TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS (TEDH) DES DE LA PERSPECTIVA DELS ESTATS
2.1. FACTORS DE DRET INTERN QUE INFLUEIXEN A L’HORA DE DONAR COMPLIMENT A LES OBLIGACIONS QUE ES DERIVEN DELS SISTEMA DE
2.1.6. Inaplicació pels jutges de la normativa que no s’adequa a l’estàndard del CEDH i la jurisprudència del TEDH
2.1.6.3. Estat que prohibeix taxativament una eventual inaplicació d’una norma interna per un jutge en les mateixes circumstàncies que als
anteriors casos: El Regne Unit
Per últim, l’únic Estat que prohibeix taxativament una eventual inaplicació directa d’una norma interna per un jutge en les mateixes circumstàncies que els anteriors casos és el Regne Unit.
Davant d’un cas d’incompatibilitat entre una norma interna i el CEDH,432 els jutges no-més estan habilitats a adoptar una declaració d’incompatibilitat d’acord amb la Secció 4 de Human Rights Act de 1998.433 Aquesta declaració d’incompatibilitat es farà pels tribunals superiors però no afectarà ni a la validesa ni tampoc a l’aplicabilitat de la norma al cas concret. El tribunal s’haurà d’adreçar al Parlament, però no estarà vinculat per la declaració d’incompatibilitat.
432 BESSON, Samantha. “The Reception Process in Ireland and the United Kingdom”. A: KELLER, Helen; STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 42.
433 Llei del Regne Unit Human Rights Act de 1998, secció 4.
“ Declaration of incompatibility.
(1)Subsection (2) applies in any proceedings in which a court determines whether a provi-sion of primary legislation is compatible with a Convention right.
(2)If the court is satisfied that the provision is incompatible with a Convention right, it may make a declaration of that incompatibility.
(3)Subsection (4) applies in any proceedings in which a court determines whether a pro-vision of subordinate legislation, made in the exercise of a power conferred by primary legislation, is compatible with a Convention right.
(4)If the court is satisfied—
(a)that the provision is incompatible with a Convention right, and
(b)that (disregarding any possibility of revocation) the primary legislation concerned pre-vents removal of the incompatibility,
it may make a declaration of that incompatibility. “
Si el ministre considera que hi ha raons de pes per procedir a emprar la Secció 10 de la Human Rights act de 1998,434 podrà introduir les esmenes a la legislació que consideri adients amb la finalitat de fer desaparèixer la incompatibilitat amb el Conveni.
Conseqüentment, es pot afirmar que existeix una clara majoria d’Estats els jutges dels quals inapliquen normes internes incompatibles amb el CEDH, malgrat que els jutges dels diferents Estats emprin camins diversos i tinguin fonaments diferents.
Dels factors de Dret intern que influeixen a l’hora de donar compliment a les obligacions que es deriven del sistema del CEDH, es pot extreure dues conclusions provisionals:
En primer lloc, la distinció formal entre Estats amb concepció dualista i monista no ne-cessàriament determina la incidència efectiva que el sistema del Conveni tindrà sobre el Dret nacional.
434 Llei del Regne Unit Human Rights Act de 1998, secció 10.
“10 Power to take remedial action.
(1)This section applies if—
(a)a provision of legislation has been declared under section 4 to be incompatible with a Convention right and, if an appeal lies—
(i)all persons who may appeal have stated in writing that they do not intend to do so;
(ii)the time for bringing an appeal has expired and no appeal has been brought within that time; or
(iii)an appeal brought within that time has been determined or abandoned; or
(b)it appears to a Minister of the Crown or Her Majesty in Council that, having regard to a finding of the European Court of Human Rights made after the coming into force of this sec-tion in proceedings against the United Kingdom, a provision of legislasec-tion is incompatible with an obligation of the United Kingdom arising from the Convention.
(2)If a Minister of the Crown considers that there are compelling reasons for proceeding under this section, he may by order make such amendments to the legislation as he consi-ders necessary to remove the incompatibility. “
(3)If, in the case of subordinate legislation, a Minister of the Crown considers—
(a)that it is necessary to amend the primary legislation under which the subordinate legisla-tion in queslegisla-tion was made, in order to enable the incompatibility to be removed, and (b)that there are compelling reasons for proceeding under this section,
he may by order make such amendments to the primary legislation as he considers ne-cessary.
(4)This section also applies where the provision in question is in subordinate legislation and has been quashed, or declared invalid, by reason of incompatibility with a Convention right and the Minister proposes to proceed under paragraph 2(b) of Schedule 2.”
En segon lloc, una perspectiva estàtica i jerarquitzada de les fonts del Dret no permet comprendre el veritable valor del CEDH i, sobretot, el valor de la doctrina del TEDH dins del Dret intern. Malgrat els diferents sistemes de recepció així com els diferents rangs jeràrquics que els Drets interns atorguen al CEDH, hem constatat que hi ha una tendència progressiva i general dels jutges estatals a emprar tant el CEDH com la jurisprudència del CEDH com a font del Dret i també com a criteri d’interpretació de les normes internes, incloses les constitucionals. Aquesta circumstància transforma el sistema de Drets i a vegades també les funcions i posicions dels òrgans constitucionals.
En aquest sentit, han existit i existeixen Estats monistes (que constitucionalment ator-guen al CEDH un rang supralegislatiu) que han tractat el sistema del Conveni com si fos Dret estranger. Aquest va ser el cas de França que fins al 3 de maig de 1974 no va ratificar el CEDH. Des de la perspectiva francesa, el Conveni no tenia estatus legal dins de l’ordenament jurídic francès.
La responsabilitat internacional de l’Estat francès només abastava i s’extingia amb el pagament de la compensació equitable. L’Estat francès no tenia cap obligació de mo-dificar el seu Dret intern ni les pràctiques internes incompatibles amb el CEDH. Com vam veure, fins al 1975 el Consell Constitucional, a través de la seva Decisió del 15 de gener de 1975, no va establir que els jutges estiguessin en facultats per inaplicar lleis incompatibles amb tractats internacionals.
No va ser fins al 1989 que els tribunals administratius van assumir efectivament la tas-ca d’inaplitas-car normes estatals incompatibles amb el CEDH. En tas-canvi, a partir d’aquest moment, el sistema del CEDH impacta sobre el Dret francès i altera substancialment, entre d’altres, les funcions i la posició dels jutges ordinaris en la mesura que aquests esdevenen en els veritables controladors de les lleis.
Un altre exemple d’aquest tipus és també la Federació russa. Rússia és també un Estat amb una concepció monista i atorga al CEDH un rang, com a mínim, superior a qual-sevol llei, en un sistema constitucional formalment obert al Dret internacional. Malgrat això, l’aplicació efectiva del Conveni és molt baixa per la manca de compromís dels aplicadors del Dret. Prova de tot això són els problemes sistèmics massius que pateix especialment dins l’àmbit judicial.
En sentit contrari, hi ha Estats que, malgrat tenir una concepció dualista i atorgar al CEDH un rang igual al d’una llei ordinària, doten al Conveni d’una efectivitat superior
que els anteriors. Un exemple d’aquest tipus és la República Federal.435 Aquesta parteix d’un concepte clarament dualista i atorga al CEDH el mateix rang que una llei federal.
En canvi, com ja hem vist, el Tribunal Constitucional ha trobat mecanismes per superar la feblesa del CEDH dins del Dret alemany. A l’actualitat el CEDH no pot ser derogat per una llei federal posterior. A partir de 2004, arran de la sentència del Tribunal Cons-titucional Federal en el cas Görgülü,436 una violació d’un dret del CEDH pot ser objecte d’al·legació davant el Tribunal Constitucional. D’altra banda, el Tribunal Constitucional interpreta els drets fonamentals constitucionals d’acord amb el CEDH i exigeix a tots els tribunals que interpretin tot el Dret intern i la mateixa Constitució en conformitat amb el CEDH i la doctrina del TEDH.
Un altre exemple és Bèlgica. Aquest Estat parteix de posicions dualistes. Hem vist que l’actitud dels jutges va ser clau. Aquests van aplicar directament el Conveni i li van conferir el rang supralegislatiu malgrat no tenir suport constitucional directe per fer-ho.
Respecte a Àustria, es parteix també d’una posició clarament dualista. D’altra banda, el CEDH originàriament no gaudia formalment de rang constitucional. Malgrat tot això, els operadors jurídics li van atorgar aquesta qualitat de facto. El 1964, el CEDH ja va assolir formalment el rang constitucional que ja tenia abans per la via de fet.
Les circumstàncies que veritablement són determinants per tal que el sistema del Conveni desplegui tota l’eficàcia dins dels diferents Drets nacionals són els següents:
1. Que les autoritats públiques en l’exercici de les seves potestats públiques estiguin vinculades jurídicament i de facto al Conveni.
2. Una de les circumstàncies que té més pes per fer efectiu el Conveni dins del Dret intern dels Estats consisteix en què els jutges interpretin la llei de conformitat amb el CEDH.
435 LAMBERT ABDELGAWAD, Elisabeth; WEBER, Anne. “The Reception Proces in France and Germany”. A: KELLER, Helen; STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p.117-118.
436 BVerfGE 111, 307.
3. Que els particulars pugin al·legar directament el CEDH així com la jurisprudència del TEDH davant els tribunals interns i que aquests apliquin les normes del Conveni, tot inaplicant les normes internes que no siguin compatibles amb el Conveni.
Els Estats que han estat objecte d’estudi i compleixen amb aquests trets són actualment Holanda, Bèlgica, Àustria i Espanya. Cal assenyalar que dos d’aquests quatre Estats (Àustria i Bèlgica) segueixen una concepció dualista.
Malgrat els diferents sistemes de recepció i els diferents rangs jeràrquics que els or-denaments interns atorguen al CEDH, a més del fonament en virtut del qual els jutges interpreten, hi ha una tendència progressiva i general dels jutges estatals a emprar tant el CEDH com la jurisprudència del CEDH com a criteri d’interpretació de les normes internes i com a font del dret.
Hi ha una clara majoria d’Estats els jutges dels quals inapliquen normes internes in-compatibles amb el CEDH malgrat que els jutges dels diferents Estats emprin camins diversos i tinguin fonaments diferents. L’excepció és el Regne Unit que prohibeix als jutges la inaplicació de lleis en virtut del tradicional principi anglès de sobirania legal.
Amb independència dels mecanismes de recepció, de verificació, del rang jeràrquic que s’atorgui al Conveni etc., la incidència real del sistema del Conveni sobre els Estats depèn (en gran mesura) del compromís general que tinguin les autoritats polítiques i els funcionaris en relació a la millora de la protecció dels drets i llibertats fonamentals en general. En aquest sentit, el que crida més l’atenció dels Estats estudiats és la Federació russa. Aquest és un Estat que constitucionalment té una obertura al Dret internacional molt intensa, en canvi, l’aplicació judicial i administrativa del Conveni ha estat de molt baixa intensitat.
Dins d’aquest apartat hem examinat els factors de Dret intern que incideixen en el compliment de les obligacions que els Estats assumeixen respecte al sistema del Con-veni. En el següent apartat s’analitzaran aquells factors que també incideixen en les obligacions que els Estats contreuen però que no deriven del Dret intern dels Estats, sinó de l’actuació de l’Estat dins l’àmbit internacional.
2.2. FACTORS DE DRET INTERNACIONAL QUE INCIDEIXEN