Presentació a Anglaterra

La presentació a Anglaterra dels germans Mus va ser, en part, gràcies als contactes que havia fet un borrianenc que exportava taronges al Regne Unit. Borriana havia viscut una gran expansió econòmica degut a les exportacions internacionals dels cítrics que es conreaven a les seves terres. Moisés Adánez era un importat empresari borrianenc que havia fet molts negocis a l’estranger i en aquell moment vivia a Liverpool. Gràcies a la seva xarxa de contactes va aconseguir que els germans Mus oferissin dos concerts a Liverpool durant el Nadal de 1930.

El primer dels concerts va tenir lloc al Liverpool Press Club, i hi van assistir personalitats importants com l'alcalde de la ciutat i altres personalitats influents. Les ¹¹⁹ crítiques sobre aquest concert van ser breus però positives.

PETIT, Paul. “M. Abelardo Mus”. Le courrier musical. París. 15 de gener de 1930. Traducció:

117

Aquest jove violinista espanyol- valencià- sembla cridat a tenir un futur molt bo. La seva tècnica és molt pura; la seva sonoritat, continguda, és molt seductora. A més s'afirma en qualsevol circumstància, infinitament respectuós amb la partitura que toca i li dona vida creant atmosferes propícies a l'exaltació de la seva bellesa. Entre d'altres, ha interpretat, acompanyat pel prestigiós autor, dos Cants d'Espanya i dos Comentaris de Joaquín Nin de forma espectacular.

CERIA. “FRANCIA. Un estreno en el Odeón y un concierto del violinista español Abelardo Mus”.

118

ABC. Madrid. 26 de desembre de 1929 MUS, Abel. A life. p. 59.

119

El concert realment important va ser el 23 de desembre de 1930 a la Crane Hall de Liverpool. El programa s’iniciava amb el Concert per a violí i orquestra de Mendelssohn, continuava amb la Suite popular espanyola de Falla i acabava amb diverses obres i arranjaments de Wilhmej, Sarasate i Kreisler. El programa era molt atractiu perquè combinava un gran concert com el de Mendelssohn, amb música espanyola de Falla i obres de caràcter virtuós, on Mus es trobava perfectament còmode i segur.

Programa del concert al Crane Hall de Liverpool el 2 de desembre de 1930.

Aquest concert es va celebrar en unes condicions molt dures i el resultat, segons l’opinió de Mus, no va ser gaire bo. La calefacció de la sala es va espatllar el dia abans del concert, i per no ajornar-lo, van decidir mantenir la data, sense ser conscients dels problemes que tindrien. El fred a l’escenari va ser insuportable i tot i que van intentar produir escalfor de totes les formes possibles, aquests no van sorgir efecte i el concert es

va celebrar en unes condicions molt dolentes. Mus explica a les seves Memòries com va viure aquesta experiència.

I will never forget the emotions it procured us... the day before the recital, an accident deprived the Crane Hall of its calefaction… we did not think that this could be a reason for postponing the concert since it carried many a trouble for the organisers and your ourselves, so, we decided to play any way, in spite of the cold evening… it was so cold, that when the spectator were informed at the entrance of the Hall that the calefaction was out of order, they kept their overcoats… but Encarnita, who had to play in gala dress and I who needed all the warmth in my fingers, were so frightened of appearing in public, that we postponed it as many minutes as we could, thinking that we could, practising a few more minutes in our artist's room and “find our fingers”...

but all our efforts were in vain… we had to begin, trembling of cold and therefore of terror.

This day, seing my unhappy state of mind, I pitied the artists, the numberless artist who suffer the “trac” or the fright at the approaching exhibition… I thought how terrible it had to be when fear robs onself half or more of one's possibilities and promised myself that if my career had to be a succession of “trembling days”, as the one I was feeling, thought for different reasons, I should rather do anything except giving concerts.

My first contact whit the public this evening was through Mendelssohn's concerto whose difficult first movement made me horribly suffer… fortunately, the audience, well wrapped in their coats, seemed to understand our could situation and warmed us whit their applauses.¹²⁰

MUS, Abel. A life. p. 60-61. Traducció:

120

Mai oblidaré les emocions que vam sentir... el dia abans del recital, un accident va espatllar la calefacció del Crane Hall... no vam creure que això pogués ser motiu per posposar el concert, ja que podia comportar moltes dificultats per als organitzadors i per a nosaltres mateixos, de manera que vam decidir fer el concert com fos, tot i la nit freda... Feia tant fred, que quan els espectadors van ser informats a l'entrada de la sala que la calefacció no funcionava, van mantenir posats els seus abrics... però Encarnita, que havia de tocar vestida de gala i jo, que necessitava tota la calor als meus dits, teníem tanta por d'aparèixer en públic que ho vam posposar tants minuts com vam poder pensant que podríem, practicant uns minuts més en els nostres camerinos, "trobar els nostres dits"... però tots els nostres esforços van ser inútils... havíem de començar, tremolant de fred i plens de terror.

Aquest dia, veient el meu infeliç estat d'ànim, vaig sentir llàstima pels artistes, els innombrables artistes, que pateixen la por escènica... pensaba com de terrible havia de ser que la por et robés la meitat o més de les teves possibilitats, i em vaig prometre a mi mateix que si la meva carrera havia de ser una successió de

"dies tremolosos" com el que sentia en aquell moment, per diferents raons, preferiria fer qualsevol cosa excepte tocar en concerts. El meu primer contacte amb el públic aquesta nit era a través del Concert de Mendelssohn i el seu difícil primer moviment em va fer patir horriblement… afortunadament, el públic, ben embolicat en els seus abrics, semblava entendre la nostra freda situació i ens escalfava amb els seus aplaudiments...

Tal i com narra Mus, aquest concert va ser un dels més complexos de la seva carrera per les condicions ambientals en què va haver de tocar. El fred li va fer passar una mala estona i va arribar a plantejar-se de deixar el violí si aquesta sensació desagradable es repetia en més ocasions. Mus coneixia molts músics que patien por escènica i que quan pujaven a un escenari sofrien sensacions similars a les que ell estava experimentant pel fred extrem de la sala. Afortunadament per al violinista, aquesta sensació no es va repetir i va poder realitzar una llarga carrera. Les crítiques del concert fan alguna referència als problemes que va tenir Mus, encara que no els atribueixen al fred, però tot i així valoren positivament la tasca realitzada per l’intèrpret en el seu concert a la Crane Hall de Liverpool.

The latest exponent of the work is Senor Abelardo Mus, a young Spanish violinist of distinct parts who gave a recital Crane Hall last night. Senor Mus is a very attractive violinist, but he is not the ideal exponent of this concerto, for his characteristic tone is one of hard brilliance, and it was only in the lower reaches of his instrument that he really achieved the warmer tone which the prevailing femininity of the music asks and generally receives. Still, there was much to admire in his plating. His intonation was always perfect, and his management of such points as the sequential passages at the end of the slow movement revealed a clever and experienced violinist. A Spanish suite by Da Falla found in him a naturally sympathetic interpreter.. ¹²¹

Senor Abelardo Mus, a young Spanish violinist, who has had most of his training since the age of eleven in Paris, whither so many Spanish musicians seem to have been bound, sooner or later to go, gave a recital in Liverpool at the Crane Hall, last night, which was so good that it was a pity that a more convenient date could not have been chose, and so a larger audience found.

The accompanist was Senorita Encarnacion Mus, who played very well, but at times over-discreetly. And indeed, that over-discretion was the only fault that one could find with the playing of the Mendelssohn concerto. The violin was allowed to stand out too

T.J.B. “A young violinist”. The Liverpool echo. Liverpool. 24 de desembre de 1930. Traducció:

121

L'últim exponent de l’obra [el Concert en mi menor de Mendelssohn] és el senyor Abelardo Mus, un jove violinista espanyol que va oferir un recital a la Crane Hall la nit anterior. El senyor Mus és un violinista molt atractiu, però no és l'intèrpret ideal d'aquest concert, ja que el seu so característic té una gran brillantor, i va ser només en el registre greu del seu instrument quan realment va aconseguir un so més càlid, com el que demana la feminitat de la música interpretada. No obstant això, hi va haver molt que admirar en la seva interpretació. La seva afinació va ser sempre perfecta, i la gestió de certs passatges seqüencials com ara el final del moviment lent va revelar un violinista hàbil i experimentat. La Suite espanyola de Falla va trobar en ell un intèrpret naturalment simpàtic.

much for perfect balance. But apart from the point mentioned, Senor Mus played as it were with thought only for its purely musical values.

In a “Popular Spanish Suite” by Manuel de Falla, Senor Mus, who comes fron the same part of Spain as the composer, was naturally able to plñay the music without those forcings of the accent and rythm that those of other nationalities who would seek to interpret composers with such a national feeling as de Falla can hardly avoid. Ist is just a question of wheter the palayer “peaks the language” or not. There was nothing exaggerated about these pieces, but so authoritative was the playing that one could not help feeling that in other hands they might have been mis interpreteed and disappointing. If such suites are “popilar” in Spain, then Spain must be a more musical country that one had feared. A grooup pf Sarasate and Kreisler arrangements, the sort of things that so often serve merely for show pieces, were done musically, and a cmposition of Senor Mus's own showed a pleasant poetic gift. ¹²²

Amb aquest accidentat concert va acabar el primer període de la seva carrera com a concertista. Després va tornar a París, on va guanyar la plaça de professor de l’Escola Superior de Música de París, però la seva estada a la capital francesa va durar ben poc, ja que a principis de 1931 va tornar a Castelló per iniciar una nova etapa.

“Spanish violinist's recital. de Falla and Mendelssohn”. The daily post Liverpool. Liverpool. 24 de

122

desembre de 1930. Traducció:

El senyor Abelardo Mus, un jove violinista espanyol, que ha rebut la major part de la seva formació des de l'edat d'onze anys a París, on tants músics espanyols, abans o després, semblen obligats a anar, va oferir un recital a Liverpool a la Crane Hall, la nit anterior. Va ser tan bo que va ser una llàstima que no es pogués acordar una data més convenient, de manera que hi hagués assistit un públic més nombrós.

L'acompanyant era la senyoreta Encarnació Mus, qui va tocar molt bé, però de vegades amb un excés de discreció. I, en efecte, l'excés de discreció va ser l'únic defecte que vam trobar a la interpretació del concert de Mendelssohn. El violí s’escoltava massa per a un equilibri perfecte. Però a part d’aquest punt esmentat, el Senyor Mus va tocar el concert de Mendelssohn pensant només en els seus valors purament musicals. A la Suite popular espanyola de Manuel de Falla, el senyor Mus, que ve de la mateixa part d'Espanya que el compositor, naturalment va ser capaç de tocar la música sense els esforços d'accent i ritme que els intèrprets d'altres nacionalitats no poden evitar. És simplement una qüestió de si el que toca

"parla el llenguatge" o no. No hi havia res exagerat en la interpretació d'aquestes peces, però era tan autoritària la manera de tocar, que un no podia deixar de pensar que en altres mans podrien haver estat mal interpretades i desaprofitades. Si aquestes suites són populars a Espanya, llavors Espanya hauria de ser un país molt més musical del que es pugui témer. El grup d'arranjaments de Sarasate i Kreisler, el tipus de de peces que normalment només serveixen com a peces d'exhibició van ser tocades amb musicalitat, i una composició del propi Mus va demostrar un agradable do poètic.