2.2 Activitat concertística. Recitals i concerts com a solista
2.2.2 Activitat concertística durant la Segona República. 1931-1936
2.2.3.8 Procés de depuració. Represaliat en llibertat condicional
Mus va començar a partir d’aquest moment una nova vida marcada per les represàlies.
S’havia de presentar setmanalment al jutjat i tenia prohibit sortir de València sense prèvia autorització del jutge, per tant no podia tornar a Castelló, ja que podia ser novament denunciat i empresonat. L’etapa amb llibertat condicional no va ser fàcil degut al seu pas per l’última presó, acusat de roig, i al procés de depuració que va patir com moltes altres persones que havien estat acusades de ser afins als republicans. Mus va tindre molts problemes per tornar a treballar i després d’haver de descartar reprendre la seva carrera com a solista, va intentar treballar a bars o cafès. Les noves autoritats van dificultar molt la vida de Mus impedint-li, fins i tot, treballar en establiments d’aquest tipus. A més, durant dos anys va haver de presentar-se setmanalment al jutjats de València on estava sent processat de forma sumaríssima per les noves autoritats. En
SIERRA BLAS, Verónica. “La información como resistencia: periódicos manuscritos en las cárceles
231
de Franco”, Prensa, impresos, lectura en el mundo hispánico contemporáneo. 2005. p. 443.
MUS, Abel. A life. p. 130.
232
una d’aquestes visites al jutjat, el març de 1940 va saber que l’havien acusat dels següents delictes: 233
1- Per pertànyer a un partit republicà abans de la Guerra.
2- Per ser voluntari i intèrpret de les Brigades Internacionals.
3- Per haver compost l'Himne del Batalló Mateotti.
4- Per haver denunciat a Eduardo Felip, director de la Bada Municipal de Castelló, qui havia estat empresonat per culpa seva.
5- Per haver destituït la senyora Pelaez del Conservatori de Castelló per ser feixista.
6- Per ser Capità de l'Exèrcit Roig.
7- Per haver donat concerts per als "rojos". S'incloïen retalls de premsa.
8- Per haver parlat malament dels nacionals.
9- Per haver-se casat pel Partit Comunista sota els noms d'Adam i Eva.
10- Per haver renunciat a un partit republicà moderat durant la guerra i passar a ser comunista, publicant un article a la premsa dient els motius d'aquest canvi de mentalitat.
Mus es va defensar de cadascun d’aquests punts afirmant el següent: 234
1- Quan va ser director del Conservatori de Música de Castelló i intentava convertir-lo en oficial, no tenia un altra opció que pertànyer a un partit polític afí al Govern.
2- Quan es va rebutjar el seu ingrés a l’UGT va haver de buscar feina i protecció a l'hospital de les Brigades Internacionals.
3- L'himne va ser encarregat a Vicent Asencio, qui va rebutjar composar-lo. Va ser llavors quan se li va ordenar a Mus- sense poder negar-s’hi- escriure la música. La lletra l’havia escrit José Santacreu anteriorment i ell no era responsable del que la lletra expressava.
MUS, Abel. A life. p. 134- 135.
233
MUS, Abel. A life. p. 134- 135.
234
4- Felip mai va estar a la presó, ni va ser denunciat per ningú, ni destituït del seu lloc, que va ocupar fins el final de la guerra.
5- La destitució de Pelaez va ser deguda a la pèrdua d’alumnes i per tant no tenia sentit que romangués al claustre de professors del Conservatori de Castelló. En qualsevol cas, mai va ser destituïda per motius polítics.
6- Quan va ser nomenat director de l'Orquestra de Ràdio-València podria haver estat capità, però educadament va rebutjar l’oferta pensant en les depuracions que se succeirien al final de la guerra.
7- Segons Mus ningú pot rebutjar tocar en concerts benèfics o quan era sol·licitat per les Autoritats.
8- A Mus li hagués agradat saber qui el acusar d'això.
9- Davant d'aquesta acusació va ensenyar els documents oficials del Jutjat de Castelló, signats per quatre notaris, on apareixien els noms de Eusebia i Abelardo. Eva era el diminutiu de Eusebia i Abel el nom artístic de l'acusat, per tant aquesta acusació no tenia sentit.
10- Mus mai va pertànyer al Partit Comunista, i l'article va ser redactat pels seus enemics per posar-lo davant d'una situació molt difícil.
El procés jurídic va ser llarg i dolorós. En una de les visites al jutjat va saber que la persona que l’havia denunciat va ser Luis Manso. Mus a les seves Memòries afirma que es tractava d’un nan de 40 anys amb problemes mentals greus que havia estat utilitzat pels seus enemics, José Garcia i Teresa Pelaez, per denunciar-lo i fer-li la vida impossible. Mus durant la investigació va haver de buscar testimonis que defensessin la seva honorabilitat, però molta gent per por a les represàlies va evitar testificar al judici.
El maig de 1941 va saber que dels deu punts de l’acusació s’havien descartat tots excepte els punts 1, 2, 3 i 7. Per aquests fets la pena no seria superior als dotze anys i s’esperava una amnistia per aquests penats que podria tornar-li la seva llibertat definitivament. 235
MUS, Abel. A life. p. 140.
235
El seu procediment va durar fins el 31 d’octubre de 1941 i va replegar gran quantitat de declaracions i proves per ser absolt de tots els delictes dels quals se l’acusava.
Finalment, el 23 de desembre 1941 va ser informat pels jutjats militars que després de 30 llargs mesos estudiant el seu cas havien decidit declarar-lo "No Culpable" de totes les causes que tenia pendents.
My nightmare had at last finished and I was again, a free man. 236