• Aucun résultat trouvé

Mesures generals que condueixen a la modificació de normes constitucionals de l’Estat afectat constitucionals de l’Estat afectat

TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS (TEDH) DES DE LA PERSPECTIVA DEL CONVENI

1.2. EL COMITÈ DE MINISTRES DEL CONSELL D’EUROPA: FUNCIONS I DOCTRINADOCTRINA

1.2.2. Mesures generals més precises

1.2.2.1. Mesures generals que condueixen a la modificació de normes constitucionals de l’Estat afectat constitucionals de l’Estat afectat

Com ja hem assenyalat en apartats anteriors, el TEDH ha ampliat el seu objecte de coneixement no només als fets, sinó també al Dret ordinari nacional i a les normes constitucionals dels Estats Membres. Carlos Ruiz229qualifica aquesta actitud del TEDH com a ultraactivista i opina que posa en perill la democràcia en la mesura que un òrgan format per membres designats en última instància pels executius dels Estats poden desautoritzar normes adoptades pel poder constituent.

Un exemple que reflecteix la necessitat d’adequar normes constitucionals a l’estàndard europeu és el cas Aksoy contra Turquia del 18 de desembre de 1996.230 L’aplicació per part de Turquia de l’estat d’emergència al sud-est del seu territori entre 1993 i 1998 va originar una de les escalades més importants de violacions del Conveni. La Resolució Provisional del Comitè de Ministres231 recorda que tant el TEDH com el propi Comitè de Ministres constaten violacions sistèmiques del dret a la vida (art. 2 CEDH232), del dret a

229 RUIZ MIGUEL, Carlos. La ejecución de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Hu-manos. Un estudio sobre las relaciones entre los Derechos nacional e internacional. Madrid:

Tecnos, 1997, p. 43.

230 Selma Aksoy c. Turkey, núm. 26211/06, del 12 d’octubre de 2010.

231 Resolució Provisional del Comitè de Ministres IntResDH (99) 434 del 9 de juny de1999.

232 Article 2 del CEDH.

“Dret a la vida

1.El dret de tota persona a la vida és protegit per la llei. Ningú no pot ser privat de la vida intencionadament, excepte en execució d’una condemna a la pena capital pronunciada per un tribunal en cas que el delicte sigui punit amb aquesta pena per la llei.

2.La mort no es considera infligida en violació d’aquest article, quan sigui conseqüència

no ser torturat o sotmès a tractes inhumans o degradants (art. 3 CEDH233), del dret a la inviolabilitat del domicili (art. 8 CEDH234) i violacions del dret a un tribunal independent i a un procés just (art. 6 CEDH) o a un recurs efectiu (art. 13 CEDH). La major part de les violacions esmentades, les realitzaven les forces de seguretat.

El Comitè de Ministres, a través de l’esmentada Resolució Interina o Provisional, alterna el reconeixement dels avenços realitzats per Turquia (millora de la preparació de les forces de seguretat en matèria de drets humans, millores normatives, etc.) amb la rei-teració a l’Estat que continuï els seus esforços en preparació dels agents de seguretat i demana una ràpida implementació del sistema processal per fer efectiva l’acció penal contra els membres de les forces de seguretat.

La Resolució esmentada valora la promulgació d’una nova Llei núm. 4229, que va ser aprovada el 6 de març de 1997, després de la sentència del Tribunal del 18 de desembre de 1996 en el cas Aksoy contra Turquia (ja esmentat anteriorment). Malgrat que, mit-jançant la nova llei, es redueixen els terminis màxims de detenció sota custòdia policial abans de presentar als detinguts davant un jutge, la Resolució Interina o Provisional la va considerar insuficient. A través d’aquesta Resolució, el Comitè de Ministres va fer una crida a l’Estat turc per tal que aprofundís en les reformes. Una d’aquestes reformes va tenir repercussió constitucional.

del recurs a la força esdevingut absolutament necessari:

a.per assegurar la defensa de tota persona contra la violència il·legal;

b.per efectuar un arrest legal o per impedir l’evasió d’una persona legalment detinguda;

c.per reprimir, conformement a la llei, un motí o una insurrecció.”

233 Ibid., article 3.

“Prohibició de la tortura

Ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o tractaments inhumans o degradants.”

234 Ibid., article 8.

“Dret al respecte de la vida privada i familiar

1.Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència.

2.Només pot haver-hi ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret en la mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pú-blica, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats d’altri.”

El 17 d’octubre de 2001, l’article 19 de la Constitució turca va ser esmenada per tal de limitar a 4 dies la durada màxima de la detenció preventiva abans de presentar al detingut davant un jutge, excepte en cas de derogació en un estat d’emergència. De conformitat amb els articles 11 i 138 de la Constitució turca, les disposicions recentment aprovades a l’article 19 immediatament van anul·lar les antigues disposicions del Codi de Procediment Penal i es van convertir directament aplicables per les autoritats.

Atès que totes les reformes esmentades es van adoptar per tal de complir amb els requisits del Conveni segons el que estableix la jurisprudència del TEDH, el Comitè de Ministres va emetre la Resolució Definitiva DH (2002) 107.

L’adopció de mesures generals en altres casos també van conduir a reformes consti-tucionals. Aquest va ser el cas Open Door i Dublin Well Woman contra Irlanda.235 En aquest cas es va declarar que la prohibició de publicar informació sobre la possibilitat d’efectuar un avortament fora de l’Estat atemptava contra la llibertat d’expressió regulat a l’article 10 de la CEDH.236

L’adopció de mesures generals va donar lloc a la reforma constitucional de 1992 mit-jançant l’esmena constitucional 14 que va modificar la subsecció 3 de l’article 40 de la Constitució d’Irlanda.237 La Resolució Definitiva o Final del Comitè de Ministres DH (94)

235 Open Door and Dublin Well Woman c. Irlanda, del 29 d’octubre de 1992, sèrie A núm. 246-A.

236 Article 10 del CEDH.

“Llibertat d’expressió

1. Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opi-nió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres. El present article no impedeix als Estats de sotmetre les empreses de radiodifusió, de cinema o de televisió a un règim d’autorització prèvia.

2. L’exercici d’aquestes llibertats, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sot-mès a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.”

237 El nou redactat de la subsecció 3 de l’article 40 de la Constitució d’Irlanda estableix:

“L’Estat reconeix el dret a la vida del no nascut i, amb el degut respecte a la igualtat de drets a la vida de la mare, garanteix en les seves lleis el respecte i en la mesura del

possi-84 va donar per bones les mesures generals que Irlanda va prendre i, d’entre elles, destaca la reforma constitucional esmentada. Amb l’assumpció per part d’Irlanda de les mesures generals, el Comitè de Ministres dóna per conclosa la seva activitat verificadora del compliment per part d’Irlanda de les obligacions que es deriven de la sentència.

1.2.2.2. Mesures generals que tenen com a objecte la modificació,

Outline

Documents relatifs