2.2 Activitat concertística. Recitals i concerts com a solista
2.2.2 Activitat concertística durant la Segona República. 1931-1936
2.2.2.1 Concerts com a solista
2.2.2.1.3 Banda Municipal de Barcelona
La Banda Municipal de Barcelona, creada el 1886, s’havia convertit en una agrupació de referència gràcies a la tasca desenvolupada per Joan Lamote de Grignon des de 1914.
El 1915 la Banda va aconseguir ser una formació independent de l’Escola de Música de Barcelona, cosa que li va permetre créixer molt. Lamote de Grignon va instaurar els Concerts Simfònics Populars el 1929, amb dos concerts a l’Exposició Internacional de Barcelona. S’anomenava Concerts Simfònics Populars als concerts dominicals que s’oferien al Palau de les Belles Arts de Barcelona, un edifici creat per la Exposició
LÓPEZ CHAVARRI, Eduardo. “Conciertos en los viveros” Las Provincias. 26 de juliol de 1934. p. 3.
146
Universal de Barcelona de 1888. Mus va participar en dos d’aquests concerts com a solista.
El primer va ser el 25 de novembre de 1934. En el 81è Concert Simfònic Popular Mus va interpretar el Concert en Re Major per a violí i orquestra op. 61 de Beethoven en un arranjament de Lamote de Grignon, junt a la Banda Municipal de Barcelona dirigida pel seu director titular. La premsa assegurava que la sala estava plena de gom a gom i que t hi havia al voltant de 7.000 persones d’aforament. Sobre aquest concert van aparèixer fins a 11 crítiques en la premsa de Barcelona, València i Madrid. A continuació es transcriu una petita mostra de les crítiques que va rebre Mus.
Interpretó esta vez la brillante y difícil parte de solista el violinista valenciano Abelardo Mus, director del Conservatorio de Castellón de la Plana, que se nos reveló como un perfecto dominador de la técnica de su instrumento, sino también como un artista de seria y consciente concepción y de expresividad intensa y trascendente.
Su sonoridad bella y densa y su flexible matización, sirvieron espléndidamente a la manifestación de su temperamento que se mostró en plenitud formal y conceptiva, dándonos una clara sensación de madurez que no ha llegado a agotar el horizonte de sus posibilidades. 147
A més de la nena Alícia de Larrocha, que es feu admirar en el concerto mozartià, tal com deixàrem consignat en un dels nostres darrers número, un altre solista es feu aplaudir de manera extraordinària en la interpretació del concerto de violí, de Beethoven. Ens referim al concertista Abelard Mus, actualment Director i professor de violí al Conservatori de Castelló. ben acollit ja anteriorment en les nostres sales de concert, el violinista castellonès ha superat més encara la seva execució i ha donat mostres de la seva sensibilitat artística posada a prova en el concert esmentat. L’èxit assolit a Belles Arts consolidarà, ben cert, la seva reputació. 148
Abelardo Mus. He aquí el nombre de un violinista que, con una modestia desproporcionada a su valer, permanece medio oculto en Castellón, desempeñando la dirección de aquel bien organizado y bien orientado centro de cultura musical.
Mus se ha presentado en un concierto de los de la Banda Municipal, interpretando, y con completa y consciente autoridad, el concierto de Beethoven.
GONGORA, Luis. “Vida musical”. La noche. Barcelona. 27 de novembre de 1934.
147
“Palau de Belles Arts”. Butlletí de l’Orfeó Català. Barcelona. Volum 32. 1935. p. 42
148
Fue clamorosamente ovacionado por el inmenso contingente de aficionados que llenaban el Palacio de Bellas Artes, sede de estas manifestaciones.149
El senyor Mus és un violinista notable que no solament posseeix una tècnica sòlida i segura en el domini del seu instrument, sinó que treu d’aquest un so agradabilíssim i el fa cantar de faisó digna i seriosa i amb una molt fina i molt personal expressivitat.
Posseeix un veritable temperament d’artista i la seva interpretació d’aquest bellíssim
“Concerto” de Beethoven fou mereixedora de grans elogis i d’una ovació entusiasta de l’auditori nombrós que, com de costum, acudí al Palau de Belles Arts. 150
Ha sido oído nuevamente en esta, ese gran violinista que “guarda” Castellón y que responde al nombre de Abelardo Mus.
Parece, en efecto, que su Eloisa sea el violín. Tanta es la delicadeza intima con que lo trata y tal el dominio y la autoridad que sobre él posee.
Abelardo Mus, no me canso de repetirlo, es uno de los mejores músicos (notad que no
“apoyo” violinista: esto sería poco, pues es solamente uno de sus medios de expresarse) que existen en España. Y es realmente una “lotería” que le ha caído a Castellón y que Castellón debe afanosamente conservar.
Ha tocado esta vez en Barcelona, el concierto de Beethoven (como pudeira haber tocado culaquier otra obra). Mus, lo ha tocado impecablemente y lo ha interpretado a maravilla.
El auditorio (en la gran sala del Palacio de Bellas Artes) no bajaría de las siete mil personas. La ovación con que fue premiada la labor de Mus, fue de las imponentes. El éxito de público, ya lo veis, absoluto. (…)
Magnífico. Estupendo. Mejor que muchos artistas cuya fama impone y coacciona. 151
La crítica era unànime en proclamar les magnífiques condicions tècniques i interpretatives de Mus, ovacionaven les seves interpretacions i lloaven la seva tasca al capdavant del Conservatori de Castelló. La felicitat del violinista, però, no era completa, ja que estava trobant tot tipus de problemes per dur a terme una activitat pedagògica normal al Conservatori de Castelló que havia fundat anys enrere.
Ritmo. Madrid. 15 de desembre de 1934.
149
“LXXXI Concert Simfònic popular per la Banda Municipal”. La veu de Catalunya. Barcelona. 27
150
novembre de 1934.
GÁLVEZ BELLIDO, B. “Abelardo Mus. En Barcelona”. Diario de Castellón. Castelló. 1 de desembre
151
de 1934.
A les seves Memòries explica aquesta contradicció de la següent manera:
The audience, composed by about 7000 persons, conceded me the greatest success of my life, for it I had never played in presence of so many people… the whole press proclaimed it making me awfully happy… but I returned to Castellón finding again the vile struggle. 152
Esquerra: Programa del concert del 25 de novembre de 1934 amb la Banda Municipal de Barcelona i el director Joan Lamote de Grignon. Dreta: Foto dedicada de Lamote de Grignon, amb la següent dedicatòria: a l’admirable artista Abelard Mus, ben joiós d’haver fet música plegats i en record, ple d’emoció de la seva magnífica interpretació de Beethoven al concert d’avui. J. Lamote de Grignon. 25-11-1934. Barcelona.
El segon concert amb la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Joan Lamote de Grignon va ser el 12 de maig de 1935. El concert es va tornar a celebrar al Palau de
MUS, Abel. A life. p. 80.Traducció:
152
El públic, compost d'unes 7000 persones, em va concedir l'èxit més gran de la meva vida, ja que mai havia tocat davant de tanta gent. Tota la premsa ho va proclamar fent que fos extremadament feliç. Però vaig tornar a Castelló per trobar-me de nou la infame lluita.
Belles Arts, amb major afluència de públic, cosa que va provocar que hi hagués molta gent dempeus expectant per poder gaudir dels dos concerts de violí que s’havien programat en aquesta ocasió: el Concert en mi menor per a violí i orquestra op. 64 de Mendelssohn i el Concert en Re Major per a violí i orquestra n. 4 de Mozart, ambdós arranjats per a orquestra de vent per Lamote de Grignon. El concert va ser un altre èxit en la seva carrera, cosa que, sumada als èxits anteriors, ja el començava a situar entre els millors violinistes espanyols del moment. La crítica així ho va recollir:
Al volver a colaborar con nuestra Banda Municipal, el joven violinista Abelardo Mus renovó, anteayer, el éxito alcanzado en noviembre del año pasado. Ahora, como entonces, el director del Conservatorio de Castellón demostró ser un artista de gran clase, un violinista de nobleza y distinción.
Del “Concierto en re mayor” de Mozart y del en “mi menor” de Mendelssohn, arreglados ambos para violín y orquesta de viento, por el maestro Lamote de Grignon, que ha sabido conservarles toda su inefable belleza, ofreció una versión delicada y sensible, delicadeza y sensibilidad que iban acompañadas de una técnica depuradísima. 153
Digne d’aplaudiment és el mestre Lamote de Grignon per haver-nos proporcionat novament el goig d’oir aquests excepcional artista, especialment per tal que així li hem conegut les seves versions dels Concerts de Mozart i Mendelssohn, que constitueixen la pedra de toc de la violinística. Abelard Mus es manifestà en aquestes dues obres un perfectíssim intèrpret, posseït d’una gran ductilitat i envejable temperament artístic.
Fruit d’un escaient estudi, la tasca realitzada per aquest jove i ja eminent concertista alçà enormes ovacions de l’imponent auditori de Belles Arts, que premià amb les seves manifestacions inequívoques el gran treball de l’artista que ja és, en la violinística contemporània, una de les primeres figures.
L’Orquestra Municipal d’Instruments de Vent i el seu insigne director Joan Lamote de Grignon, cooperaren al grandiós èxit obtingut per aquest excepcional violinista. 154
Felicitamos al amigo Abelardo Mus y nos despedimos de él hasta muy pronto, pues, ya sabe que ha conseguido en Barcelona una cantidad considerable de adeptos,
“Palacio de Bellas Artes”. La vanguardia. Barcelona. 14 de maig de 1935.
153
OLIVERAS, Camil. “Palau de Belles arts: El violinista Abelard Mus i l’Orquestra Municipal
154
d’Instruments de Vent”. La humanitat. Barcelona. 14 de maig de 1935.
admiradores de su arte y de su virtuosismo, que anhelan oírle con la mayor frecuencia posible. 155
En aquest concert va tornar a rebre unes crítiques fantàstiques, però Mus no trobava aquesta mateixa resposta a la seva ciutat, on seguia tenint un grup de detractors que s'encarregava de posar-li totes les dificultats possibles perquè el Conservatori no pogués funcionar amb normalitat. Així narra les seves impressions sobre aquest succés en les seves Memòries.
In April, I gave another concert in the great palace of Fine Arts of Barcelona accompanied by the Municipal Band… this time I played Mozart's and Mendelssohn concertos before an enormous crowd of more that 7.000 persons, that is to say, much more than the normal capacity of the hall since there were many people standing up.
The beauty of my success, made me forget my last misadventures, making me return to Castellón smiling of glory… the Spanish press talked lots about the “musical marvel”
kept in such a modest city as Castellón… but Castellón, was indiferent to the musical marvels. 156