TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS (TEDH) DES DE LA PERSPECTIVA DELS ESTATS
2.1. FACTORS DE DRET INTERN QUE INFLUEIXEN A L’HORA DE DONAR COMPLIMENT A LES OBLIGACIONS QUE ES DERIVEN DELS SISTEMA DE
2.1.5.3. Estats que fonamenten la interpretació de conformitat amb el Conveni en la doctrina dels respectius tribunals constitucionals
La tercera categoria d’Estats fa referència a aquells que no tenen un recolzament cons-titucional ni legislatiu per exigir una interpretació segons el CEDH. En aquests supòsits, han estat els tribunals constitucionals els qui han fonamentat la necessitat d’interpretar el Dret intern de forma coherent amb el Conveni i la jurisprudència del TEDH. A aquesta
391 MARTINICO, Giussepe. “Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparati-ve-Constitutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”. The European Journal of International Law. Vol. 23, (2012), núm. 2, p. 421.
392 R c. Horncastle i altres (2009) UKSC 14, § 11.
tercera categoria hi ha compresos Estats com la República alemanya, Itàlia, Estònia, Letònia, Lituània i Dinamarca.
Itàlia
Com ja s’havia esmentat anteriorment, ha estat la Cort Constitucional mitjançant les dues Decisions 348 i 349/2007 del 24 d’octubre qui ha establert la posició que ocupa el CEDH dins l’ordenament jurídic italià. El CEDH té un valor supralegislatiu i esdevé un instrument obligat per interpretar el Dret intern italià de conformitat amb les normes del CEDH.
Les dues sentències393 es van fonamentar en l’article 117.1394 de la Constitució italiana que estableix que la llei nacional ha de complir amb les obligacions internacionals.
D’acord amb la Cort Constitucional, aquesta norma imposa, entre altres manaments, l’obligació dels jutges a interpretar les normes nacionals d’acord amb els tractats inter-nacionals. Les normes dels tractats internacionals tindrien aplicabilitat directa si esta-bleixen complets i precisos drets i obligacions que poden ser aplicats sense necessitat de cap acte legislatiu de l’Estat.
República Federal d’Alemanya
Alemanya ha experimentat una profunda evolució395 respecte al Conveni, especialment des d’un canvi jurisprudencial del Tribunal Constitucional Federal.
Aquest ha establert a través de l’ordre 2 BvR núm. 1481/04 que el text del CEDH i la doctrina del TEDH serveixen dins l’àmbit constitucional com a guies interpretatives per
393 CANDELA SORIANO, Mercedes. “The Reception Process in Spain and Italy”. A: KELLER, Helen;
STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Sys-tems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 406.
394 Art. 117 de la Constitució de la República d’Itàlia.
“Legislative powers shall be vested in the State and the Regions in compliance with the Constitution and with the constraints deriving from EU-legislation and international obliga-tions.”
395 LAMBERT ABDELGAWAD, Elisabeth; WEBER, Anne. “The Reception Proces in France and Germany”. A: KELLER, Helen; STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 117-121.
determinar el contingut i l’abast dels drets fonamentals i dels principis constitucionals de la Llei Fonamental. Això últim només serà possible si de la utilització del criteri in-terpretatiu del TEDH no se’n deriva una limitació a un altre Dret constitucional.
Aquest fenomen ha estat interpretat com una constitucionalització indirecta396 del CEDH i de la jurisprudència del TEDH. En el cas alemany, la base habilitant es fonamenta en el principi constitucional de fidelitat i d’obertura del dret alemany al Dret internacional.
Aquest principi ha estat deduït pel TC alemany d’una anàlisi sistemàtica del conjunt de disposicions de la Llei Fonamental. Aquest principi comporta l’obligació, entre d’altres, dels jutges ordinaris a tenir en compte tant el CEDH com la doctrina del TEDH per donar solució als casos concrets així com a interpretar totes les normes internes a la llum de la CEDH i la doctrina del TEDH.
Estònia397
El Tribunal Suprem ha reconegut de forma expressa la primacia en l’aplicabilitat del CEDH respecte a la legislació nacional d’acord amb la sentència núm. 313/2004, del 6 de gener de 2004. També el mateix Tribunal, però dins la Sala de la Revisió Cons-titucional, va establir el deure propi com el de qualsevol tribunal de tenir en compte la doctrina del TEDH d’acord amb la decisió núm. 341/2008, del 30 de desembre de 2008.
Letònia 398
Igual que els altres Estats bàltics, el Tribunal Constitucional respectiu ja citava de forma sistemàtica la jurisprudència del TEDH fins i tot abans de la seva adhesió al Consell
396 SAIZ ARNAIZ, Alejandro. La apertura constitucional al Derecho Internacional y Europeo de los derechos humanos. El art. 10.2 de la Constitución española, Madrid, Consejo General del Po-der judicial, 1999, pàg. 150.
397 Respecte a Estònia, Letònia, Lituània, Dinamarca i Suècia seguirem a MARTINICO, Giussepe.
“Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparative-Constitutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”.The European Journal of International Law. Vol. 23, (2012), núm. 2, p. 412.
398 Respecte a Estònia, Letònia, Lituània, Dinamarca i Suècia seguirem a MARTINICO, Giussepe.
“Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparative-Constitutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”.The European Journal of International Law. Vol. 23, (2012), núm. 2, p. 412.
d’Europa. El Tribunal Constitucional ha reconegut també de forma expressa que està vinculat tant al CEDH com a la doctrina del TEDH d’acord amb la seva sentència núm.
31/2000, del 30 d’agost de 2000.
Aquesta vinculació no només té lloc quan el Tribunal interpreta la legislació ordinària, sinó també quan l’objecte d’interpretació és la mateixa Constitució d’acord amb la sen-tència del Tribunal Constitucional núm. 106/2006 del 23 de novembre de 2006.
A la mateixa solució han arribat altres Estats com Lituània, Dinamarca i Suècia que han atorgat un valor interpretatiu superior a la CEDH i a la doctrina del TEDH.
Podem concloure que malgrat els diferents sistemes de recepció així com els diferents rangs jeràrquics que els Drets interns atorguen al CEDH i el fonament en virtut del qual els jutges interpreten, hi ha una tendència progressiva i general dels jutges estatals a emprar tant el CEDH com la jurisprudència del CEDH com a criteri d’interpretació de les normes internes i com a font del Dret.
En el capítol I d’aquest treball hem examinat que la inaplicació de normes per part dels jutges nacionals no només era privatiu com a efecte clàssic del Dret constitucional i del Dret comunitari. Es va constatar que la inaplicació de normes nacionals pels jutges és un efecte volgut des del sistema del Conveni sota certes circumstàncies. En el proper apartat ens disposem a estudiar aquesta mateixa qüestió però des de la perspectiva dels Estats.
2.1.6. Inaplicació pels jutges de la normativa que no s’adequa a