2.2 Activitat concertística. Recitals i concerts com a solista
2.2.1.5 La primera gira espanyola
Fins aquest moment Mus s’havia limitat a fer concerts al País Valencià i a la ciutat de París. El 1929 va realitzar, acompanyat al piano per la seva germana, la primera gira de recitals per Espanya, amb el debut al Palau de la Música de Barcelona i al Teatro Rosalia de Castro de Corunya.101
Abans de començar la gira va anar al seu poble natal, on els membres de la Societat Artística Mus el van rebre a l’estació de tren amb una gran ovació i el van portar en braços, acompanyat amb la música de la Banda de la Creu Roja, fins al recinte de l’associació. Allà els germans Mus van oferir un concert informal on van interpretar algunes de les obres que tocarien en la gira. En aquest concert es va estrenar a Espanya la Leyenda Mora op. 8 que havia composat el 1928 i que acabava de ser editada a Paris per "Rouart Lerolle & Comp. Éditeurs”. El poeta José Calzada Carbó, amb qui Mus tenia una gran relació i era possiblement el responsable dels seus gustos literaris, va
Data Ciutat Sala
14/03/1929 Borriana Saló de la Sociedad Artística Mus
16/03/1929 Castelló Teatro Principal
20/03/1929 Corunya Teatro Rosalia Castro
02/04/1929 Barcelona Palau de la Música Catalana
16/04/1929 Borriana Teatro Oberón
La premsa de l’època afirma que també va fer concerts a Santiago de Compostela i León, però no
101
s’han pogut localitzar programes ni crítiques d’aquests concerts. “Burriana” El Pueblo. Diario republicano de Valencia. València. 13 de març de 1929.
recitar uns poemes escrits per donar la benvinguda a Abelardo. En el primer dels 102 intermedis el tenor Tomás Martínez va interpretar dues obres de Mus, Esmeralda i El madrigal del beso, acompanyades al piano pel mateix compositor. Aquest dia es van estrenar aquestes dues obres i no ha quedat constància que s’interpretessin en públic posteriorment. En acabar la vetllada, Mus va decidir donar el seu primer violí a la Societat Artística Mus, perquè poguessin conservar al local de l’associació el violí amb què va començar els seus estudis.
Dies després, el 16 de març de 1929, van oferir un recital al Teatre Principal de Castelló dins de la temporada de concerts de la Societat Filharmònica de Castelló. Les crítiques van ser extraordinàries, arribant a comparar-lo amb Manuel Quiroga i titllant-lo de mag prodigiós, però Mus sabia que el realment important era continuar concentrat per a les presentacions a Corunya i Barcelona.
Resulta interessant veure com el programa de cada recital va variar una mica en cada ciutat, amb la intenció d’adaptar-se als requeriments de les diverses sales. La base del repertori sorgia del programa que havia presentat al segon recital de la Sala Gaveau però no va tornar a interpretar la Xacona de Bach, que precisament va ser l’obra on va rebre les crítiques negatives.
Per aquests concerts Mus tenia preparats pràcticament dos programes sencers, que va anar combinant segons la sala on tocava. A la primera part interpretava la Sonata en La Major HWV 361 de Handel o el Concert en la mejor RV 356 de Vivaldi i per la segona part tenia el Concert en minor op. 64 de Mendelssohn o la Simfonia espanyola de Lalo.
L’última part dels concerts d’aquesta breu gira tenia les següents obres: Leyenda Mora de Mus, Nocturn en re de Chopin- Sarasate i Polonesa brillant de Wieniawski. La resta de la tercera part es completava amb altres obres de Beethoven, Kreisler, Rodrigo, Falla i Mozart.
Aquests versos titulats El milagro de Orfeo es van publicar dies més tard a l’Heraldo de Castellón.
102
El concert organitzat per la Societat Filharmònica de la Corunya va ratificar les expectatives creades per Mus i, degut als intensos aplaudiments del públic, va haver de realitzar tres bisos. A més dels reiterats comentaris positius sobre la seva interpretació, la crítica d’aquest concert va fer un especial esment a la seva faceta com a compositor.
Abelardo Mus, ya celebre violinista e inspirado compositor posee las condiciones necesarias para llegar a ser una figura en su difícil arte. Su sonido en los pianos y el medio color está ya perfectamente conseguido y en directa relación con su emotividad y clara dicción. A nuestro juicio, su programa de presentación no pudo estar mejor elejido, pues Abelardo Mus dice los románticos y la música de ese corte con verdadera unción […]
Hemos dejado aparte la “Leyenda Mora” de la que es autor el propio concertista, porque en esta obre premió el público con prolongados aplausos no solo al virtuoso que la dijo con “vero amore” sinó también al compositor ya que en ella se revela de fácil idea musical y de un buen gusto extraordinario. 103
Figuraban en la tercera parte dos novedades: una, la “Leyenda mora” del propio Sr.
Mus, y “Dos esbozos”-titulo muy adecuado- de J. Rodrigo. De la primera, con decir que en el tema recuerda una canción rusa muy conocida, y en su factura a los poemas breves del viejo Grieg y que por su ingenuidad y ternura mereció los honores de la repetición. 104
Una obra de A. Mus, delicada y bella, “Leyenda Mora” fue escuchada con gran complacencia y tan aplaudida al final que el autor hubo de repetirla. 105
El concert més important d’aquesta petita gira que van realitzar els germans Mus va tenir lloc el 2 d’abril de 1929 al Palau de la Música Catalana de Barcelona. El concert estava organitzat per l'Associació d'Amics de la Música i se’n va fer una gran difusió.
Només cal dir que més de vuit diaris de la capital catalana es van fer ressò a les seves pàgines de la presentació dels germans Mus al Palau de la Música.
I. V. “Sociedad filarmónica. Abelardo Mus y Encarnación Mus”. Ideal Gallego. Corunya. 21 de març
103
de 1929.
“Sociedad filarmónica. Concierto Mus” El Orzán. Corunya. 21 de març de 1929. p. 1.
104
“La Filarmónica, el concierto de anoche”. La voz de Galicia. 21 de març de 1929.
105
Programa del concert al Palau de la Música del 2 d’abril de 1929.
Totes les crítiques van destacar la gran expressivitat i sensibilitat que posseïa el violinista que es completava amb una gran tècnica.
Abelard Mus, que no compta encara vint-i-dos anys, ha començat fa pocs temps la seva carrera de concertista de la manera més brillant i esperançadora. […]
En interpretar davant l’auditori dels “Amics” les obres esmentades, poguérem admirar-li un mecanisme ben desenrotllat i una acurada tècnica que li permet d’executar amb aplom i desimboltura. El seu arc té un atac segur i de remarcable valentia. El so que sap emetre és sempre expressiu i escaientment matisat. 106
En Mus ha fet els més brillants estudis al Conservatori de París, pensionat per la Diputació de Castelló, i el seu nom s’expandeix arreu amb una aureola que el consagrarà aviat entre els violinistes de més reputació. Es tracta, doncs, d’un músic talentós que tot just iniciada la seva carrera de concertista s’imposa ja al públic pel
“Associació d’amics de la música”. La publicitat. Barcelona. 4 d’abril de 1929.
106
domini de la tècnica, sòlidament adquirida, i el bon gust i seriositat que resplendeixen en totes les seves execucions. 107
No pudo ser más satisfactoria la impresión que anoche produjo en el Palau, en concierto de la Asociación de Magigos de la Música el joven violinista castellonense Abelardo Mus. […]
Mus Posee un arco preciso y un pleno dominio del diapasón. Su arte violinístico nada deja, por tanto, que desear desde el punto de vista técnico, y es también muy digno de consideración bajo el aspecto expresivo y de la sensibilidad del músico. 108
En efecto, su técnica es magnífica, su juego del arco es de gran estilo, su agilidad digital es enorme. Dice con brío y claridad, fogosamente. […]
Fue, pues, anteanoche, una sesión por demás atractiva, en la que se revelaron dos valores musicales positivos, uno de ellos el de Abelardo Mus, de un virtuosismo exuberante. 109
Magnífica impresión produjo su actuación, que demostró un perfecto dominio y un conocimiento de técnica admirable. Además, su sensibilidad y expresión es la necesaria para completar el conjunto que demuestra. 110
Tan sols una crítica feia un breu comentari sobre la potencia del seu so i de l’afinació.
Tiene este joven artista mucha ejecución, y como una cualidad excelente, una dicción y un estilo de alta calidad. Su sonido es delicado, y de poco volumen; y su afinación, en los agudos, no siempre segura. 111
Aquest va ser un dels pocs aspectes que es van qüestionar en les interpretacions de Mus:
que el so que emetia no tenia suficient volum. En altres crítiques de la seva carrera també trobem algun comentari al respecte, però són una ínfima quantitat amb
S. “Abelard Mus”. Revista Musical Catalana. Maig 1929.
107
“Palacio de la Música Catalana”. La vanguardia. Barcelona. 3 d’abril de 1929.
108
N. P. D. “Notas Musicales” El diario gráfico. Barcelona. 4 d’abril de 1929
109
“El concierto Abelardo Mus”. El diario de Barcelona. Barcelona. 4 d’abril de 1929.
110
J. P. ”La Música”. Las noticias. Barcelona. 3 d’abril de 1929.
111
comparació amb les crítiques positives. Respecte a l’afinació que menciona, altres crítics que van assistir al concert mencionen que l’afinació va ser perfecta i molt estable.
El 16 d’abril va tancar la gira a la mateixa població on l’havia iniciat, oferint un recital al Teatre Oberón de Borriana, organitzat per la Societat Artística Mus. 112
Després d’aquests concerts va tornar a París on va recuperar la rutina habitual que havia abandonat durant la gira de concerts. Un cop París, a finals de maig, Mus va decidir donar un violí al Museu General i Local de les Escoles Graduades de Borriana. En una carta dirigida a Francisco Roca, que es va publicar el 29 de maig a Las Provincias de València, explicava el següent.
Hoy mismo saldrá de París el violín que gustosamente regalo al museo de las escuelas nacionales de Burriana, en testimonia de gratitud por la instrucción que en ellas reibí No se trata de un instrumento de un valor material elevado. Es el segundo violín que mi padre me ompró, y el día que lo recibí, ni cené ni dormí de alegría. Con él estudié dos años y pasé un concurso en Valencia cuando contaba doce años, para ingresar en la Orquesta Simfónica.
Más tade adquirí otro mejor; pero cuando vine a París no lo quise abandonar; más un día, para remediar la situación, me ví obligado a deshacerme de mi violín; pero al momento de separarme de él, no pude contenerme y desenfrenadamente huí con mi bien del pecado… Aquela época ingrata pasó ya y hoy al despedirme de mi compañero no le compadezco, sino al contrario le envidio, porque se va al pueblo donde no puede estar siempre Abelardo Mus. 113
Mesos abans havia regalat el seu primer violí a l’Associació Musical Mus i ara donava el segon violí al Museu de les Escoles de Borriana. En aquest moment Mus tocava amb un violí alemany construït per Sebastian Klotz el 1742, que havia adquirit el 1927 per 15.000 pessetes.
Un cop a París va rebre l’oferta per treballar com a músic de l’orquestra d’un creuer que anava a fer el viatge a Nova York. Després de demanar permís a l’Hotel George V de
Per més detalls d’aquest concert consultar: GIL GIMENO, Daniel. Abel Mus. Una vida dedicada al
112
violín. Ayuntamiento de Burriana, 2007. p. 64.
“De Burriana”. Las Provincias. València. 29 de maig de 1929. p. 6
113
París, on treballava des de feia un temps, va acceptar la feina i va viatjar als Estats Units treballant al transatlàntic.114
Resulta curiós llegir com es va fer ressò la premsa espanyola d'aquest viatge als Estats Units de Mus, ja que expliquen que va realitzar diversos concerts, obtenint un gran èxit, quan en realitat hi va anar com a membre de l’orquestra que amenitzava el viatge als passatgers. 115
Quan va tornar de la seva breu aventura americana es va reincorporar a la feina de músic al’'Hotel George V i immediatament després es va traslladar a l’Hotel Chatham, on va treballar fins a la seva tornada a Espanya, i del qual guardaria un dolç record durant tota la seva vida.