2.2 Activitat concertística. Recitals i concerts com a solista
2.2.4 Renaixement artístic. 1941-1949
2.2.4.1.1 Concerts com a solista a València
A la ciutat de València va actuar en cinc ocasions amb tres orquestres diferents:
Palau de la Música Orquesta Ibérica de Conciertos Enrique Casals (director) 08/03/1942 València
Teatre Principal Orquesta Sinfónica de Valencia José Manuel Izquierdo (director) 15/03/1942 Barcelona
Palau de la Música Orquesta Sinfónica de Educación y Descanso Juan Pich Santasusana (director)
07/06/1942 València
Teatre Principal Orquesta de Cámara de Valencia Abel Mus (director i violí) 06/12/1943 València
Teatro Apolo Orquesta Municipal de València Lamote de Grignon (director) 07/07/1944 València
Casa de los Obreros Orquesta de Cámara de Valencia Lamote de Grignon (director) 29/04/1947 Las Palmas Gran Canaria
Teatro Pérez Galdós Orquesta de la Sociedad Filarmónica Las Palmas Juan Pich Santasusana (director)
09/05/1947 Tenerife
Teatro Guimerá Orquesta Camara Canarias Santiago Sabina (director) 20/05/1947 Las Palmas Gran Canaria
Teatro Pérez Galdós Orquesta Filarmonica de las Palmas de Gran Canarias Juan Pich Santasusana (director)
21/05/1947 Las Palmas Gran Canaria
Teatro Pérez Galdós Orquesta Filarmonica de las Palmas de Gran Canarias Juan Pich Santasusana (director)
17/07/1948 València
Viveros Municipals Orquesta Municipal de València.
Lamote de Grignon (director) 26/08/1949 Buenos Aires
Institución Córdoba 731 Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Buenos Aires Ferruccio Calusio (director)
30/11/1949 Santa Cruz de Tenerife
Teatro Guimerá Orquesta Camara Canarias Santiago Sabina (director)
El primer concert com a solista que va fer després de la sortida de la presó va ser el 8 de desembre de 1941 al Teatre Principal de València, acompanyat per l'Orquestra Simfònica de València i amb José Manuel Izquierdo a la batuta. L’últim concert que havia realitzat amb aquesta orquestra havia estat durant la guerra civil i gràcies a la interpretació del Concert en mi menor per a violí i orquestra op. 64 de Mendelssohn va aconseguir la llibertat. El context que envoltava el concert de 1941 era ben diferent i Mus en aquesta ocasió no va sentir la pressió de jugar-s’hi la vida. El programa de l’orquestra era un concert monogràfic de Beethoven i Mus va interpretar el Concert en Re Major per a violí i orquestra op. 61. La crítica valenciana tornava a tractar-lo com es mereixia, sense tenir en compte ni el seu color polític ni altres problemes extra-musicals.
El público llenó literalmente el teatro… El concierto presentaba, además, el aliciente de la intervención del violinista Abel Mus, que puso a prueba la extraordinaria valía de su técnica en el “Concierto”, interpretación de calidad y perfectamente sumisa al espíritu beethoveniano. Abel Mus fue largamente aplaudido… 265
Después de ella, el Concierto para violín y orquesta. Solista Abel Mus. Abel ya dice bondad. Pero en este caso, lo bueno se hermana con lo impecable. Mecanismo y fraseo; lo equivalente a estudio, gusto y comprensión de la obra, perfectos. 266
La parte solista la interpretó Abel Mus, con expresiva delicadeza; diríase el agua del Rhin mezclada con agua del Sena. No es de grata ejecución este concierto, y Mus puso de relieve todas sus facultades y todas sus energías para dar a la obra una versión pulcra, sentida y muy sincera. El público premió la labor de Mus con grandes aplausos. 267
G. “Música. La Orquesta Sinfónica de Valencia y el violinista Abel Mus”. Levante. València. 10 de
265
desembre de 1941.
FRITZ. “Festival Beethoven en el Principal. Abel Mus, violinista perfecto”. Jornada. València. 10 de
266
desembre de 1941.
“Festival Beethoven”. Provincias. València. 10 de desembre de 1941.
267
Programes dels dos concerts on Mus va actuar com a solista. A l’esquerra el primer concert que va oferir com a solista després de la guerra, el 8 de desembre de 1941 amb l’Orquestra Simfònica de València i José Manuel Izquierdo. A la dreta el concert del 7 de juny de 1942 amb l’Orquestra de Cámara de Valencia.
El 8 de març de 1942 va tornar a tocar de solista amb l'Orquestra Simfònica de València, que estava dirigida per Izquierdo. En aquesta ocasió va compartir el paper de solista amb el violinista Pascual Camps, amb qui tenia una relació molt tensa a causa principalment a motius polítics. Tots dos van interpretar el Concert per a dos violins i orquestra de Bach.
El següent concert que va fer com a solista a València va ser el 7 de juny de 1942 al Teatre Principal. En aquest concert Abel va mostrar al públic algunes de les principals facetes que va desenvolupar en la seva vida. Va actuar com a director de l'Orquestra de Cambra de València, es va interpretar l’obra Escenes infantils que havia compost el 1928, va presentar la seva millor alumna Josefina Salvador, mostrant la seva tasca
docent i per últim va interpretar com a solista el Concert en la menor de Vivaldi i el Concert per a dos violins i orquestra de Bach, que va tocar amb la seva alumna.
Los oyentes que acudieron en mayor número del que pudiera esperarse, tuvieron ocasión de ver como Abelardo Mus se presentaba con éxito palmario bajo tres aspectos: director de orquesta, violinista y compositor. Con él una gentilísima violinista: Josefina Salvador, y el recitador Felipe Augusto.
Primeramente dirigió Mus la conocida Serenata de Mozart, probando ya sus cualidades de fina inteligencia y seguro ritmo. Después ejecutó(y dirigió al propio tiempo) el concierto en la menor de Vivaldi, y allí puso el artista todas las positivas cualidades de violinista sobresaliente que le son peculiares, amén de un grato sentido del estilo. La orquesta le secundó muy bine. Después análoga interpretación del Concierto en re para dos violines y orquesta. Fue una grata novedad. El dúo solista con Mus lo interpretó Josefina Salvador, con sonoridad delicadas y evidenciando su íntimo sensible temperamento.268
A partir del 1943 Mus va ser el primer concertino de l’Orquestra Municipal de València i va tenir en diverses ocasions l’oportunitat de tocar com a solista amb la seva orquestra.
El primer d’aquests concerts va ser el 6 de desembre de 1943 al Teatre Apolo de València. Per aquest concert de presentació amb la seva orquestra va escollir el Concert en mi menor per a violí i orquestra op. 64 de Mendelssohn i l’orquestra va estar dirigida pel seu director titular, Joan Lamote de Grignon.
L’últim concert com a solista d’aquesta etapa amb la seva orquestra es va celebrar el 17 de juliol de 1948 als Vivers Municipals: Mus havia demanat un any d’excedència a l’Orquestra per poder realitzar una gira a l’Argentina i Xile i l’Orquestra Municipal va programar un concert de comiat i d’homenatge al seu concertino. En aquesta ocasió va tornar a interpretar el Concert de Mendelssohn. Aquest va ser el concert per a violí i orquestra que més va interpretar en al seva vida, en 78 ocasions, 24 de les quals van tocar amb orquestra i la resta acompanyat per piano. Amb l’Orquestra Municipal de València el va interpretar en 5 ocasions amb els directors Joan Lamote de Grignon, José Iturbi, Ismael Granero i José Ferriz.
“La Orquesta de Cámara y Abel Mus”. Las provincias. València. 9 de juny de 1942.
268
Programes de dos dels concerts que va oferir Mus com a solista amb l’Orquestra Municipal de València. A l’esquerra el programa del 6 de desembre de 1943 i a la dreta el del 17 de juliol de 1948. En ambdues ocasions va interpretar el Concert de Mendelssohn.