Estats que han incorporat el CEDH dins del seu ordenament jurídic amb un rang superior a una llei ordinària

En aquest apartat tractarem el supòsit més nombrós. Com veurem més endavant, els Estats que obeeixen a aquesta categoria són els següents: França, Bèlgica, Bòs-nia-Herzegovina, Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Xipre, Malta, Luxemburg, República Txeca, Suïssa, Liechtenstein, Bulgària, Federació russa i la major part de la resta de països de l’Europa oriental.

França

D’acord amb Elisabeth Lambert,³⁰⁷ tots els tractats internacionals que són adequadament ratificats i publicats com en aquest cas, el CEDH i els seus Protocols Addicionals són automàticament incorporats al Dret intern. La Constitució de la Cinquena República, de 1958, ha establert a l’article 55 la primacia en l’aplicabilitat dels tractats o acords internacionals respecte a la llei.³⁰⁸ En l’actualitat, el reconeixement de la seva aplicació directe respecte als jutges i a l’administració no genera controvèrsies.

L’autora recalca que si bé, segons l’article 55 de la Constitució, el CEDH té un rang superior a la llei, això no es predica respecte a les normes constitucionals. En aquest sentit, el Consell d’Estat, en la seva composició plenària, va decidir que la superioritat dels tractats internacionals no afectava a les normes constitucionals en el judici del 30 d’octubre de 1998, al cas Sarran, Levacher i altres.³⁰⁹

307 LAMBERT ABDELGAWAD, Elisabeth; WEBER, Anne. “The Reception Proces in France and Germany”. A: KELLER, Helen; STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 116.

308 Article 55 de la Constitució de la Cinquena República Francesa.

“Les traités ou accords régulièrement ratifiés ou approuvés ont, dès leur publication, une autorité supérieure à celle des lois, sous réserve, pour chaque accord ou traité, de son application par l’autre partie.”

309 Consell d’Estat, plenari, Sarran, Levacher i altres, del 30 d’octubre de 1998.

Bèlgica

Mitjançant llei del 13 de maig de 1955 es va aprovar l’autorització parlamentària per la signatura del CEDH. El 14 de juny de 1955 Bèlgica va ratificar el CEDH. A través de la publicació oficial del CEDH, el dia 19 d’agost de 1955, el Conveni va ser incorporat al Dret intern belga.

Com veurem més endavant, ha estat la Cort de Cassació, a través de la sentència núm. 959/1971 del 27 de maig de 1971, qui ha determinat els efectes del CEDH així com de la jurisprudència del TEDH.

Ericka Wet³¹⁰ indica que, per influència del Dret de la Unió Europea, es va introduir a Bèlgica el concepte monista respecte als tractats vàlidament adoptats i de naturalesa directament aplicable. A través de la sentència ja esmentada, la Cort de Cassació ha distingit entre les normes del Conveni que tenen efectes directes i aquelles que no en tenen. Ara només cal dir que la Cort de Cassació ha establert que, en cas de conflicte, entre una norma del Conveni qui tingui efectes directes i una norma interna, cal donar prevalença a la norma del CEDH.

Luxemburg

La Constitució del Gran Ducat del Luxemburg del 17 d’octubre de 1868 només determina a través del seu article 37³¹¹ el sistema a través del qual els tractats s’incorporen al Dret intern. El Tribunal de Cassació a través de la sentència núm. 2/85, del 17 de gener de 1985 ha confirmat l’aplicació directa i prevalent del CEDH i dels seus Protocols en el Dret intern de Luxemburg. ³¹²

310 WET, Erica. “The Reception Process in the Netherlands and Belgium”. A: KELLER, Helen; STO-NE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Sys-tems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 243.

311 Article 37 de la Constitució del Gran Ducat del Luxemburg del 17 d’octubre de 1868

“Le Grand-Duc fait les traités. Les traités n’auront d’effet avant d’avoir été approuvés par la loi et publiésdans les formes prévues pour la publication des lois.Les traités visés au Chapitre III, § 4, art. 49bis, sont approuvés par une loi votée dans les conditions de ‘l’article 114, alinéa 2’ 1.”

312 RUIZ MIGUEL, Carlos. La ejecución de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Hu-manos. Un estudio sobre las relaciones entre los Derechos nacional e internacional. Madrid:

Espanya

Pel que fa a Espanya, ens remetem al capítol III perquè és allà on s’explica de forma detallada que l’ordenament jurídic espanyol respon a un model complex i obert i que té com a punt de partença una concepció monista de les relacions entre el Dret inter-nacional i el Dret intern. També analitzarem com el CEDH s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol com a subsistema autònom de creació de normes i com aquest sub-sistema transforma el sub-sistema de drets fonamentals, les funcions i situació dels òrgans constitucionals en virtut de la clàusula d’obertura continguda als articles 96 i 10.2 CE.

Portugal

El CEDH ha estat incorporat al Dret portuguès d’una forma molt semblant a la forma en què el Conveni ha estat incorporat al Dret espanyol. Hi ha una similitud molt marcada entre l’article 8.2 de la Constitució de Portugal³¹³ i l’article 96 de la CE.

Giuseppe Martinico³¹⁴ opina que el caràcter infraconstitucional del CEDH es desprèn tant de l’article 277.1 de la Constitució de Portugal³¹⁵ com de la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Aquest Tribunal ha declarat que les regulacions del CEDH poden ser elements coadjuvants per a la clarificació del sentit i de l’abast de les normes i principis

Tecnos, 1997, p. 83.

313 Article 8 de la Constitució de Portugal.

“(International law)

1. The rules and principles of general or common international law shall form an integral part of Portuguese law.

2. The rules set out in duly ratified or passed international agreements shall come into force in Portuguese internal law once they have been officially published, and shall remain so for as long as they are internationally binding on the Portuguese state.”

314 MARTINICO, Giussepe. “Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparati-ve-Constitutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”. The European Jour-nal of InternatioJour-nal Law. Vol. 23, (2012), núm. 2, p. 407-408.

315 Article 277 de la Constitució de Portugal.

“(Positive unconstitutionality)

1. Rules that contravene any of the provisions of this Constitution or the principles ens-hrined therein shall be unconstitutional.”

constitucionals, però no tenen rang constitucional tal com es desprèn de la sentència del Tribunal Constitucional de Portugal 440/1987, del 4 de novembre. ³¹⁶

D’altra banda, el mateix autor opina que el CEDH, així com els altres tractats interna-cionals, gaudeixen a Portugal d’un rang clarament superior a la legislació ordinària — com se’n desprèn de l’esmentat article 8.2 que atorga als tractats internacionals d’una resistència o força passiva enfront de normes ordinàries posteriors, com també de l’article 277.2³¹⁷ de la Constitució. Aquesta última norma habilita l’aplicació de normes internacionals respecte de les quals s’ha evidenciat una inconstitucionalitat formal o material, sempre que les normes provinguin d’un tractat degudament ratificat i respecte del qual hi hagi reciprocitat dels altres subjectes de Dret internacional. L’aplicabilitat de les esmentades normes tindrien el límit en els principis fonamentals de la Constitució de Portugal.

Itàlia

El CEDH va passar a formar part del Dret intern italià mitjançant la Llei número 848 del 4 d’agost de 1955³¹⁸ d’acord amb l’article 80 de la Constitució d’Itàlia de 1947.

Giuseppe Martinico³¹⁹ indica que, en el cas italià, també ha estat la Cort Constitucional la que ha determinat el rang que ocupa la CEDH dins de l’ordenament jurídic. La

Cons-316 Sentència del Tribunal Constitucional de Portugal 440/1987, deL 4 de novembre:

“Tal forma de condicionamento positivo da suspensão da execução da pena constitui viola-ção do artigo 11º do Pacto Internacional dos Direitos Civis e Políticos de 16 de Dezembro de 1966 e do artigo 1º do Protocolo nº 4 à Convenção Europeia dos Direitos do Homem.

As normas de direito internacional convencional têm na ordem interna um valor supralegal, devendo considerar-se ferida de inconstitucionalidade material a norma interna que con-trarie a norma constante de um tratado anterior;”

317 Article 277.2 de la Constitució de Portugal:

“2. On condition that the rules laid down by properly ratified international treaties are applied in the legal system of the other party thereto, the unconstitutionality in form or substance of such rules shall not prevent their application in the Portuguese legal system, save if such unconstitutionality results from the breach of a fundamental principle of this Constitution.”

318 Gazzetta Ufficiale, del 24 de setembre de 1955, núm. 221.

319 MARTINICO, Giussepe. “Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparati-ve-Constitutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”. The European

Jour-titució italiana no té una norma que determini el rang jeràrquic dels tractats. Mercedes Candela Soriano³²⁰ explica que la Cort ha establert, en dos decisions decisives 348 i 349/2007,³²¹ que el Conveni té un valor bàsic primari que posicionaria el CEDH amb una jerarquia normativa superior al de la legislació ordinària, però inferior a la de les normes constitucionals. Com a conseqüència d’aquesta argumentació, per primera vegada en la seva història, la Cort Constitucional va poder declarar la insconstitucionalitat d’una llei per la seva incompatibilitat amb el Conveni a través de les ja esmentades decisions.

Federació de Rússia

Angelika Nusberger³²² coincideix, amb la majoria de la doctrina russa, que el Dret rus obeeix a una concepció monista de les relacions entre el Dret intern i el Dret internacional.

Tal com indica l’autora, les normes dels tractats internacionals oficialment publicades

nal of International Law. Vol. 23, (2012), núm. 2, p. 411.

320 CANDELA SORIANO, Mercedes. “The Reception Process in Spain and Italy”. A: KELLER, Helen;

STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Sys-tems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 406.

321 Decisions de la Cort Constitucional d’Itàlia 348 i 349/2007, del 24 d’octubre.

“L’art. 117, primo comma, Cost, il quale, nel testo introdotto dalla legge costituzionale 18 ottobre 2001, n. 3, condiziona l’esercizio della potestà legislativa dello Stato e delle Regioni al rispetto degli obblighi internazionali, tra i quali indubbiamente rientrano quelli derivan-ti dalla Convenzione europea per i diritderivan-ti dell’uomo, se da una parte rende inconfutabile la maggior forza di resistenza delle norme CEDU rispetto a leggi ordinarie successive, dall’altra attrae le stesse nella sfera di competenza della Corte costituzionale, poiché gli eventuali contrasti non generano problemi di successione delle leggi nel tempo o valu-tazioni sulla rispettiva collocazione gerarchica delle norme in contrasto, ma questioni di legittimità costituzionale, sicché il giudice comune non ha il potere di disapplicare la norma legislativa ordinaria ritenuta in contrasto con una norma CEDU, presentandosi l’asserita incompatibilità tra le due come una questione di legittimità costituzionale, per eventuale violazione dell’art. 117, primo comma, Cost., di esclusiva competenza del giudice delle leggi. - Sull’impossibilità che le norme della CEDU, di per sé sole, fungano da parametro nei giudizi di legittimità costituzionale, v. le citate sentenze n. 188/1980, n. 315/1990, n.

388/1999. - Sulla qualificazione della legge di ratifica ed esecuzione della CEDU come fonte atipica, v. la citata sentenza n. 10/1993. - Sulla non operatività dei meccanismi di adattamento automatico, ex art. 10, primo comma, Cost., per le norme della CEDU, v. le citate sentenze n. 32/1960, n. 323/1989, n. 15/1996.”

322 NUSBERGER, Angelika. “The Reception Process in Russia and Ukaine”. A: KELLER, Helen;

STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 616.

no necessiten la promulgació d’una llei interna per a la seva aplicació directa. D’acord amb Angelika Nusberger, el CEDH gaudeix dins del Dret intern d’un rang superior a la llei. En aquest sentit, és d’especial rellevància l’article 15.4 de la Constitució de la Federació de Rússia de 1993.

“The commonly recognized principles and norms of the international law and the international treaties of the Russian Federation shall be a component part of its legal system. If an international treaty of the Russian Federation stipulates other rules than those stipulated by the law, the rules of the international treaty shall apply.”

Bulgària

La Constitució de Bulgària també incorpora, entre altres, el CEDH i atorga prioritat en l’aplicabilitat als tractats internacionals respecte de la resta de normes. L’article 5.4 de la Constitució de Bulgària estableix:³²³

“(4) Els tractats internacionals que han estat ratificats pel procediment constitucio-nalment establert, promulgats i havent entrat en vigor respecte a la República de Bulgària, es consideren part de la legislació interna del país. Tindran prioritat respecte de qualsevol legislació nacional que disposi una altra cosa.”

2.1.2.4. Estats que han incorporat el CEDH dins del Dret intern amb un