2.2 Activitat concertística. Recitals i concerts com a solista
2.2.1.2 Presentació com a solista a la Sala Gaveau de París
El debut dels germans Mus a la sala de concerts més important de París, la Sala Gaveau, va ser el 15 de maig de 1927.85 La família Mus i el seu mànager es van encarregar de fer la màxima difusió del concert i el va anunciar en la premsa i amb cartells als carrers i al metro. El dia assenyalat la sala estava pràcticament plena i la principal aristocràcia espanyola i europea va assistit-hi amb els seus cotxes luxosos.
Programa del concert a la Sala Gaveau de París del 25 de maig de 1927.
En un principi la data del concert era a l’abril, però els germans Mus van demanar d’endarrerir el recital
85
per poder tornar amb temps de Santiago de Compostel·la i prepara el concert correctament. GIL GIMENO, Daniel. Abel Mus. Una vida dedicada al violín. Ayuntamiento de Burriana, 2007. p. 57.
El programa per aquest concert tan important el va escollir amb detall i era realment variat i atractiu. Com els altres concerts, s’iniciava amb una sonata barroca, en aquest cas la Sonata en La Major HWV 361 de Handel. La segona part estava destinada íntegrament a un dels concerts de referència del repertori violinístic: el Concert en mi menor op. 64 de Mendelssohn. Aquest va ser el primer cop que va interpretar aquest concert, amb el qual mantindria després una relació molt estreta durant la seva carrera.
Es va arribar a convertir en el seu concert predilecte, que va interpretar en més de 80 ocasions amb diferents orquestres com l’Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Buenos Aires, l’Orquesta Sinfónica de Radio Nacional de España, l’Orquestra Municipal de València i la Banda Municipal de Barcelona, entre d’altres.
La tercera part contenia la Suite popular espanyola de Falla, que s’havia estrenat pocs anys enrere a Madrid i que Mus va interpretar en la versió per a violí i piano. Com en tots els seus concerts, l’última part tenia un conjunt d’obres curtes amb el denominador comú del virtuosisme. Per aquesta raó compositors com Kreisler, Sarasate i Wieniawski van ser els més interpretats en la seva carrera. En aquesta ocasió va interpretar la Romanza andaluza de Sarasate, un Capritx de Paganini, la Danza Española de Granados- Kreisler, el Nocturn de Chopin- Sarasate, la Serenata espanyola de Chaminade- Kreisler i la Polonesa en Re Major op. 4 de Wieniawski. Segons la premsa de París el recital va ser un èxit, tal com van publicar els dies posteriors al concert:
Technique facile, finesse, naturel et une grâce très prenante dans la sonorité: telles sont les principales caractéristiques du violoniste M. Abelardo Mus. Il possède, en outre, juste un sens très juste de l'expression musicale et une fraicheur d'inspiration dont sont exquisement imprégnées ses interprétations. La Suite Populaire Espagnole de M. Manuel de Falla est un chef-d’ouvre d’une sensibilité raffinée, d’une élégance de ligne et de rythme distinguée et essentiellement personnelle. M. Mus la traduisit de façon parfaite, et remporta un succès très légitime. 86
PLÉ, Simone. “M.A. Mus”. Le Courrier musical. París, 1 juny de 1927. Traducció:
86
Tècnica fàcil, fina, natural i una gràcia seductora en la sonoritat: aquestes són les principals característiques del violinista M. Abelardo Mus. Posseeix entre d'altres, un sentit just de l'expressió musical i una inspiració fresca que impregnen exquisidament les seves interpretacions. La Suite Popular Espanyola del Senyor Manuel de Falla és una obra mestra de sensibilitat refinada, d'elegància de línia i ritme molt fina, i sobretot personal. M. Mus la va interpretar de manera perfecta i va aconseguir un èxit molt legítim.
Dimanche dernier, la salle Gaveau était trop petite pour contenir le public frémissant qui se pressait au concert donné par Abelardo Mus, ce jeune virtuose espagnol qui, du premier coup, s’est égalé aux plus célèbres des exécutants.
Au programme : La Sonate en la de Haendel, un Concerto de Mendelssohn, des romances espagnoles de Falla et de Granados, un nocturne de Chopin et la polonaise en ré de Wieniawski.
Ce ne serait pas rendre un juste hommage au talent de ce magnifique artiste que de l’apparenter aux plus fameux de ses devanciers tels que Isaye ou Pugno au piano. Son talent est personnel, et je ne sais ce qu’il convient d’admirer davantage de son sentiment délicat des nuances ou de sa hardiesse déconcertante à aborder les plus grandes difficultés d’exécution.
Entre les mains d’un tel artiste, il semblerait que le violon s’est transformé en un orchestre infini, et quand il nous donna, sans accompagnement, le IX Caprice de Paganini il évoqua d’une manière stupéfiante la musique aiguë des fifres et des flûtes Ce jeune artiste excelle dans l’art de varier sa technique, et la salle fut conquise lorsque, jouant la Sonate de Haendel, il quitta le mouvement large et profond de l’andante pour attaquer d’un archet vibrant cet allegro qui brille de tant de feux et de couleurs si riches.
De même dans la Suite Populaire espagnole de Falla, quand il exprime toute la tristesse et toute la nostalgie de l’Asturienne, ce n’est plus le virtuose qui, tout à l’heure, faisait courir sous son archet la théorie gazouillante des oiseaux de féerie.
Son succès fut aidé par la sureté de son accompagnatrice, sa soeur. Cette pianiste remarquable étouffe toute personnalité pour la seule joie de mettre en valeur les moindres phrases du violoniste.
Le plaisir que nous avons pris à entendre ce bel artiste se doublait de ce qu’il s’agissait d’une réelle manifestation d’amitié latine et de la communauté intellectuelle qui unit la France et l’Espagne.87
Très beau programme où les concessions à la virtuosité furent minimes: une magnifique Sonate de Haendel, le Concerto de Mendelssohn et une pittoresque Suite populaire de M.de Falla, voilà principalement ce qui offrit à M. Abelardo Mus l’occasion de déployer une technique souple, de la vigueur, de l’ampleur et de l’originalité. Les pièces habituelles de Paganini, Wienawski et arrangements de Kreisler qui terminaient le concert furent enlevées avec un brio impeccable. 88
Abelard Mus, le violoniste espagnol, a donné un très intéressant concert à la salle Gaveau. Le programme, fort intelligemment composé, a permis au virtuose déjà célèbre à Paris de montrer son talent sous ses différents aspects, Nous avons constaté que son jeu, tout en conservant la fantaisie personnelle qui en fait le charme, s’est très
GUERILLON, Roger. “Recital de violon. Abelardo Mus”. La volonté nationale. París. 21 de maig de
87
1927. Traducció:
Diumenge passat, la sala Gaveau resultava petita per albergar al públic vibrant que acudia entusiasmat al concert que donava Abelardo Mus, aquest jove espanyol virtuós del violí que, a la primera, ha igualat els més famosos.
El programa: la Sonata en la de Haendel, un Concert de Mendelsshon, Romances espanyoles de Falla i Granados, un Nocturn de Chopin i la Polonesa en re de Wieniawski.
No seria un just homenatge igualar-lo als seus predecessors més famosos com Isaye o Pugno al piano. El seu talent és personal i no sé el que convé admirar més, si el seu sentiment delicat en els matisos o el seu sorprenent atreviment en abordar les majors dificultats interpretatives.
A les mans d’aquest artista, sembla que el violí es transforma en una orquestra infinita i quan ens interpreta, sense acompanyament, el IX Capritx de Paganini evoca de manera sorprenent la música aguda dels pifres i de les flautes.
Aquest jove artista destaca en l'art de variar la seva tècnica i conquereix la sala quan, en tocar la Sonata de Haendel abandona el moviment ample i profund de l’andante per atacar amb un arc vibrant l’Allegro que brilla amb mil focs i colors.
De la mateixa manera a la Suite Popular espanyola de Falla, quan expressa tota la tristesa i nostàlgia de l'Asturiana, ja no és el virtuós que abans deixava córrer pel seu arc el cant dels ocells màgics.
La seva germana, amb la seguretat del seu acompanyament, ha contribuït al seu èxit. Aquesta destacada pianista amaga tota la seva personalitat pel plaer de posar en relleu la més mínima de les frases del violinista.
Al plaer d'escoltar aquest artista tan bo s'afegia el de reunir la comunitat intel·lectual de França i d'Espanya en una real manifestació d'amistat llatina.
L. E. “Concert Abelardo Mus”. Le Menestral. París, 27 de maig de 1927. Traducció:
88
Un bell programa on les concessions al virtuosisme van ser mínimes: una magnífica sonata de Händel, el Concert de Mendelssohn i una pintoresca Suite popular de M. de Falla, aquí va ser principalment quan el Sr. Abelardo Mus va tenir l'ocasió de demostrar la seva tècnica flexible, vigorosa i plena d'originalitat.
Les peces habituals de Paganini, Wienawsky i els arranjaments de Kreisler que finalitzaven el concert van ser interpretades amb una empenta impecable.
affermi dans l’interprétation des classiques. Plusieurs morceaux ont dû être bissés.
Inutile de dire que toute l’aristocratie espagnole était présente. 89
Resulta molt interessant la reflexió que Mus va fer a A life sobre aquest recital tan improve in emotion, inspiration and brilliancy… I was a bit astonished at hearing me so well… my first great concert, was a splendid success… sincerely. 90
Aquest concert inaugurava oficialment la carrera concertística de Mus i a partir d’aquest moment va anar sempre en una clara progressió ascendent. Al final d’aquest concert Mus va rebre la medalla d’or del primer premi del Concurs de l’Escola Superior de Música i Declamació de París que havia guanyat al juliol de 1926 en aquesta mateixa sala.