Mus va assolir els màxims guardons acadèmics a França, amb les primeres medalles de violí i solfeig del Conservatori Nacional de París que va obtenir el 1924 i el primer premi per unanimitat de l’Escola Superior de Música de París. A més, el 1931 va guanyar la plaça de professor de violí de la citada Escola Superior. Malauradament, per poder impartir classes a un conservatori espanyol, l’Estat requeria que els professors tinguessin el títol expedit a Espanya i tots els estudis que havia realitzat a París no li servien. És per aquesta raó que el 1934, mentre Mus era director del Conservatori de Música de Castelló, va realitzar tots els exàmens oficials al Conservatori de València per poder obtenir la titulació oficial espanyola i així no tenir cap problema per impartir docència a Castelló. 61
En un sol curs acadèmic els germans Mus van realitzar tota la carrera i pel que recorda a A life el tribunal no els hi va posar les coses fàcils.
When June came again, our pupils were ready for going to Valencia for the official examinations… as all the winter long, our enemies had publicly said that Encarnita and I did not have our official titles in Spain and there was a recent law of the Spanish Republic compelling all those who exercised any sort of teaching to have the title of the State, we decided to get them, going together with our pupils to Valencia and examining ourselves publicly before our own pupils… they knew that my career was done in the Conservatory and the Ecole Supérieur de Paris, but Encarnita had privately studied in Paris and did not have any title… what ridiculous situations offer sometimes the accomplishments of a legal need!… we, Abel and Encarnación Mus, applauded hundreds of times by all sorts of publics and newspapers, presenting ourselves before a lot of incapacitated professors forming an official Jury treating us as children of 10…
Encarnita and I thought that being both artistically known in Valencia, the Jury would avoid us the uneasiness of playing, singing or answering publicly our lessons… but we very soon noticed that our so saying colleagues of Valencia wished to have a bit of fun at our expenses… the solfeggio singing was avoided to me by the only honest professor of the lot, but in exchange, we had to play lessons or exercises of the 8 courses of the
Els professors de Castelló contraris a la creació del Conservatori de Música van intentar desprestigiar
61
els germans Mus dient que no tenien la titulació per impartir classes. És per això que van fer els exàmens i així van poder silenciar aquestes crítiques.
instrumental career, we made the tasks of harmony and the history of music examinations… nothing was forgiven to us and we had to go to Valencia as many times since we did all the career in the same scholar year.62
Tot i els contratemps que va haver de superar, Abelardo va obtenir la màxima qualificació en totes les disciplines i això li va permetre optar al premi extraordinari que es concedia als millors alumnes de l'últim curs. Segons explica a les seves Memòries, abans de celebrar-se l’examen del premi extraordinari, el president del tribunal, Benjamín Lapiedra va oferir a Mus que no es presentés i que formés part del tribunal.
Lapiedra presentava al concurs al seu alumne José Moret i tenia clar que si Mus es presentava no hi hauria cap opció de guanyar el premi per al seu alumne. Davant d’aquesta proposta poc honesta, Mus va traure de nou el seu caràcter i li va respondre d'una manera que només ell podria haver fet:
I shall be more honoured presenting myself as a pupil than sitting on the platform at your side. 63
I així va ser, Mus es va presentar a l’examen, rebutjant l’oferta del president del tribunal, i va guanyar el premi extraordinari del curs 1933-1934. En aquest examen
MUS, Abel. A life. p. 83. Traducció:
62
Quan va tornar a arribar el juny, els nostres alumnes estaven preparats per anar a València als exàmens oficials... com durant tot l'hivern els nostres enemics havien dit públicament que Encarnita i jo no teníem els nostres títols oficials expedits a Espanya i hi havia una llei recent de la República espanyola que obliga a tots els que exerceixen algun tipus d'ensenyament a tenir el títol de l'Estat, vam decidir obtener-los, anant junt als nostres alumnes a València i examinant-nos públicament davant dels nostres propis alumnes... ells sabien que havia realitzat la meva carrera al Conservatori i l'Escola Superior de París, però Encarnita havia estudiat de forma privada a París i no tenia cap títol...
Quines situacions tan ridícules de vegades es creen per assolir una necessitat legal!... Nosaltres, Abel i Encarnación Mus, aplaudits centenars de vegades per tot tipus de públics i pels diaris, havíem de presentar-nos davant d'una gran quantitat de professors incapacitats formant un jurat oficial que ens tractava com a nens de 10 anys...
Encarnita i jo vam pensar que al ser coneguts artísticament a València, el jurat ens evitaria el malestar de tocar o cantar públicament les lliçons... però molt aviat es van adonar que els nostres col·legues de València desitjaven tenir una mica de diversió amb nosaltres... les lliçons de solfeig no les vaig haver de cantar gràcies a l'únic professor honest del grup, però en canvi, vam haver de tocar lliçons o exercicis dels 8 cursos de la carrera instrumental, vam fer els exercicis d'harmonia i els exàmens d’història de la música... no ens van perdonar res i vam haver d'anar a València tantes vegades com ens van requerir per fer la carrera en el mateix any acadèmic.
MUS, Abel. A life. p. 83. Traducció:
63
Em sentiré més honrat presentant-me com a alumne, que asseient-me a la tribuna al seu costat.
també va ser guardonat José Moret amb el primer premi i María Seytre Pérez i Miguel Asins Arbó van rebre el diploma de segona classe. 64
Diploma del Premi de primera classe de violí del Conservatori de Música de València. 1934
Anys després feia la següent reflexió sobre aquest episodi.
The day of the competition, in spite of his power and low intrigues, as the trial was public, he could not rob me the first prize, though he could obtain the special creation of another first prize for his favourite pupil… In Spain, all is possible. 65
“Noticias”. Las Provincias. València. 21 de juliol de 1934.
64
MUS, Abel. A life. p. 83. Traducció:
65
El dia de l’examen, malgrat el seu poder i les intrigues creades, com la prova era pública, no va poder robar-me el primer premi, tot i que va aconseguir la creació especial d'un altre primer premi pel seu alumne preferit... A Espanya, tot és possible.
La formació oficial de Mus acabaria en aquest moment, però podem afirmar que mai va deixar d’aprendre i d’estudiar. A més de la gran quantitat d’hores que va dedicar a l’estudi del violí durant tota la seva vida, Mus va mantenir viu el seu interès per ampliar sempre els seus coneixements. Mostra d’això són la traducció que va fer del mètode de violí l’Art del violí de Carl Flesch, el recull d’articles de la revista Strad que tractaven d’aspectes relacionats amb el món de la lutheria i de la interpretació musical o el compendi que va fer dels luthiers i arqueters més rellevants de la història que va titular Los luthieres del mundo.
La seva ment oberta i emprenedora va fer que mai parés de formar-se i que sempre estigués al dia en les novetats relacionades amb el violí i la música.