Segon recital a la Sala Gaveau de París

El 1928 tan sols va fer un concert però de gran rellevància. El 18 de novembre de 1928 Abelardo tenia el seu segon concert a la famosa Sala Gaveau de París junt a la seva germana Encarnación. En aquesta ocasió van cuidar més la publicitat del concert, cosa ⁹⁵ que es va traduir en bons resultats, ja que el dia del concert la sala estava plena de gom a gom i es van exhaurir les entrades abans del concert.

Per a aquest esdeveniment van preparar un programa més ambiciós que l’anterior, i van incloure dues estrenes absolutes dins de l'exigent programa. El concert s’iniciava, com de costum, amb una obra del barroc, en aquesta ocasió el Concert en la menor RV 356 de Vivaldi. La segona part tenia una obra emblemàtica dins del repertori per a violí sol com la Xacona de la Segona Partita BWV 1004 de J. S. Bach. A la tercera part hi havia una obra virtuosa d’inspiració espanyola d’un compositor francès: La simfonia espanyola de Lalo. El concert acabava amb un compendi d’obres curtes i virtuoses que

Es poden consultar més detalls sobre aquesta inauguració a la monografia sobre Abel Mus. GIL

93

GIMENO, Daniel. Abel Mus. Una vida dedicada al violín. Ayuntamiento de Burriana, 2007.

“De Burriana. Nuestros artistas”. Las Provincias. València. 12 de juny de 1928. p. 6.

94

MUS, Abel. A life. p. 37.

95

comptava amb l’estrena absoluta de dues d’elles: la que el jove Joaquín Rodrigo havia dedicat a Abelardo Mus, Deux Esquisses: L'amaureux au bord de la petite fontaine i petite ronde⁹⁶ i la Leyenda mora del propi Mus. La resta d’obres de l’última part eren arranjaments o obres de Kreisler, Wieniawski, Wilhemj i Sarasate.

Programa del concert a la Sala Gaveau de París del 18 de novembre de 1928.

Resulta molt interessant el relat que fa Mus a les seves Memòries sobre la visita que va rebre just abans del concert per part d’un crític d’art:

Aquesta és la primera obra del catàleg de Joaquín Rodrigo. Anys més tard, tots dos enregistrarien La

96

enamorada junto al surtidor per a la discogràfica Casa Odeón d’Argentina.

I consciously prepared my programme, selected among the most beautiful works of the violinistic litterature and also amidst the most difficult one, and once more, my tenacity and work were rewarded by a splendid success, the nicest, I am sure, of my still short career.

In this concert I had to learn an unpleasant thing… the power of the money…

A few moments before my appearance in public, as I was practising in the artist’s room of the Salle Gaveau, someone knocked at my door… opening it I saw an unknown gentleman who said to be the reporter of one of the most important musical revues of Paris… After the banal phrases of introduction he showed me a long and enthusiastic critic of the concert I was going to give… I was astonished to read it and said to him:

- You are very kind of treating me so, but tell me Sir, how do you know that I am going to play Lalo’s Spanish Symphony as marvellously as you say in your paper… Suppose I be nervous or I have a memory accident, or that the Salle is not so crowded as you assert…?

- Do not mind it Mr. Mus, the Salle Gaveau filled until the tops only represents 2.000 persons, and I write for millions of persons all over the world.

His answer convincing me I added

- Really Sir, I do not know how to reward your kindness, though I suppose I will have to pay something for it.

- Oh! No, Mr. Mus, the critic, that you may correct yourself if anything does not wholly pleases you, is absolutely for nothing, yet as it is our wish and your interest to publish your photography in the front page of our Revue, you will have to pay, only, the place your picture will take, the whole page I counsel you, and this will cost you 1.500 francs.

This cold and business like conversation, minutes before my exhibition worried me still more, for I was not quite sure of recovering the expenses of my concert, so, how to spend more money without knowing if I could afford it?

As we just covered the expenses, I did not go to see the reporter… how could I buy my own praise?… did the reporter stay in the Salle for hearing me play

I wonder he did… the only thing I did not wonder about was that his Revue did not publish the photography nor the already written critic… all this, made me think about life’s lies and money’s miracles… I was learning to understand life .

Nevertheless, other papers of Paris were unanimous to proclaim that my recital has constituted a real success, and so, sincerely it was… the immense hall was still more crowed than the year before and therefore I could more easily pay the expenses of the

organisation, and most important of all, I played with more masterdom… I was improving ⁹⁷

Tal i com explica Mus, aquest concert va ser un èxit, però a més, li va servir per aprendre el poder que tenien els crítics en la carrera dels músics i com podien manipular la realitat segons els seus interessos. Durant la seva carrera, en diverses ocasions va patir personalment aquesta experiència, quan va rebre crítiques dolentes que responien més a disputes personals o interessos polítics, que a la realitat del que havia succeït al concert.

Seguidament es transcriuen els fragments més destacats de les crítiques d’aquest concert.

Posee a la perfección la técnica de este difícil instrumento, del que ha sabido sacar efectos extraordinarios al interpretar en forma magistral trozos del repertorio clásico,

MUS, Abel. A life. p. 37-38. Traducció:

97

Vaig preparar conscientment el programa, seleccionat entre les més belles obres de la literatura violinística i també incloent les de més dificultat, i un cop més, la meva tenacitat i el meu treball van ser recompensats amb un èxit esplèndid, el millor, estic segur, de la meva encara curta carrera.

En aquest concert vaig aprendre una cosa desagradable... el poder dels diners...

Uns moments abans de la meva aparició en públic, quan estava escalfant al camerino de la Sala Gaveau, algú va trucar a la porta... en obrir vaig veure un cavaller desconegut que es va presentar com a reporter d'una de les revistes musicals més importants de París... Després de les frases banals d'introducció em va mostrar una llarga i entusiasta crítica del concert que anava a donar... em vaig sorprendre en llegir-lo i li vaig dir:

- És vostè molt amable de tractar-me així, però digui’m: Senyor, com sap que interpretaré la Simfonia Espanyola de Lalo tan meravellosament com vostè diu en aquest paper? ... Suposem que estic nerviós o tinc un accident de memòria, o que la Sala no està tan plena com vostè afirma...

- No importa, senyor Mus, la Salle Gaveau plena al complet representa només 2.000 persones, i jo escric per a milions de persones a tot el món.

La seva resposta em va convèncer i hi vaig afegir;

- De debò senyor, no sé com recompensar la seva amabilitat, encara que suposo que hauré de pagar alguna quantitat per açò.

- Oh! No, senyor Mus, la crítica, que pot corregir vostè mateix si alguna cosa no li agrada del tot, és absolutament a canvi de res, però ens agradaria, i seria molt interessat per vostè, poder publicar la seva fotografia a la portada de la nostra Revista, sols hauria de pagar per això, sols pel lloc que la seva fotografia ocuparà, li aconsello que sigui a tota pàgina, i això li costarà 1.500 francs.

Aquest tipus de conversació freda i de negocis, minuts abans del meu recital em va preocupar encara més.

Si no estava segur de recuperar les despeses ocasionades pel concert, com podia gastar-me més diners sense saber si podia disposar-ne?

Com que sols vam cobrir les despeses, no vaig anar a veure el periodista... ¿com podria comprar el meu propi elogi? ... ¿el periodista estava a la sala escoltant quan vaig tocar? Em pregunto què va fer... l'única cosa que no dubtava és que la revista no va publicar la fotografia, ni la crítica... tot això, em va fer pensar en les mentides de la vida i miracles dels diners... estava aprenent a entendre la vida.

No obstant això, els altres diaris de París van ser unànimes a proclamar que el meu recital havia constituït un veritable èxit, i així, sincerament havia estat... la immensa sala estava encara més plena que l'any anterior i per tant va ser més fàcil pagar les despeses de l'organització, i el més important de tot, vaig tocar amb més control... estava millorant.

en el que figuraban principalmente obras de Bach, Schubert, Vivaldi, Chopin, Sarasate y Mozart. La Sinfonía española, de Laló, le ha permitido vencer como un verdadero virtuoso las innumerables dificultades acumuladas en esta obra y, además, en la Leyenda mora, cuya primera audición se celebraba hoy, Abelardo Mus ha demostrado poseer sólidas condiciones de compositor. ⁹⁸

Programme intéressant: Vivaldi, Bach, Lalo et des pièces nombreuses : Schubert, Sarasate Wieniawshi, etc …

Élégant, précis et charmeur, ce jeune violiste espagnol, dans le jeu duquel on reconnaît les directives de E,.Nadaud et d'Hayot, a vu an très vif suces devant une salle magnifiquement garnie, cé qui est rare actuellement et ce qui prouve sans une certaine mesure qu'elle est la valeur du jeune virtuose,. Le son est exquis, la musicalité parfaite. ⁹⁹

Dès le début de son récital, le Concerto de Vivaldi, M. Mus a fait admirer ses très belles qualités d'archet. Beaucoup d'autorité et de précision. De l'ampleur et un son pur. En contrepartie, quelque dureté dans les attaques, particulièrement sensible dans la Chacone de Bach— où il eut des doubles-cordes très justes— et peut-être pas tout à fait assez de charme dans les moments de douceur. Signalons à son programme la première audition de deux Esquises de M. Rodrigo, d'une pénétrante poésie, et une jolie Légende Maure de M.Mus, à l'aimable couleur exotique et fort bien écrite pour l'instrument. ¹⁰⁰

Tal i com menciona a les seves Memòries, les crítiques van ser molt bones, tot i que la crítica de Pierre Lelou a Le Courrier musical mencionava que en l’interpretació de la Xacona de la Segona Partita per a violí sol de Bach els atacs van ser massa durs i que

CERIA. “ABC en París” ABC. Madrid. 20 de novembre de 1928.

98

BRUNSCHWIG, Dany. “Recital de violon Abelardo Mus”. Le monde musical. París. 20 de novembre

99

de 1928. Traducció:

Elegant, precís i encantador, aquest jove violinista espanyol, en el qual es reconeix els ensenyaments d’E.

Nadaud i d’Hayot, ha obtingut un gran èxit davant una sala magníficament adornada, el que és estrany actualment, i prova, en certa manera, la importància d'aquest jove virtuós. El so és exquisit, la musicalitat perfecta.

LELOU, Pierre. “M. Abelardo Mus”. Le courrier musical. París. 20 de desembre de 1928. Traducció:

100

Des del principi del seu recital, amb el Concert de Vivaldi, el Sr. Mus ha mostrat el seu perfecte domini de l'arc. Molta autoritat i precisió. Amplitud i un so pur. D'altra banda, hem trobat una mica de duresa en els atacs, especialment notable en la Xacona de Bach- on ha fet les dobles cordes molt afinades- i potser una petita falta d'encant en els moments suaus. És de destacar en el seu programa, la primera audició de Dos Esbossos de Rodrigo de profunda poesia i una bella Llegenda Mora de Mus, de bonic toc exòtic i molt ben escrita per a l'instrument.

en alguns moments podria haver tocat amb més dolçor. La relació del violinista amb aquesta obra cabdal del repertori per a violí sol no va ser gaire bona. Després del concert a la Gaveau no la va tornar a interpretar fins el 1934 i en tota la seva carrera sols la va interpretar una desena de vegades. De les poques critiques negatives que va rebre en tota la seva carrera, la Xacona en va ser protagonista directament. Molts anys després, durant la gira a Sudamèrica del 1948-49 també va rebre varies crítiques dolentes, en un concert on també va interpretar aquesta obra.