Estats les constitucions dels quals fonamenten la inaplicació de normes internes pels jutges quan les normes internes són contràries al

Conveni.

Els Estats amb constitucions que aporten una base constitucional per habilitar als jutges a inaplicar una norma interna contrària al CEDH són els següents: Holanda, Àustria, França, República Txeca, Polònia, Eslovènia, Bulgària, Espanya, Portugal i Federació de Rússia.

Holanda

A l’apartat relatiu a la incorporació del CEDH ja s’ha fet esment d’Holanda com un Estat amb una concepció monista de las relacions entre el Dret intern i el Dret internacional d’acord amb l’article 93 de la Constitució del Països Baixos de 1983.⁴⁰⁴

També ja s’ha indicat el caràcter excepcional del cas holandès en tant que s’atorga primacia a les normes internacionals sobre les normes constitucionals d’acord amb l’article 94 de la Constitució del Països Baixos de 1983.⁴⁰⁵

D’acord amb aquest manament constitucional, les normes en vigor no són aplicables si l’aplicació entra en conflicte amb les normes dels tractats internacionals que són vinculants per a tothom o amb les resolucions d’organismes internacionals.

404 Article 93 de la Constitució del Regne del Països Baixos.

“Provisions of treaties and of resolutions by international institutions which may be binding on all persons by virtue of their contents shall become binding after they have been published.”

405 Article 94 de la Constitució del Regne dels Països Baixos.

“Les normes en vigor al Regne dels Països Baixos no s’aplicaran si la seva aplicació no s’adequa amb les prescripcions de tractats internacions que siguin vinlants per a tohom.”

De l’anterior norma s’ha desprès que els tribunals holandesos han de donar prevalen-ça⁴⁰⁶ a les prescripcions dels tractats self-executing sobre el Dret intern que no s’adeqüi amb les mateixes. Tot això amb independència de què el Dret intern sigui anterior o posterior a la norma internacional de què es tracti, i fins i tot, a normes constitucionals.

Quan es produeixi el conflicte entre la norma nacional i la internacional, els tribunals holandesos no tenen competència per anul·lar, o reformar la legislació interna. Les normes de Dret intern resten en vigor, però són inaplicades pels jutges.

El sistema de revisió judicial holandès es distingeix⁴⁰⁷ pel fet que els jutges holandesos estan habilitats per revisar la convencionalitat de lleis nacionals i inaplicar aquestes darreres si del judici es desprèn que no existeix compatibilitat. Però d’altra banda, els mateixos jutges no estan habilitats per realitzar un judici de constitucionalitat sobre nor-mes ordinàries d’acord amb l’art. 120 de la Constitució holandesa.⁴⁰⁸ El reconeixement a favor dels jutges de poder inaplicar el Dret intern ha provocat un canvi substancial en les relacions entre el Parlament i els tribunals. A partir del reconeixement constitucional, els tribunals tenen sempre la darrera paraula en matèria de drets humans.

Àustria

Ja hem vist en l’apartat relatiu a la incorporació que el CEDH va assolir a Àustria el 1964 un rang constitucional i efectes directes mitjançant l’esmena BGBI 59/1964 —a través de la qual de forma expressa el CEDH s’incorpora al Dret intern austríac però amb rang constitucional.⁴⁰⁹

406 RUIZ MIGUEL, Carlos. La ejecución de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Hu-manos. Un estudio sobre las relaciones entre los Derechos nacional e internacional. Madrid:

Tecnos, 1997, p. 94.

407 WET, Erika. “The Reception Process in the Netherlands and Belgium”. A: GARCIA ROCA, Javier; FERNANDEZ SÁCHEZ, Pablo (dirs.). Integración europea a través de derechos funda-mentales: de un sistema binario a otro integrado. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Cons-titucionales, 2009, p. 240.

408 Article 120 de la Constitució del Regne dels Països Baixos.

“The constitutionality of Acts of Parliament and treaties shall not be reviewed by the courts.”

409 THURNHERR, Daniela. The Reception Process in Austria and Switzerland. A: KELLER, Helen;

STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 324-325.

Daniela Thurnherr⁴¹⁰ recalca que els conflictes entre la Constitució austríaca i el CEDH es solucionen a través del principi lex posterior derogat legi priori. La inaplicació de la normativa nacional per part dels jutges quan entra en conflicte amb el CEDH està garantida constitucionalment.

L’autora remarca l’extraordinària rellevància que té el CEDH en el si del Dret austríac en el fet que a diferència del Conveni, la resta de tractats internacionals relatius a drets humans no gaudeixen de l’estatus constitucional ni tampoc són considerats self-executing.

França

En l’apartat relatiu a la incorporació del Conveni ja hem fet esment que la Constitució de la Cinquena República de 1958 estableix, en l’article 55, la primacia dels tractats o acords internacionals respecte la legislació ordinària francesa però no respecte a les normes constitucionals.

Pierre Bon expressa⁴¹¹ que el control de convencionalitat i la inaplicació de la normativa francesa incompatible amb els tractats internacionals es produeix des de fa temps a França. La jurisdicció ordinària amb el Consell d’Estat i la Cort de Cassació al capdavant estan habituats al control de convencionalitat de les lleis i dels actes infralegislatius, la potencialitat del qual ha estat valorat pels propis jutges.

Cal tenir en compte que⁴¹² el 1975 el Consell Constitucional, a través de la seva Decisió del 15 de gener de 1975,⁴¹³ va establir que els jutges estan facultats per inaplicar lleis incompatibles amb tractats internacionals, fins i tot lleis posteriors als tractats interna-cionals. El control de convencionalitat a França és, per tant, un control difós perquè és el jutge ordinari qui inaplica la llei en el marc d’una causa concreta i sempre

poste-410 Ibid., p. 325-326.

411 BON, Pierre. “La cuestión prejudicial de constitucionalidad en Francia ¿Solución o problema?”.

Teoría y Realidad Constitucional (2009), núm. 23, p. 321.

412 LAMBERT ABDELGAWAD, Elisabeth; WEBER, Anne. “The Reception Proces in France and Germany”. A: KELLER, Helen; STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 117.

413 Decisió del Consell Constitucional de França 74-54 DC, del 15 de gener 1975, sobre la interrup-ció voluntària de l’embaràs.

riorment a la seva promulgació. Avui en dia, el veritable jutge del control de la llei és el jutge ordinari perquè el control que exerceix sobre la llei és bastant més penetrant que el que se li ha atribuït al Consell Constitucional.

S’evidencia un comportament diferent⁴¹⁴ respecte a l’assumpció d’aquest nou poder entre els tribunals civils i els contenciosos administratius. Els primers van assumir aquesta nova facultat de forma immediata, però els tribunals administratius no ho van fer fins al 1989.

El control de convencionalitat a França està plenament consolidat dins del Dret consti-tucional⁴¹⁵ i gaudeix fins i tot d’un major èxit que el control de constitucionalitat. Aquest havia estat un control abstracte i previ a la promulgació a la llei. El control de constitu-cionalitat només ha estat realment potenciat fins a l’aprovació de la Llei constitucional núm. 2008-724,⁴¹⁶ mitjançant la qual es va introduir el control de constitucionalitat de les lleis de forma successiva a través de l’anomenada qüestió prejudicial de constituci-onalitat. Però cal tenir en compte que la qüestió prejudicial està limitada a les violacions dels drets fonamentals. Aquesta limitació de la qüestió prejudicial és un element negatiu de la reforma però, malgrat tot, representa un progrés incontestable del Dret francès per evitar la devaluació de la Constitució i fer aparèixer el nou procediment davant els ciutadans i els jutges ordinaris tant interessant com el propi control de convencionalitat.

El Consell d’Estat i el Tribunal de Cassació poden també revisar la legislació, els actes infralegislatius i la seva aplicació en relació amb la seva conformitat amb el CEDH.⁴¹⁷ En el cas francès, s’han combinat el caràcter preventiu del control de constitucionalitat, el rebuig per part del Consell Constitucional de verificar el respecte de la llei nacional amb els tractats internacionals i el control de convencionalitat dels tribunals ordinaris que

414 LAMBERT ABDELGAWAD, Elisabeth; WEBER, Anne. “The Reception Proces in France and Germany”. A: KELLER, Helen; STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 117.

415 BON, Pierre. “La cuestión prejudicial de constitucionalidad en Francia ¿Solución o problema?”.

Teoría y Realidad Constitucional (2009), núm. 23, p. 322.

416 Llei constitucional núm. 2008-724, del 23 de juliol de 2008, de modernització de les Institucions de la Va República.

417 BON, Pierre. “La cuestión prejudicial de constitucionalidad en Francia ¿Solución o problema?”.

Teoría y Realidad Constitucional (2009), núm. 23, p. 321.

de forma efectiva inapliquen les normes franceses incompatibles amb les dels tractats internacionals. El resultat és que sobre les lleis franceses es projecten i entrecreuen un control previ de constitucionalitat operat pel Consell constitucional i un control successiu exercit per la jurisdicció ordinària sobre la base del CEDH.⁴¹⁸

Com a conclusió es podria dir que el control de convencionalitat ha contribuït a l’eman-cipació dels jutges francesos respecte d’un concepte rígid del dogma de separació de poders i han esdevingut en jutges protectors dels drets humans a través del seu nou poder de control de la convencionalitat de les lleis.

Bulgària⁴¹⁹

La superioritat normativa que l’article 5.4 de la Constitució de Bulgària atorga als tractats internacionals respecte a la normativa ordinària interior ha conduït als jutges ordinaris així com al tribunal constitucional a desenvolupar un control de convencionalitat sobre les lleis ordinàries. La contradicció de la normativa nacional amb el CEDH conduirà a la inaplicació del Dret nacional no constitucional.

Així, el Tribunal Constitucional búlgar desenvoluparà dues tasques de control sobre la legislació ordinària. D’una banda, exercirà un control de constitucionalitat d’acord amb l’article 149.2. De l’altra, exercirà amb els jutges ordinaris un control sobre l’adequació de la legislació búlgara respecte dels tractats internacionals d’acord amb l’article 149.4.⁴²⁰

418 JIMENA QUESADA, Luís María. Jurisdicción nacional y control de convencionalidad: a propó-sito del diálogo judicial global y de la tutela multinivel de derechos. Navarra: Aranzadi Thomson Reuters, 2013, p. 43.

419 MARTINICO, Giussepe. “Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparati-ve-Constitutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”. The European Jour-nal of InternatioJour-nal Law. Vol. 23, (2012), núm.2, p. 416.

420 Art. 149 de la Constitució de Bulgària.

“(1) The Constitutional Court shall:

1. provide binding interpretations of t0he Constitution;

2. rule on challenges to the constitutionality of the laws and other acts passed by the Nati-onal Assembly and the acts of the President;

3. rule on competence suits between the National Assembly, the President and the Council of Ministers, and between the bodies of local self-government and the central executive branch of government;

4. rule on the compatibility between the Constitution and the international treaties

conclu-Espanya

La majoria de la doctrina⁴²¹ opina que els jutges espanyols estan habilitats per inaplicar qualsevol llei estatal o autonòmica que no sigui compatible amb el CEDH i amb la juris-prudència del TEDH. A diferència de la Cort Constitucional italiana, el TC ha establert en la seva sentència 180/1993, fonament 3r⁴²² que el control de la compatibilitat de la llei als tractats internacionals no és de la seva competència sinó que és una qüestió de selecció del Dret aplicable al cas concret. Malgrat tot, com veurem al proper capítol III, el control de convencionalitat de la llei per part dels tribunals ordinaris a Espanya és encara excepcional.

Portugal

Els jutges ordinaris portuguesos estan habilitats d’acord amb l’article 204 de la Consti-tució de Portugal⁴²³ a inaplicar la legislació portuguesa quan aquesta entra en conflicte amb el Dret internacional. La inaplicació és possible constitucionalment⁴²⁴ perquè el

ded by the Republic of Bulgaria prior to their ratification, and on the compatibility of do-mestic laws with the universally recognized norms of international law and the international treaties to which Bulgaria is a party;”

421 FERRERES COMELLA, Víctor. “El juez nacional ante los derechos fundamentales europeos.

Algunas refleiones en torno a la idea de diàlogo”. A: SAIZ ARNAIZ, Alejandro (dir.); ZELAIA GARAZARZA, Maite (coord.). Integración europea i poder judicial. Oñati: Instituto Vasco de Administració Pública, 2006, p. 250.

JIMENA QUESADA, Luís María. Jurisdicción nacional y control de convencionalidad: a propó-sito del diálogo judicial global y de la tutela multinivel de derechos. Aranzadi Thomson Reuters, Navarra, 2013, pàgs. 24.

RUIZ MIGUEL, Carlos. La ejecución de las sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Hu-manos. Un estudio sobre las relaciones entre los Derechos nacional e internacional. Madrid:

Tecnos, 1997, p. 113-114.

422 STC 180/1993, del 31 de maig de 1993 (BOE núm. 159, del 5 de juny de 1993).

423 Article 204 de la Constitució de Portugal.

“(Compliance with the Constitution)

In matters that are brought to trial, the courts shall not apply rules that contravene the pro-visions of this Constitution or the principles enshrined therein”

424 MARTINICO, Giussepe. “Is the European Convention going to be ‘Supreme’? A Comparative-Cons-titutional Overview of TEDH and EU Law before National Courts”. The European Journal of

Interna-CEDH pertany a l’ordenament jurídic portuguès d’acord amb l’article 8.2 de la Cons-titució, així com la jurisprudència del TEDH d’acord amb l’article 8.3 del mateix text constitucional.⁴²⁵ A més, cal afegir el caràcter supralegal que el Tribunal Constitucional portuguès ha atorgat els tractats internacionals.

Federació de Rússia

Com ja s’ha avançat anteriorment, el CEDH gaudeix, dins del Dret intern, d’un rang superior a la llei d’acord l’article 15.4 de la Constitució de la Federació de Rússia de 1993.⁴²⁶ Els jutges estan habilitats per inaplicar una llei interna incompatible amb el CEDH i amb la jurisprudència del TEDH. Malgrat tot, el Tribunal Suprem i els 16 Tribu-nals ConstitucioTribu-nals del les Entitats Federades no tenen en compte la jurisprudència del TEDH i les normes del Conveni són citades de forma excepcional.⁴²⁷

tional Law. Vol. 23, (2012), núm. 2, p. 416.

425 Article 8 de la Constitució de Portugal.

“International law

1. The rules and principles of general or customary international law are an integral part of Portuguese law.

2. Rules provided for in international conventions that have been duly ratified or approved, shall apply in national law, following their official publication, so long as they remain inter-nationally binding with respect to the Portuguese State.

3. Rules made by the competent organs of international organisations to which Portugal belongs apply directly in national law to the extent that the constitutive treaty provides.”

426 Article 15.4 de la Constitució de la Federació de Rússia de 1993.

“The commonly recognized principles and norms of the international law and the internati-onal treaties of the Russian Federation shall be a component part of its legal system. If an international treaty of the Russian Federation stipulates other rules than those stipulated by the law, the rules of the international treaty shall apply.”

427 NUSBERGER, Angelika. “The Reception Process in Russia and Ukaine”. A: KELLER, Helen;

STONE SWEET, Alec (eds.). A Europe of Rights. The Impact of the ECHR on National Legal Systems. Oxford: Oxford University Press, 2012, p. 622-623.

2.1.6.2. Estats els jutges dels quals inapliquen la normativa interna