Prioritzar la qualitat de vida dels ciutadans o el benefici econòmic.
JOC DE SIMULACIÓ: la rehabilitació del barri antic d’una ciutat.
DEBAT sobre les diferents propostes de rehabilitació del barri antic.
TEXT ARGUMENTATIU INDIVIDUAL sobre la necessitat de la planificació urbanística.
4. EL SECTOR I: ELS ALIMENTS
TRANSGÈNICS I LA FAM AL MÓN
Els aliments transgènics poden ser una solució al problema de la fam al món?
RECERCA I PROCESSAMENT D' INFORMACIÓ (premsa i Internet) per establir els avantatges i inconvenients dels aliments transgènics.
DEBAT sobre si els aliments transgènics poden ser una solució al problema de la fam al món.
TEXT ARGUMENTATIU INDIVIDUAL sobre el mateix problema.
160
5. LA INDÚSTRIA LA DESLOCALITZACIÓ EN L’ECONOMIA GLOBAL
La deslocalització industrial i la
globalització. Com afecta els treballadors dels països capitalistes avançats? I als
treballadors dels països en vies de
desenvolupament?
PARTICIPACIÓ l’activitat a través d'Internet i el fòrum de discussió sobre els problemes de les dones treballadores dels països del Sud organitzat per Intermón Oxfam.
DRAMATITZACIÓ de la situació que representa el trasllat d'una empresa que marxa de Catalunya cap al Nord d’Àfrica.
TEXT D’OPINIÓ per publicar a la revista de l'institut o als mitjans de comunicació locals sobre les conseqüències de la deslocalització industrial en un món global.
161
CONTINGUTS ACTIVITATS
D´ENSENYAMENT/APRENENTATGE
OBJECTIUS DIDÀCTICS ACTIVITATS D´AVALUACIÓ
CONCEPTES
1. Saber què és la geografia? Què estudia? Per a què serveix?
2. Definir i caracteritzar: activitats econòmiques i creixement sostenible.
Què en sé?
Què he après?
PROCEDIMENTS
3. Descriure, explicar i interpretar el paisatge del litoral
4. Elaborar un text argumentatiu pertinent i complert
5. Cercar, seleccionar i processar informació a partir de diverses fonts
Redacta un text de síntesi:
descriure, explicar i interpretar el paisatge litoral.
Escriu un text argumentatiu sobre les activitats econòmiques i la conservació del paisatge
2.2 Les activitats humanes i l´impacte medi ambiental
3. EL CREIXEMENT SOSTENIBLE
1. Discussió oral: Pensar i posar en comú: Què és el paisatge? Quins elements el componen?
Quins factors alteren l'equilibri mediambiental?
2. Identifica, pinta i descriu els elements del paisatge del litoral
3. Caracterització de les capacitats psicolingüístiques (descriure, explicar, justificar, argumentar)
4. Interpretació del paisatge del litoral:
- Quines activitats humanes han transformat aquest espai?
- Quin impacte negatiu tenen sobre el medi natural?
- Quines mesures poden corregir els impactes negatius?
5. Cerca d’informació per reconstruir una definició pròpia del concepte «creixement sostenible»
6. Redacció d’un text de síntesi: descriure, explicar i interpretar el paisatge litoral mitjançant una base d’orientació.
7. Joc de rol i debat: “el creixement sostenible a Port de Mar “
8. Redacció d’un text argumentatiu sobre les activitats econòmiques i la conservació del paisatge a partir d’algunes qüestions que guien el text.
6. Fer un dossier de treball complet, ordenat i ben presentat
7. Participar en la construcció compartida del coneixement 8. Participar activament en un debat 9. Participar i intervenir a classe i
tenir una actitud positiva 10. Valorar la necessitat d’un
creixement sostenible 11. Aplicar el concepte de
sostenibilitat a les activitats de la vida diària.
Lliura el dossier de treball complert, ordenat i ben presentat Observacions de la professora
Escriu un text argumentatiu final a mode de síntesi.
162
ACTIVITAT 2
Els alumnes discuteixen oralment en parelles o grups de 3
- què és el paisatge ?
- quines activitats humanes s'hi desenvolupen?
- és compatible el creixement econòmic i la conservació del paisatge?
A. Exploració d’idees prèvies
ACTIVITAT 3 Explicació:
Completar en una graella:
3.1Quines activitats humanes han transformat aquest espai?
3.2 En què consisteixen? Per què el transformen?
3.3 Quin impacte tenen sobre el medi ambient?
B. Introducció nou coneixement
ACTIVITAT 7 Redactar un text de síntesi
7.1 A partir de la descripció, explicació i interpretació del paisatge del litoral mitjançant d'un esquema que guia el text (activitat d'avaluació).
7.2 Autocorrecció del text a partir d' una fitxa que ajudi a revisar per millorar el text.
7.3 Refer el text amb un programa de tractament de textos a la llum dels encerts, errors i oblits detectats.
C. Estructuració del coneixement
ACTIVITAT 8 Joc de simulació i debat sobre el creixement sostenible a Port de Mar.
8.1 Preparació de l’argumentació 8.2 Debat
D. Aplicació (transferència coneixem.)
ACTIVITAT 1 Descripció:
Identificar, pintar i descriure seguint un ordre, el croquis del paisatge del litoral: els elements naturals i els elements conclusions sobre el debat que acabem de fer i exposa la teva opinió personal sobre l’impacte de les activitats econòmiques sobre el medi ambient a partir de les qüestions que guien el debat.
ACTIVITAT 6
6.1 Què entenem per descriure, explicar, justificar, argumentar.
6.2 Quines preguntes clau poden guiar aquestes capacitats?
Activitat 4 Interpretació:
4.1 Quines mesures creieu que poden corregir l’impacte negatiu?
4.2 Creieu que es tracta d’un paisatge natural o humanitzat?
163
CONTINGUTS ACTIVITATS
D´ENSENYAMENT/APRENENTATGE
OBJECTIUS DIDÀCTICS ACTIVITATS
D´AVALUACIÓ CONCEPTES
1. Conèixer la dinàmica de la població mundial.
2. Comprendre el significat de TN, TM, CN, saldo migratori, esperança de vida...
3. Saber quines causes fan que hi hagi llocs poblats i llocs despoblats.
4. Conèixer les característiques del creixement de la població als països rics i als països pobres.
6.Resumir la informació d'una notícia de premsa.
7. Calcular TN, TM, CN, saldo migratori...
8. Dibuixar un mapa físic del món i pintar un mapa de la densitat de població mundial.
9. Redactar el comentari del mapa de densitat de població.
10. Preparar l'argumentació per defensar un punt de vista en el joc de la conferència mundial de població.
11. Escriure un text d'opinió sobre el
creixement de la població mundial i els seus límits.
12. Confegir un dossier sobre el tema complet, ordenat, enquadernat...
Comentari del mapa de creixement de la població límits del creixement de la població mundial.
Prova escrita.
ACTITUDS, VALORS I NORMES 1. EL CREIXEMENT DE LA
POBLACIÓ MUNDIAL 1. L’evolució històrica de la població mundial
2 La distribució de la població mundial
3. El model demogràfic dels països rics
4. El model demogràfic dels països pobres
5. La població i els recursos naturals
6. Els límits del creixement demogràfic
1. Preguntes orals: Quants milions d’habitants hi ha al planeta?
2. Lectura i resum d’un article periodístic
3. Dibuix d’una gràfica lineal del creixement de la població mundial al llarg del temps.
Descriu i explica com és el creixement abans i després de 1800.
4. Qüestionari llibre pàg. 11
5. Completa el quadre amb les característiques demogràfiques dels països rics i pobres
6. Completa el mapa conceptual amb les causes i conseqüències del creixement de la població mundial als països rics i pobres.
7. Dibuix d’un mapa físic del món i representar la densitat de població.
8. Redacció d’un text descriptiu i explicatiu del mapa de densitat de població.
8 (ampliac.) Cercar dades població deCerdanyola i explicar com és el creixement de la població.
9. Activitats sobre la població i els recursos naturals (balança). Creus que cal frenar el creixement de la població mundial? Per què?
10. Elabora l´argumentació per defensar un punt vista en la simulació d’una conferència nacional.
12. Redacció d‘un text argumentatiu sobre els límits del creixement de la població mundial.
13. Saber demanar la paraula i esperar el torn abans d'intervenir en veu alta.
14. Tenir una actitud positiva i participativa a classe.
15. Formular judicis de valor a partir de la defensa dels drets humans, la sostenibilitat i els valors democràtics.
Observació a l’aula.
Text argumentatiu.
164
165 Activitat 1 Preguntes orals:
- Sabeu quants milions de persones hi ha a Catalunya?
- I a Espanya?
- I al món?
- 6.000 milions d’habitants és poc o molt?
- Si la població mundial continua creixent, què pot passar?
- Hi haurà recursos suficients per a tothom? (aliments, aigua
potable, minerals, energia, fusta…
Activitat 2 Lectura i resum d’un text periodístic El País 12-10-99
2.1 Identificació de les idees principals del text.
2.2 Quin és el significat de conceptes i vocabulari propi del tema.
2.3 Resumir el text a partir de les idees principals.
Activitats 6 i 7. Pintar un mapa del món segons la densitat de població i Redactar un text descriptiu i explicatiu guiat sobre el creixement de la població mundial.
7.1 Elaboració d’una base d’orienta-ció per redactar un text descriptiu i explicatiu.
7.2 Redacció individual del text descriptiu i explicatiu.
7.3 Autocorrecció del text.
Activitat 9 Debat sobre els límits de la població mundial
9.1 Cercar arguments suficients i vàlids per defensar la tesi de cada grup.
9.2 Redacció de la tesi i els arguments que la defensen així com accions o decisions que la facin possible.
9.3 Debat
- Presentació de l’objecte del debat.
- 1r torn de paraules on cada delegació esposa els seus punts de vista.
- 2n torn de paraules on la moderadora dóna la paraula a les delegacions que estan a favor de cada proposta i de les que estan en contra.
- 3r torn tancat de rèpliques - Conclusió: resum dels acords.
Activitat 5 Completar un mapa conceptual
Causes i conseqüències del
creixement de la població mundial als països rics i als països pobres.
Activitat 8. Relacionar el creixement de la població amb la disponibilitat de recursos naturals 8.1 Descripció de la imatge d´una balança que sospesa la població mundial i els recursos naturals 8.2 Explicació: cal o no frenar el creixement de la població mundial a partir de les teories neomalthusiana i poblacionista?
8.3 Exposició del propi punt de vista:
Creus que cal frenar el creixement de la població mundial? Per què?
8.4 Definició de la teoria del creixement sostenible.
Activitat 10. Redacció d'un text argumentatiu individual sobre els límits del creixement de la població mundial.
Plantejament didàctic del TEMA 2 EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ I ELS RECURSOS DE LA TERRA
C. Estructuració del coneixement D. Aplicació (transferència coneixem.) A. Exploració d’idees prèvies B. Introducció nou coneixement
Activitat 3 Gràfica sobre el creixement de la població al llarg del temps:
- dibuix d’una gràfica lineal - descripció i explicació del creixement de la població abans i després de 1800.
Activitat 4 Qüestionari
Activitat 5 Completa un quadre amb les característiques
demogràfiques dels països
desenvolupats i subdesenvolupats
CONTINGUTS ACTIVITATS
D´ENSENYAMENT/APRENENTATGE
OBJECTIUS DIDÀCTICS ACTIVITATS
D´AVALUACIÓ CONCEPTES
1. Identificar el elements que caracteritzen el poblament rural i l’urbà.
2. Conèixer l’evolució de les ciutats europees al llarg del temps.
3. Conèixer les característiques dels tipus de plànol i les funcions urbanes.
4. Descriure les principals dificultats que presenten les grans ciutats en l’actualitat.
5. Identificar les diferències i similituds de les ciutats ubicades en el nord i les ubicades en el sud.
6. Descriure, explicar i interpretar diferents paisatges humanitzats, rurals i urbans.
7. Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre les dades obtingudes amb diferents fonts d’informació.
8. Correlacionar diferents tipus d’informació.
9. Localitzar, classificar, interpretar i valorar documents, aplicant-los a l’estudi de les ciutats actuals.
10. Elaborar, llegir i comentar fotografies i estadístiques.
11. Formular un punt de vista i justificar-lo amb arguments adequats, suficients i forts.
Activitats de classe
1.2 L’impacte de la revolució industrial
1.3 Les ciutats en el segle XXI
2. L’ORGANITZACIÓ DE L´ESPAI URBÀ
2.1 Les funcions urbanes 2.2 El plànol urbà
2.3 Els barris de la ciutat 2.4 L’urbanisme i la
3.2 Ciutats del nord i ciutats del sud
3.3 La població urbana a Espanya i Catalunya
4. URBANISME I
PLANIFICACIÓ URBANA 4.1 Estudi del barri del Raval de Barcelona
4.2 La planificació urbana
1. Qüestionari de detecció d’idees prèvies 2. Observació, descripció i interpretació del croquis sobre l’evolució i el creixement de les ciutats a Europa a través del temps.
3. Lectura d’un text i reformulació de les qüestions sobre urbanisme i planificació
4. Activitats: llibre de text sobre funcions urbanes i el plànol urbà.
5. Text expositiu sobre la problemàtica del barri del Raval de Barcelona.
6. Treball en grup de planificació urbana a partir de dues propostes sobre la rehabilitació d’un barri antic.
7. Debat sobre les propostes de rehabilitació del barri antic d’una ciutat
8. Carta al regidor d’urbanisme (text d’opinió).
9. Text argumentatiu individual de síntesi.
12. Saber treballar en equip de forma organitzada i rigorosa.
13. Tenir una actitud positiva i participativa a classe, especialment en el debat.
14. Formular judicis de valor democràtics i de ciutadania.
15. Desenvolupar una actitud favorable a la cooperació, la convivència, el benestar dels ciutadans i traduir-ho en actuacions de la vida diària.
Observació a l´aula
Treball en grup i debat
166
1. La ciutat és un producte històric
Descriure i explicar les
característiques de les ciutats en tres moments històrics: edat mitjana, industrialització i en l'actualitat.
5. La planificació i remodelació del barri antic d’una ciutat.
5.1 Treball en grup de planificació urbana.
- Remodelació del plànol del barri - Informe sobre les propostes de rehabilitació i remodelació.
5.2. Debat sobre les propostes de remodelació del barri antic d´una ciutat.
5.3 Carta al regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Cerdanyola.
QÜESTIONS ORALS: (reflexió individual i posar en comú els resultats)
- Com ens agradaria que fos Cerdanyola?
- Si haguéssim de planificar-la de nou què canviaríem?
QÜESTIONS ESCRITES:
- Coneixes algun projecte
urbanístic actual de la teva ciutat?
- Creus que el teu poble o ciutat garanteix una bona qualitat de vida als ciutadans?
- Què és l’urbanisme?
- Creus que és necessari planificar el creixement de les ciutats?
4. Estudi del barri del Raval
4.1 Lectura de la fitxa del barri del Raval de Barcelona.
4.2 Resum dels canvis urbanístics del Raval a l'actualitat a partir d'un reportatge de vídeo.
4.3 Redactar un text expositiu sobre el barri del Raval emprant les tipologies discursives de: la descripció, l'explicació i la justificació.
Plantejament didàctic del TEMA 3 LA CIUTAT I LA PLANIFICACIÓ URBANA
3. L’organització de l’espai urbà
3.1 Esquema sobre les funcions urbanes.
3.2 Característiques del plànol urbà.
3.3 Caracteritzar els diferents barris de la ciutat.
6. Text argumentatiu final sobre la planificació urbana.
A. Exploració d’idees prèvies B. Introducció nou coneixement C. Estructuració del coneixement D. Aplicació (transferència coneixem.)
2. L’urbanisme i la planificació urbana
Lectura i qüestionari sobre el text:
l'urbanisme i la planificació urbana.
167
CONTINGUTS ACTIVITATS
D’ENSENYAMENT/APRENENTATGE
OBJECTIUS DIDÀCTICS ACTIVITATS
D’AVALUACIÓ CONCEPTES
1. Caracteritzar els sectors de l'economia 2. Definir població activa.
3. Caracteritzar agricultura tradicional i agricultura de mercat.
4. Establir les causes del problema de la fam.
5. Caracteritzar els aliments transgènics: què són, els seus avantatges i inconvenients.
Qüestionari inicial Prova escrita Dossier d'activitats
PROCEDIMENTS
13. Estructurar els conceptes en un mapa conceptual.
14. Lectura d'imatges: descriure, explicar i interpretar diferents paisatges agraris a partir de fotografies.
15. Lectura comprensiva de textos sobre la problemàtica de l'agricultura a Catalunya i a l’Amèrica Central.
16. Lectura d'imatges: croquis d’un paisatge agrari.
17. Cercar i processar informació rellevant sobre els aliments transgènics en fonts diverses: premsa, internet, bibliografia...
18. Justificar el propi punt de vista i contraargumentar en un debat.
19. Redactar un text argumentatiu final.
Dossier d'activitats 2.2 Agricultura de mercat 2.3 El paisatge agrari a Catalunya
1. Classificació de les activitats professionals dels pares dels alumnes per sectors de l'economia.
2. Compleció d’un mapa conceptual sobre les activitats econòmiques i els sectors de l'economia.
3. Definició de població activa.
4. Classificació de les activitats pròpies de l'agricultura tradicional i l’agricultura de mercat.
5. Classificació de les activitats econòmiques segons el sector al qual pertanyen.
6. Comparació de la producció de cereals de dos països amb la mà d'obra ocupada en el sector I.
7. Compleció d’un quadre amb les característiques de l'agricultura tradicional i l’agricultura de mercat.
8. Caracterització de diferents paisatges rurals a partir de les imatges del llibre de text.
9. Identificació de la problemàtica de la pagesia catalana a partir de la lectura d'un text.
9.2 Descripció i explicació dels elements del paisatge agrari i justificació sobre si es tracta una explotació
9.2 Descripció i explicació dels elements del paisatge agrari i justificació sobre si es tracta una explotació