L’argumentació en l'aprenentatge del coneixement social

Les competències cognitivolingüístiques tenen un paper important en la construcció del coneixement individual; per això creiem que han de formar part dels continguts i de la metodologia de totes les àrees curriculars, atès que:

- El discurs descriptiu i narratiu ens proporciona informació.

- El discurs explicatiu fa que la informació obtinguda sigui comprensiva i racional.

- El discurs justificatiu permet fer interpretacions a la llum de les teories del coneixement i proporciona la causa última del fets i fenòmens.

- El discurs argumentatiu permet contrastar interpretacions i arribar a acords.

Pel que fa a les ciències socials, però, sembla que el discurs argumentatiu pren especial rellevància; dit d'una altra manera, sembla tenir més importància per la mateixa naturalesa del coneixement social. D’una banda, perquè admetem que el coneixement social és una interpretació influïda per la ideologia, les urgències i els interessos dominants en el moment històric en què fou formulat i, per tant, admet la crítica, el dubte i la formulació de propostes alternatives (Benejam, 1999). I d'una altra banda, perquè si admetem que el coneixement es construeix a partir de les pròpies interpretacions mediatitzades pels coneixements previs, la ideologia i les pròpies motivacions, aquest coneixement exigeix ser posat a prova per resistir la crítica.

En l'aprenentatge de les ciències socials cal tenir informació dels fets i fenòmens, tal com en les altres disciplines científiques, i també com han canviat al llarg del temps i com es distribueixen en l'espai. L’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials, des de la nostra perspectiva, proposa un pas més enllà: ensenyar l'alumne a fonamentar les seves pròpies interpretacions i contrastar-les amb les

148

interpretacions dels altres per posar a prova el coneixement. Requereix, doncs, desenvolupar la capacitat d'argumentar.

D’aquesta manera, es demana que els aprenents siguin capaços, en primer lloc, d’interpretar els fets i fenòmens socials a la llum del coneixement après i en segon lloc, de crear un posicionament propi que exigeix una actitud de compromís i participació social. D’aquesta manera es pot arribar a admetre que no hi ha una única solució vàlida per als problemes socials i per això esdevé necessari posar en comú les pròpies interpretacions a través del diàleg argumentatiu.

Des del punt de vista de la psicologia de l'aprenentatge, quan l'ésser humà cerca explicacions als interrogants que es formula per entendre el món on viu genera coneixement. Aquesta capacitat cognitiva és manifesta també mitjançant la capacitat d'argumentar en el sentit que pretén convèncer a un mateix i també als altres que aquella interpretació dels fets i fenòmens és la millor possible.

Sembla, doncs, que la didàctica de les ciències socials requereix: ensenyar a argumentar per crear una interpretació pròpia del nostre entorn; crear espais de comunicació i de diàleg per poder discutir interpretacions diverses recolzades en raons fortes i rebutjant les que no tenen consistència per reconstruir el coneixement; tot plegat per tenir una millor comprensió del món i participar per construir el món on volem viure.

Des del nostre plantejament pedagògic, el valor de l'argumentació en la formació del pensament social rau en la seva potencialitat per a:

- Escoltar els arguments dels altres per reformular millor el propi pensament - Prendre consciència dels propis silencis o errors.

- Construir una nova i millor aproximació al coneixement de la realitat - Educar ciutadans crítics i democràtics.

L’argumentació contribueix al desenvolupament del pensament social en la mesura que capacita l'alumnat per pensar bé per un mateix (Lipman, 1995) i per contrastar el pensament amb el dels altres. Detallem en què consisteix aquesta idea:

- pensar: per reflexionar sobre les pròpies idees.

- bé: des de la lògica que aporta els criteris de racionalitat i desenvolupa les capacitats del pensament i des de l’ètica que condueix el pensament a través del respecte pels propis drets i els dels altres.

- per un mateix: amb autonomia per no ser manipulat i amb llibertat per ser conscient i responsable dels propis actes.

149

150 L’instrument que s'ha elaborat per treballar l'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social, s'anomena mapa argumentatiu. El mapa argumentatiu intenta visualitzar d’una manera gràfica l'estructura i els elements que creiem que componen l'argumentació en ciències socials així com la interrelació que s’estableix entre ells. És un instrument igualment útil per preparar l’argumentació oral en un debat com per esquematitzar, ordenar i relacionar les idees abans de redactar un text argumentatiu.

La seqüència que hem seguit per dissenyar i validar el mapa argumentatiu ha estat la següent:

En la primera unitat didàctica la professora va dissenyar un instrument que permetés a l’alumnat preparar el debat (figura 24). Aquest instrument pretenia sintetitzar el posicionament de cadascun dels grups que intervenien en el debat, així com una relació d’arguments que podien emprar per justificar el seu punt de vista en funció del rol assignat a cada grup. També obligava a fer-se una representació prèvia de les objeccions que els altres grups podien fer contra les seves propostes i una selecció de les principals raons o evidències que podien emprar per tal de convèncer.

Posteriorment, i a la llum del coneixement de l'esquema argumentatiu proposat per Toulmin, es va considerar que era un instrument incomplet, en el sentit que no reconeixia la necessitat d'unes dades objectives o premisses com a punt de partida del problema a debatre. Tampoc no considerava la necessitat de recolzar les raons o arguments en les teories del coneixement científic, en aquell cas, en el creixement sostenible. Així doncs, a partir d'aquest primer mapa argumentatiu es va dissenyar un instrument nou que tingués en compte l'estructura i els elements de l'argumentació segons l'esquema de Toulmin (figura 12).

Vegem a continuació el primer instrument dissenyat per a la unitat 1: El paisatge i el creixement sostenible (figura 26) i el segon instrument dissenyat per a la unitat 2: El creixement de la població i els recursos de la Terra (figura 27).

151 ELS NOSTRES ARGUMENTS PODEN

SER…

FIGURA 26. Instrument 1 DEBAT SOBRE EL CREIXEMENT SOSTENIBLE AL PAISATGE DEL LITORAL LA POSTURA QUE NOSALTRES DEFENSEM ÉS…

ELS ARGUMENTS EN CONTRA PODEN SER…

CONVENCERIA ELS ALTRES SI…

FIGURA 27. Instrument 2

ARGUMENTAR

Consisteix a donar raons o proves per recolzar una conclusió

PREMISSA

CONDICIÓ O LLEI DE PAS La població mundial ha assolit 6.000.000 d’habitants

Segons els experts els recursos de la Terra són limitats

CONCLUSIÓ

A) Cal limitar el

creixement demogràfic.

b) No cal limitar el creixement demogràfic.

RAONS RAONS

Perquè…

1) Si la població segueix

augmentant no hi haurà aliments per a tots.

2) Si la població augmenta també augmenta el consum i també la contaminació.

3) No hi haurà recursos per a tanta gent i augmentarà la pobresa.

Perquè…

1) La població és una font de riquesa i progrés de molts països 2) La tecnologia pot suplir la manca de recursos i pot resoldre el problema de la contaminació.

3) Els recursos de la Terra són limitats però si estiguessin més ben repartits no hi hauria pobresa.

152

En el segon instrument vam partir d'un exemple que tenia la intenció, en primer lloc, de fer veure als estudiants que els problemes socials, tot i que parteixen d’afirmacions i premisses acceptades per tots, poden portar a posicionaments o conclusions molt diferents, en funció de les raons que les justifiquen; en segon lloc, es tractava d’entendre que no totes les raons tenen la mateixa validesa. Així doncs, es proposava rebutjar aquelles raons no coherents amb la tesi, per tal d’entendre que un argument serà vàlid en la mesura que també ho siguin les raons que el justifiquen. Per fer-ho, sovint cal recórrer al coneixement científic. En tercer lloc, permetia fer adonar als estudiants que les raons d’una de les conclusions havien de servir per construir la contraargumentació de manera que, sense examinar possibles excepcions o punts febles, no podíem parlar estrictament de discurs argumentatiu. A partir d'aquí es va emprar l’estructura proposada en aquest instrument perquè els estudiants l'apliquessin a l’hora de produir les seves pròpies interpretacions.

A la pràctica es va demostrar que l’alumnat de 3r d'ESO que va participar en aquesta experimentació tenia dificultats en reconèixer que la premissa és una dada o afirmació objectiva i que serveix de punt de partida per plantejar el problema. Així mateix, a la majoria d’estudiants els costava molt reconèixer i formular quina era la condició o llei de pas.

El que semblava clar per a l'alumnat és que per argumentar cal introduir quin és el problema a plantejar. També va quedar clar que els dos elements fonamentals de l'argumentació són el posicionament o punt de vista i les raons que el justifiquen.

Tot i amb això, l’esquema resultava difícil d'utilitzar i la terminologia, complicada d'entendre. Per tant, la professora va optar per refer novament el mapa argumentatiu, tot negociant amb l’alumnat quins són els diferents elements que es reconeixen en una argumentació i el seu significat, així com les relacions que cal establir entre aquests elements. El resultat fou l'instrument validat que s'emprà en la producció d'argumentacions orals i escrites en les diferents unitats didàctiques que es van dissenyar posteriorment.

A continuació es reprodueix l'instrument o mapa argumentatiu elaborat per la professora i validat amb els estudiants i que es va utilitzar a partir de la tercera unitat didàctica: La ciutat i la planificació urbana (figura 28).

153

FIGURA 28. Instrument 3 MAPA ARGUMENTATIU

Títol del text: ___________________________________

INTRODUCCIÓ:

Quines dades, fets o afirmacions ens permeten situar el problema :

TESI (opinió, posicionament) El meu posicionament o punt de vista sobre el problema és…

ARGUMENTS CONTRAARGUMENTS

Quines són les meves raons? Què li diria a un que pensés el contrari?

CONCLUSIÓ

CONCLUSIÓ

Perquè…

1- 2- 3-

1- 2- 3-

- Quin objectiu aconseguiries? Quines propostes es poden fer? Quina és la idea principal o evidència?

154

L’ARGUMENTACIÓ EN L’APRENENTATGE DEL CONEIXEMENT SOCIAL

Segona part